Lillian Diana Gish (14 de utuber del 1893 - 27 febrar del 1993) l’è stada una atris, diretris e scritura de la televisiün americana.
La Gish l’era stada una atris impurtant dal 1912 al 1920, culegada pusè che alter al diretür de cinema D. W. Griffith.
Lee l’ha laürad per la televisiün dal principi de i ànn ‘50 ind i ànn ‘80, e l’ha finì la sò cariera a recità cun la Bette Davis in del cinema del 1987 “The Whales of August”.
I primm generasiün de la familia Gish l’eran pret de la religiün “Dunkard”.
La sò mam l’ha dervì l’ufeleria Majestic Candy Kitchen, e i tüsan vütaven a vend i s'ciopett e i dulz a la gent che la venia al teater Old Majestic Theater, ca le stava vesin.
Quand la tüsa gh’avea dersett ànn, le ndada a Shawnee, in del Oklahoma, indué staven sò fradel Alfred Grant Gish e la sò dona, Maude.
El sò pà l’è mort a Norman, in del Oklahoma, nel 1912, ma l’era turnad in Ohio ün quai mes prima.
Quand la Lillian e la Dorothy eran grand asé, i do se uniron al teater, spess adree a viagià deparlür separà.
La Gish l’ha segutad a recità sul palq, e in del 1913, durant una replica de “A Good Little Devil”, le svenüda per l’anemia.
I sò performance cun t’el frecc ghe ruinaron i nerv de i did de i mann.
Lü l’ha duperad el sò talent nel espresiün e l’ha cread ün personagg de una dona ca la sufriva e l’era fort.
L’ha dirigiü la sò surela Dorothy in ün cinema, “Remodeling Her Husband” (1920), quand D. W. Griffith l’ha purtad la sua squadra in due l’era anca lè.
L’ha refudad i danè, e l’ha domandad de vess pagada menu e de duperad una percentuale per el sò studii, per alzà la qualità de i sò cinema cun t’i atur e scritür puse bun.
Tant di donn che, nel silenzii, faseven la storia, come la Gish e la Pickford, eran bun e inucent, ma gemò in di ànn ‘30 (dopo che l’era sta adutad el son e prima che l’era entrà in vigur el Motion Picture Production Code) tant d’i chie regole l’erano cünsiderad sürpasad.
“Louis Mayer vüreva cread uno scandalo (“facc bruta figura”) per tirà la simpatia de la gent a la Gish, ma Lillian la vüreva minga recità sul schermo e föra da lo schermo, quindi l’è turnada al sò grand amur: el teater.”
Turnada al cinema, la Gish l’è stada nominada per l’oscar com Actris de supporto migliur in del 1946, per il cinema “Duel in the Sun”.
L’è stada cunsiderada per tanti part de “Via col vento”, da Ellen O’Hara, la mam de Scarlett (ca l’ha recitada la Barbara O’Neil), a la prostituta Belle Walting (ca l’ha recitada Ona Munson).
Lee l’è cumparsa come la mam del l’imperatur, Maria Feodorovna, nel musical de Broadway, ca l’è durà poq, Anya, in del 1965.
L’è stada intervistada per la serie de documentarii de la televisiün “Hollywood: A Celebration of the American Silent Film” (1980).
La g’ha una stela su la Hollywood Walk of Fame al 1720 de Vine Street.
Al Festival del Cinema de Cannes, l’ha vinciü una standing ovation di spetatür.
“L’episodi de “Marry for Murder” l’è stad trasmetü el 9 de setember del 1943.”
L’è stada premiada cun ün Oscar in del 1971, e in del 1984 l’ha ricevü el AFI Life Achievement Award.
L’Universitaa l’ha premiad la Gish cun ün dutturaa in arte al dì dopo.
Dopo che l’è morta in del 1993, l’Universitaa l’ha tirad sü i dané per slargà la galleria cunt i regord, ricevü dal patrimonio de la Gish.
L’asociasiün de lee cun D. W. Griffith l’è stada inscì intima che quaid’ügn l’suspetava ca l’era romantica, ma la Gish l’ha g’ha mai ricognossü la questiün, anca se tant di sò collegh l’eran sicür ca i do gh’avean quai cos, anca sa per poq temp.
In di ànn ‘20, la storia de la Gish cun Duell l’è diventad ün scandalo, quand lü l’ha fad denuncia a lee e l’ha cüntad sü tutt i sò segret de la relasiün.
Ul George Jean Nathan l’ha fad i cümpliment a la recitasiün de la Gish, paragunandola a la Eleonora Duse.
In ün periodo de problem in de li Stat Unid d'America, ca duraron dal principi de la segunda guerra mondial in Europa fin a quand i giapones bombarden Pearl Harbor, lee l’ha mantegnü una posisiün calma e non interventista.
Joseph Frank Keaton (14 de utuber del 1895 - 1 de febrar del 1966), cognossü en la profesiün come Buster Keaton, l’ee stad ün atür americano de comedia, ün diretür de cinema, produtür, scritür de cinema e stunt-man.
La sò cariera l’è finida quand firmò el contrat cun la Metro-Goldwyn-Mayer e l’ha perdü la sò indipendensa artistica.
Tant de i cinema de Keaton de i ànn ‘20 in amò giudicà bei, come “Sherlock Jr”. (1924), “The General” (1926), e “The Cameraman” (1928).
“El sò pà l’era Joseph Hallie ““Joe”” Keaton, che l’era proprietari de uno show itinerante cun Harry Houdini, ciamà “Mohawk Indian Medicine Company” o la “Keaton Houdini Medicine Show Company”, che la recitava sul palq e la vendeva medisin certificad a la borsa nera”.
Segund la storia de Keaton, el g’avea 6 ànn, quand al g’havud l’incident, e Harry Houdini l’ha inizziad a ciamal inscì.
La recita l’era una comedia cürta.
Una maneta de una valisa l’era cüsida in dei vestì de Keaton, per vütà a bütàl in gir.
Però, Buster l’era semper bun de fa vedè a l’autorità ca g’havess no de morell o di oss rott.
Sarìa gemò mort tant volt, se seri minga bun de aterrà come ün gat.
Al vedè che quest faseva minga rit i spetatür, l’ha inizziad a duperà la famosa espresiün neutra quand recitava.
Amalastant i problem cun la legg e ul distaster de i tornè in del Regn Ünìt, Keaton l’era una stela nascente del teater.
“In del febrar del 1917, l’ha cognosü Roscoe “”Fatty”” Arbuckle in dei Talmadge Studios a New York, indue Arbuckle l’era suta cuntratt cun Joseph M. Schenck.”
Buster l’era tant ün atür natural en el sò prim cinema, “The Butcher Boys”, che al ciamarun subit.
Pö, ul Keaton l’diseva ca presto l’era stad nominà segund diretur de Arbuckle e de tutt el sò dipartiment.
L’era basad su una recita famosa, “The New Henrietta”, che havean gemò registrad cun el nomm “The Lamb”, cun el Douglas Fairbanks a recità el personagg principal.
L’ha fad una serie de comedie da vignt menüd, tra quei “One Week” (1920), “The Playhouse” (1921), “Cops” (1922), e “The Electric House” (1922).
“El diretur de la comedia, Leo McCarey, regorda i dì liberi quand recitaven in de le comedie “slapstick”, e el diseva “Pruvemm tutt a rubà el cümpagn di olter.”
Durant la scena a la stasiün, cun la torr de l’aqua in “Sherlock Jr.”, Keaton se scepà el coll, quand l’aqua l’è venuda giò de la torr, ma se n’acorgiù dopu tanti ànn.
El personagg de Keaton cumparìa tutt inter, grazzie a vuna sola finestra verta.
A part de “Steamboat Bill, Jr.” (1928), i cinema pusè dificil de Keaton in stad “Our Hospitality” (1923), “The Navigator” (1924), “Sherlock Jr.” (1924), “Seven Chances” (1925), “The Cameraman” (1928), e “The General” (1926).
Anca se l’era da cunsiderad ün de i traguardi pusè impurtant de Keaton, ul cinema l’ha ricevù recensiün positiv e negativ.
El distibutor, la United Artists, la insisteva che düveva vess ün diretür de produsiün che vardava i spes e interferiva cun quei element de la storia.
I actür imparaven a memoria i cupiün en lengua foresta una riga a la volta e subit dopo giraven la scena.
El diretur l’era solitament Jules White, ca metea l’acent su lo stile “slapstick” e de farsa, per cui tant de i sò cinema sunt tutt i stess a i sò famus cürt “Three Stooges”.
Però, la insistenza de White sul vess diret e su i squader viülent, l’ha portà i cürt Columbia a vess i meno uriginal de tutt i sò comedi.
L’ha fad la sò ültima comparsa ne “ El Moderno Barba Azul” (1946) in Mesiq. El cinema al g’havea poq dané per la produsiün e l’è posibil che l’han minga vidü ne in di Stat Unid fino a che l’è vegnüda föra la cassetta in di ànn ‘80, cun el titul “Boom in the Moon”.
In del cinema “Good Old Summertime”, ul Keaton ha dirigiü le stele Judy Garland e Van Johnson in sò prim scene insema, indue lür se incuntran föra su la strada.
La reasiün l’ha stad fort asè che la stasiün de la radio local de Los Angeles, l’ha ufrid ul sò show personal, trasmitü anca quel nel 1950.
La dona de Buster Keaton, Eleanor, l’era ne la serie anca lee (come Juliet per el Romeo che l’era Buster, in una scena piscinina de teater).
I cumpars periodiq de televisiün de Keaton in di ànn ‘50 e ‘60 han vütad a fad cress l’interest in di cinema mut.
Quand g’havea gemò pusè de 50 ànn, Keaton l’ha fad de nöf i sò vecc show, anca quel indue el faseva ün numer dumà su ün pè su ün taul, pö el slanzava el olter pè visin al primo in una posisiün strana per aria per ün segünd prima de cascà giò sul palq.
“Keaton g’havea i film de i sò part in “Three Ages”, “Sherlock Jr.”, “Steamboat Bill, Jr.”, e “College” (meno de una bobina) e de i cürt ““The Boat”” e ““My Wife's Relations””, che Keaton e Rohaue havean copiad su l’acetato di cellulosa per impedir che i nitrati del cinema se ruinaven.”
In una serie de publicità de la televisiün per la Simon Pure Beer, fad in del ànn 1962 da Jim Mohr in Buffalo, New York, ul Keaton l’ha fad gemò i sò comedi tirad föra da i sò cinema muti.
“In del dicember 1958, ul Keaton l’è stad ospite nel episodi ““A Very Merry Christmas”” del “The Donna Reed Show” su canal ABC.”
In del 1960, l’è turnad a la MGM per ün ültima volta, a recità la part de ün domatür de leun in del cinema del 1960, basà sul liber de Mark Twain “The Adventures of Huckleberry Finn”.
“Lü l’ha laurad cun i atür de comedia Ernie Kovacs per ul prim episodi de ün programma per la televisiün cun el titul “”Medicine Man””. L’era drè a laurà a le scene in del 12 de genar 1962, al dì prima che Kovacs l’è mort in ün incident cun la machina.
L’è ndava da ün lato a l’olter del Canada su d’un carrel de la ferovia, cun sü ul sò capell a forma de turta de carn e el recitava i stess comedii che havea recitad in di cinema de 50 ànn adrè.
In del 1965, l’ha viagià anca in Italia, per recitar la part nel cinema “Due Marines e ün Generale” cun i atür Franco Franchi e Ciccio Ingrassia.
Ün di sò parodie pusè interesant l’è “The Frozen North” (1922), una satira de i melodram de William S. Hart, come “Hell's Hinges” (1916) e “The Narrow Trail” (1917).
I spetatür de i ànn ‘20, han recognosü la parodia e han pensad che l’era pusè divertente.
El cürt g’havea denter anca ün imitasiün de una scimia che l’ha recitava, che l’era derivada de una roba de ün sò culeg (ciamà Peter the Great).
“Nota: ul test uriginal spess g’ha ün erur nel nomm cun che el ciamaven Keaton, ““Great Stoneface””.”
Ul Keaton l’ha frequentad l’atris Dorothy Sebastian al principi de i ànn ‘20 e Kathleen Key al principi de i ànn’30.
L’era bun de scapà föra de una camisa di matt, cun i truchett imparad da Harry Houdini.
Lee l’ha dumandad la separasiün in del 1935, dopu che havea truvad Keaton cun la dona del milionario Barton Sewell, Leah Clampitt Sewell, in ün hotel a Santa Barbara.
Lü l’ha desmetü de bef per 5 ànn.
El matrimonii l’è durad fin a la sò morte.
Ciavad sü in ün uspedà durant i sò ültim dì, ul Keaton l’era nervüs e el caminava per la stanza, perché vüreva turnà a cà.
El copiün, de Sidney Sheldon, che havea dirigiü il cinema, l’era basad pusè o men su la vita del Keaton ma g’havea deneter tanti erur e univa i tri donn in una sola.
Dedicad a pürtà pusè spetatür a cugns la vita del Keaton e i sò laurà, la cümpagnia g’havea denter tant personagg de la televisiün e del cinema: actür, produtür, scritür, artist, musicist e pitür, come anca tutt quei che g’havean amirazziün per la magia del cinema de Buster Keaton.
“Hirschfeld l’ha dit che i stel del cinema muderno eran pusè dificil da cüntà de i stel del cinema muto, come Laurel e Hardy, e Keaton “pareva una lür caricatura”.”
“El critico de cinema Roger Ebert, l’ha dit che “El pusè grand pajass muto l’è Buster Keaton, non solo per el sò laurà, dumà anca per el come el faseva”.”
“El produtür Mel Brook l’ha cità Buster Keaton come ün di magiur ispirasiün, e el diseva che “G’ho do debet (a Buster): lü l’ha stad ün gran maestro par mì come diretür de cinema, e anca come persona che g’havea talent, e la faseva di qui cos straordinari”.”
L’atür e stunt-man Johnny Knoxville ha citad Keaton come una de l’ispirasiün per le idee del prugett Jackass.
Lewis s’ha comovü che Eleanor la g’ha dit che i sò occ in i stess de quei del Keaton.
“In del 1964, lü l’ha dit in ün intervista che, mentre el faseva “quel turt de carna” particular, el g’ha dit che “l’duveva cumincià cun ün Stetson pusè bun e tajal giò””, duperand aqua e zucher per fad gnüc la tesa”.”
I sò nonn da la part del sò pà, eran del Galles.
Lloyd l’ha inizziad a colaborà cun Roach, che l’haveà furmad el sò stüdi in del 1913.
In del 1919, lee l’ha lassad Lloyd per segutar a tirà innans cun i sò prügett.
Disen che, pusè el vardava i cinema de la Davis, pusè se namurava de lee.
Harold Lloyd se vüreva lüntanà da i personagg tragicomic, e recità gent nürmal sicür e otimista.
“Per creà i peronagg nöf, Lloyd l’ha metü sü ün par di ugià de corno senza i lent ma el metea süi vestì nurmal; prima g’havea pruà a metel sü ün par de barbis finti e ün quai vestì larg come el sò personagg, ispirà a Chaplin, “Lonesome Luke””.”””
“I dò eran natüral quand recitaven e sa putea cred a sò amur.”””
Una dumenica, el 24 de agust del 1919, quand lü la stava en pusa per ün servizii forografeg in del Los Angeles Witzel Photography Studio, lü l’ha catà sü quel, che el pensava l’era una bomba finta e l’ha pizzada cun la sigaretta.
Lloyd el stava a pizzad la sigaretta cun la miccia de la bomba, quand l’è scüpiada e l’ha brüsa la sò facia, el sò pecc e l’ha ofendü a l’occ.
Lloyd e Roach s’han dividü in del 1924, e Lloyd l’è diventad el produtür di i sò cinema.
Tutt i cinema eran inscì famus e ciapaven ün munton de danè, e Lloyd sarìa diventad e atür pusè pagà de i ànn ‘20.
Però, i sò personagg ativ eran lüntan da i spetatür de la Grande Depresiün de i ànn ‘30.
In del 23 mars del 1937, Lloyd l’ha vendü el sò stüdii, Harold Lloyd Motion Picture Company, a la gesa mormona (Church of Jesus Christ of Latter-day Saints).
Lü l’è turnàadper cumparì in “The Sin of Harold Diddlebock”, ün brut umagg al personagg de Lloyd, dirigiü da Preston Sturges e pagad da Howard Hughes.
“El Lloyd e lo Sturges g’havean upiniun diferent sür el material e batajaven spess intant che lauraven; el Lloyd era perocüpad che, quand Sturges avea scrit dò terz del cupiün in tri o quater mes, “lü l’avea terminad in men de una setemana”.”
Quaidugn vedea el “The Old Golf Comedy Theater” come la versiün pusè ligera de “Lux Radio Theater”, e g’havea denter quaivün de i pusè cognosü personagg de la radio, come Fred Allen, June Allyson, Lucille Ball, Ralph Bellamy, Linda Darnell, Susan Hayward, Herbert Marshall, Dick Powell, Edward G. Robinson, Jane Wyman, e Alan Young.
Dopu tant ànn, i disc de acetà de 29 de li show i han truad en la cà de Lloyd, e incö pasen tra i culeziunist de la radio.
L’era ün Past Potentate del Al-Malaikah Shrine a Los Angeles, e l’è stad nominad Imperial Potentate de i gese de l’America del nord per i ànn 1949-50.
El Lloyd l’era stad urdinad cun el grad e la decorasiün de Cavaliere Comandate de la Court of Honour in del 1955 e Ispetür General Onorari, 33°, in del 1965.
Diseva che, al principi, Lloyd g’havea da scriver la storia de la sò vita per Simon e Schuster.
Lü l’è diventad cognosü per i sò model biot, come Bettie Page e la spogliarellista Dixie Evans, per ün quai giürnal per omm.
“Vorevem minga che i suonaven cun el piano.”””
“L’eran stad visin, però l’eran minga andà fin in fünd””.”
Al prinicipi de li ànn ‘60, el Lloyd l’ha prodü do cinema, che g’havean denter scene de i sò cinema vecc, “Harold Lloyd's World of Comedy” e “The Funny Side of Life”.
“Time-Life” ha publicad tant de i sò cinema pusè o men intregh, e duperand anca i laurà de Scharf, che Lloyd g’havea cumisionad.
El documentari de Brownlow e Gill l’è stad mustrad denter la serie de la PBS “American Masters”, che l’ha cread interess nöf in del laurà de Lloyd ne i Stat Unid, però el cinema l’era minga disponibil a tutt.
“Lür han ciamà Gloria Freeman (1924–1986) in del setember del 1930, c’haven inizziad a ciamala Marjorie Elizabeth Lloyd, ma che tutt g’havean cognosü come “Peggy” in tutta la sò vita.”
El Davis l’è mort de infart in del 1969, do ànn dopu che l’era mort Lloyd.
In del 1925, al la cima de la sò cariera in del cinema, Lloyd l’è diventà ün masson a la Alexander Hamilton Lodge No.
In del 1926, l’è diventà ul 32° Scottish Rite Mason ne la Vall de Los Angeles, in California.
Ün tocc de l’inventari personal di cinema muto del Lloyd (che varìa 2 miliün de dolar) l’è stad distrut in del agust del 1943, quand la sò coleziün l’è brüsada.
El föq l’ha minga brüsad la cà principal e i cà de föra.
El Lloyd l’è stad onorad in del 1960 per la sò contribusiün al mond del cinema cun una stela su la Hollywood Walk of Fame al 1503 Vine Street.
La segunda citazziün l’era per rispetà minga a Chaplin, che in quei ànn l’era pù d’acord cun el McCarthyismo e g’havean ritirà el visto per entrà Stat Unid.
Gladys Marie Smith (8 de april del 1892 - 29 de magg del 1979), cognossüda en la profesiün come Mary Pickford, l’è stada una atris, produtüra Canades-americana, cun una cariera che l’ha durada pusè de 50 ànn.
El sò pà, John Charles Smith l’era el fiö de do migrant Ingles metodist, e l’havea laurà in tant post diferent.
Per fa cüntent la familia del sò om, la mam de la Pickford l’ha batezzad tutt i sò tüsan come metodist, la religiün de sò pà.
La Gladys, sò mam e do de i sò fradell piscinin han traversà i Stat Unid cun el tren in una tornè e han recità per cümpagnie e recite poq famus.
Finalment, la Gladys l’è stada ciamada per una part de suporto in una recita in del 1907 a Broadway, “The Warrens of Virginia”.
Dopo d’avegh finì i spetacul a Broadway e la tornè, però, la Pickford l’era da nöf senza laurà.
La s’è curgiüda subit che la cariera come atris l’era pusè facil, de che quel atris de teater in quei temp.
Come diseva la Pickford de sò success cun el “Biograph”: Ho recitad don che netaven, segretarii e donn di tutt i paes... g’ho decidü che, sa pudevi vess denter tutt i cinema che se pudeva, alur pudevi diventà famus e la gent deverìa che ciamam per laurà par lür.
In del genar del 1910, la Pickford l’è ndada a Los Angeles cun la cümpagnia “Biograph”.
I atür eran minga citad nei titül de la cümpagnia di Griffith.
La Pickford l’ha lassad el Biograph in del december del 1910.
Lee l’è turnada a Broadway in una produsiün de David Belasco de “A Good Little Devil” (1912).
In de 1913, lee l’ha decidü de laurà dumà nei cinema.
La Pickford l’ha lassà el palq per unìs a la squadra de stele del Zukor.
I dram-comedi come “In the Bishop's Carriage” (1913), “Caprice” (1913), e süratutt “Hearts Adrift” (1914), g’han fad de lee ün icona a che i spetatür del cinema pudeven minga resister.
“Tess of the Storm Country” l’è stad püblicad dopu cinq seteman.
Dumà Charlie Chaplin, che l’era pusè famus de la Pickford in del 1916, g’havea i stess poder cun i critic e i spetatür.
L’è anca diventada la vice-president de la Pickford Film Corporation.
Perchè la g’havea minga avu ün infanzia nurmal, el g’ha piaseva recità in quei cinema.
In del agust del 1918, el cuntrat de la Pickford l’era terminad e, quand l’ha refuda le cundisiün de Zukor per rinuval, a g’han ufrid 250.000 dolar per lassà l’industria del cinema.
Grazzie a la “United Artists”, la Pickford l’ha segutà a prodù e recità in de i sò cinema, i quai potea vend come vurea.
“In quei temp lì, l’ha anca fad el cinema “Little Annie Rooney” (1925), ün olter cinema indue la Pickford g’havea de recità come ün tüsett, “Sparrows” (1926), che mesedava lo stile de Dickens cun quel nöf e fresq del espresiunismo tedesq, e “My Best Girl” (1927), una comedia romantica indue ul recitava el sò futur mari Charles ““Buddy”” Rogers.”
En el cinema “Coquette” (1929) l’ha recità la parte de una sciura, el sò prim cinema cun del son, una part indue i sò famus cavei in tajà cürt, come l’era de moda in di ànn ‘20.
I spetatür han minga reagid a i sò part pusè sufisticad.
Atür famus de Hollywood, g’havean pagüra cun l’ariv de i cinema cun el son.
L’è ndada in pensiün in del 1933, dopu tri cinema brutt e la sò ültima comparsa in “Secrets”.
Durant la prima guerra mondial l’ha fad publicità per vend i Liberty Bonds e l’ha fad tant discurs per tirà su i danè, a cominciar da Washington D.C., indue la vendeva Bond insem a Charlie Chaplin, Douglas Fairbanks, Theda Bara, e Marie Dressler.
In ün discurs a Chicago, lee l’ha vendù presapoq 5 miliun de dolar in Bond.
A la fin de la prima guerra mondial, la Pickford l’ha cread el Motion Picture Relief Fund, ün organizasiün che la vüdava i atür che g’havevan minga de danè.
Inscì, in del 1940, l’organizasiün g’havea cumprad una tegnuda e impientad una cà e ün uspital de la Motion Picture, a Woodland Hills, in California.
Lee l’havea dumandad (e havea ricevù) qui poder in del 1916, quand l’era süt al cuntrat cun la “Famous Players in Famous Plays” (ciamada dopu Paramount) del Zukor.
La Mary Pickford Corporation l’è stada per poq temp la Pickford's motion-picture production company.
I distibutur (chi eran part de i stüdi) havean urganisad de fa vedè i produsiün de la cümpagnia indue la cümpagnia laurava.
L’era dumà una cümpagnia per la distribusiün, che ufriva ai produtür indipendent de cinema de g’havess i sò schermi e il ficc de i teater che l’eran minga prenutad da i olter cümpagnie.
Come co-fundatur e come produtür e stela de i sò cinema, la Pickford l’è divegnuda una de le don pusè pudend a laurà in Hollywood.
Lee e Chaplin eran stad partner de la cümpagnia per tanti ànn.
Disen che l’era incinta del fiö de Moor al principi de i ànn 1910 e che lee l’havea perdù el fiö o che l’havea abortì.
I do han vissü insemma, a periodi, per tanti ànn.
In qui temp chi, la Pickford l’ha sufrì de fever durant la pandemia del 1918.
I do sint ndad in Europa come viagg de nozze; gli amiradur a Lundra e a Paris han causà disagi per pruà a vedè i do.
La Pickford l’ha segutà a impersunà la tüsa virtuosa e focosa visin de cà.
I president stranier e i ambasciadür che visitaven la Casa Bianca spess dumandaven se pudeven anca visità Pickfair, la sò proprietà a Beverly Hills.
Tra i olter ospit gh’eran George Bernard Shaw, Albert Einstein, Elinor Glyn, Helen Keller, H. G. Wells, Lord Mountbatten, Fritz Kreisler, Amelia Earhart, F. Scott Fitzgerald, Noël Coward, Max Reinhardt, Baron Nishi, Vladimir Nemirovich-Danchenko, Sir Arthur Conan Doyle, Austen Chamberlain, Sir Harry Lauder, e Meher Baba, e anca olter.
L’eran anca semper a fas vedè come i ambasciadür non-uficial de l’America nel mund, d’innanz ai parad, tajand i naster e a fà discurs.
Lür s’in dividü il 10 de genar del 1936.
Lee la g’havea havü da dis de i lür difet, cumè de vess piscinin de Ronnie e i dinc stort de Roxanne.
I sò fradell e surel, Lottie e Jack, in mort tutt e dü de prublem de alcol in del 1936 e in del 1933.
La Pickford la s’è ritirada e l’è diventada una eremita, semper de cà a Pickfair, indue la acetava i visit sulamente de la Lillian Gish, del bagaj minga sò, Douglas Faribanks Jr., e poq alter gent.
L’è stada ciamada en tribunal in del 1959, per una questiün de co-proprietà de la stasiün televisiva de la Carolina del Nord WSJS-TV.
“Charles ““Buddy”” Rogers de spess faseva fà di gir ai sò ospit a Pickfair, indue faseva vedè il vero saloon western che havea cumprà per Douglas Fairbanks e ul ritrat de la Pickford tacà sü in de la stanza del disegn.
Lee la g’haveva anca una cà a Toronto, in Ontario, Canada.
I imprünt de i sò mann e i sò pè se veden al Grauman's Chinese Theatre a Hollywood, in California.
El sò nomm l’è stad dad al teater “The Mary Pickford Theater” in del James Madison Memorial Building a la biblioteca del Cungress, in sò unur.
Un teater per i cinema nöf a Cathedral City, in California, l’è stad ciamà “The Mary Pickford Theater”, e l’è stad costruì el 25 de magg del 2001.
Tra quest, la gh’è ün vestì spetacular cun i perlin, che lee l’ha indusad nel cinema “Dorothy Vernon of Haddon Hall” (1924), disegnad da Mitchell Leisen, insèm cun el sò Oscar special e ün portagioie.
La cà de la familia l’è stad demolida in del 1943, e tant di quadrell sunt stad spedì a Pickford in California.
In del 1993, l’è stad dedicad una stela, Golden Parl Star, in sü de la Palm Springs Walk of Stars.
Dal genar 2011 fin al lugl 2011, el Toronto International Film Festival l’ha fa vedè una culezziün de regord de Mary Pickford in de la Canadian Film Gallery del edificio TIFF Bell LightBox.
L’è stad donad a Keene State College e, incö l’è süta restruturasiün de la biblioteca del Congress per mustral.
El Google Doodle del 8 de april del 2017 l’ha regordad il 125° cümplean de Mary Pickford.
Gloria Josephine May Swanson (27 de mars del 1899 – 4 de april del 1983) l’è stada una atris, produtüra e imprenditura americana.
El sò prim amur de quand l’era giuina, l’atür de i Essanay Studios, Francis X. Bushman, l’ha purtà la sò zia a cümpagnala a girà per i stüdi del atür a Chicago.
El sò debut nel mund del cinema cun son in del 1929 cun la pelicula “The Trespasser” la g’ha purtà una segunda nomina per ün Oscar.
El sò pà l’era de urigin svedes american e la sò mam l’era de urigin tedesq, frances e polac.
In tutt i dü i versiün, l’era ciamà a laurà come comparsa.
La sò prima part l’è stada una cumparsada cun l’atris Gerda Holmes, che l’è stad pagad 3,25 dolar, ün prezz che l’era alt per qui temp lì.
In del 1915, l’ha recitad in “Sweedie Goes to College” cun quei che diventarìa sò prim marì, Wallace Beery.
Vernon e Swanson l’eran bun de dimustrà una gran chimica quand recitaven che piaseva a i spetatür.
Badger l’era stad impresiünad de Swanson e havea parlad de lee al diretür Jack Conway per i sò “Her Decision” e “You Can't Believe Everything” in del 1918.
1920), “Something to Think About” (1920), e “The Affairs of Anatol” (1921) sunt rivà dopu poq.
L’era diventad una stela in del 1921 cun la sò comparsa in “The Four Horsemen of the Apocalypse”, ma Swanson el cugnüseva de quand lü vüreva diventa n’atür e ciapava part piscinin, senza speranza de diventà ün prufestiunist in del futur.
Girà l’era, per la prima volta, permetü in tant di quei post indue gh’era stad Napoleun.
A quei temp, la Swanson l’era cünsiderad la stela pusè impurtant del sò temp.
La produsiün l’era ün disaster, cun Parker che l’era indecis e i atür che g’havean minga esperienza asè per recità come vüreva lee.
I soci in andad a presentà la sò insodisfasiün a Will H. Hays, ul president de l’asociasiün Motion Picture Producers and Distributors of America.
Hays l’era propi cüntent de l’idea de la storia, ma el g’havea quai prublem che sunt stad metù a post prima de la publicasiün del cinema.
Lü l’ha propost de pagà coi sò danè el sò prossim cinema e facc un’esaminasiün de i sò document de la banca.
Però, ul Kennedy al g’havea sügerì de ciamà Erich Von Stroheim per far diretür de ün olter cinema muto, “The Swamp”, püblicad dopu cun el titul “Queen Kelly”.
Stroheim l’ha laurad per quai mes a scriv el cupiün inizial.
In genar, la produsiün l’è stada sarà sü, e Stroheim lassà a cà, dopu i lament de la Swanson süra de lü e süra la diresiün general del cinema.
“The Trespasser” del 1929 l’era una produsiün cun son, e per quell cinema la Swanson l’ha ciapadò una segunda nomina per ün Oscar.
La prima mondial l’è stada a Lundra, e l’è stada la prima produsiün sonora a vess presentada inscì.
“Perfect Understanding”, una comedia cun son del 1933, l’era stad el unico film püblicà da questa cümpagnia.
Lee l’ha cuminciad a cumparì in di i produsiün del teater e l’è stada in del programm “The Gloria Swanson Hour” sul canal WPIX-TV in del 1948.
La storia l’era quella de l’atris de cinema muto gemò desmentegada, Norma Desmond (la Swanson), enamurada de uno scritür del cinema fallì Joe Gillis (William Holden).
“La Norma la giügava a bridge cun ün grup de atür, cognosü come “the Waxworks”.”
I sogn de Norma de turnà sul le scene sunt ruinà, e quand Gillis proa a taja i pont cun lee, lee la fà minacia de mazzas, ma, al cüntrari, lee el maza a lü.
Anca se la Swanson l’era stada minga d’acord a pruà a girà el cinema, l’era cüntenta de g’havè pusè danè de quand l’era stada in televisiün o in sul palq.
La Swanson, dopo, l’ha presentad ul “Crown Theatre with Gloria Swanson”, un’antologia televisiva indue la recitiava ogni tant.
“Lee l’era l’ospite misteriüs in “What’s My Line.”
Lee l’ha fad una comparsa in ün episodi del 1966 in “The Beverly Hillbillies”, indue la faseva la part de se stessa.
“L’atür e scritür de cinema Harold J. Kennedy, chi ha imparà el sò mestè a Yale e cun el teater “Mercury Theatre” de Orson Wells, g’havea sügerì a la Swanson de fac una tornè de “Reflected Glory” una comedia che l’era stada sul palq de Broadway cun Tallulah Bankhead come atris principal.”
Dopo el sò sucess cun “Sunset Boulevard”, l’ha recitad a Broadway in ün revival de “Twentieth Century with José Ferrer” e in “Nina” cun ul David Niven.
Come Republicana, l’ha sustegnü in del 1940 e in del 1944 la campagna eletural de Wendell Willkie per vess president, e la del 1964 de Barry Goldwater.
Beery g’havea dad ün quai medisin che l’eran per la nausea del matin e lee l’ha aburtì el sò fiö e l’han purtad a l’uspital svegnüda.
In del 1923, lee l’ha adutà ün fiö de 1 ànn, Sonny Smith, che lee l’ha ciamad Joseph Patrick Swanson, come ul sò pà.
Lee l’era stada incinta de lü prima de la fin de la spearasiün da Somborn, una situasiün che g’avrìa purtà prublem cunt i scandal e la fin de la sò cariera.
Dopo 4 mes per recuperà dopu el abort, lür sunt turnad in di i Stad Unit come di sciur europei.
Lü l’è diventad ün dirigent che rapresentava a Pathé (USA) in Francia.
“La Swanson l’ha descrivü se medeisma come “ün vampir mentale”, quaidugn che l’è sempre drè a cercà rob curius de come funziüna tus cos, e che l’era semper drè a cercà una manera de trasfurmà i idei in realtà.”
Lür s’han incuntrad per caso a Paris, quand la Swanson l’era lì per cumprà ün vestì de Coco Chanel per el sò cinema “Tonight or Never” del 1931.
I sò amis, in che gh’era quaidugn a cui lü piaseva minga, pensaven che l’era drè a far ün erur.
La Swanson haveva pensà che l’era buna de ritiras dal cinema, ma ul matrimonii, fin dal principi, l’era stad pien de prublem per l’alcolismo de Davey.
Lü l’era l’autür fantasma de la biografia de Billi Holiday, “Lady Sings the Blues”, l’autür de “Sugar Blues”, ün liber famus sür la salud del 1975 stampà anca mò al dì d’incö, e l’autür de la versiün ingles de “You Are All Sanpaku” de Georges Ohsawa.
La Swanson e l’sò marì han incuntrad prima John Lennon e Yoko Ono perché lür eran apasiünad del laurà de Dufty.
L’è stada cremada e la sò scendra l’è stada sepelida en la gesa episcopal del Heavenly Rest sü la 5° strada di New York, a la presenza de poq persun de la familia.
In del 1974, la Swanson l’è stada una de i vincidur del prim Telluride Film Festival.
Per lo stile erotico de le sò performance, i cinema de la Nielsen l’eran censurad in di Stad Unit, e i sò laurà in restad scognusü a i spetatür american.
La familia de la Nielson l’ha traslucad diverse volt quand lee l’era piscinina e el sò pà l’era drè a cercà de laurà.
El pà de la Nielsen l’è mort quand le la gh’era 14 ànn.
In del 1901, la Nielsen, che g’havea 21 ànn, l’è rimasta incinta e g’havù una tüsetta, Jesta.
La Nilesen la s’è diplumada a la scöla de teater in del 1902.
Lo stil minimalista de la recitasiün de la Nielsen l’era sütulinead dal sucess quand l’era drè a interpretà don giuin tirà denter una vita tragica.
La Nielsen e ul Gad s’han spusad e, dopu, ‘g’han fad anca mò 4 cinema insema.
Me seri curgiüda che i temp del cinema muto eran gemò finì.
L’eran le vendite internaziünal che ghe daven a la Union 8 cinema de la Nielsen tutt i ànn.
“Duperavi tutt i mezz che g’havevi - e g’ho inventad di nöf - per purtà i cinema de l’Asta Nielsen al mund inter.”””
In ün sundag ruso del 1911 sü de la fama, la Nielsen l’è stad vutad come la atris pusè buna del mund, adrè de la Linder e d’innanz a la sò conaziünal danes, Valdemar Psilander.
In del 1921, la Nielsen, cun l’aiut de la sò cümpagnia de distribusiün Asta Films, l’è cumparsa ne la versiün del Amleto, cun i diretür Svend Gade e Heinz Schall.
Però, i liber academic, come la filmografia publicada cun autorità dal Filmarchiv Austria in del 2010, menziünen minga quel cinema chi.
L’ha laurad in quaidugn cinema tedesq fin a la nascita del cinema cun di son.
Dopo, Nielsen l’ha recitad dumà al teater.
A capiss la situasiün, la Nielsen l’ha lassad la Germania in del 1936.
Lür s’in dividü in del 1919, quand la Nielsen sa spusò cun el fabricatür di nav svedes Freddy Windgårdh.
Lür g’han cominciad ün matrimoni sür la legg de common law che l’è durad dal 1923 a la fin de i ànn ‘30.
Fred Astaire (nassü Frederick Austerlitz; 10 de magg 1899 – 22 de giugn 1987) l’è stad ün balerin, atür, cantant, coreografo e presentatür de televisiün american.
L’è cumpars in pusè de 10 musical de Broadway e del West End, l’ha prodü 31 cinema musical, 4 special de televisiün e ün fracc de registrasiün.
La mam de l’Astaire l’era nassüda in di i Stat Unid da una familia de immigrat luterani tedesq uriginari dela Prussia de l’est e de l’Alsazia.
Fritz l’era drè a cercà de laurà in del mund de la birra e g’havea traslucad a Omaha, Nebraska, indue laurava per la Storz Brewing Company.
“Johanna l’ha pensad a ün spetacul “fradell e surela”, una cosa nurmal per i varietà, per i sò do fiö.”
L’han cumincià a esercitass a la Alviene Master School of the Theatre e Academy of Cultural Arts.
Lì han imparad a balà, parlà e cantà in preparasiün de la creasiün de la recita.
In ün intervista, la tüsa de l’Astaire, Ava Astaire McKenzie, l’ha uservad che de spess meteven ul capell alt a Fred per fal sembrà pusè alt.
El sò pà l’era ün brau venditur, e grazzie a lü Fred e Adele han firmad ün cuntrat impurtant e han balad in del Orpheum Circuit nel Midwest, Western e olter cità del sud de i Stad Unit.
In del 1912, Fred l’è diventad ün Episcopal.
Dal balerin de varietà Aurelio Cocca, lür han imparà a balà el tango, waltzer, e i olter bal da sala, diventà famus grazzie a Vernon e Irene Castle.
L’ha incüntrad George Ghershwin, che l’era drè a laurà a culegà i artist e la musega per l’agenzia de Jerome H. Remick in del 1916.
“Sul sò laurà in “The Passing Show” in del 1918, Heywood Broud ha scirvü: “”Una sira indue gh’era ün fracc di bei bal, Fred Astaire l’è stad el miglur... Lü e la sò cümpagna, Adele Astair, han fa fermà lo spetacul prima cun i lür balà sciolt.”””
Ma in quel mument, el talent de Fred l’era dreè a superà quel de la surela.
El sò stile da Tip Tap l’era stad ricognosü come ün di pusè bun de tutt.
Quand l’han sarà sü el Funny Face, i fradell Astaire in andad a Hollywood per una pröa, (incö perdüda) a la Paramount Pictures, ma la Paramount l’ha pensà che l’eran minga giüst per il cinema.
La fin de la cuuperasiün de laurà l’era stada ün trauma per l’Astaire, ma l’ha stimulad a slargà i sò urizont.
Al prestarün Fred per ün quai dì a la MGM in del 1933 per ün impurtant debut in del cinema musical “Dancing Lady”.
“Lü l’ha scrit al sò agent, “Me impurta minga de fac ün olter cinema cun lee, ma per questa idea de la “squadra”, l’è finida!”
La cuuperasiün e la coreografia de l’Astaire e Hermes Pan han vütad a fac del ball una part impurtant del cinema musical de Hollywood.
6 de i 9 musical de Astaire e Roger han diventad i pusè grand funt de danè per la RKO; tutt i sò cinema han purtà ün quai prestig e valur artistico che tutt i stüdi vurevan haveg in qui temp.
Quest l’ha cread l’ilusiün de una videocamera presapoq ferma che la filmava tutt ul ball in una sola volta.
Ul stil de le sequenza del bal del Astaire g’ha peremetü a i spetatür de seguir i balerin e la coreografia tutt inter.
La segunda inovasiün del Astaire l’era in del contest del ball; lü l’era ustinà che tutti i cansün e i ball g’havean che vess impurtant ne la storia del cinema.
“Ün deverìa vess una performance de per lü del Astaire, che lü ciamava al sò ““sock solo.”
Mi pensi che Ginger Rogers l’era.
Lee la faseva semper finta.
In del 1976, El cundutür de ün talk-show ingles Sir Michael Parkinson l’ha dumandad al Astaire chi l’era la sò cümpagna preferida per balà lì al Parkinson.
Amalastant de lür success, l’Astaire non vüreva minga g’havess una cariera fundada solament sü questa cuuperasiün.
In qui ànn, l’Astaire l’ha segutad a valutà i contribusiün de i culaburatür de la coreografia.
“Lür han recità in “Broadway Melody” in del 1940, indue lür han balad ün numero famus e lung sür ““Begin the Beguine”” de Cole Porter.”
Lü l’ha recitad insema a Bing Crosby in “Holiday Inn” (1942) e dopu in “Blue Skies” (1946).
“El segund g’havea denter ““Puttin' On the Ritz””, ün numero inovativo de balà e cantà che incö anca mò l’è culegad al sò nomm.”
El prim cinema, “You'll Never Get Rich (1941)”, l’ha lanciad Hayworth in del mund di stel.
“El g’havea denter ün duet sür ““I'm Old Fashioned”” de Kern, che l’è diventad la part central del umagg a Astaire de Jerome Robbins in del 1983 del New York City Ballet.”
L’Astaire l’ha curad la coreografia de quest cinema e l’ha incasad minga poq danè in di teater.
La fantasia “Yolanda and the Thief” (1945) g’havea denter ün bal d’avanguardia surealista.
Semper poq sicür e cunvint che la sò cariera l’era drè a finì, Astaire l’ha surprendü i sò spetatür cun la dichiarasiün che el se ritirava durant la produsiün del sò prosim cinema “Blue Skies” (1946).
Tutt e dü quei cinema l’han slargad la fama de l’Astaire e in del 1950 lü l’ha recità in do musical.
Quand “Three Little Words” l’è ndad begn in di teater, “Let’s Dance” l’è stad una delusiün economica.
Ma, per via de i grand spess, l’ha guadagnad nigüt in de la prima publicasiün.
Pö, la sò dona, Phyllis, l’era malada e, de bott, l’è morta de cancher ai pulmun.
“Daddy Long Legs” l’ha minga fad tropp begn in di teater.
In de la stesa manera, el prüget sucesiv de l’Astaire - el sò ültim musical per MGM, “Silk Stocking” (1957), idue recitava insema a Cyd Charisse, l’ha perdù danè in di teater.
“El prim di qui program, “An Evening with Fred Astaire” in del 1958, l’ha vinciù 9 Emmy Award, come ““Best Single Performance by an Actor”” and ““Most Outstanding Single Program of the Year.”””
“La scelta l’era controversa perchè tanta gent l’era cunvinta che la sò manera de balà in del programm l’era minga la manera de “recità” per cui havean invetad ul premi.”
L’han metud a post la pelicula uriginal e l’han spustad quel che g’hera denter in ün formà mudern, e hin riparà i büs in de la pelicula che s’eran ruinad cun i fotogram cinescopici.
L’Astaire l’ha recitad senza balà in tri olter cinema e serie televisiv dal 1957 al 1969.
La cümpagna de bal de l’Astaire l’era Petula Clark, che la recitava la tüsa pesimista del sò personagg.
L’Astair l’ha segutad a recità in di ànn ‘70.
In de la segunda culezziün, quand g’havea 67 ànn, l’ha fad ün numer de performance de culegament, tutt cürt, cun la Kelly, e qui lì in stad i sò ültim performance in ün cinema musical.
In del 1978, l’ha recitad insema a la Helen Hayes in ün cinema televisiv amad da i gent, “A Family Upside Down”, indue recitaven ün copia de vecc che g’han de pensà a i prublem de salud.
L’Aistaire l’ha dumandad al sò agent de truvà par lü una part in de la serie “Galactica”, perchè el sò neüd l’era apasiünad e el produtür l’è stad cüntent de creà ün episodi dumà solament par lü.
“Dopu che la fotografia per el sò numer de bal “I Want to Be a Dancin’ Man”” l’era finida per la cumparsa in de “The Belle of New York” del 1952, l’è stad decidü che ul vestì de l’Astaire e il palq minga trop cumplicà naven minga begn e l’era tutt de fac de nöf.”
Fotogramm per fotogramm, i dò performance in i stess, anca in di müviment pusè piscinin.
L’era uno stil de bal particular e che se ricognüs, tant influenzad da lo stil American Smooth del balà in sala c’ha stabilid i norm cun chi g’ha giudicad i cinema musical sucesiv.
Lü l’ha nutad come lo stil de l’Astaire l’era sempre regular in tutt i cinema sucesiv cun o senza l’aiuto de Pan.
“Però, quest l’era quasi sempre limitad per i sequens de fantasia o per i “dream ballets””.”
“In di ànn innanz, l’ha did che “fasei puseè de tutt de per mi.”””
“Tant de i program del bal l’eran costruid adrè a una “”farsa””, come balà in sü i mür in “Royal Wedding” o balà in de l’umbria in “Swing Time.”
Pruaven i balet cun ün pianista (suvent l’era ul compositür Hal Borne) che comunicava i mudifich a i musicist de l’urchesta.
Quand l’era prunt tus cos, i ripress hai fasevum a la svelta, per risparmià.
“Lü l’va nanca a vedè la gent che vegn a vedel... L’è semper drè a pensà che le minga inscì bun.”””
Michael Kiss, el co-coreografo de l’Astaire in del cinema del 1953 “The Band Wagon”, l’ha desquatad che i sò preocupasiün per i motiv emosiünal del bal l’eran minga cumpartì da l’Astaire.
“Ghe pensarem dopu a l’estetica.’ ”””
“Irving Berlin cüsiderava Astaire tant brau come tutt i olter qui cantaven i sò cansün—”“brau come Jolson, Crosby o Sinatra, minga dumà per la vus, quant per la sò idea e interpretasiün de la cansün.”
Quad l’era a la cima de la sò cariera, olter cantautür han citad l’Astaire in di sò cansün, come Cole Porter, Lorenz Hart e Eric Maschwitz e lü l’ha continuad a vess de ispirasiün per tant di cantautür mudern.
Durante ul 1952, lü l’ha girad “The Astaire Story”, ün album in 4 volum cun ün quintet dirigiü da Oscar Peterson.
Bogart l’ha cüminciad a recità in di show di Broadway, al principi de la sò cariera in cinema come “Up the River” (1930) per la Fox e pö come atür segundari per i 10 ànn sucesiv, quaivolt in di part dei mafius.
I sò investigatür privà, Sam Spade (in “The Maltese Falcon”) e Phillip Marlowe (in “The Big Sleep” in del 1946), sunt diventad i model per i olter investigatür de i cinema noir.
Subit dopu la produsiün fotografica de “The Big Sleep” (in del 1946, el sò segund cinema insema), l’ha dumandad de divides da la terza dona e l’ha spusad la Bacall.
L’ha cüminciad anca mo a recità qui personagg mai tanqui, minga stabil, come el cumandant de la marina de la segunda guera mondial in “The Caine Mutiny” (1954), che l’è stad ün grand suces cümercial e per i critic e che l’ha fa purtà a cà a lü la nomina come atür migliur.
“Ul nomm “Bogart” vien da l’cognom olandes, “Bogaert”.”
La Maud l’era ün episcupal de urigin ingles, e l’era anca discendent de John Howland, ün di quei de la Mayflower.
“Clifford McCarty l’ha scrit che ün dipartiment de la publicità de la Warner Bros l’havea cambiad in del 23 genar del 1900, “”per creà la visiün che ün om nassü el dì de Natal pudea minga vess inscì cativ come l’era in de lo schermo””.”
Lauren Bacall l’ha scrit in la sò autobiografia che el cümplean del Bogart l’era semper festiagiad el dì de Natal, e la diseva che lü sempre l’era dreè a scherzà che l’era brut ricev ün solo regalo tutti i ànn.
La Maud l’era una ilustradura cümercial che havea studiad a New York e in Francia, e havea imparà sò mestè da James Abbott McNeill Whistler.
Lee la purtava a cà pusè de 50.000 dolar a l’ànn a la cima de la sò cariera, tant danè per qui temp, e anca tant pusè del sò om e di sò 20.000 dolar.
“Lü g’havea do surel pusè guine: Frances (““Pat””) e Catherine Elizabeth (““Kay””).”
Un basin, ne la mia familia, l’era ün aveniment.
Lü l’ha ereditad dal sò pà ul vizi de tampinà i olter, una pasiün per pescà, ün amur per i barq, e ün atrasiün per i don cun ün caratere fort.
Pusè tard, Bogart l’è ndad a la Phillips Academy, ün colegio indue l’era stad ciapad per i cünesiün de la sò familia.
G’he sunt tant motiv; segund ün di quei, lü l’è stad casciad perché l’ha fa burlà denter el diretür de la scöla (o ün guardian) in del stagn di cunili.
Pö l’è stad ün vuluntari de a Coast Guard Temporary Reserve in del 1944, a cuntrulà la costa in del sò yacht, “Santana”.
In ün de chi, el s’è tajad i laber cun una schegia quand la sò barq l’è stada bombardada.
Quan l’era drè a cambià tren a Boston, ün di prigiuner cun i manet disev che l’segutava a dumandal una sigareta.
Quand el se fà curà da ün dutur, la sera gemò formada la cicatrice.
“Al post de metela a post, l’ha ruinada pusè.”””
La sò persona la s’era furmada al de föra de la sò familia, durant i sò ànn in de la marina, e per quest l’havea incuminciad a ribelas.
Ul Bogart l’ha recuperà la sò amicizzia cun Bill Brady Jr. (ul pà del Brady el g’havea cunesiün in del mund del cinema), e l’ha otegnü ün laurà in de li ufici in de la cümpagnia növa de William A. Brady.
L’ha debutad quai mes pusè tard come ün magiordomo giapones in del spetacul del 1921 di Alice “Drifting” (indue diseva una frase sola nervus), e de lì l’ha cuminciad a cumparì in di sò spetacul sucesiv.
Una buzzada da bar in qui temp chi l’era creduda la causa de la cicatrice sür di laber del Bogart, anca segund quant cüntava Louise Brooks.
“Al lü ghe piaseven minga i sò prim personagg, pusè piscinin, feminil, che lü ciamava i part de “White Pants Willie””.”
Menken el diseva in di sò dichiarasiün per la divisiün che per ul Bogart la cariera l’era pusè impurtat del matrimoni, e la citava che l’era disinitersad e cativ.
Lì l’ha incuntrad Spencer Tracy, ün atür de Broadway, che el piaseva e che amirava, e i dò hin diventad amis e cümpagni de bevut.
Tracy l’ha ricevü ün muntun de danè, però l’era ul Bogart in sü la locandina del cinema.
Dopu 25 ànn, i do om han prugramad de fa “The Desperate Hours” insema.
Ul Bogart el se spustava in continuasiün tra Hollywood e ul palq de New York dal 1930 al 1935, quand g’hera minga trop de laurà.
“Anca se la stela l’era la Leslie Howard, ul critic Brooks Atkinson del giurnal The New York Times l’ha dit che la recita l’era “dulz...un melodrama Western putent... Humphrey Bogart al fa il migliur laurà de la sua cariera de atür.”””
La Warner Bros l’ha cumprad i dirit per la prudisiün sü schermo de “The Petrified Forest” in del 1935.
Howard, che g’havea i dirit de la produsiün, al fa evident che vüreva Bogart a recità insema cun lü.
Quand la Warner Bros l’ha vist che Howard l’era minga qui de cambià idea, s’in rendü e han ciamà Bogart.
Segund el Variety, “”La minacia de Bogart l’era pusè che asè””.”
Ghe deverìa vess quaicoss nel me ton de vus, o in questa facia minaciusa chi - quaicos che l’andava minga ben a tutt.
Anca se l’era famus, la Warner Bros l’era minga interesada a fa cress el sucess de Bogart.
Ul Bogart l’ha duperad chi ànn chi per svilupà la sò persona: ün om solitari, ferido, stoico, cinic, fascinant, vulnerabil, cun ün pö de autoironia e ün codice de onor.
I sò litigi cun la Warner Bros in sü le regole e i danè l’eran i stess de qui che lo stüdi g’havea cun i stel pusè stabilì e meno morbidi come Bette Davis e James Cagney.
La sò unica part de prutagonista durant qui ànn chi l’è stada in “Dead End” (1937, come prestito del Samuel Goldwyn), in di pann de ün mafius disegnad sü la figüra de Baby Face Nelson.
In “Black Legion” (1937), ün cinema che Graham Greene g’havea descrit come “sveglio e divertente, anca se onesto””, lü recitava la part del om bun che l’era ciapad denter (e distrut) da una organizasiün razista.”
“Ul prublem l’era che lür l’eran drè a bef i me danè, e mi l’eri drè a fac de chi cinema brut chi.”””
In del 21 de agust del 1938, ul Bogart l’è entrad in del terzo matrimonii problematic cun l’atris Mayo Methot, una dona amichevul e nurmal quand l’era sobria, e viulenta e agresiva quand l’era bevuda.
Lee l’ha dad föq a la sò cà, acultelad lü cun ün curtel e tajad i sò polsi pusè de una volta.
“Segund el lür amis, Julius Epstein, “”Ul matrimoni Bogart-Methot l’era la segunda parte de la guera civil””.”
L’influenza de la Methot l’erà tutt i volt pusè distrutiva, però anca Bogart seguvata a bev.
Quand pensava che ün atür, diretür o uno stüdi gh’avea fad quaicos de minga bel, lü al parlava a tutt.
Paul Muni, George Raft, Cagney e Robinson han tutt refudad la part principal, e questo g’ha dad a Bogart l’ocasiün de recità una personagg cun ün cicinin de prufundità.
Lü l’ha laurà begn cun la Ida Lupino, e inscì l’ha fa diventad gelusa la Mayo Methot.
Lü l’era bun de cità frasi di Platone, Pope, Ralph Waldo Emerson e pusè de mil frasi de Shakespeare, e l’era abunad a la Harvard Law Review.
Basad sül liber de Dashiell Hammet, l’è stad serializad in de la rivista pulp “Black Mask” in del 1929 e l’è stad la base de do versiün vecc de cinema, el segund l’era stad “Satan Met a Lady” (1936), indue la recitava la Bette Davis.
Huston, pö, l’ha acetad Bogart come el sò Sam Spade.
El cinema, dirigiü da Michael Curtiz e prodù da Hal Wallis, gh’avea denter Ingrid Bergman, Claude Rains, Sydney Greenstreet, Paul Henreid, Conrad Veidt, Peter Lorre e Dooley Wilson.
Ul Bogart diseva che l’era stad responsabil de l’idea che Rick Blaine duverìa vess disegnad come ün giucadur de scaq, una metafora per la relasiün che el g’havea cun i sò amis e nemis e aleati.
Ul Borgart l’è stad numinad come migliur atür in una part de protagunista, ma l’ha perdü contro Paul Lukas e la sò performance in “Watch on the Rhine”.
Borgart l’è ndad in tornè in cun i servizi de organizasiün United Service Organizations e War Bond cun la Methot in del 1943 e 1944, cun viagg dificili in Italia e Africa del nord (anca a Casablanca).
“Quand l’ho incuntrada, Bacall g’havea 19 ànn e Bogart 44; e lü la ciamava “”Baby.”””
“Mi sunt cüntent insema”.”
By Myself and Then Some, HarperCollins, New York, 2005.
El sa cünsderava el prutetur e maestro de la Bacall, e Bogart l’era drè a triagh via qui rol chi.
“El g’havea anca ün sens de l’ironia che g’havea denter ün sototon tajent e di pietà.”””
I cunversasiün, süratutt in de i sceni agiunt da Hawls, l’eran ras del alusiun sesual, e Bogart l’era brau a interpretà el investigatür privà Philip Marlowe.
Ul matrimonii l’era felis, cun la tensiün per le lür diferenze.
“Segund el biogrado del Bogart, Stefan Kanfer, l’era stada “un cinema noir prodü en linea senza nisun segn particular””.”
Al mancava el interes amorus o ün final cüntent, l’era cunsiderad ün prügett periculus.
“James Agee l’ha scrit, “”Bogart l’ha fad ün bel laurà cun el sò personagg... diferent da tutti i olter bel laurà che l’ha fad in di ànn adrè.”””
Bogart l’è cumparì in di sò ültim cinema per la Warner, “Chain Lightning” (1950) e “The Enforcer” (1951).
Santana l’ha fad ancur do cinema sü de lü: “And Baby Makes Three” (1949) e “The Family Secret” (1951).
Tant de i biografi del Bogart, e l’atris-scritüra Louise Brooks, han pensad che chi part chi l’eran pusè visin a la vera persuna de Bogart.
Presapoq una parodia de “The Maltese Falcon”, “Beat the Devil” l’era l’ültim cinema per Bogart e John Huston.
La pasiün de Huston per l’aventura, la sò amicizzia profunda e duratura (e di success) cun Bogart, e l’oportunità de laurà cun la Hepburd han convinciü a ndà föra de Hollywood per girà scen dificil in de la parte belga del Congo.
La Bacall l’e ndada anca lè là per i pusè de 4 mes de girà, e l’ha lassad a cà el sò fiö a Los Angeles.
“Lee l’ha lavad i me müdand in de l’Africa pusè scura.”””
La Hepburn (che l’era astemia) la stada pegg in di chi cundisiün dificil, l’era dimagrida al punt de divetà malada.
Amalastant del fastidi de saltà da la barq in de i plaud e fium, “The African Queen” parea avegn pizzad anca mo l’amur del Bogart per i nav; e quand l’è turnad in California se cumprà una barca Hacker-Craft de mogano che l’è stada sò fino a che l’è mort.
“Quand Bogart l’ha vinciü, però, l’ha dit: “”La strada dal Congo al palq de quest teater chi l’è lunga.”
Come nel tenis, te g’he bisugn de ün aversari brau o di ün cümpagn per trà föra el mej.
Anca se l’havea anca mo de la sò durezza quand ghe diseva de fac inscì, l’ha recitad begn in de la part principal; e g’ha ricevü la sò ültima nomina per ün Oscar e l’è stad el prutagonista de una copertina del Time il 7 de giugn del 1954.
Lü l’è il tipo de diretür che me pias minga de laurà insema... quest cinema chi l’è una gran cagada.
“Anca se gh’era ün pö de acrimonia, el cinema l’è stad ün sucess; segund i recensiün del New York Times, Bogart “l’era stad indredibilment bun... la manera in de che quest atür vecc meseda la comedia e i do aspet cun la manera de fa ul sutile l’è una de i rob bel de lo show””.”
Lü l’era minga a sò agio cun la Ava Gardner in de la part principal; lee l’avea apena terminà la sò relasiün cun el sò amis del Rat Pack, Frank Sinatra, e ul Bogart l’era minga cüntent de la sò performance senza esperienza.
Quand la Bacall l’ha scuvert i do insema, le l’ha convinciü sò marì a ün gir de compere custus; e i tri han viaigad insema dopu de girà el cinema.
Lü l’è anca stad in del “The Jack Benny Show”, indue ün de i poq cinescopi ca gh’eran l’ha caturad lü in del unico sketch comedia de la televisiün (25 de otuber del 1953).
Stephen l’è diventad ün scritür e biografo e l’ha fa da condutür per uno speciale televisiv sül sò pà in de la “Tuner Classics Movies”.
A segutà l’esempi de Santana, ul Bogart l’ha furmad la sò növa cümpagnia e g’havea idee per ün cinema (Melville Goodwin, U.S.A) indue lü recitava la part de ün general e la Bacall ün pezz gross de la stampa.
Ghe piaseva no palrà de la sò salut e havea visitad ün dutur in del genar del 1956, dopu che a Bacall l’ha persuas.
L’è stad uperà amò in del november del 1956, quand el cancher g’havea fad di metastasi.
“Süra l’era scrit, “”Si ta vüret quaicoss, sifula.”””
G’havea studiad cun la Stella Adler in di ànn ‘40, e l’era cunsiderad ün de i prim atür c’havea purtà el sistema Stanistlavsky de recitasiün e la recitasiün di metodo, derivada dal sistema Stanislavsky, a i spetatür nurmal.
L’ha dirigiü e recitad in del cinema cult “One-Eyed Jack”, ün disaster de critica e cumercial, e dopu l’ha fad una oltra serie de distaser famus, a cumincià da “Mutiny on the Bounty” (1962).
Lü l’ha refudad el premi per le critic che disevan che i indian d’American l’eren stad maltratad e interpretad mal a Hollywood.
Segund el liber dei record del mund, Brando l’è stad pagad la cifra record de 3,7 miliun de dolar (agiustà cun l’inflazziün) e l’11,75% de tutt i danè per 13 dì de laurà per “Superman”.
La sò familia l’era principalment tedescq, olandes, ingles e irlandes.
Brando l’era cresü cristian scientista.
Però, lee l’era alculisada e suvent duverìa vess purtà a cà da sò mari da i bar di Chicago.
“Brando g’havea pusè che odi per el sò pà, e diseva, “L’eri ciamà come lü, ma tutti quel che fasevi l’era mai asè o l’era interesant par lü.”
In di ànn ‘30, i genitur de Brando han traslocad a Evanston, in Illinois, indue el sò pà ha cuminciad a purtal a Chicago, ma i do in del 1935 s’han dividü, quand Brando gh’avea 11 ànn.
“Brando, che de piscinin tutt ciamaven “”Bud””, l’era ün mimo de quand l’era ün fiülett.””
In de la biografia in cinema del 2007, “Brando: The Documentary”, el sò amis de l’infanzzia George Englund regorda i prim recità de Brando quand lü imitava i vacc e i cavall de la fatoria de la familia per distral la mam dal bev.
La surela de Brando, Frances, l’ha lassad el college in California per studià arte a New York.
Brando l’era el pusè brau al teater e l’era ün brau bagaj a scöla.
El cunsili de la scöla l’ha decidü de cacial föra, anca se l’era sostegnü da i olter student, che pensaven che cacial föra l’era trop.
“In ün documentari del 1988, “Marlon Brando: The Wild One”, la surela de Brando, Jocelyn, regorda “L’era in una recita a scöla e ghe piaseva tant... inscì ha decidü che vüeva ndà a New York per studià recitasiün perché l’era la unica cos roba che ghe piaseva.”
Per quai ànn, l’ha vissü cun Roy Somlyo, che l’era de diventad ün produtür de Broadway che ha vinciü 4 Emmy.
I sò upiniun inteligent e ul sò sens de la realtà eran ciar fin dal principi.
Segund Dustin Hoffman in ün de i sò masterclass, Brando l’era suvent de parlà cun i persün de le videocamere e cun i olter atür sü quel che faseven in de la fin de la setemana anca dopu che il diretür havea ciamà l’azziün.
El sò comportament l’ha fad cacià föra del cast de la produsiün de la New School a Sayville, ma ün pö dopu l’è stad truà in una produsiün local de là.
Cornell l’ha anca ciamà per la part del Messanger in de la sò produsiün de l’Antigone de Jean Anouilh in del ànn medesimo.
Bankhead l’havea refudad la part de Blanche Dubois in “A Streetcar Named Desire”, che Willian havea scrit par lee, per ndà in tornè cun la recita in di stagiün 1946-1947.
“Wilson soportava tant de i comportament de Brando, ma l’è ruvad al limite quand Brando l’ha murmurad quand nün serem adrè a pruà i vestì, pocu prim de l’apertura del 29 november del 1946.”””
“L’era spetacular,”” l’ha regordad ün olter atür.”””
Però, i critic l’eran minga stad inscì gentil.
“L’ha ricevü recensiün migliur in di fermà sucesiv de la tornè, ma i sò coleg regordan che l’era dumà solo il principi del talent che g’hera de dimustrà in del futur.”””
Ul Brando mustava la sò apatia per la produsiün cun ün comportament scandalus in sül palq.
Dopu quai seteman sü la strada, in ruvad a Boston, quand Bankhead l’era prunt a ciacial via.
“Pierpont l’ha scrit che John Garfield l’è stad la prima scelt per la part, ma “”g’havea dumandad l’impusibil.”””
“L’è quaicoss che dà umanità al personagg de Stanley, e l’fa saltà föra la viulenza e la dureza de la giuentù piutost che ün vecc ferus... ün valur nöf l’è saltà föra de la interpretasiün de Brando, che l’era la pusè buna che g’ho mai scultad.”””
“Lü l’ha dit che “”Ul sipari l’è salì sü e sül palq ghe l’è quel bastardo de la palestra, e l’è drè a recità la mia part.”””
La prima part de Brando sü lo schermo l’era quel de ün paralitico veteran de la guerra in “The Man” (1950).
Segund el cüntà de Brando, l’era pusibil che l’era stad grazzie a quel cinema chi g’havea cambià la leva da 4-F a 1-A. G’havea avud ün uperasiün al genocc, e l’era pü debilitad asè per saltà la leva.
Per caso, ul psichiatra cognuseva ün dütur amis de Brando.
La part l’è cusiderara una de le pusè bei part de Brando.
Il cinema l’era stad dirigiü da Elisa Kazan e recitad insema a Anthony Quinn.
Durant una de i scen insema, g’ho sentü ün poq de rancur, e anca se mi dumandavi se vüreva bev quicoss dopu ul laurà, lü refudava o l’era cun el mus o parlava poq.
Quand l’ha otegnü el efet che vüreva, Kazan l’ha mai dit a Quinn che l’havea inganad.
Gielgud l’era stad inscì impresiünad che l’ha ciamà Brando per una stagiün cumpleta al Hammersmith Theater, un’oferta che lü l’ha refudad.
L’era come la purta de una furnas dervida - ün calur ruvava föra de lo schermo.
“Segund tutt, Brando l’era minga cüntent de la decisiün del sò mentore, ma l’ha laurà anca mò cun lü in “On the Waterfront.”””
A l’impurtatür de la Triumph faseva i stess la fama, dato che el parlava di band sü di muturett che cunquistaven una cità piscinina.
Quand al principi g’havean ufrid la part, Brando, anca mò scutad da la testimunianza de la Kazan a la HUAC, l’havea ubietad e la part de Terry Mallory l’era quasi ndada a Frank Sinatra.
Brando l’ha vinciü l’Oscar per la sò part del scaricatur del port irlandes-american Terry Mallory in “On the Waterfront”.
“Ne la sò recensiün del 29 de lugl del 1954, el critic del New York Times A. H. Weiler l’ha ludad ul cinema e l’ha ciamad “”un duperà putent, diventent e fantasius de lo schermo de prufesiunist de talent.”””
Recitò com Napoleone in del 1954, nel cinema “Désirée”.
Al Brando ghe piaseva minga in nisuna manera el diretür Henry Koster.
“I raport tra ul Brando e l’atür Frank Stinatra l’eren anca quei cumplicad, cun Stefan Kanfer che diseva che: “”I do om seren i upost: Marlon g’havea bisugn de pü ripres; Frank udiava de ghavess de ripetè i rob.”””
“Frank Sinatra l’ha ciamà Brando “”l’atür pusè süravalutad de tutt””, e sa riferiva a lü cun el nomm “mugugn””.”
“Pauline Kael l’era minga impresiünada cun el cinema, ma l’havea nutad che “Marlon Brando s’era famad per recità la part de l’interpret fulett, e par che se divert cun qui rob - parlà cun ün acent strano, ghignà come ün fiülott, piegàss innanz e fà muviment stran cun i gamp.”
“Newsweek l’ha truad el cinema “”una storia nuiusa de l’incunter de i do””, ma l’è stad comunq ün gran sucess in di teater.”
El cinema l’ha vinciü 4 Academy Awards.
“Segun tutt, Brando l’era devastad da la sò morte, cun el biografo Peter Manso che diseva ne la biografia de A&E che “”Lee l’era l’unica che pudeva dà l’aprovasiün a lü e ningun olter pudeva, e dopo che la sò mam l’è morta, parea che a Marlon l’havea desmetü de interesac.”””
“The Young Lions” l’è l’unico cinema indue Brando l’ha recità insema al sò amis e rival Montgomery Clift (anca se ghe n’è minga di scen insema).
“Brado l’ha recità el prutagonista, Tip, e Karl Malden l’era el sò cümpagn “”Dad”” Longworth.”
L’inseperienza del Brando come editür l’ha ritardad la produsiün e a la fin, la Paramount g’ha prendü el control del cinema.
“In qui temp lì, s’eri anuiad cun tutt el prügett e me ne sun ndad via.”””
Il fastidi de Brando per l’industria del cinema l’è sciupad durant i laurà per il sò prosim cinema, la versiün növa de la Metro-Goldwyn-Mayer de “Mutiny on the Bounty”, che l’era stà girad a Tahiti.
“El diretür del cinema Lewis Mileston l’ha dit che i dirigent “”meritaven tutt quel c’han ricevü quand han dad a ün atür pajass, ün tüsan frignun, el control cumplet de una pelicula custusa.”””
“The Ugly American” (1963) l’è stad el prim de chi cinema chi.
Tutti i olter cinema de la Universal cun ul Brando in chi ànn chi, come “Bedtime Story” (1964), “The Appaloosa” (1966), “A Countess from Hong Kong” (1967) e “The Night of the Following Day” (1969), l’eren stad criticad e l’eran stad disaster.
Ul Brando l’ha anca fa una cumparsa in del cinema thriller cun le spie “Morituri” in del 1965; anca quell l’havea minga incuntrad i gusti de i spetatür.
Candy l’era cunsiderad teribil per tant; in del 1968 ün cinema farsa sesual dirigiü da Christian Marquand e basad sül liber del 1958 di Terry Southern, el cinema l’era una satira de le storie pornografiche cun i aventur de la sò prutagonista, Candy, recitad da Ewa Aulin.
“In del numer del mars 1966 de “The Atlantic”, Pauline Kael ha scrit che in de i sò dì de ribeliun, Brando “l’era asocial, perché el savea che el mund l’era cun i gamp a l’ari; e l’era ün eroe per i giuin perché l’era fort asè da borlà minga giü””, ma incö Brando e i olter come lü l’eran tutt diventad “pajass, drè a scherzà cun la sò reputasiün senza vergügnass, in modo patetico.”””
“Seri brau cun la mia posa da indiferent, ma sri anca sensibil e faseva tant mal.”””
El cinema l’ha ricevü recensiün positiv e negativ.
Brando l’ha dedicad ün capitul cumplet in di sò memori e diseva che il diretür, Gillo Pontecorvo, l’era pusè brau il diretür che ghe sia mai capità, insema a la Kazan e Bernardo Bertolucci.
In del 1971, Michael Winner l’ha dirigiü in del cinema ingles de l’urur “The Nightcomers” cun la Stephanie Beacham, Thora Hird, Harry Andrews e Anna Palk.
L’era stad pusè brau de Brando in del 1972 in di New York Film Critics Circle Awards.)
Brando l’era anca i One-Eyed Jack che lauraven per andac a cuntra, in una produsiün ras de prublem che l’ha perdü danè per la Paramount quand l’è stad publicad in del 1961.
“Coppola l’ha convinciü Brando a girà una pröa, indue Brado faseva el sò trucc (l’ha duperad i fiocc de bambagia per avegh le guance gunfiad come el personagg).”
“Brando l’era sta pien de dubi, diseva en la sò autobiogradia, “G’havei mai recitad ün italiano prima, e pensavi minga de pudel fac begn.”””
Brando l’era stad süt ün cuntrat bass de 50.000 dolar, ma in del cuntrat el disev che el duvea ciapà una percentuale del tutal de i danè in di quela manera chi: 1% del tutal ogni 10 miliun fino a 10 miliun, e fin al 5% se el cinema ul prendeva pusè de 60 miliun.
“In una intervista in del 1994 che se pö truà in del sit de la Academy of the Achievement, Coppola l’è drè a insist, “The Godfather l’era cinema sotuvalutad quand seru drè a gral.”
A lür piaseva minga come l’eri dreè a girà.
In una intervista in del 2010 cun Larry King, Al Pacino l’ha parlad de come el suport de Brando l’havea vütad a tegnes la part de Michael Corleone in del cinema, anc se Coppola vüreva ciacial via.
“L’ha rut el giass cun ün brindisi a la squadra e ün bicer de vin.”” “”
“Caan l’ha anca dit che “ Ul prim dì che’m incuntrad Brando, serem tutt stupiti.”””
“Anca perché lü g’havea incsì tant puter e autorità, che mi pensavi che serìaun cuntrast interesant vedel recità ün om gentil, minga come Al Capone, che g’havea picà di gent cun la mazz del baseball.”””
Gh’era minga ün principio.
Lü l’ha sabotad la cerimonia de premiasiün, e l’ha mandad Sacheen Littlefeather, ün atistiva de i indian d’America, che la s’è presentad cun ün cumpleto tradisiünal Apachem per dir le motivasiün de Brando, che l’eren basad sul sò prublema cun la rapresentasiün de i Indian d’America in Hollywood e en sü la televisiün.
Come l’era stad cun i cinema de prima, Brando l’ha refudad de mandà a memoria i fras de tant de i sò scen; al cuntrari, l’havea scrit sü ün quai cart che g’havea tacad sü per il set per vardàl, e quest lassava Bartolucci cun el prublem de vess cert che qui eran minga in di ripres.
Per la sò partecipasiün lorda, l’ha ciapad 3 miliun de dolar.
“Pauline Kael, ne la recensiün in The New York Times, l’ha scrit “”I pass innanz del cinema in finalmente ruvad.”
In del 1973, ul Brando l’era devastad da la mort de l’amis de l’infanzzia Wally Cox.
Clayton, che g’hera no per la prima ura del cinema, el vegn denter a cavall, in gropa a penzulun, tutt barda in pel de daino, come Littlefeather.
“Penn, che l’era solito a lassà fa a i atür quel che vüreven, l’era semper stad ingludent cun tutt cun el Marlon.”””
In del 1978, Marlon l’ha cüntad la versiün ingles de Raoni, ün cinema documentari frances-belga de Jean-Pierre Dutilleux e de Luiz Carlos Saldanha che parlava de la vita de Raoni Metuktuire e di prublem che gh’eren cun la supravivenza de i populasiün indiane del centro-nord del Brasile.
In del 1979, l’ha fad una rara cumparsa in de la miniserie “Roots: The Next Generation” in de la part de George Lincoln Rockwell; l’ha vinciü ün premi Primetime Emmy Award come atür secundari pusè brau, Outstanding Supporting Actor, in una miniserie o in ün cinema per la sò performance.
Brando l’era pagad 1 miliun de dolar a la setemana per 3 seteman de laurà.
In del documentari, Coppola parlava de come l’era stad inscì impresiunad quand ün Brando trop ingrasad l’era saltad föra per i sò scen e, dipserad, l’havea decidü de fad vess Kurtz, che l’era cünsciad in de la storia uriginal, ün om che s’era gudü la vita.
Però, l’è turnad in del 1989 in “A Dry White Season”, basad sül liber del 1979 de André Brink cuntra l’apartheid.
Brando l’è stad ludad per la sò performance e l’ha purtad a cà una nomina per l’Oscar come migliur atür secundari e l’ha vinciü el premi Best Actor Award in del festival del cinema di Tokyo.
“Variety l’ha anca ludad la performance de Brando come Sabatini e l’ha nutad che “la performance de comedia spetacular de Marlon Brando l’ha trasfurmad “The Freshman” da una comedia de stupidott a ün cinema particular in de la storia del cinema.”””
El scritür de “The Island of Dr. Moreau” Ron Hutchinson al varìa dit in di sò memori, “Clingin to the Iceberg: Writing for a Living on the Stage and in Hollywood” (2017) che Brando l’ha sabotad la prudisiün del cinema e s’è refudad de culaburà cun i sò colleg e la troupe.
Questa l’è stada la sò ultima part e la sò unica part de personag che l’era una dona.
“El fiö del atür, Miko, l’era la guardia del corp de Jackson e l’asistent per tant ànn, e l’era ün amis del cantant.”””
El me pà faseva fatiga a fiadà in di sò ultim dì, e g’erem metud l’usigen de tegnì tutt ul temp.
Perciò Michael g’ha regalad una machieneta del golf cun una bumbula de usigen da purtà in gir, inscì che pudeva ndà in gir e gudess Neverland.
G’havea anca el diabete e il cancher al fidegh.
La sò unica frase registrada l’è stada mitüda in del giög final come ün umagg a l’atür.
Ul Brando preocupad l’ha dit a Malden che l’segutava a borlà giò.
Poco tempo prima de murì, pareva che l’era de refudà il permess de met denter la canula in di sò pulmun che, diseven, l’era l’ünica manera del tegnel viv.
“In del 1976 l’ha dit a ün giurnalista frances, “l’omosesualità l’è tant de moda che la fa pü nutisia.”
L’ha anca dichiarad olter relasiün, anca se havea mai parlà de i sò matrimoni, don o fiö in de la sò autobriografia.
Ul Brando l’ha incuntrad l’atris Rita Moreno in del 1954, e i do han inziad una storia d’amur.
Un pü de ànn dopu la divisiün, la Moreno l’ha recitad la part del sò interes amurus in del cinema “The Night of the Followig Day”.
Sa diseva che l’era la tüsa de ün uperari de l’acciaio del Galles de urigin irlandes, William O'Callaghan, che l’era stad el superintendent de la ferovia Indian State.
Ul Brando e la Kashfi han avud ün bagaj, Christian Brando, el 11 de magg in del 1958; i do se han dividü in del 1959.
I do han avud do fiö: Miko Castaneda Brando (nassüda in del 1961) e Rebecca Brando (nassüda in del 1966).
Perché Teriipaia l’era de lengua frances, Brando l’ha imparad el frances begn e l’ha fad tant intervist inscì.
Brando e Teriipaia han divorzià nel lugl del 1972.
Brando l’ha avud una relasiün lunga cun la sò dumestica Maria Cristina Ruiz, e i do han avud tri fiö: Ninna Priscilla Brando (nassüda ul 13 magg del 1989), Myles Jonathan Brando (nassü ul 16 de genar del 1992), eTimothy Gahan Brando (nassü ul 6 de genar del 1994).
El g’ha avü tanti neüd, come Prudence Brando e Shane Brando, fiö de Miko C. Brando; i fiö de Rebecca Brando; e i tri fiö de Teihotu Brando.
El sò cumpurtament durant el cinema “Mutiny on the Bounty” (1962) pareva rinfurzà la sò reputasiün de stela dificil.
Galella gh’era andà drè a Brando, che l’era stad cüpagnad da cundutur Dick Cavett, pö de i ripres de “The Dick Cavett Show” in New York.
I ripres de “Mutiny of the Bounty” han cambiad la vita de Brando profundament, e lü la s’è namurad de Tahiti e de i sò gent.
In del 1983 l’uragan l’ha spazad via tant de i edifis, tra cui el sò resort.
L’era stad metü denter la Federal Communications Commission (FCC) cun el nomm Martin Bordeaux per preservà la sò riservatezza.
L’è ndad a ün quaie event de beneficenza per John F. Kennedy per i eleziün del president del 1960.
In del autun del 1967, Brando l’è stad a Helsinki, in Finlandia a una festa de beneficenza, urganizad dal UNICEF al Helsinki City Theatre.
L’ha parlad in favur de i dirit di bagait e de l’aiuto a svilupas de i paesi che in adrè a svilupas.
“Intüivi che l’era megli capì da due l’vegniva; sal vüreva dit vess negher in qui paes chi, cusa l’è tutt quest livur,”” l’ha dis Brando in ün episodi del talk show de la sira sü la ABC-TV Joey Bishop Show.”
“L’è stad ün di aziün pusè curagius che g’ho mai vist, e l’ha significad tant e al fad tant.”””
“In del 1964, Brande l’è stad arestad a una protesta “fish-in” per vütà a protesta cuntra la violasiün del tratà c’havea prometü a i Indian d’America i diritt de pescà in del Puget Sound.”
“Ul Brando l’ha tajad el suport al grupo perché sentiva che l’era sempre pü radicalizad, süratutt ün tocc del pamphlet scrit da Eldridge Cleaver che ciamava a la viüenza indiscriminada “”per la rivolusiün.”””
Sacheen Littlefeather l’ha rapresentad in de la cerimonia.
L’event l’ha ciamad l’atensiün de la stampa americana e mundial.
Lü l’era ün gran ativista cuntrari a l’apartheid.
L’è denter la lista de l’American Film Institute come el 4° pusè grand atür che l’ha debutad prima o durant del 1950 (e l’è stad proppi in del 1950).
“Recuperad ul 19 de agust del 2009. L’Enciclopedia Britannica ul descriv come “ün di pusè cognosü de i atür de metodo, e la sò manera de parlà l’ha segnad el sò refudà de i metodi del teater classico.”
L’era ün evolusiün dal capo mafius e dal fuorilegge.
La sò parte del capobanda Johnny Strabler in “The Wild One” l’è diventad l’imagin, duperada come segn de la ribeliün e come roba a la moda, süratutt la gichetta del motociclista in stile Perfecto, ün capel su le 23, i jeans e i ugià del sü.
“La scena “Pudevi vess ün candidà” de “On the Waterfront”, segund ul scritür del Brooklyn Boomer, Martin H. Levinson, l’è una de i scen pusè famus in de la storia del cinema, e la frase l’è diventada parte del diziunari de la cultura americana.”””
“Te ghe de fa credel che ta ste per murì... prua a pensà al mument pusè personal che te ghe mai avü.”””
In del 1999, l’American Film Institute l’ha pusiziunad al 8° post in de la lista di atür pusè grand de l’età d’or de Hollywood.
L’ha pasà tant ànn in di varietà come ün balerin e atür comico, fin che l’ha ricevü la sò prima part impurtant in del 1925.
E pö de i recensiün entusiasti, la Warner Bros al ga fad el cuntrat per 400 dolar a la setemana, per tri seteman; quand i diretür de lo stüdi han vedü i prim scen del cinema, el cuntrat de Cagney l’è stad subit slungad.
L’è stad numinad una terza volta in del 1955 per “Love Me or Leave Me” cun la Doris Day.
Cagney l’è ndad föra da la Warner Bros tant volt, e l’è sempre turnad cun ün cuntratt migliurad per i sò cundisiün persunal e artistic.
L’ha laurad per una cümpagnia de cinema indipendent per ün ànn quand el prucess l’era drè a vess cumpletad, e l’ha cread la sò cümpagnia de produsiün, la Cagney Production, in del 1942 prima del turnà a la Warner 7 ànn pusè tard.
El Cagney l’era el segund de 7 bagaj, 2 di chi in mort n quai mes dopu de vess nassü.
La familia la sè trasferida quand lü l’era anca mò piscinin, prima in sü la East 79th Street, e pö in sü la East 96th Street.
L’eri dispiasü per ul bagaj che l’era stad trop tranquil.
L’era brau in de i buzzad de strada e ul defendeva el sò fradell piscinin Harry, che l’era drè a studià medisina, quand necesari.
L’ha cuminciad a laurà amatorialmente in del teater, al principi come bagaj de le scene in ün teater de pantomima cines in del Lenox Hill Neighborhood House (ün di prim cà de l’asistenza sociale ne la naziün) indue el sò fradell Harry recivata e la Florence James la dirigeva.
Cun quel spetacul l’è cuminciada l’associasiün de Cagney cun i varietà e Broadway, che l’era de durada per 10 ànn.
Alla fine, i dò han prendü in prestito di danè e sunt turnad indrè a New York, atraves Chicago e Milwaukee, anca se i sò spetacul l’eran minga stad aprezad quand havean pruad a fac di danè in sül palq.
Come cun “Pitter Patter”, Cagney l’è ndad a la proa cun poq de sicurezza che l’era de ciapal la part.
Questa l’è stada una svolta devastante per el Cagney, a parte de la dificultà de organisasiün che g’hera, i valis de la copia eren in de la nav e i dò havean abandunad el sò apartamento.
“El s’era decidü che duvea truà ün olter laurà.”””
El Cagney l’ha anca stabilid una scöla de danza per prufesiunist, e pö l’è stad ciamad per una parte in de la recita “Women Go On Forever” dirigiüda da John Cromwell, che l’è ndada innanz per 4 mes.
El spetacul l’ha ricevü recensiün entusiaste e l’è stad seguito da “Grand Street Follies” in del 1929.
Cun el titul nöf “Sinner’s Holiday”, el cinema l’è stad püblicad in del 1930.
Però, el cuntrat permeteva a la Warner de lassal a cà a la fine de ün quaidun periodo de 40 seteman, e quest vüreva dit che ghe garantiven dumà 40 seteman de paga a la volta.
Per i recesiün inscì fort che l’era ricevü in de la sò cariera in del cinema anca se cürta, el Cagney l’è stad ciamad a fà la parte del brau bagaj Matt Doyle, upost a Edward Woods in de la part de Tom Powers.
El produtür Darryl Zanuck l’ha dichiarad che g’havea pensad durant una conferenza; Wellman l’ha dit che l’idea l’era vegnuda quand l’ha vist el pompelmo sül taul durant i ripres; e i scritür Glasmon e Bright han dichiarad che l’era basada su la vera storia del mafius Hymie Weiss, che l’ha tirad una fritata in facia a la sò murusa.
G’ho mai sugnad che serìa mustrad in ün cinema.
“El vardava ul cinema in continuasiün dumà per vedà questa scena qui, e l’era suvent zitid da i olter spetatür rabiad quand el sò ritt l’era trop fort.”””
La Warner Bros l’è stata svelta a met insema i sò do stel de i cinema gangster - Edward G. Robinson e Cagney - per “Smart Money” del 1931.
Mentre ul cumpletava el cinema, “The Public Enemy” l’era drè a fà pien i teater cun i spetacul de tutta la sira.
I diretür de lo stüdi l’eren anca interesad in che Cagney l’era de segutà a fà la publicità a i sò cinema, anca quei indue lü g’hera no, rob che Cagney l’ha refudad.
El sucess de “The Public Enemy” e de ”Blonde Crazy” han furzad la man de la Warner Bros.
El cinema l’è stad segutad subit da “The Crowd Roars” e “Winner Take All”.
Intra i storegh se parla de la natüra de la storia stèss, inscì cumé de la sò abilitaa de dar una prospetiva in di prublem d’incœu.
Però, vecc influenz culturai g’han vuttaa a crear di interpretaziun alternatif de la natüra de la storia, che l’ha sé trasfurmada in di secul e la segütaa a cambià anca incœu.
“Erodoto, storegh grècch del V secul a.C., in de la tradiziun ucidental l’è despess cunsiderà ul “pà de la storia”, anca se l’è stà denunzià de vèss ul “pà di büsie”.
“Durant del Middle English, ul significà de la parolla storia l’era “storia, racunt”, cunt un sens generic”.
“In del tedesc d’incœu, en frances e in de la magiur part di lengue germanich e rumanz, che sun di lengue flessif e sintetich, la stess parolla l’è duperada per indicà “la storia” e la “storia” cuma “racunt”.
“Cuma Benedetto Croce g’haveva dit “Tücc i stori sun di stori mudern”.”
“Donca, l’istitüziun de un archivi di storegh representa el desideri de limitar un archivi püsee general eliminand el üs di quai test e document (rendent luur upiniun false per representar el “ver passà”)”.
El stüdi de la storia l’è stà quai volta clasificà cuma part di scienze umanistich, e di olter volt cuma scienza social.
In del XX secul, el storegh frances Fernand Braudel g’ha revoluzionà el stüdi de la storia, cunt el üs di scienze cuma l’economia, l’antropologia e la jeografia, in del stüdi de la storia general.
En general, i funt del savé storegh pöden vèss dividù en tri categurie divers: chel che l’è scrivü, chel che l’è dit e chel che l’è cunservà, e i storegh despess tegnen cunt de tücc i tri.
I descuvert archelogic in di pooch cas vegnun de par luur, perchè i funt narratif cumpleten i descuvert.
“Par esempi, Mark Leone, escavaturist e interpret de la storegh Annapolis (Maryland, Usa), g’ha cercà de cumprend la cuntradiziun intra i document di test che nobilitavan la “libertà” e i repert, che mostravan la detenziun di s’ciavi e i diferenze economich demostrà del stüdi de l’ambient storegh cumplesif”.
L’è pusibil che i storegh g’han pagüra del specifich e del general, anca se la moda d’incœu la va vers la specializaziun.
Terz, el pudaria riferir-s al perchè se genera la storia: la filosofia de la storia.
Chi la g’ha fada (autor)?
Chel l’è el valur ver di sò contenù (credibilità)?
El metod storegh cumprend i funt primari di tecnich e di linee guida che i storegh duperan e d’olter dats per facch di ricerch e scrif la storia.
Tucidide, minga cuma Erodoto, cunsiderava la storia cuma el prudot di scelte e di aziuni de l’òmm, vardant causa e effetto, e minga cunsiderant la storia cuma el resultà del intervent divin (anca se gnànca Erodoto l’era totalment d’acord su chèlla idea).
G’heren tradiziun storegh e un üs ricercà del metod storegh in de la Cina antich e medieval.
I storegh cines di ans sucesif duperavan sò Memorie Storegh cuma furmà uficial per i test storegh e per la leteratüra biografica.
In del 1800, el filosof tedesch Georg Wilhelm Friedrich Hegel g’ha duperà la filosofia e un metod püsee laich in del stüdi de la storia.
L’originalità de Ibn Khaldun l’è stada chela de afermà che la diferenza cultural de un’olter period la g’ha de regular l’analisi de material storegh impurtant, de diferenziar i principi cunt quei se pœt intentà un’anàlisi e anca quela de sentir bisogn de esperienza, olter ai principi raziunà, per valutar una cultura del pasà.
“Sò metod storegh g’ha anca dat i bas per urservà i funziun che g’han lo stato, la comunicaziun, la propaganda e el pregiudizio sistemich in de la storia, H. Mowlana (2001)”.
“Dr. S.W. Akhtar (1997).”
Segund Ranke, i dat storegh g’han de vèss ben racolt, valutà de manera ugetiva e elaborà cun atenziun critica.
In del XX secolo, i storegh academich g’han spustà luur interes di narratif epich naziunalistich, che despess tendevan a onorar el paes o i òmm important, vèrs di anàlis püsee obietif e dificil de forz social e intelletual.
Tànt sostenidur de la storia cuma scienza social eran o sun famus per luur approcc multidisciplinar.
Incœu, sultant una teuria de la storia l’è rivada a la pèna de un storegh de prufesiun.
Storegh intelletual cuma Herbert Butterfield, Ernst Nolte e George Mosse g’havevan pensà a l’impurtanza di idei in de la storia.
Studios cume Martin Broszat, Ian Kershaw e Detlev Peukert g’havevan cercà de anàlizar tücc i dì di gent comun in de la Germania del XX secul, specialment durant del nazism.
Storegh feministe cuma Joan Wallach Scott, Claudia Koonz, Natalie Zemon Davis, Sheila Rowbotham, Gisela Bock, Gerda Lerner, Elizabeth Fox-Genovese, e Lynn Hunt g’havevan pensà a l’impurtanza del stüdi de l’esperienza di dònn in del pasà.
Un’oltra difesa de la critica postmuderna su la storia l’è mustrada del liber del storegh australian Keith Windschuttle del 1994, The Killing of History.
I mancanz storegh pœden manifestàs in tanti modi e pœden avegh una profunda conseguenza in di testimunianz storegh.
Storia vègia: el stüdi del principi de la storia del òmm fina al Volt Mediuev.
Storia cumparada: anàlis storegh de furmi sucial e cültüral minga cuntenüü in di cunfin del pais.
Storia cültüral: el stüdi de la cültüra in del pasà.
Storia intelletual: el stüdi di pensé in del cuntest di cültür che le g’han creà e luur svilup in del temp.
Storia muderna: el stüdi di Temp Muderni, el periud sucesif al Mediuev.
Paleografia: el stüdi di test vécc.
Psicostoria: el stüdi di mutivaziun psicologic di aveniment storegh.
Storia di dònn: la storia de la dona.
Secul e desènn sun di periud duperà de solet e el temp che rapresentan depend del sistema de dataziun duperà.
Per faghel, i storegh despess vardavan a la jeografia.
Par esempi, per spiegà perchè i vècc egizi g’havevan furmà una civiltà che gh'ha avü succèss, studià la jeografia del Egit l’è fundamental.
La storia di Americhe l’è la storia cumplesiva del Nord e del Sud America, anca del America Central e di Caraibi.
La storia di Caraibi g’ha avü inizi cunt i testimunianz püsee vècc indué sun stà truvà di resti de 7 000 an.
La storia del Eurasia l’è la storia culletiva de tanti regiùn periferiche de la còsta: el Medio Urient, l’Asia meridiunal, l’Asia uriental, el Sud-est asiategh e l’Europa, culegà a l’interno per via di stepp eurasiategh del Asia central e del Europa uriental.
La storia del Asia uriental l’è el stüdi del pasà tramandà di generaziun en generaziun a l’interno del Asia uriental.
La storia del Sud-est asiategh l’è stada segnada de l’interaziun intra i figür regiunai e i podè furesté.
“La “vegia” storia social prima di an ‘60 l’è stada un insema de temi senza un argument principal, cunt la gionta de muviment pulitic, cuma el Populismo, che l’eran di muviment “social” cuma de fœra del sistema elitario”.
Ciapa in esam i testimunianz e i descriziun narratif di savé, di üsanz e di art del pasà de un insema de gent.
Chèstu tip de storia pulitica l’è el stüdi di cumpurtament di relaziun internaziunal intra i pais o travers di cunfin naziunai in del temp.
L’è diventà famus in di Stat Ünì, in Giapun e in di olter pais dopu i an ‘80 savent che, cun la continua globalizzaziun, i student g’haverian bisogn de una magiur esposiziun al mund.
Anca se l’è un ambit piutost noeuf, la storia di generi g’ha avü un efet impurtant in del stüdi general de la storia.
In di università de Oxford e Cambridge la bursa de stüdi l’era minga trop impurtant.
I tutor g’han duminà la discüssiun fin a dopu de la Segonda Guerra Mondial.
In di Stat Ünì dopu de la Prima Guerra Mondial, l’è nassuu un grand muviment in di università per tegnir di curs in de la Civiltà Ucidental, per dacch ai student una comun redità cun l’Europa.
Tanti vedèn la materia de tücc i dü pruspetif.
A l’interno di Stat Ünì, i liber publicà de la stess casa editrice despess proponen di argument diversi si se cambia de stato.
I storegh de la università g’han despess cumbattù cuntra el rent i liber vergòt de pulitic, quai volt anca con success.
Una civiltà (o cültüra) l’è una società cumplesa che g’ha uno svilup urban, diversi class social, una furma de guverno e sistem de comunicaziun (cuma la scritüra).
In chestu sens, una civiltà l’è in cuntrast cunt i società tribai minga centralizà, anca i cültür di pastùr nomad, i socuetà neolitich o i caciatur; però, di volt l’è anca in cuntrast cunt i cültür che se trovaan a l’interno di stess civiltà.
Ul tratà fundamental l’è “Il processo di Civilizzazione” de Norbert Elias (1939), che pensa ancamò ai üsanz sociai de la società cavalleresca medieval fin a l’Età muderna.
“Parolles ligà cuma “civiltà” (cuma “educaziun”) se sun svilupà a mità del XVI secul”.
“Intra la fin del 1700 e i inizi del 1800, durant de la Revoluziun frances, la parolla “civiltà” l’è stada duperada al singular, mai al plural, e la vuleva dit el prugress de l’òmm in del sò cumpless.
“Sultant in chestu sens general l’è pusibel parlà de una “civiltà medieval”, che per el significà daa de Elias el seria stà un ossimoro”.
“Chichinscì, la civiltà, tant che l’è püsee mutivada a livel raziunal e social, l’è minga tüda d’acordi cun la natüra del òmm, e “l’umanità l’è ragiungibel sultant atraves del riturn a un’unità original natüral pre-raziunal o discursiva” (varda el bon selvadegh)”.
L’è stada fata una distinziun intra i civiltà per luur metod de sopravivenza, per luur tip de sustentament, luur mudel de insediament, luur furmi di guverno, luur class sociai, luur sistemi economegh e per di olter tratt cültürai.
Tücc i civiltà sun supravissü per l’agricultura, però minga di vècc civiltà en Perù, che sun supravissü per luur vicinanza al mar.
I avanzi di cereai sun stà tant impurtant perchè se pœden cunservà tant in del temp.
Però, in quai part i caciatur g’han avü acess a di avanzi alimentar, cuma in di populaziun indigèn del Pacifico nord-ucidental e facilment durant de la cültüra mesolitica natufiana.
“La parolla “civiltà” quai volt l’è sultant definida cuma “i gent che viven en cità”.”
I società statai sun stà püsee dividù en class sociai che l’olter tip de società: g’he una diferenza magiur intra i vari class sociai.
Civiltà, cun clasificaziun sociai cumpless e guverni istituzional urganizà.
Quaivun ciapan anca la proprietà fondiaria, o la proprietà privada de la terra.
In del principi del età del ferro, i civiltà del temp g’han tacà a duperà i danee cuma metud de scambi per di uperaziun semper püsee cumplicà.
Chesti gent l’eren minga en cuntat intra de luur e luur bisogn podevan anca capità no in del stess mument.
El passagg di economi püsee facil a di econoni püsee dificil el purta minga per forza a una revulüziun in di standard de vida de la gent.
La alteza media de un popul l’è un bon metud de giudizi de la facilità di acess ai risurs, soratütt di risurs alimentari.
Cuma i danee, la scritüra l’era necesaria per el nümer di gent che vivevan en cità e per i dificil scambi intra i gent che l’eran minga en cuntat intra luur.
Chesti l’eran una religiun urganizada, el svilupp di art, e i tanti prugress de la scienza e de la tecnologia.
“Quaivun, ciama chesti cültür “primitif”, una parolla che quaivolter veden cuma un insült”.”
“Incœu i antropologh duperan la parolla “minga alfabetizà” per descrif chesti gent”.
Però la civilizaziun la se dinfund anca cun el predominio tecnico, material e social che l’è stà generà de la civiltà.
I civiltà crean di cultur cumpless, che g’han un aparaa decisional statal, leteratüra, art profesional, architetüra, religiun urganizada e cumpless metud de educaziun, forza e contròll asocià a mantagnir un’élite.
La civiltà indué vif una persona l’è la sò püsee grant identidà cültüral.
El fin l’è chel de preservà l’eredità cültüral del òmm inscì cuma l’identidà cültüral, soratütt durant di guerre e di conflit armaa.
“Oswald Spengler, filosof del principi del ‘900, in del sò “Il tramonto dell'Occidente. Lineamenti di una morfologia della storia mondiale” (1919), dupera la parolla tedesca Kultur, “cültüra”, per chela che tanti gent ciaman “civiltà”.”
“Spengler dis che la civiltà l’è el principi de la fin de una cültüra inscì cuma “i stati püsee de fœra e artificiai che una spéce de òmm svilupà l’è bon de fär”.”
“De solet, i civiltà g’han avü un decress e sun crulà, segund Toynbee, per el falimen de una “minoranza creatif”, travers del declin moral o religius, per fär frunt a di sfid impurtant e minga per di comuni cause economich o ambiental.”
Par esempi, fin al XIX secul, i red cumercial l’eran püsee grand del ünivers cültüral o del ünives politic.
Durant del period de Uruk, Guillermo Algaze g’ha dit che i relaziun cumerciai culegavan l’Egit, la Mesopotamia, l’Iran e l’Afghanistan.
Tanti civiltà e tanti società en tüt el mund a livel econòmigh, politegament, e anca cültüral dipenden l’un de l’oltra sòtta de tanti aspètt.
La Civiltà Central la sé espansa metend denter anca tücc el Medio Urient e l’Europa, e la sé slungada a livel mundial cun la colonizaziun europea, sumand i Americhe, l’Australia, la Cina e el Giapun denter del XIX secul.
Chestu l’a menà una segonda rivoluziun di früt indué i gent träevan sü i animai minga sultant per la carne ma anca per el lacc, la lana, el rüd e per trainà i aratri e i carr, un svilupp ch’el sé slargà travers de l’Ecumene Euroasiatic.
“Chesta area l’è stada identificada cuma un’area che g’ha “ispirà vun di püsee impurtant svilupp de la storia del òmm cuma l’invenziun de la rœda, i primi cültür di cereai e el svilupp del cursif”.”
Chestu cambiament del temp g’ha spustà el raport prezi-benefizi de la viulenza a l’interno di comunità, che g’ha menà a l’abandun di comunità de paes senza mür e la cumparsa di cità cun mür, cunt i primi civiltà.
A sò vœlta la rivoluziun urbana civilizada la dependeva del svilupp del sedentarism, de la cultivaziun di cereai e del träer sü i animai, de la dürada di insediament e del svilupp di stil de vida che rendevan püsee facil econumi de scala e insema de tanti produziun in di setur social.
Quaivun se cuncentran sü di esempi storegh, d’olter sü la teuria general.
“Per Gibbon, “El decress de Roma l’è stà el natüral e inevitabil prezi per sò grand valur”.
“Theodor Mommsen in sò Storia di Roma el dis che Roma l’è crulada cunt el croll del Impero roman d’Ucident in del 476 a.C., e el tendeva anca versu un’equazziun biologica de “genesi”, “cressita”, “senescenza”, “cullass”, e “decadenza”.”
Arnold J. Toynbee in sò Uno Studio della Storia el dis che g’he stà un nümer püsee volt de civiltà, e anca un nümer piscinin de civiltà mort e che tücc i civiltà podevan pasà travers del ciclo identificà de Mommsen.
Durant de la periud intermedio, el aument de la populaziun el meena a la diminuziun de la produziun pro capite e di livel de consumm, l’è semper püsee dificil ciapà i tass e i früt del stato desmétt de crèss, intant ca i spes del stato cressen a causa del aumento de la populaziun sòtta del control statal.
Cicli Secular e Tendenze Milenari.
El fatt che Roma g’haveva bisogn de crear früt ancamò püsee grand per armà e där de magnà ai suldà che per la prima volta eran stà battü divers volt sul camp de bataja, menò a desfàch el Impero.
El dis che el croll del impero Maya g’ha quaicos de insègnà a la civiltà d’incœu.
L’energia duperada in del raport del rendiment energetico l’è fundamental per decress la supravivenza di civiltà.
Koneczny dis che i civiltà pœden no vèss mes’cià en un insema ibrido, infatt se a una civiltà püsee inferior sun garantì istess diritt, a l’interno de una civiltà püsee svilupada, la meno svilupada serà battüda de la püsee svilupada.
El storegh cültüral Morris Berman en Dark Ages America: the End of Empire dis che en i Stat Ünì de l’imprenditoria e del consumismo, i real fatur che prima g’havevan menà al success (grant individualism, espansiun del territorio e economich e la ricerca de la richeza material) incœu i mènan travers de una piano critico indué el croll el se pœu minga evità.
La distruziun di chesti ròbb, dis Jacobs, l’è ligada a di malatie de la società cuma la crisi del ambient, el razzismo e la diferenza semper püsee grant intra sciur e pòret.
El bisogn de civiltà che purtan semper püsee resurs, dis, el vien de luur sfrutament esagerà e del decress di luur risurs local.
"Ind el grafeg, Ma al vœl dir ""un milion de agn indree"".)"
Un bell poo de la Terra la s’è fonduda per via dei sconter qe a g’era de spess cont dei olter corp, qe hann portad a un volcanism estrem.
Quei qe se pœ recognosser comè dei omen inn vegnuds fœra a’l massim 2 milion de agn indree, un period stra-curt in su una scala jeolojega.
Se pensa qe el 99 per cent de tute i spece qe hann vivud in su la Terra, plussee de cinq milion, inn morte.
La crosta de la Terra l’ha segutad a cambiar de quand qe l’ha tacad a formar-s, l’istess qe la vita de quand qe l’è cominçada.
La Luna probabilment l’è nassuda per via del sconter de un protoplaneta cont la Terra.
L’atmosfera l’è faita cont dei gas dei volcan e dei gas serra.
I bateri i hann cominçad a produxer ossijen e i g’hann dait la sò forma a la terza atmosfera de la Terra, qe l’è quella del dì d’incœ.
I prim continents de Colombia, Rodinia e Pannotia, in qell ordin qì, podarissen vesser staits in qell eon qì.
"Un zic a la vœlta, la vita la se spantega in su la terra e principia a vegnir fœra dei forme familiar de piante, bestie, e fonj, anca anellids, insets e retil, qe g’hann dait el nom a’l eon, qe vœr dir ""vita qe la se ved""."
L’era fait de idrojen e eli creads apena despœ del Big Bang 13,8 Ga (qe l’è un miliard de agn) e elements plussee grev s’giacads fœra dei supernœve.
Quand qe la nivola l’ha cominciad a acelerar, el sò moment angolar, la gravitaa e l’inerzia l’hann sqiçada ind un disc protoplanetari perpendicolar a el so ass de rotazion.
Despœ de un’oltra contrazion, una stella T Tauri la s’è pizada e un poo a la vœlta l’è diventada el Sol.
La Terra la s’è formada in qella manera qì incirca 4,54 miliard de agn indree (cont un’incerteza del 1%) e l’ha finid el process in 10-20 milion de agn.
La proto-Terra l’è cressuda per accrezion finqè la sò part de denter l’è staita assee colda de fonder i metai pesants e siderofil.
Del contegg dei bux in su i olter corp celests, se capiss qe un period de pesant sconter de meteorit, qe el se ciama Late Heavy bombardment, l’è cominciad incirca 4,1 Ga e l’è finid incirca 3,8 Ga, a la fin de l’Adean.
A l’inizi de l’Arqean la Terra la s’è infreidida tant.
Dei nœve prœve i sujerissen qe la Luna l’è nassuda anc’mò plussee tard, 4,48 ± 0,02 Ga, o 70-110 milion de agn despœ de l’inizi del Sistema Solar.
El sconter l’ha liberad fœra incirca 100 milion de vœlte plussee de enerjia qe el sconter de Chicxulub qe se pensa l’habia fait morir i dinosaur qe i eren miga uxei.
L’ipotesi de un sconter jigant la dix qe la Luna l’ha perdud del material metalleg, un fait qe al spiega la soa composizion miga normal.
La crosta de l’inizi, que la s’è formada quand qe el pian de la Terra l’è diventad dur, l’è sparida completament de una combinazion de questa rapida tetonica a plaqe de l’Adean e dei intens sconter del Late Heavy Bombardment.
Qei toc qì de la crosta de la fin de l’Adean e de l’inizi del Archean i formen le romelle intorna ai quai i continents de incœ inn cressuds.
I craton inn faits specialment de do sort de terraç alternads.
Per qella rexon qì, dei vœlte i preie verd inn considerade la prœva de la subduzion ind l’Arqean.
Adess se pensa qè l’è possibil qe tants dei elements volatil inn staits liberads a’l moment de l’accressiment per un process ciamad desgasament per impat, insì qe i elements entrants se vaporizen cont l’impat.
I planetesim a una distanza de 1 Unitaa Astronomega (UA), la distanza de la Terra del Sol, fors i g’hann miga contribuid a l’aqua in su la Terra perqè la nebulosa solar l’era tropa colda per far formar el giaç e l’idratazion dei preie cont el vapor l’havaria ciapad trop temp.
Evidenze scientifege recent sujerissen qe i ocean podarian haver comiciad a formar-s ind el 4.4 Ga. A l’inizi de l’eon Arqean i quataven su un bell toc de la Terra.
Donca, el Sol l’è diventad el 30% plussee sberluxent ind i ultim 4,5 miliards d’agn.
G’è tants modei, ma poc acord, per la manera qe la vita l’è vegnuda fœra dei sostanze qimege qe inn miga vive; i sistema qimeg creads ind i laboratori inn fortement sota la complessitaa minima qe la forma i organism vivents.
Anca se la composizion de l’atmosfera probabilment l’era diversa de quella qe i drovaven el Miller e l’Urey, i esperiments qe inn staits faits plussee tard cont dei composizion plussee realistege inn stait bon de sintetizar dei molecole organege.
Pœ l’RNA al saria stait sostituid del DNA qe l’è plussee stabil e donca al pœl costruir dei jenoma plussee long, slargand la varietaa de capacitaa qe un organism al pœ haver-g.
Una dificoltaa cont el prim scenari del metabolism a l’è qe i organism trœven una manera de trasformar-s un zic a la vœlta.
"La ricerca int el 2003 l’ha confermad qe la montmorillonite la podaria anca acelerar la trasformazion dei acids grass in ""bolle"" e qe i bolle podarien far su l’RNA tacad a la creia."
Qella cellula Lua qì a l’è l’antenada de tuta la vita in su la Terra del dì d’incœ.
El passaj a un’atmosfera cont tant ossijen l’è stait un desvilup fondamental.
I drovaven la fermentazion, la ripartizion de composts plussee compless in composts men compless cont plussee poca enerjia, e i drovaven l’enerjia liberada per cresser e reprodur-s.
La major part de la vita qe g’è in su la Terra la dipend diretament o indiretament de la fotosintes.
Per dar-g i eletron ind el circuit, l’idrojen al vegn via de l’aqua lassand l’ossijen comè un scart.
La forma anoxijenica plussee semplix l’è saltada fœra, incirca 3,8 Ga, miga tant temp despœ de la comparsa de la vita.
In principi, l’ossijen vegnud fœra l’era ligad cont el calcar, el ferr e dei olter minerai.
Anca se ogni cellula la produxeva domà una quantitaa de ossijen picinina, el metabolism combinad de tante cellule ind un temp tant long l’ha trasformad l’atmosfera de la Terra in quell qe l’è adess.
El strat de l’ozon l’ha surbid, e al surbiss anc’mò, una grand quantitaa de la radiazion ultravioleta qe una vœlta la passava ind l’atmosfera.
El resultad l’è stait qe la Terra l’ha cominciad a ciapar plussee calor del Sol ind l’eon del Proteroxoic.
I deposits glaçai trovads ind el Sud Africa inn del 2,2 Ga, qe segond i evidenze paleomagnetege, a l’è quand i g’hann de vesser staits metuds arent a l’equator.
L’aument de la concentrazion d’ossijen ind l’atmosfera la podaria haver metud in moviment l’epoca de la glaçazion Uroniana, qe l’ha fait deminuir el metan (CH4) ind l’atmosfera.
De tute i manere, la parolla Snowball Earth la se dopera plussee per descriver i epoqe estreme de la glaçazion qe inn vegnude plussee tard ind el period Cryojenian.
L’anidride carbonega la se combina cond l’aqua de la piœva a le preie preatmosferege per formar acid carboneg, qe pœ al se lava ind el mar, tirand fœra insì el gas serra de l’atmosfera.
El domini dei bateri fors al s’è separad dei oltre forme de vita (qe dei vœlte vegnen ciamde Neomura), ma qella ipotesi qì a l’è problematega.
I prim fossil cont dei carateristege tipege dei fonj inn de la epoca del Paleoproterozoic, incirca 2,4 milion de agn indree; qei organism bentonic pluricellular qì g’haveven dei struture filaprente bone de far l’anastomosi.
Probabilment la cellula granda l’ha provad a dijerir quella plussee picinina, ma l’è miga staita bona (fors per l’evoluzion dei difese de la prea).
Drovand l’ossijen, l’ha metabolizad i scarts de la cellula plussee granda e n’ha tirad fœra plussee enerjia.
Una simbios stabil la s’è desvilupada intra la cellula granda e i cellule picinine qe la g’haveva denter.
Un fait compagn l’è capitad cont i cianobatteri fotosinteteg qe i vann denter a dei cellule grand eterotrofege e diventen cloroplasti.
De soraplu de la sicura teoria endosimbiotica de l’orijin cellular dei mitocondri e dei cloroplasts, g’è dei teorie qe i cellule inn portade ai perossixomi, le spiroqete inn portads ai cii e ai flajei, e qe fors un virus del DNA l’ha portad a’l nucli cellular, anca se nissuna de qei teorie qì l’è acetada de tuts.
Intoren a 1,1 Ga, el supercontinent Rodinia l’era dree a crear-s.
Anca se la division intra una colonia cont dei cellule specializade e un organism pluricellular l’è miga semper ciara, incirca 1 miliard de agn indree, i prime piante pluricellular qe inn vegnude fœra, fors i eren dei alge verd.
I pol paleomagneteg inn integrads de prœve jeologege tant’mè i cinture orojenege, qe i marqen i bords de plaqe antige, e la distribuzione de flora e fauna del passad.
Intra i 1000 e i 830 Ma incirca, la major part de la massa continental l’era unida ind el supercontinet Rodinia.
Dei vœlte l’ipoteteg supercontinent l’è ciamad Pannotia o Vendia.
Sem anc’mò dree a studiar l’intensitaa e el mecanism de tute do i glaçazion, qe inn plussee dificil de spiegar qe la Snowball Earth del Proterozoic.
Per via qe la CO2 l’è un important gas de l’efet serra, i clima i s’inn infreidids in tut el mond.
L’aument de l’ativitàa vulcanega la vegna de la rotura de la Rodinia plu o men ind l’istess period.
I nœve forme de vita, qe i se ciamen Ediacara biota, eren plussee grande e varie qe mai.
L’è fait de tre epoqe: el Paleozoic, el Mexozoic, e el Cenozoic, e l’è el period qe la vita pluricelulara la s’è diversifegada tant in squas tuts i organism qe cognossom incœ.
Qell fait qì el fa cresser el livell del mar.
Dei segn de glaçazion de qell period qì i se trœven domà in sul Gondwana precedent.
I continents Laurentia e Baltica se inn scontrads tra i 450 e i 400 Ma, ind l’Orojenexi Caledoniana, per formar Laurussia (qe la se ciama anca Euramerica).
El sconter de la Siberia cont la Laurussia l’ha dait el via a l’Orojenesi Uraliana, el sconter de la Gondwana con la Laurussia al se ciama Orojenesi Variscana o Ercinica in Eoropa o Orojenesi Alleghenica ind l’America del Nord.
Intant qe i forme de vita i paren anc’mò primitive e miga facil de meter denter in qualsessia grup moderna, a la fin del Cambrian la major part dei phyla i g’eren jamò.
Un quaivun de qei grups Cambrian qì i paren complicads, ma in aparenza inn tant divers de la vita moderna; dei esempi inn Anomalocaris e Haikouichthys.
Una creatura qe la podaria vesser staita la nona dei pess, o qe forsi l’era una sò parenta streita, l’era la Pikaia.
I pess, i prim cont el fil de le rene, i se inn desvilupads int i ocean incirca 530 Ma.
I fossil plussee antig de fonj e piante de terra inn de 480-460 Ma, anca se i prœve i sujerissen qe i fonj i podarian haver colonisad la terra ind el 1000 Ma e i piante ind el 700 Ma.
I ale dei pess i se inn desvilupade per diventar zanfe qe i prim tetrapods i drovaven per tirar fœra el coo de l’aqua e respirar.
A la fin, quaidun de lor al s’è adatad insì ben a la vita de la terra qe hann passads la soa vita de adults in su la terra, anca se i se inn dervids in aqua indov qe inn andaits indree a far i œv.
I piante hann desvilupads la somenza, qe l’ha acelerad dramategament el so spantegament in su la terra, plu o manc in qell period qì (de incirca 360 Ma).
Per 30 million de agn anc’mò (310 Ma) g’è staita la diverjenza dei sinapsidi (anca i bestie qe i meten jo i so fiœl) dei sauropsidi (anca i uxei e i retil).
L’episodi de l’estinzion Triasseg-Jurasseg a 200 Ma l’ha risparmiad tant dinosaur, e prest quest qì inn diventad dominant intra i bestie cont el fil de le rene.
El 60% dei invertebrads marin l’è andait estint e el 25% de tute i fameie.
La terza estinzion de massa l’è staita el Permian-Triasseg, o la Moria Granda, un fait qe fors al g’è stait per una quai combinazion del episodi volcaneg dei Trapole Siberiane, un sconter de un asteroid, la gassifegazion dei idrats de metan, l’andar su e jo del nivell del mar e un grand fait anosseg.
Questa qì l’è staita l’estinzion qe l’ha copad plussee de tute, qe l’ha copad incirca el 57% de tute i famei e el 83% de tuts i jener.
A l’inizi del Paleocene la Terra la s’è ripiada su de l’estinzion e l’è aumentada la diversitaa dei mamifer.
La savana senza l’erba l’ha començad a dominar asquas tut el paesaj, e i mamifer tant’mè l’Andrewsarchus inn aumentads per diventar el predador de la terra plussee grand qe se cognoss, e i prime balene comè el Basilosaurus hann ciapad el controll del mar.
Ongulats jigants comè el Paraceratherium e el Deinotherium un poo a la vœlta se inn transformads per dominar le praderie.
El sconter intra l’Afrega e l’Europa l’ha sarad su el mar Tetide.
El pont de terra l’ha fait migrar i creature isolade del sud Amerega invers a’l Nord Amerega e a l’inversa.
I epoqe de la glaçazion hann portad a l’evoluzion de l’om modern ind l’Afrega del Sahara e a’l so spantegament.
Tants a creden qe una migrazion enorm la g’è staita in su la Beringia, e l’è per qell motiv qì qe incœ a g’è i camei (qe i se inn transformads poc a la vœlta e int l’Amerega del Nord inn sparid), cavai (e i se inn transformads poc a la volta e int l’Amerega del Nord inn sparid) e i Nativ Ameregan.
La misura del cervell l’è cressuda rapidament, e de lì a 2 Ma, i prim bestie classifegade ind el jener Homo inn soltade fœra.
Probabilment la capacitaa de controlar el fœg l’è cominciada cont l’Homo erectus (o Homo ergaster), probabilment almanc 790.000 ann indree ma fors jamò de 1,5 Ma.
L’è plussee dificil decider l’orijin de la lengua; l’è miga segur se l’Homo erectus l’era bon de parlar o se quella capacitaa lì l’è miga cominciada fin a l’Homo sapiens.
I abilitaa sociai inn diventade plu complicade, la lengua l’è diventada plu fina, e i struments inn diventads plu precis.
I prim om qe hann fait veder dei segn de spiritualitaa inn i Neanderthal (qe de solit inn classifegads comè una speça separada senza dessendents qe inn anc’mò viv) ; i meteva sota terra i so morts, despess senza segn de roba de manjar o usadei.
De maniman qe la lingua la diventava plu precisa, la capacitaa de regordar e de passar informazion la s’è trasformada, segond la teoria presentata del Richard Dawkins, int un nœv replicator : el meme.
Intra l’8.500 e el 7.000 inanz de Crist, i omen de la Mezaluna Fertila ind l’Orient de Mez hann fait partir l’allevament metodeg de piante e bestie : l’agricoltura.
In tute i manere, intra i civiltaa qe i hann adotad l’agricoltura, la relativa stabilitaa e l’aument de la produzion qe i vegniven de l’agricoltura hann fait cresser la popolazion.
Quella roba qì l’ha fait vegnir fœra la prima civiltaa a Sumer, int l’Orient de Mez, intra el 4.000 e el 3.000 inanz de Crist.
Per via qe i omen i g’haveven plu de star lì a lavorar tut el temp per tirar inanz, i g’hann podud haver i prim lavor specializads.
Intorna a el 500 inanz de Crist a g’era dei civiltaa rivoluzionarie int l’Orient de Mez, in Iran, India, Cina e Grecia, qe dei vœlte i meioraven e dei vœlte pejoraven.
Quela civilta qì la s’è desvilupda ind la guerra, l’arte, la scienza, la matematega e l’arquitetura.
L’emperador Costantin l’ha fait diventar cristian l’Imper Roman a l’inizi del IV secol, qe pœ l’è andad jo a la fin del V secol.
La Cà del Wisdom l’è stada costruida a Baghdad, in Iran, ind l’epoca abasida.
Ind el secol XIV, in Italia l’è cominciad el Renassiment cond dei pass inanz ind la relijon, l’art e la scienza.
La civiltàa europea l’ha cominciad a cambiar del 1500, per rivar ai rivoluzion scientifege e industrial.
Del 1914 a’l 1918 e del 1939 a’l 1945, i paes del mond inn stait tirad denter ai guerre mondiai.
Dop la guerra, inn naçud tants stats nœv, deciarand o otegnend l’indipendenza ind un period de decolonizazion.
I desvilup tecnologeg i comprenden i armi nuclear, i computer, l’injegneria jenetega e la nanotecnolojia.
I major preocupazion e problema tant’mè i maladie, la guerra, la povertaa, el radegalism, violent, e ind l’ultim period, el cambiament climateg per colpa dei omen inn aumentads quand qe la popolazion l’è cressuda.
La storia umana, anca ciamada storia registrada, l’è la storia del pasà de l’umanità.
In del Neolitico la gh’è stada la Rivoluziün Agricola, tra ul 10.000 e ul 5.000 AC, in de la parte pusè uriental de la Mezzaluna Fertile.
Metra el se svilupava l’allevamento, i cultivaziün del formento diventaven semper pusè sufisticad e ndaven verso una divisiün del laurà per met via de magnà tra i stagiün de la raccolta.
L’Induismo el s’è svilupad a la fine de l’Età del Bronzo nel subcontinente indiano.
“La storia post-classica (Medioevo, 500-1500 DC) l’ha vist il sorgere del cristianesimo, de l’Erà d’or de l’Islam (750-1258 circa DC) e del Rinasciment Timuride e Italiano (dal 1300 DC circa).”
Per la fin del 18° secolo, tutt el sapè e la tecnologia avean ragiunt una massa che l’ha purtad la Rivoluziün Industrial e la fad inizià l’eta post-moderna, che l’è cüminciada in del 1800 e la continua anca mò.
Anatomicamente, i gent mudern in nassü in del Africa circa 300.000 ànn fa, e han ragiunt la maturità circa 50.000 ànn fa.
Forse pöde vess 1,8 miliun de ànn fa, ma sicur per 500.000 ànn fa, i gent han cüminciad a duperà el föcc per scaldass e cusinà.
I gent del paleolitico han vissü come caciatür-racoglitür e eren nomadi.
L’espansiün pusè velus de l’umanità in del Nord de l’Africa e Oceania l’è capitada durante l’Era Glaciale pusè recente.
En la valle del Fiume Giall in Cina cultivaven ul miglio e olter cereali in del 7000 AC; mentre in de la valle del Yangtze cultivaven el ris pusè indrè, in del 8000 AC.
El laurà di metal l’è stad duperà per creà attrezzi de ram e decurasiün in del 6000 AC.
I cità eren centri di scambi, budegh e puder pulitiq.
Lo sviluppo de i cità l’era sinonimo de la crescita de la civilizasiün.
Qui cultur chi han tutt inventad la röda, la matematica, el laurà del bronz, le barche a vela, ul tornio, i tessuti, la costruziün de edifis monumentali e la scritüra.
L’era tipica del neolitico la tendenza de venerà divinità antropomorfe.
Qui villaggi chi eren cuncentrad tutt in de le valli fertili: Tigri e Eufrate in de la Mesopotamia, ul Nilo in Egitto, el Indo in del subcontinente indiano e Yangtze e Fiume Giall in Cina.
La scritüra cuneiforme l’era cüminciada come ün sistema de pittogram, che in semplificà cül temp e in diventad pusè astratt.
I trasporti eren facilitad da i fiumi e da i mar.
Questi sviluppi han purtad a l’ascesa de stat teriturial e imperi.
Sü l’isola de Creta la civiltà Minoica l’era entrada in de l’Età del bronzo in del 2700 AC e l’è cünsiderada la prima civilizasiün europea.
In di millenni, tant civilizasiün s’in svilupad in tutto el mund.
In India, quest chi l’è stad el periodo Vedico (1750-600 AC) che l’ha metü giò i fundament del Induismo e olter elementi culturali de la società indiana, e l’è finido in del 6° secolo AC.
Durant la fase furmativa del Mesoamerica (circa 1500 AC fino al 500 DC), civilizasiün pusè cumpless e centralizad in cüminciad a svilupass, süratutt in quel che l’è incö ul Mesiq, l’America central e ul Perù.
La teoria del Karl Jasper sü la Axial-Age include anca lo Zoroastrismo persiano, ma olter studiüs sunt minga d’acord con la sò linea del tempo per ul Zoroastrismo.)
Questi eren ul Taoismo, Legalismo e Confucianesimo.
I grand imperi l’eren fundad sü l’annesiün militare de i teritori e la furmaziün de insedimaneti difesi che diventarian gran cità agricole.
Gh’eren ün numer di imperi regiunal durant quel periodo chi.
L’impero de i Medi l’ha lassad ul pass a i Imperi iraniani, tra cui l’Impero Achemenide (550–330 AC), l’Impero dei Parti (247 AC–224 DC), e l’Impero sasanide (224–651 DC).
Pusè in là, Alessando Magno (356-323 AC), da la Macedonia, l’ha fundad ün impero di conquiste, esteso da la Grecia a l’India de incö.
Dal 3° secolo DC, la dinastia de i Gupta l’ha cumandad durant el periodo che se ciama Età d’Or de l’India.
La stabilità che la ghe stada dopu l’ha contribuid a purtà l’Eta d’Or de la cultura Hindu in del 4° e 5° secolo.
In quel periodo Augusto (63 AC - 14 DC), el prim imperatür romano, Roma havea gemò stabilì el sò puder sü la gran part del Mediterraneo.
El Impero ucidental l’è finid in del 476 DC per la influenza di tedesq süta Odoacre.
La dinastia di Han la se pudeva cumparà per puder e influenza cün el Impero Romano che l’era al olter capo de la Via della Seda.
Come olter imperi durant el periodo classico, la Cina de i Han l’è avanzada in tutt, in del guvernò, educasiün, matematica, astronomia, tecniq e tant altro.
In stad anca imperi regiunal de success che s’in stabilid in de l’America, saltà föra da culture pusè vecie del 2500 AC.
I gran cità stat de i Maya in diventad tant in numer e in puder, e la cultura di Maya la s’è spargiüda in tutt el Yucatan e quel che l’era atorn.
Però gh’eren anca regiun dove el gh’era period di sviluppo velus de la tecnologia.
La Cina di Han l’è entrata in una guera civil in del 220 DC, quand l’è cüminciad el periodo di Tre Regni, mentre i Romani diventaves semper pü decentraliza e divisi in quel periodo che l’è anca ciamad la Crisi del Terzo Secolo.
Lo sviluppo de la staffa e de l’allevamento di cavall fort asè da purtà ün intero esercito di arcieri, el fà divent i nomadi una minacia custant a le civilizasiün pusè stabil.
Quel che rimanea de l’Impero Romano, da Est del Mediterraneo, l’ha segutad cün el nomm del Impero Bizantino.
Questa era l’è datada dal 5° secolo, che l’è la fin de l’Impero Romano d’ucident, che el s’è dividü in tant regn piscinin, ün queighidün el seria diventad cunfederad süta el Sacro Romano Impero.
El Sud de l’Asia l’ha vist una serie de “middle Kingdoms” de l’India, sucedü dal stabilis di imperi islamici in India.
Quest l’ha permetü a l’Africa de asuciass al sistema de commercio del Sud-est de l’Asia e l’ha mis in cuntat i dò territori; quest cuntat chi, insema a la cultura musulmana, l’ha cread la cultura Swahili.
Questa l’era anca una nataja cultural, cün i greco-bizantini e ul cristianesimo che garegiaven cün i tradiziün persiano-iraniani e la religiün de lo Zoroastrismo.
Da centro de la penisola araba, i musulman han cüminciad a spandess durant l’età dopu l’era classica.
La magiur part de le conoscenze e de lo svilup pöden vess culegà a la geografia.
L’influenza di mercant musulmani sü i trafiq cumercial afro-arabici e arabo-asiatici l’era ecceziünal.
Mutivad da la religiün e di desideri de conquista, i putent de l’Europa han fad una serie de Crociate per pruà a diminuì el puder musulmano e recüperà la Terra Santa.
La dominasiün araba l’è finida a la metà del 11° secolo cün l’ariv de i Turq Selgiuchidi, rüvad dal sud de la sò patria in de l’Asia centrale.
La regiün serìa pö ciamada “Costa di Berberi” e l’avarìa pö uspitad pirati e corsari che avarìan duperad i port del Nord Africa per i sò incursiün in di cità de la costa di tant stat europei per truà schiavi de vend in di mercat del Nord Africa come part de la tratta degli schiavi dei berberi.
In del 8° secolo, l’Islam l’ha cüminciad a penetrà in de la regiün e pö l’è diventad la sola religiün de la popolasiün, anca se ul buddismo l’è restad fort in de l’Est.
Dopu la mort del Genghis Khan in del 1227, gran part de l’Asia central l’ha cuntinad a vess duminada da ün stat sucesur, ul khanato de Chagatai.
La reigiün la s’è pö dividüda in tant khanati piscinin che in stad cread da gli Uzbechi.
I invasür barbar han furmad i sò nöf regn in quel che rimanea de l’Impero romano d’ucident.
Ul Cristianesimo el s’è espandü in de l’Europa dell’ovest e in stad fundad monasteri.
I curt, organizasiün de paisan in villag che dueven pagà ul ficc e servizi a i nobili, e ul feudalesimo, una strutura pulitica indue i cavalieri e i nobili menu impurtant g’havean de pagà cün i sò servizi militari i sò signur in cambio del diritto de avegh i ficc da i teritori e da manieri, eren dü de i tipi de organizasiün de la società medievale che s’eren svilupad durant el Alto medioevo.
I mercanti italian impurtaven i schiavi per laurà in di cà o in de la rafinasiün del zücher.
Carestie, peste e la guera han devastà la popolasiün de l’Europa ucidental.
A la fin han cedü ul puder a la dinastia Zagwe che l’è famusa per la so architetura de rocia tajada a Lalibela.
Lür cuntrulaven i trafiq in del Sahara de or, avori, sal e schiavi.
L’Africa central l’ha vist la nascita de tant stat diferent, tra cui ul Regno del Kongo.
Lür han costruid strutur de piedra a secc come ul Grand Zimbabwe, capital del regn de Zimbabwe, Khami, capital del regn de Butua e Danangombe (Dhlo-Dhlo), capital del impero Rozvi.
Ul 9° secolo l’ha vist ün sforzo in tri part per cuntrulà el nord de l’India, tra l’Impero Pratihara, el impero Pala e el impero Rashtrakuta.
“La dinastria Tang, a la fin, l’è finida, però, dopu 50 ànn de disurden la dinastia Song l’ha riunificad anca mò la Cina, quand l’era, secund Willian McNeill, “el paes pusè ricco, pien de esperti e populus del mund””.”
Dopu presapoq ün secolo di regn de la dinastia mongola Yuan, qui di etnia cinese han prendü anca mò ul control cün l’inizzi de la dinastia Ming (1368).
El periodo Nara del 8° secolo l’ha segna l’emergere di ün stat giapones fort e l’è de spess dipingiü come una età d’or.
Ul periodo feudale de la storia giapones, duminad da signur regiünal pudend (daimyo) e ul guvernà militar de i signur de la guera (shogun), come i shogunati Ashikaga e Tokugawa, in durad dal 1185 al 1868.
Silla l’ha conquistad Baekje in del 660, e Goguryeo in del 668, a segnà l’inizzi del periodo di stat del Nord e del Sud (남북국시대), cün Silla unificada al sud e Balhae, ün stat sucesür de Goguryeo, in del nord.
Cün el 9° secolo, ul regn del Bagan l’è diventad pusè prominent in del mudern Myanmar.
Qui dei Puebli e i sò predecesür (9° - 13° secolo) han costruìd grad insediamenti permanente, cün anca strutur de sass che sunt anca mò in del numer de i edifis pusè grandi del nord america (fino al 19° secolo).
In del Sudamerica, i secoli 14-15 han vist l’ascesa de i Inca.
La rivoluziün scientifica l’è stada innescada da l’introdusiün de l’invenziün de Johannes Gutenberg, la stsampa, che duperava lettere mobil, e da l’invenziün del telescopio e microscopio.
Ul periodo tardo mudern l’è cuntinuad fino a la fin de la segunda guera mondial, in del 1945, o al present.
Ul principi del periodo mudern l’è caraterizad da l’ascesa de la scienza e dal prugress pusè velus de la tecnica, da la secularizasiün de la pulitica e da i stat naziün.
Durant el periodo moderno, l’Europa l’è stada buna de recuperad el sò domini; anca se i storici in minga d’acord.
Havea svilupad un’economia monetaria avanzada in del 1000 DC.
L’ha avü una gran crescita tecnologica e ün monopoli in de la produsiün de ghisa, stantuff, costruziün de punt suspes, stampa e la bussola.
Una de le teoria in sü l’ascesa de l’Europa la dis che la sò goegrafia ha giugad una part impurtant nel sò succes.
Quest l’ha dad a l’Europa una quai furma del proteziün da i pericoli de i invasür de l’Asia central.
L’età d’or de l’Islam l’è stada troncada dal sacco di Baghdad in del 1258 a opera dei mongul.
La greografia l’ha contribuid a tant differenze geopolitiche impurtant.
Al cuntrari, l’Europa l’è quasi semper stada divisa in tant stat in guera cün tutt i olter.
Presapoq tutt i civilizasiün agricoli han stad limitad tant dal sò ambiente.
L’avanzament tecnologico e la richezza generada dal commerci han purtà pass dopu pass a ün slargas de le pusibilità.
L’espansiün maritima de l’Europa - l’è minga una surpresa - l’è stada el laurà de i stat sü l’atlantico: Portogallo, Spagna, Inghilterra, Francia e Olanda.
In del Nord Africa, ul Sultanato Saudi l’è rimasto uno stat Berbero indipendente fino al 1659.
La costa Swahili l’è declinada dopu che sunt rüvad l’impero portughes e pö l’impero de l’Oman.
El regn sudafricano del Zimbabwe ul s’è dividü in tant regn piscinin come Mutapa, Butua e Rozvi.
Olter civilizasiün in Africa sunt avanzad in quel periodo.
Ul Giapon l’ha vissü ul periodo Azuchi-Momoyoama (1568-1603), seguito dal periodo Edo (1603-1868).
El sultanato del Johor, centrad su la punta sud de la penisola del Malay, l’è diventad ün puder cumercial dominant in de la regiün.
La Rusia l’ha fad incursiün sü de la costa nord-ovest de l’America, cün una prima colonia in quel che l’è incö l’Alaska in del 1784, e l’avanpost militar in quel che l’è incö la California in del 1812.
La Rivolusiün Industrial l’è cüminciada in de la Gran Bretagna e l’ha duperad modi növi de pruduziün: i fabriq, la produziün de massa, e la mecanizasiün, tutt per prodü tant beni diferent pusè velus e duperand meno gent di prima.
Dopu che i Europei han guadagnad l’influenza e ul control sü le Americhe, i sò attività de colonizasiün s’in spustad verso l’Asia e l’Oceania.
I britannici havean colonizad l'Australia, la Nuova Zelanda e ul Sudafrica e gh'eren tant de i coloni che se spustaven in di chi colonie chi.
In de l’Europa, i prubel economiq e militar han cread ün sistema de stat naziünal, e i grup etno-linguistici han cüminciad a indetificass come naziün separad cün aspiraziün de autonomia cultural e pulitica.
Intant l’inquinamento industrial e i dann a l’ambiente, che in present fin da da l’inizzi de la civilizasiün, ini acelerad in de una manera drastica.
La magiur parte del mund l’è stad influenzad tant da do naziün pesantemente europeizzad: i Stat Unid e ul Giapon.
La Prima guera mondial l’ha fad cadè i 4 imperi: l’austrungarico, quel tedesq, quello ottomano e quel ruso, e l’ha indebulid i regn de Inghilterra e Francia.
I rivalità tra i naziün, aumentad da i disagi economici de la Gran Depresiün, han vütad a causà la Segunda guera mondial.
La Guera Fregia l’è finida in pas in del 1991 dopu ul picnic paneuropeo, la toma de la Curtina de ferr e del mür de Berlino, e la fin del Blocco uriental e del patto de Varsavia.
In di ànn subit dopu la guera, i colonie de l’Asia e de l’Africa del Belgio, de l’Inghilterra, Francia e di olter stat ucidental han guadagnad la sò indipedenza.
L’efficacia de l’Union Europea l’è stada diminuida da l’immaturità de la sò economia comun e da i sò istitusiün puliteg, quasi come l’inadeguatezza de le istituziün di Stat Unid süta i articul de la Confederaziün prima de l’adoziün de la costituziün muderna in del 1789.
In di ànn dopu la Segunda guera mondial, questi prugress chi han purtà ai viagg cün i jet, i satelliti artificiali e tant olter applicasiün, tra cui ul GPS e l’Internet.
In tutt ul mund, la cumpetiziün per i risurs natural la s’è slargada per l’aumento de la popolaziün, süratutt in India, Cina e Brasil.
Un archivi l’è una insèma di testimunianz storegh (sü qual-sa-vöör suport) o la strutura fisica indué i testimunianz sun cunservà.
“Sun stà definì cuma “i secreziun de un organism” e sun diferent di document che sun stà scrivù o creà de manera voluntaria per comunicar un precis messagg ai generaziun futur”.
El vöör dir che i archivi sun pütost diferent di bibliotech per i funziun e l’urganizaziun, anca se i culeziun d’archivi despess pœden vèss truvà en una bibliotech.
I archeologh g’han descuvért di recolt di püsee de cent an (di volt de püsee de mila an) de tavulett de argila che sun del segond e del tèrz millènni a.C. in di sit cuma Ebla, Mari, Amarna, Hattusas, Ugarit, e Pylos.
Però, chesti sun stà perdù, perchè sun di document scrivù sü di materiai cuma el papiro e el papele che se ruinavan püsee despess, al cuntrari di olter document scrivü sü di tavulètt de pedra.
Dopu del 1066 l’Inghiltèra g’ha svilupà di archivi e di metud de rierca d’archivi.
Anca se g’he sun diferent tip de archivi, el censiment püsee nœuf di archivi di Stat Ünì el troova ciinch grandi tip: academic, aziendal (comercial), guvernatif, no-profit e d’olter.
El accèss ai culeziun in chesti archivi l’è de solet sultant cun apuntament: di gent g’han specià di ur per fàc dumanda.
Di esempi de archivi aziendai famus in di Stat Ünì sunt i archivi de Coca-Cola (che g’ha anca el museo separà World of Coca-Cola), Procter and Gamble, Motorola Heritage Services and Archives, e Levi Strauss & Co. Chesti archivi de impresa g’han di document storegh e d’olter material culegà a la storia e a la gestiun de l’azienda.
Chi laura in chesti archivi pœu avegh una qual-sa-vöör cumbinaziun de istruziun e de lauree, de stüdi storegh a stüdi letterari.
In di Stat Ünì la National Archives and Records Administration (NARA) la mantien el cumpless central di archivi in del Distrett de Columbia e de College Park, in del Maryland, cun strutur regiunai spandù in tüt i Stat strutture regionali distribuite in tutti gli Stati Ünì.
In del Regn Ünì, i Archivi Naziunai (giamò famus cuma i Public Record Office) sun l’archivi del guverno per l’Inghiltèra e il Galles.
Ünì, el nümer cumplesif di archivi sòtta la atenziùn de l’Aministraziun di Archivi Frances, l’è el püsee volt del mund.
I arcidiocesi e i diocesi g’han di archivi in de la gesa romana catòlica e la gesa anglicana.
Despess cheste istituziun se basan sü di fund del guverno e sü di fund privà.
Tanti musei g’han di archivi a dimustraziun de l’origin de luur òpere.
Chesta l’era una cifra separada del 1,3% che i identificava cuma lavorador autonomi.
El ubietif di archivi l’è chel de cattà sù di storie de dònn che g’han vöia de esprimir luur stess e che g’han vöia che luur stori sean ascultà.
I archivi de un organism (cuma una società o un guverno) de solet g’han denter di olter tip de document, cuma di document aministratif, di document cumercial, di cart, de currispundent uficiai e di liber di assemblé.
Tanti di cheste dunaziun g’han de vèss ancamò registrà, però se stan digitalizand e seran disponibil sü internet per la gent.
I partner internaziunai per i archivi sun l’UNESCO e el Comitat Internaziunal de lo Scudo Blu en cunformità a la Convenzion per pruteziun di beni culturai del 1954 e sò 2° Protocoll del 1999.
“Page, Morgan M. “One from the Vaults: Gossip, Access, and Trans History-Telling.””
L’è un esempi la descriziun de Morgan M. Page de la difusiun de la storia transgender a di person transgender travers di vari red sociai e di piattafurmi cuma tumblr, Twitter, Instagram, e anca travers de podcast.
“Cunt i upziun dispunibil travers de la cuntra-archiviziun g’he la pusibilità de “sfidär i conceziun tradiziunai de storia” inscì cuma sun pensà i archivi d’incœu, che crea spazi per narratif che despess sun minga present in tanti material d’archivi.”
Una biografia l’è l’cuntà detaglià de la vita de quai v’un.
Le biografie suvent sunt laurà de realtà, ma la fantasia pude vess duperad per cüntà sü la vita de quaidun.
“Una oltra culezziün pusè famusa de biografie antiche l’è la “De vita Caesarum”, in sü la vita dei Cesari, de Svetonio, scrit presapoq in del 121 DC in di temp de l’imperatür Adriano.
Eremiti, muneg e pret duperaven quel periodo chi per scriv le briografie.
Un esempi secular pusè impurtant l’è la biografia di qui temp lì de la vita de Carlo Magno scrit dal sò om de corte, Einhard.
Qui g’han denter pusè informazziün sociali per ün tocc bel grand de la popolasiün, che olter laurà di stess temp.
Durant el medioevo, i biografi l’eren diventad urientad menu verso la gesa in Europa, e l’han cuminciad a vess biografi de re, cavalieri e tiranni.
Dopu de Malory, una enfasi növa sü l’umanità durant el Rinascimento l’ha promoss ün atensiün pusè fort sü temi seculari, come i artist e poet, e l’ha incuragiad a scriv in volgare.
Do olter inovasiün sunt impurtant: lo svilupass de la stampa in del 15° secolo e el slargà de la populasiün che saeva legg e scriv.
Impurtant per la creazziün de l’idea popular de i pirati, “A General History of the Pyrates” (1724), de Charles Johnson, l’è la prima fonte per ün fracc de biografie di pirati famus.
Carlyle dise che le vite de i gran persun eren fundamental per capì la società e i sò istitusiün.
El laurà de Boswell l’era unico in del sò livel de precisiün, che l’era pasad dal studià i archivi, i testimoni e le interviste, e in de la sò narativa solida e valida, la sò descrisiün onesta in tutti i aspett de la vita e del carater de Johnson, una manera che l’e anca utile a vess la base de tutta la letteratura biografica anca incö.
Però, el numer de biografie stampad l’è cressü in fretta, grazzie a l’espansiün di gent che saeva legg.
I periodici han iniziad a publicà tocc de trafilet biografici.
Le biografie “sociologiche” cunsideraven i azziün del prutagonista come risultà de l’ambiente, e g’havean la tendenza a dà poq impurtanza a l’individuo.
L’idea convensiunal de l’eroe e il cüntà del success sunt sparidi in de l’osesiün per l’esprlorasiün psicologica e de la personalità.
“Fino a quest punt chi, come l’ha did Strachey in de la sò prefasiün, le biografie vitorian sunt stad “inscì familiar come la procesiün di becamort” e g’havean ados la medeisma airea de “lento barbarismo de funeral.”””
El liber l’è diventad famus dapertutt per el sò stil iriverent e sveglio, la sò natura cürta e precisa, e per la sò prosa artistica.
“Robert Graves (I, Claudius, 1934) l’è emergiü tra qui che seguiven i model de Strachey de “smascherà le biografie.”””
Durant la prima guerra mondial, i liber piscinin cun la cupertina in diventad famus.
Insema cun i cinema biografia, Hollywood l’ha prodü ün gran numer de cinema cumercial basad in sü de la vita de i gent famus.
A diferenza de i liber e de i cinema, cünten no in linea cronologica: al cuntrari, qui sunt archivi de tant element diversi, culegad no, che riguarden una sola persona, tra cui video, fotografi e articuli de giurnal.
“I tecniq de scriv in stile ““life writing”” in stad ogett de lo stüdi de i academic.”
“L’informasiün pö vegnì de “” i cüntà a vus, biografie e autobiografie” o de “i diari, letter, memori e olter material””.”
I castei cun stil europeo sun nassuu in del IX e X secul, dopu la mort del impero Carolingio che menò a la divisiun de sü territori intra sciur e princip.
I castei urbani sun stà duperà per cuntrular i gent local e impurtanti vie de viàgg, e i castei rural l’eran despess situà vesin a di centri che faseven part de la comunità, cuma molin, terre fertil o funtani d’àqua.
A la fin del XII e al principi del XIII secul, l’è nassuu un apròcc scientific in de la gestion de la difesa del castel.
Chesti cambiament in de la difesa derivan de un insema de tecnologie di Crocià, cuma i mür concentrich, e de pensé che vegnen di primi difès, cuma i furtezz romani.
Anca se la polvar de sparo l’è stada inventada en Europa in del XIV secul, l’ha minga tant influenzà la costruziun di castei fin al XV secul, quand i armi sun diventà assée putent de bütär giò i mür en pedra.
El feudalesim l’era representà de un accord intra el sciur e sü vassal che, en scambi del servizi militar e de sü fedeltaa, el sciur g’havaria dat una proprietà de terra al vassal.
I castei g’han diferenti fin, i püsee impurtant sun stà i fini militar, aministratif e domiciliar.
Intant che Guglielmo el Conquistador andava innanz en Inghiltèra, creava di posiziun impurtant per difendar i terr conquistà.
Un castel pudeva vèss una torr e una presòn però anca el sit indué el cavalier o el sciur pudeva fär divertir sü propri invità.
En diferent parti del mund, di struturi simil g’havevan di element di mür e d’oltri carateristich asuciaa al cuncett del castel, anca se g’han avü origin in di periud e in di circustanz diferent e se g’han avü di evoluziun e di influenz diferent.
A partir del XVI secul, quand la cültüra japunes e europea se sunt incuntrà, i mür di castei en Europa se sun basà sü di innuvaziun cuma i mür a l’italiana o a la muderna.
El büs in de la terra per creà una culina g’ha lassà un foss visin a la motta, ciamà fossà (che pudeva vèss pien d’àqua o sücc).
L’era una ròbb comun di castei e la magiur part g’hen aveva almen vun.
L’aqua l’era procürada del pozz o de una riserva d’aqua.
Anca se despess sunt asocià a la motta castral, i bastion pœden anca truvàs cuma di strütüri de difesa indipendent.
La parolla “mastio” l’era minga duperada durant del periud medieval, la parolla l’era duperada del XVI secul en avant, menter la parolla “dongione” l’era duperada per riferis a di grandi torr o turris en latin.”
Anca se despess l’era la parte püsee robusta del castel e l’ültim sit de pruteziun quand borlavan giò i mür esterni, el mastio l’era minga lassà vœui quand atacavan ma l’era duperà cuma cà del sciur pruprietari del castel o di sò invità o uperari.
I passerell longh i sit püsee volt di bastion permettevan ai difensur di slanzà di missil süi nemìs de sotta e i merlatur davan luur püsee de proteziun.
La parte davaant del entrada la se vedeva no e donca sun stà giontà di torr spurgent sü tücc i lat del purtun de entrada cunt uno stil simil a quel svilupà di roman.
El passagg in del corp de guardia l’è stà slungà inscì che se pudeva sumà el temp che un nemìs duperava de stà sotta el fööch di nemìs en un sit strecc senza vèss bon de cuntratacàr.
L’eran de solet duperà per slanzà di ròbb sui nemìs o per svoià de l’aqua sü di incendi de sotta.
Un büs urizuntal püsee piscinin pudeva vèss giuntà per permett a un arcer una de véder püsee mèj.
I primi castei g’han vü origin in de la Mezaluna Fertil, in de la vall de l’Indo, in Egitto e in Cina indué i insediament l’eran prutegì di grandi mür.
Tanti culin g’he sun ancamò incœu, insema a di testimunianz de palizzà visin ai fossà.
Anca se primitif, l’eran despess ütil e sun stà sustitüì sultant del tant üs de machinari d’assedio e d’olter tecnich de guerra, cuma par esempi in de la Bataja de Alesia.
Di discüssiun g’han attribuì l’ascesa del castel a una reaziun di bataj cunt i magiari, i musülman e i vichingh e d’olter bisogn d’avegh una difesa privada.
Menter di regiun de cunfin g’havevan pooch castei, d’olter sit culucà diversament per i ris’c g’havevan tanti castei.
Fär sü una sala en pedra la rendeva no libera del fööch perchè g’haveva ancamò di fenester e una pòrta en legn.
I castei l’eran no sultant di sit de difesa ma rafurzavan anca el podè del sciur sü i sò terr.
In del 864 el re di Franch Ucidentai, Carlo el Pelaa, permeteva no la costruziun del castel senza el sò permess e g’haveva urdinà la distruziun di tücc i castei tirà sü senza sò permess.
La Svizzera la rapresenta l’esempi parfet de assenza del stat in de la costruziun di castei el’è propri per chestu mutif che g’he n’eren sultant 4 000 en tüt el pais.
In del 950 la Provenza g’haveva 12 castei, in del an 1000 g’he n’aveva 30 e in del an 1030 g’he n’aveva püsee de 100.
Al principi del XI secul, la motta e el mastio, una culin artificial cunt una palizzada e una torr in del punt püsee volt, l’eran el tip de castel püsee comun en Europa, però minga en Scandinavia.
Anca se la costruziun en pedra dopu la sarés diventà comun dapartüt, a partir del XI secul e dopu i castei cristian en Spagna l’eran suratüt en pedra, menter el legn el duminava ancamò i castei in del Europa nord-ucidental.
Prima del XII secul i castei l’eran minga tant famus en Danimarca inscì cuma en Inghiltèra prima de la ciapada di Normann.
Luur decuraziun l’era istess a l’architettura romana e di volt g’haveva duppi finester cuma chel che se truvan in di campanil di ges.
Anca se sun stà sustitüì di luur successur en pedra, i castei el legn e en terra l’eran no inütil.
Fin a la fin del XII secul i castei de solet g’havevan poochi torr; un entrada cun pooch element de difesa cuma büs e clèr; un grand mastio o dongion, de solet squadrà o senza büs; e la furma la seria stà dada del tip de terra (el resultà l’eran despess di strütür minga regular o curve).
I büs che g’heren en tücc i livel e i torr che se slanzavan vers l’esterno di mür, davan ai arcer la pusibilità de culpir tücc i gent visin ai bastion.
Induè i masti g’heren ancamò, l’eren minga squadrà però l’eran poligunal o rudùunt.
I torr, che l’eran stà pensà in del XII secul, davan fööch de support.
El par che i crosaa g’havevan imparà tant sü di castei grazie ai guerr cunt i saracen e grazie ai cuntatt cun la cültüra bizantin.
I stori sun stà minga credü e in del cas de Giacomo de Saint George l’è stà pruvà ch’el venìa de Saint-Georges-d'Espéranche, en Francia.
“I custruttur del Europa ucidental l’eran stà influenzà del architetüra roman: i castei roman sü la Costa Sassone inglès sun stà duperà ancamò e en Spagna i mür etorn de la cità de Avila imitavan l'architetüra roman quand sun stà custruì in del 1091.”
Un esempi de chestu pensé l’è chel de Kerak.
I castei che han creà per vèss sagür di propri acquisiziun sun stà prugetà di capomagüt sirian.
Menter i castei sun stà duperà per conservar el cuntrol di muviment de l’esercit, en Terra Santa di pusiziun impurtant sun stà minga furtificà.
El stil müdava per i urden però anca per i singul castei, anca se l’era comun per chei costruì in chestu periud d’avegh di difes rudùunt.
Se i nemìs l’eran capas de superar la prima linea de difesa, serian stà intrapulà in del sit de mort intra i mür del interno e i mür del esterno e g’havarian dovuu atacà el segond mür.
Par esempi, l’era comun in di castei crosaa truvà l’entrada principal sul lat de una torr e dopu avegh dü gir in del corridor de passagg, ütil a slungà el temp duperà per rivà in del sit esterno.
Anca se g’heren un centènn de castei en legn en Prussia e en Livonia, l’üs di matun e de molta l’era minga cognossü in de la regiun prima che rivaven i crosaa.
I büs gravavan no su la forza di mür, ma sultant durant del prugrama de costruziun di castei duperà de Edoardo I sun stà duperà tant anca en tüt Europa.
Anca se i piombatoi g’haveva el stess fin di galarie de legn, l’era un’invenziun uriental pütost che un’evoluziun de la strütüra de legn.
I guerr e i cuntat intra i dü grupp g’han menà a uno scambi de idee d’architetura e ai cristian de la Spagna che g’haveva duperà i torr separà.
“El storegh frances François Gebelin l’ha scrivü: “Grandi re e princip del temp g’han menà a fär renass l’architetura militar, cuma se pudeva pensà: dai fiœi de Guglielmo el Conquistadur e dai luur fiœi, i Plantagenet, quand che sun diventà duch de Normandia.”
I nœuf castei eran di custruziun püsee legiar rispett ai strütür de prima e g’havevan pooch inuvaziun, anca se sun stà ancamò creà di sit cuma chel de Raglan, en Galles.
Chesti canun eran tropp pesaant per vèss purtà e duperà de un òmm sultant, ma se l’òmm g’havaria tegnü el fund e g’havaria pugià la cana sür el bord del purtel del canun, g’havaria podü duperà l’arma.
Chesta mudifica la se truva en tüt Europa e anca se el legn poochi volt l’è restà, g’he un esempi ancamò intregh in del Castel de Doornenburg, in di Paes Bass.
D’olter tip de büs, anca se menu famus, l’eran i büs urizuntai, che faseven fär sultant un muviment lateral e i grandi büs squadrà, che faseven fär un muviment püsee laargh.
Ham l’è un esempi de la moda di nœuf castei de minga mètt di element precedent cuma i piombatoi, i torr volt e i merlatur.
Per faachel püsee forti, i canun sun stà fabricà semper püsee grand, anca se inscì rivavn no ai castei püsee luntani.
Menter chest l’era assée per i nœuf castei, i strütür che g’heren giamò g’havevan de truvà un metud per resistar ai culp de canun.
Una soluziun l’era butär giò la part püsee volta de una torr e impienir la parte sotta cunt i maceri per avegh una sit da indué sparà cunt i canun.
Inscì la se sun svilupà i mür a la muderna, cognussü anca cuma mür a l’italiana.
La segonda scernida l’è stada püsee bela perchè l’era evident che era inütil fär el sit tant fort de vèss no culpì di canun.
Di veri castei sun stà costruì en America di colonizzatur spagnœu e frances.
A la fin del XVII secul, visin a d’olter strütür de difesa (cuma furtezz e cità), in de la Nœva Francia sun stà costruì anca di castei.
La cà del sciur e i stall se truvavan denter de un curtil con di mür, cun una torr volta e rudùunda a tücc i angul.
Anca se la costruziun di castei decress a la fin del XVI secul, i castei l’eran duperà istess.
In d’olter cas seguttan a avegh una funziùn de difesa.
Durant di cunflit dopu, cuma la guerra civil ingles (1641-1651), tanti castei sun stà furtificà ancamò, anca se dopu tüt el s’è fermà per evitar de duperà ancamò i castei.
I castei cun stil revival o i castei minga ver sun diventà famus durant del Mediuev per daach un impurtanza romantica e cavalleresca e perchè l’architetura gotica g’ha avü ancamò una espansiun.
Vèss restà fedel a lo stil medieval g’havaria lassà i cà frècc e senza lüs per el temp indué se truvavan.
I capricci l’eran quasi istess, anca se l’eran diferent di rovin artificiai perchè faseven minga part de un panorama prugetà, ma pareven vèss costruì senza nigün fin prategh.
Un castel cunt i bastion en terra, una motta, difes en legn e di cà el pudeva vèss stà costruì anca di uperari minga qualificà.
El prezi de costruziun de un castel el dependeva di fatur cuma se l’era tant o pooch dificil e el cust de trasport di material.
A mità g’heren di castei cuma chel de Orford, che l’è stà costruì a la fin del XII secul per 1.400 £ e de l’oltra part g’heren i castei cuma chel de Dover, custà adree de 7.000 £ intra el 1181 e el 1191.
El prezi de un castel grand costruì in chel periud (intra 1.000 £ e 10.000 £) pudaria vèss derivà di früt de tanti pruprietà, che gravava sui dané de un sciur.
Machinari medieval e invenziun, cuma la gru a rœda, sun diventà fundamentai per la costruziun e i tecnich de costruziun di strütür en legn sun diventà püsee bon rispett al pasà.
Tanti pais g’haveven castei en legn e en pedra, menter la Danimarca g’haveva pooch cavi e donca la magiur part di sò castei l’era fatt de terra e legn, sultant dopu i castei sun stà costruì en madun.
Par esempi, quand el castel de Tattershall l’è stà costruì intra el 1430 e el 1450, g’heran assée de sass visin però el proprietari, Lord Cromwell, g’ha preferì duperà el madun.
Credeva sul sùport di sò uperari, perchè senza de chel sùport el podè de un sciur pudeva véss en pericul.
L’era valid soratücc per i famigli real, che di vòlt g’havevan di terr in di sit diferent.
I stirp real g’havevan la stessa furma di famigli barunal, anca se sü di livel püsee grand e sü di pusiziun püsee impurtant.
I castei eran di centri di grupp social e donca l’era di sit impurtant de esposiziun.
I castei sun stà paragunà a di catedral cuma di uget de orgœuj architetonic cun di castei che g’havevan denter di gardin cuma di element de decoro.
L’amor cortes faseva diventà erotegh l’amor di nobil.
La storia intra Tristano e Isotta l’è un esempi de storia de amor cortes cuntada in del Mediuev.
El fin del matrimoni intra i aristocrategh l’era chel de gadagnà di terr.
La rìva de un’imagen del castel cuma una figüra militar, ma la magiur part di castei en Inghiltèra, Francia, Irlanda e Scozia sun stà mai ciapà denter di guerr o di assedi, donca l’aspèt familiar l’è semper stà metü depart.
Par esempi tanti castei se truvavan visin a di stràd roman, che sun stà in del Mediuev di stràd impurtant per i comunicaziun, o che g’avarian podü menà a la modifica o a la creaziun di nœuf sistèmi de stràd le visin.
I castei urban l’eran impurtant in del cuntrol di paes abità e atif, soratüt quand che g’heren i nemìs, donca in del periud dopu de la ciapada di normann del Inghiltèra in del XI secul la magiur part di castei real sun stà costruì visin o denter di cità.
I castei rural l’eran despess visin a di mulin e di campi cultivà perchè gestivan i proprietà del sciur, e per chest pudevan avegh una grant inflüenza sui risurs.
Dopu de luur fin prategh de där aqua e pèss, l’eran cunsiderà impurtant perchè g’havevan di volti prezi per la costruziun e el manteniment.
I ròbb positif de la costruziun di castei in di cità se sun difundü anca de fœura del Europa.
I insediament pudevan svilupass anca de manera natural visin a un castel, senza vèss prugetà, per i ròbb positif che g’he sun visin a un center economich en un panorama rural e per la sicurezza di difès.
De solet l’eran visin a una difesa qual-sa-vöör de la cità, cuma i mür roman, anca se chestchi despess g’ha menà a la distruziun di strütür che g’heren in del sit de costruziun che l’era stà scernì.
Quand i normann han ciapà l’Irlanda, la Scozia e el Galles in del XI e XII secul, i insediament di chi terr l’eran püsee rural e la creaziun di cità l’era despess ligada a la creaziun del castel.
El menava a una strécc relaziun intra la nubiltà e la gesa, una di figüri püsee impurtant de la società del Mediuev.
Un olter esempi l’è representò del castel de Bodiam del XIV secul, anca lü en Inghiltèra: anca se el par cuma un castel muderno se truva en un sit de pooch impurtanza strategich, infatt el sò fossà l’era pooch prufund e l’era duperà per faach parì su sit impunent e minga per una difesa cuntra i bumb.
I suldà g’havevan un prezi volt e donca despess l’eran poochi, però se el castel l’era impurtant g’he n’eren tanti.
In del 1403, una unità de 37 arcer g’ha difendü ben el castel de Caernarfon cuntra dü bataji di alleà de Owain Glyndŵr durant de un luungh assedi, demustrand che anca un armäda piscinina pœu vèss decisif.
Cuma sò uperari g’heren di cavalier che, cun sò putenza militar, l’eran cuma una class di uficjaj.
L’era püsee facil daach no de magnà ai suldà pütost che atacai, soratüt per i sit püsee difès.
Un luungh assedi pudeva ralentà i suldà, inscì pudevan rivà i jütt o permeteva ai nemìs de preparà un armäda püsee grand.
Se eran ubligà a atacà un castel, g’heren diferent upziun pusibel per i nemìs.
El trabucch, che s’è trasfurmà de la petriera del XIII secul, l’era l’arma de bataja püsee ütil prima del svilup del canun.
I balist o i spingard eran di machinari de bataja che funziunavan segund istess principi di balester.
L’eran püsee üsà cuntra i suldà che cuntra i edifizzi del castel.
L’eran scavà di min vèrs i mür di nemìs e quand che l’ubietif l’era rivà, i suport de legn che lassavan no burlà giö la galeria venivan brüsaa.
Pudeva vèss scavà una cuntra-mina in de la galeria di nemìs: pensand che i dü grupp se scuntravan, g’havaria causà una bataja corp a corp sottaterra.
Eran üsà per furzà i port del castel, anca se di volt eran üsà cuntra i mür anca se g’haveven di efett minur.
Un’upziun püsee segura per quei che atacavan un castel era de üsà una torr d’assedi, di volt ciamada torr mobil.
I livel del regn, o tri livel, eren l’urden de la gerarchia social duperad in de l’Europa cristiana dal medioevo a l’età muderna.
La monarchia includeva ul re e la regina, mentre ul sistema l’era fad dal clero (prim livel), i nobili (segund livel) e i paesan e i burghes (terz livel).
“In de l’Inghilterra el s’è svilupad ün sistema cün do livel che cumbinava i nobili e ul clero in ün uniq livel di “lord” cün i “commons” che eren ul segund livel.”
In de la Scozia, i tri livell eren ul clero (prim livel), i nobili (segund livel), e i “Shire Commissioner”, anca ciamad burghes (terz livel), indue eren rapresentad i burghes, la clas media e quella basa.
Dato che ul clero pudeva minga spusas, la mobilità l’era limitada a una generasiün sola.
Huizinga “The Waning of the Middle Ages” (1919, 1924:47).
I gent comun eren cünsiderad menu di olter.
In tant regiün e regn gh’eren grup di gent nassüda föra de quest livel.
I trasfurmaziün economic e puliteg de la campagna in quel periodo chi eren custituid da la crescita de la populaziün, de la produziün agricola, inovaziün tecnologica e nascita de centri urbani; i muviment e i rifurm e ul tentativ continui de marcà la distinziün tra clero e i laici, e ul puder ricognosü da la gesa, anca lür han avü i sò efet.
Ul segund orden, qui che cumbaten, l’era ul grup di chi g’havea ul puder puliteg, ambiziün e podeven vess periculus.
In agiunta, ul prim e ul segun livel se pugiaven sül laurà del terz, cosa che faseva diventà pusè evident l’inferiorità de l’ultim livel.
Tant eren nassü in ün grup e in del stess grup muriven.
In del magg 1776, ul ministro de la finanza Turgot l’è stad licenziad, dopu vess stad minga bun de fac i riform.
Quand lü l’era minga riüsid a fac aprüvad ul sò program ideal, Luigi XVI l’ha pruad a desfà i Stat General, ma ul terz livel l’ha resistid per ul so dirit a la rapresentasiün.
Dato che ul parlament de la Scozia g’havea una sola camera, tutt i deputat de sedeven in de la stesa, a diferenza di quel ingles indue gh’eren la House of Lords e la House of Commons.
Come in Inghilterra, ul parlament de l’Irlanda el s’è evolud a partir dal Magnum Concilium, cunvucad da capo del guvern irlandes cün la partecipasiün del cuncili (curia regia), i magnati (lord feudali) e di prelat (vescuv e abati).
In del 1297, le contee eren rapresentà da cavalieri elegiü (quand prima in stad i sceriffi).
Eren tutt omm liberi, e g’havea dirit e respundailità specifiq, e g’havea ul dirit de mandà ün rapresentant al Riskdag.
Prima del 18° secolo, ul Re g’havea dirit de avegh ul voto decisivo quand gli Estates eren dividü.
Però, dopu la dieta de Porvoo, la dieta de Finlandia l’è stada ricostituida solo in del 1863.
In del 1400, le lettere patenti in stad introdü, e in del 1561 in stad agiunt i cunt e i barun, e in del 1625 la House of Nobility l’è stada cudificada come el prim livel de lo stat irlandes.
I cap de le casate nobili eren membri ereditari de l’assemblea dei nobili.
Quest l’ha avüd come risultà una grand influenza per l’alta nobiltà.
In di secoli sucesiv, i livel cumprendeven anca i prufesur di università e di una quei scöla statal.
Ul commercio l’era permetü sulament in qui cità indue l’ideologia di mercant l’era pusè difusa, e i burghes havean ul dirit esclusiv de fa commercio denter i curprurasiün.
Per fac diventà cità ün insediament, gh’era bisugn de l’autorizasiün del re, e per ul commercio internaziünal gh’era bisugn anza de l’aprovaziün de i dirit di port.
Dato che la magiur part de la populaziün l’era de cuntadin indipendenti, che eren no servi de la gleba o liberi, gh’è una gran diferenza cün la tradisiün di olter stat europei.
I sò rapresentant a la dieta in stad elegiü indirettament: tutt le municipalità han mandà i sò eletür a votà i rapresentant di tutt i distrett eletural.
Lür g’havean minga de dirit puliteg e pudeven minga votà.
In Svezia, ul Riskdag l’è esistid fin che l’è stad sostituid dal Riskdag cün do camere in del 1866, che l’ha dad dirit puliteg a tutt qui che g’havean ün cert livel de entrate o proprietà.
In la Finlandia la divisiün legale l'è esistida sulament fin al 1906, quand se basaven anca mò sü la costitusiün svedes del 1772.
Oltretutt, i uperari industrial che abitaven in de la cità eren no rapresentà dal sistema cün 4 livel.
Pusè tard in del 15° e 16° secolo, Bruxelles l’è diventada ul post indue se riuniven i Stati Generali.
Come conseguenza de la Uniun de Utrecht in del 1579 e i even sunt sucess dopu, i Stati General han dichiarad che vüreven pü ubedì al Re Filippo II de Spagna, che l’era anca ul re de l’Olanda.
L’era ul livel de guvern indue aministraven tutt quel che l’era una preocupaziün de tutt i 7 pruinc che eren de diventà part de la Republica dei Paesi Bassi Unit.
In del sud de i Paesi Bassi, l’ultim riuniun de i Stati Generali leali a gli Asburgo l’è avegnuda in del 1600 e in del 1632.
L’era pü fad de rapresentant di tutt i livell: tutt i omm eren cünsiderad ugual süt la costitusiün del 1798.
In del 1815, quand l’Olanda l’era unida al Belgio e al Lussemburgo, i Stat General eren dividü in do camere: la prima camera e la segunda camera.
Dal 1848, la Costitusiün danese la dichiarava che i membri de la segunda camera eren elegiü da la gent (prima sulament da una part de la populaziün maschil, ul sufragio universal l’ha cüminciad a esister in del 1919), mentre i membri de la prima camera eren scelt tra i membri di Stati Pruvincial.
Ul clero l’era rapresentad da i principi-vescuvi indipendent, principi-arcivescovi e principi-abati di tant munastir.
Tanta gent de chi territori chi denter ul Sacro Romano Impero eren stad indipendent ler secoli senza rapresentant in de la Dieta Imperial, e ques includeva anca cavalier imperiali e villagg indipendent.
I 4 livel magiur eren: la nobiltà (dvoryanstvo), ul clero, i paisan, cün una stratificasiün pusè detagliada.
La burghesia in del sens uriginal de la parola l’era profundament culegada a l’esistenza di cità, ricognosü come tali da i sò privilegi (come i privilegi municipal, de cità, la legg de le cità tedesq), quindi la gh’era no una burghesia föra de quella di cità.
“Storicament, la parola medieval frances per burgheisa la indicava i citadin di borg (cità cumercial cün i mür), maestri, artigiani, mercant e tutt i olter ch’eren cusinderad burghes.”
I corporasiün sunt nassü quand i omm di affari (come maestri, artigiani e mercant) sunt entrad in conflitto cün i signur feudal che vüreven ün ficc pusè alt de quel che era stad cuncurdad.
Generalment vegnen da familie che in stad burghes per 3 generasiün o pusè.
I nomm che qui familie chi sunt generalment cognossü in di cità indue abiten, e i lür antenad han contribuid de quai manera a la storia de la regiün.
Qui gent chi, però, viven in del sfarzo, insema a i gran artist del sò temp.
In lingua frances, la parola burghesia la indica una casta a sé, anca de la mobilità social in quel grup socio-economiq qui l’è pusibil.
Hitler el se fidava minga del capitalismo come inaffidabile per el sò ego, e el preferiva una economia dirigiüda da lo stat che l'era subordinad a gli interess del Volk.
“Hitler l’ha anca dit che la burghesia di cumerciant ““cognusse sulament el sò profitt.””
L’utilità di qui cos qui l’era inerente a la sò funziün pratica.
Belle de Jour (Beauty of the day, 1967) cünta la storia de dona burghes che l’è annoiada cün el sò matrimoni e la decide de diventà una prostituta.
In Europa, ul titul de imperatür l’è stad duperad fin dal medioevo, cusiderad in qui temp là come ugual o quasi ugual come dignità al Papa data la posiziün de quest chi di capo de la gesa e leader spiritual de l’ucident europeo.
Per quant se pöd definid el titul del imperatür, quest l’ha minga superiür a tutt qui olter che guvernan e generalment l’imperatür guverna sü pusè de una naziün.
El lür status l'è stad ricognosü uficialment da l'imperatür del sacro romano impero in del 1514, anca se l'è minga stad duperad da i monarq rusi fino al 1547.
Wuesti tituli pre-romani come Gran re o Re dei re, duperad dal Re di Persia e olter, eren suvent cünsiderad equivalent.
I imperi han cüminciad a vess identificad come gran insiemi di territori, pütost che in funziün del titul de chi ul governa, a partir dal 18° secolo.
"I antichi romani udiaven ul titul Rex (""re""), e l'era de fundamental impurtanza per l'orden publiq de mantegnè la furma e la messinscena de ün guvern republican."
Augusto l’è cünsiderad ul primo imperatür romano, e l’ha stabilid la sò egemonia cün l’accumulo de ufici, titul e unur de la Repubblica romana che l’eren generalment distribuid a pü persun, e l’ha cuncentrad el puder che l’era distribuid tutt in di sò man.
“Però, l’era la descriziün infurmal de “imperator” che la diventada semper pusè famus tra i sò succesur.”
Quest l’è ün de i titul pusè longevi: Cesare e i sò tradusiün in cumparid tutt i ànn da Cesare Augusto a lo Zar Simeone II di Bulgaria, che l’è stad depost dal trono in del 1946.
L’è una ecceziün ul titul de la Storia Augustera, una culeziün semi-storia de le biografie de gli imperatür del 2° e 3° secolo.
A poq era stad dad ul titul, e di certo l’era no una regula che tutt i don de i imperatün duevan ricevel.
A la fine de la Repubblica, durant i primi ànn de la növa monarchia, Imperator l’era ün titul dad a i general romani da le sò truppe e dal senato dopu una vittoria impurtant, quasi come ul titul del cumandant o marescall (cumandant de l’intero esercito).
La dinastia che l’è suceduda de Antonio e Nerca, che l’è stada al puder per la magiur part del 2° secolo, l’ha stabilizad el impero.
Tri tentativ cürt de successiün han avü i sò imperatür: l’impero gallico, l’impero britannico e l’impero de Palmira, anca se l’ultim duperava pusè de spess Rex.
A ün punt de la storia gh’eren 5 persun a dividess l’impero (vedi: tetrarchia).
La cità l’è suven ciamada Costantinopoli e incö Istanbul.
“Quest imperatür romani tardi “Bizantini” han cumpletad la transiziün da l’idea di imperatür semi-repubblican uficial a la de imperatür come monarca assoluto.”
“I imperatür bizantini duperaven anca la parola greca ““autokrator”, che la vüreva did “lü che guverna da per lü” o “monarca”, che l’era da tradiziün greca duperada come tradusiün de la parola latina per ditatür.”
Infatt, nisün de questi chi (o olter) epiteti adiziunal e titul in stad scartà cumpletament.
“A seguito de le tragedie del sacco de la cità, i conquistatür han dichiarad ul nöf “Imperto di Romania”, ciamad anca da gli storici l’Impero Latino di Costantinopoli, cün Balduino IX, cont de le Fiandre, come imperatür.”
Da i temp de Ottone ul Grad in pö, tant de i regn che eren stad carolingi ne la Francia uriental in diventad part del Sacro Romano Impero.
Questo re giuin pö l’ha duperad ul titul de Re Romano (re di romani).
L’imperatür del Sacro Romano Impero l’era cünsiderad il prim tra tutt quei che g’havean puder.
Despess la jeografia la se descriv in do specialitaa: jeografia omana e jeografia fisega.
Tradizionalment, la jeografia l’è staita collegada a la cartografia e ai nom dei post.
Perqè el spazi e el post condizionen una gran quantitaa de discors, tant’mè l’economia, la salut, el clima, le piante e i bestie, la jeografia l’è interdissiplinaria a’l massim.
El prim al se concentra soratut in su l’ambient costruid e in su la manera dei omen de crear, veder, e condizionar el spazi.
El g’ha de besogn de una comprension dei aspets tradizionai de la jeografia fisega e omana, per exempi i manere de teorizar l’ambient.
El studi dei sistema plu grands de la Terra de solit l’è part de l’Astronomia o Cosmolojia.
Scienza rejionala: ind i agn 50 del Nœvcent, el moviment de la scienza rejonala, guidad del Walter Isard, l’è nassuda per dar-g un aiud plu de qualitaa e plu analiteg ai question jeografege, contra i tendenze descritive dei programa tradizionai de jeografia.
De una collezion de tecnege de dissegn, la cartografia la s’è trasformada ind una vera scienza.
Insema cont tute i olter ativitàa de la jeografia, i speçalista GIS i g’hann de capir l’informatega e i sistema de database.
La jeostatistega la se dopera tant ind una varietaa de setor, qe la comprend l’idrolojia, la jeolojia, l’esplorazion del petroli, la pianifegazion urbana, la lojistega e l’epidemiolojia.
"La carta jeografega faita de Eckhard Unger la fa veder Babilonia in su l’Eufrate, cont intoren una massa continentala qe la fa veder l’Assiria, Urartu e tante citaa, e queste qì cont intoren un ""fium amar"" (Oceanus), cont set isole metide jo intoren a luu qe i ge dann la forma de una stella cont set ponte."
Al contrari del Imago Mundi, una mapa del mond babilones plu vegia del secol IX inanz de Crist la faxeva veder Babilonia plu a nord del center del mond, anca se l’è miga segur quell qe l’era el center del mond.
Considerom Talete bon de far la prevision dei ecliss.
G’è una certa discussion per decider qi l’è qe l’è staita la prima persona a dir qe la Terra la g’ha una forma sferega, descoverta atribuida a Parmenide o a Pitagora.
Erastotene l’ha fait vun dei prim calcol del ragg de la Terra.
I meridian eren divis in 360°, cont ogni grad divis anc’mò in 60 (menuts).
Luu l’ha ingrandid el lavor de l’Ipparco, drovand un sistema de grilie in su le sue carte jeografege e drovand una longeza de 56,5 milia per un grad.
Ind l’Etàa de Mezz, la fin de l’Imper Roman l’ha fait spostar el miliorament de la jeografia de l’Europa invers a el mond islameg.
E pœ i studios islameg i hann fait i traduzion e i interpretazion dei liber roman e greg plussee vegg e per qell motiv qì hann costruid la Ca de Wisdom a Baghdad.
Abu Rayhan Biruni (976–1048) per prim l’ha fait la descrizon de una proiezion equi-azimutala equidistanta de la sfera del cel.
Luu l’ha anca desvilupad dei tecnege simil quand g’era de mesurar l’alteza dei montagne, la profonditaa dei vall e la distesa de l’orizont.
El problema qe i g’haveven i esplorator tant’mè i jeograf l’era trovar la latitudin e la lonjitudin de un post jeografeg.
I secol XVIII e XIX inn staits i period quand la jeografia l’è staita recognossuda comè una materia academega discreta, e l’è diventada part de un curriculum universitari tipeg in Europa (soratut a Paris e a Berlin).
Ind i ultim duu secol i progress de la tecnolojia cont i computer l’ha fait desvilupar la jeomatega e dei nœv ativitaa tant’mè l’osservazion partecipada e la jeostatistega inn staite jontade ind el portfolio dei struments de la jeografia.
Arnold (1807-1884) - l’ha notad la strutura dei vedrete e la comprension d’avanguardia del moviment dei vedrete, in particolar ind la corrent de giaç rapida.
William Morris Davis (1850–1934)  - pader de la jeografia ameregana e desvilupador de la sequenza dei erosion.
Ellen Churchill Semple (1863–1932)  - prim president dona de l’Associazion dei Jeograf Ameregan.
Walter Christaller (1893–1969) – jeograf oman e inventor de la teoria del Post central.
David Harvey (naçud int el 1935) - jeograf marxista e scritor de teorie in su la jeografia del spazi e omana, vincitor del Premi Vautrin Lud.
In quai cas, se fà distinsiün tra i capital uficial (de la costitusiün) e i post indue stà el governo, che l’è ün olter post.
Ghe sunt ün muntun de esempi antichi: Babilonia, Baghdad Abbaside, Atene, Roma, Bratislava, Budapest, Costantinopoli, Chang’an, la vegia Cusco, Kiev, Madrid, Podgorica, Lundra, Pechino, Prag, Tallinn, Tokyo, Lisbuna, Riga, Vilnius e Varsavia.
In qui stat, la capital l’è cambiada per rasun geopolitiche; la prima cità de la Finlandia, Turku, che l’è stada la capital fin dal medioevo süt i Svedes, l’ha perdü el sò status durant el Granducat de Finlandia in del 1812, quand Helsinki l’è stada fada la capital, e l’è incö, de la Finlandia in del Impero Ruso.
In Canada la ghe una capital federal, mentre 10 de le pruvincie e 3 teritori g’han i sò capital.
“In Australia, la parola “capital” l’è duperada tutt i dì per riferis a i 6 cità capital de i stat e per la Canberra, la capital de la federasiün, e Darwin, la capital del teritori del nord.”
A diferenza de i olter federasiün, la ghe minga una capital de par lee de la nazziün, ma pütost la ghe una capital de una le i nazziün custituent che l’è anca la capital de tutt i teritori de lo stat, come Lundra, che l’è la capital de l’Inghilterra e del Regn Unid.
I capital naziünal de la Germania e de la Rusia (la Stadtstaat Berlin e la cità federal de Mosca) sunt anca stat custituent de tutt e dü i stat.
Frankfort, Kentucky, in del mezz tra Louisville e Lexington.
Tallahassee, in Florida, l’è stada scelta come una via de mezz tra Pensacola e St. Augustine, in Florida, i dò cità pusè grand in de lo stat a qui temp là.
I cambiament in de i regim de pulitica in di naziün quai volt han come risultà el cambi de la capital.
Quand le Isole Canarie in diventad comunità autonoma in del 1982, Santa Cruz de Tenerife e Las Palmas de Gran Canaria in diventad capital tutt e dü.
Estonia: la Corte suprema e ul ministeri de l’educasiün e de la ricerca sunt in de la cità de Tartu.
Quand la gh’è ün emergenza, la sede de i puder costituziunal pö vess trasferida a una oltra cità, per fà vess pusibil de g’havè l’Houses of Parliament in di stess post de l’ufici del President.
Tuta la machina de paes la viagia da una cità a la oltra ogni 6 mes.
Dharamshala, che l’è anca el centro de l’aministrasiün central tibetana, l’è la segunda capital invernal del paes.
La cità l’è aministrada come ün teritori de l’Union.
Uttarakhand: Dehradun l’è la capital aministrativa e de la legislasiün, mentre la corte suprema la stà a Nainital.
La sò costruziün l’è cominciada in del 1960 e l’è stada terminada in del 1966.
El palazz del president (Malacanang Palace) e la Corte Suprema sunt denter la capital ma i do ufici del congress sunt in do quarieri diferent.
“Sri Lanka: Sri Jayawardenepura Kotte l’è la capital aministrativa e ul posto indue gh’è il parlament, mentre la capital vegia, Colombo, l’è incö la capital comercial””.”
Sudafrica: la capital aministrativa l’è Pretoria, legislativa l’è Cità del Capo e del giudizi l’è Bloemfontein.
Svizera: Berna l’è la cità federal de la Svizera e la funziuna come capital de facto.
Come el Illinois e lo stat de New York, la gran part de i uficial elegiü che sunt in del Southeast Pennsylvania (City of Philadelphia, Bucks County, Montgomery County, Delaware County, e Chester County) preferisen laurà in Philadelphia.
Israel e la Palestina: tutti e dü i governi de Israele e de la Palestina disen che la cità de Gerusalem l’è la sò capital.
Ün spustament simbolico de la capital in di periferie geografiche o demografiche el pö vess per rasun economiche o strategiche (le ciamad suvent come capital innanz o capital a punta di lancia).
I imperatür Ming han spustad la capital a Pechino da la pusè central Nanchino per vütad a cuntrulà i confini cun i mongul.
Delhi l’è finalmente diventada la capital colonial durant el Durbar de la coronaziün del re-imperarür Giorgio V in del 1911, e l’ha continuad a vess la capital de lo stat indipendente dal 1947.
Quai volt, la pusiziün de una capital növa l’è stada dedidüda per fac finì ün quai litigà pusibil o reale tra gent diferent, come in del caso de Camberra, Ottawa, Washington, Wellington e Managua.
In del periodo di Tri Regni, tutt e dü i Shu e i Wu in sunt finid quand i sò capital Chengdu e Jianye sunt stad conquistad.
Dopu de la dinasta Qing l’è culassada, la decentralizasiün de le autorità e i trasport migliurad e i tecnic mudern de comunicasiün han permitü ai naziünalisti cinesi e ai comunisti cinesi de spustà in freta la capital e tegnè la lür strutura de poder intata anca durant i invasiün da parte dei giapones.
Se pö definila come uno spazi a sè, permanente e cun una populasiün densa, cun confini definiti a livel aministrativo e i cui membri lauren in del setur non de l’agricultura.
In de la storia, i gent de cità in stad una part pusè piscnina de la populasiün, ma in di secoli a vegnì de urbanizasiün mai vist e velus, pusè de metà de la populasiün incö la vive in di cità, e quest l’ha avud efetti su la sostenibilità globale.
Quest aumentà de l’influenza vor dì che i cità han una grand poder in su i prublem global, come lo sviluppo sostenibile, el riscaldass del globo e la salud de tutt.
Perciò, i cità cumpat sunt de spess cünsiderad elementi impurtant de la guera contro i cambi del clima.
Per esempio, i capital di stat come Pechino, Lundra, Cità del Mesiq, Mosca, Nairobi, Nuova Delhi, Paris, Roma, Atene, Seul, Tokyo e Washington refleten l’identità e la cima e i sò naziün indue sunt.
La cità se pö vardà come una storia, ün insem de relasiün tra i grup de gent diferent, una produsiün e una distribusiün de lo spazi, ün campo de forza fisica, una serie de decisiün culegad, una arena de bataj.
El censo naziunal dupera ün gran numer de definiziün diferent segund fatur diferent, come densità de popolasiün, numero de cà, funziufn economica e infrastrutture, per clasificà la sò popolasiün urbana.
L’interdipedenza de la cità e de la campagnia l’è una de le conseguenze pusè nurmal che se desmentega a la svelta: sü una scala globale, i cità in generalmente cunfinad come zone bun de suportà sempre la popolasiün de le campagne.
Quand i cità cresen in cumplesità, i istitusiün de la cità, da le sedi del governo a i edifi religiüs han la tendenza a spostass in di post di convergenza.
El ambiente fisico suvent limita in quai manera la forma de la cità.
E l’è pusibil che la cità l’è disegnada per utimizà la difesa in sü la base del teritori tutt aturn.
Quella forma chi la pö vess ul risultà de ün evolusiün in tant tempo, cun tracce concentriche di mür e cittadelle che in a segnà i confini de la cità vegia.
In cità come Mosca, quel schema l’è anca mò ciar.
I scavi in qui zon chi han fad saltà föra i ruin di cità urientad pusè verso ul comerci, politica o religiün.
I cità prugetad de la Cina in stad costruid segund i principi sacri per funziunad come mund celesti piscinin.
Questi post chi paren prugetad de una manera ragiunad e stratificad, cun una red minima per i cà de i uperari e pusè spazi per i cà cumplicad de i pusè benestanti.
In de i secoli innanz, i cità stat de la Grecia, süratutt Atene, l’ha svilupad la polis, una asociaziün de citadini maschi che g’havean la tera e che costituiven la cità.
Süta l’autorità de l’impero, Roma s’è trasformada e l’ha fundad ün fracc de cità (colonie), e g’ha purtà denter i sò principi, architettura urbana, disegn e società.
I populasiün de Norte Cico g’havean denter 30 de i pusè gran centri de populasiün de qui che incö l’è la regiün de Norte Cico a centro-nord de la costa del Perù.
Il post del puder in de l’osvest el s’è spustad a Costantinopoli e in di civilizasiün islamiche cun i lür cità pusè impurtant a vess Baghdad, Cairo e Cordoba.
Durante il 13 e 14 secolo, qualche cità l’è diventada uno stat pudend e l’ha slargad el sò control sü i cità che g’havea aturn o l’ha stabilid ün impero marittimo.
I pusè grand capital de l’Europa de l’ovest (Lundra e Paris) han ricevü benefici da la crescita del comericio dopu che l’è saltà föra de ün mercat di là de l’Atlantico.
L’Inghilterra l’ha guidad tutt, quand Lundra l’è diventada la capital de ün impero mondial e le cità in tutt el peas in cressü in post strategici per l’industria.
La leadership inprenditurial l’è diventada evident atraves la crescida e di cualisiün fad de muratür, agenti imobiliari, svilupatür, la stampa, ul governo ne la persona de i sindiq e i olter grup dominant.
“Ul risultà in stad i sforzi de fac una cità ne la cità; l’ingentilimento, la trasformasiün di quartier de gli affari in servizi, laurà, intrattenimento, musei, post de la cultura; la costrusiün di stadi per lo sport e cumples per lo sport, e lo svilupass dei porti.”””
Fino al 18 secolo, l’equilibrio l’esisteva tra la populasiün de l’agricultura rurale e i cità che g’havean i mercat e la manifattura da butega.
Ul fascino cultural de i cità giüda anca una part in del atirà i gent.
Batam, Indonesia, Mogadiscio, Somalia, Xiamen, Cina e Niamey, Niger, sunt cunsiderad tra le cità che cresen pusè svelt in del mund, presapoq cresen 5-8% a l’ànn.
L’ONU l’ha prevedü che prima del 2050 ghe seran 2,5 miliun de gent in di cità (e 300 miliun menu in de la campagna) in tutt el mund, cun la crescita del 90% de la popolasiün urbana in Asia e Africa.
Un golfo pusè profund el divid qui cun i danè e i puarett in di cità, che suvent g’han denter qui cun pusè danè de tutt, ün elitè che la vive in comunità ciavad sü, mentre tanta gent la viv in cà süto lo standard in cundisiün minga adeguad o povere.
“Però le municipalità sunt semper drè a mett in atto legg trop grand e vaghe (e trop poq definid) contro reati come stad in gir senza scopo e ostrusiün, o el permess de protestà o dumandà a la gent e a chi g’ha la cà de netà i marciapè da la nev.”””
Questi sunt fornid pusè o men in base a una routine, e pusè o men i stess.
“Qui criteri chi, basad sü la produsiün, de spess dan vita a “regul per la erogasiün de ün servizi”, procedure regularizad per fornì ün servizi, che l’è ün tentativ de codificà i ubietiv de produttività de la burocrazia de i servizi urbani.”
“““Robert L. Lineberry, ““Mandating Urban Equality: The Distribution of Municipal Public Services””; in Hahn & Levine (1980).”
Però, finanzià tant servizi urbani, inscì come ul rinovament de la cità e olter prugett de svilup, l’è semper stad ün prublema, che i cità han cercad de risolv cun apell a i gradi pusè alti del governo, accordi cun el setur privato, e tencniche come la privatizasün (vend i servizi al setur privato), corporizasiün (formasiün de coperasiün quasi-privat e de proprietà del municipi) e finanziamento (vend le quote de la cità in sü la borsa).
“L’efet de la globalisasiün e la part de i società multinaziünal in di guvern local in tutt ul mond l’ha purtà a ün cambio in de la prospettiva del guvernà urbano, luntan da la teoria del regime urbano, in cui la cuuperasiün di interes local la fan da padrun, verso una teoria föra del control economico, culegada in del mund academico cun la filosofia del neoliberalismo.”
I strument per pianificà, al di là del diesgn uriginal de la cità, han denter il capital publiq investid in di infrastruttur e ul control del teritori duperad come ul “zoning”.
“Anca dispunibil in di cità cun la sò implementasiün de i ubietiv de pianificasiün sunt i puder de fac a zone, de fa divisun e de costrusiün de edifis, i cà e principi de sanità.”””
I genti che viven relativamente visin puden viv, laurà e pasà el tempo liber in zone diferenti, e frequentà gent diferent, furmà grup sü la base de l’etnia o de lo stile de vita, o in part pusè puaret de la cità, anca ghetti.
“Le periferie in del ucident, e, semper pusè spess, le comunità chiuse e olter form e “privatopia” in tutt ul mund, permeten a le èlite lucal de ciavass sü in di sò quartier sicur e esclusiv.”
Quest proletariato emarginad, presapoq 1,5 miliard de persun incö, 2,5 miliard in del 2030, l’è la classe social che crese pusè svelta in tutt ul mund.
L’è ontologicamente i stess e minga i stess a l’effetto de la storia descrit in del Manifesto Comunista.
I cità come centri del commercio sunt stad per tant temp la cà di buteg e del consumo cun le compere.
Ün mercat del laurà pusè gross permet ün abinass migliur de le capacità cun le industrie e i privat.
I èlite cultural g’han la tendenza de viv in cità, culegad insema da urigin cultural simili e lür stess g’han una part in del guverno.
“Greg Kerr & Jessica Oliver, ““Rethinking Place Identities””, in Kavaratzis, Warnaby, & Ashworth (2015).”
I turisti patriottici visited Agra per vedè el Taj Mahal, o New York City per vedè el World Trade Center.
Per quai mutif i gent, i puarit, senza privilegi e cunesiün, de spess preferisen viv in cundisiün misere pütost che in di cità pusè piscinin in de la campagna indue g’in cundisiün de salud e tranquilità pusè alt?
Qui che in ruvad a viv in di qui cità el faseven per participà e vess in de la cumpetisiün in tutt i livell.
Lo sport l’ha giügad una part fundamental in de la costrusiün de la idea di cità e de la sò identità locale.
Pusè impurtant, l’è anca ün gran putenzial in di ànn a vengì per el turismo e i investimenti (Kasimati, 2003).
“La guera l’ha purtad una cuncentrasiün de cuntrol social e puder politiq in di mann de poq gent che g’han i arm, favurida da i pret che eserciten i puder sacri e g’han segret, ma anca impurtant informaziün scientific e magic.”””
Durant la Segunda guera mondial, i governi naziünal han dichiarad in varie ucasiun che qualche cità eren avert e ghi han dad a i avversari che avanzaven, per evità oltra viülenza e dann.
La guerra inscì, cognosüda come controinsorgenza, la g’ha denter tecniche de surveglianza e guerra psicologica, e anca cumbatiment corpo a corpo, e i mezz de prevensiün del crimine urbano, che gemò ul dupera i concetti di spazi difendibili.
Per i barier pusè alt per entrà, qui reti chi sunt stad clasificad come monopoli natural, in del sense che la logica de l’economia a preferis ul control sü tutt i ret da parte de una sola urganizasiün, publiq o privat.
“Kath Wellman & Frederik Pretorius, ““Urban Infrastructure: Productivity, Project Evaluation, and Finance””; in Wellman & Spiller (2012).”
Sanità, i ben necesari per la salud in ün contesto pien de gent, g’ha bisugn de aqua e de ün sistema per gestì la ruera inscì come la pulizia personal.
La vita urbana muderna la se pogia su la trasmisiün de l’energia elettrica per fa funziunà i machin elettrici (da gli elettrodomestici a i machinari industrial a i sistemi incö duperad de per tutt de comunicasiün, afar e guverno) e per i semafori, lampiun e la lus in cà.
“Tom Hart, ““Transport and the City””; in Paddison (2001).”
Tant de i gros cità american fan anca mò laurà ul sisemta di traspost publiq, come se pö vedè in de la pusè popolada New York e la sò metro.
I custrusiün antropogeniq e la ruera, come la cultivasiün de giardin, crean ün ambiente fisico e psichico che g’ha minga pari in la natura, e in quai cas, vüta ad avegh una biodiversità ecenziünal.
Da una prospetiva, i cità in no ecologicamente sustenibili, per tutt i risurs de chi g’han bisugn.
I cità mudern sunt cognossü per avegh cread i sò micriclimi, per ul cement, asfalto, e olter superfici artificial che se scalden in del sü e manden l’aqua in di fogn.
El particulà aereo aumenta la piogia del 5-10%.
Per esempio, in del microclima urban, i quartieri men verd e puarett g’han pusè calor (ma g’han men mezz de afruntal).
De spess sunt ciamad Urban open space (anca se qui parol chi non semper indichen uno spazi verd), Green space, Urban greening.
Lo stüdi dupera dati de presapoq 20.000 gent in del Regn Unid.
I gent che l’han minga superad i 2 ultim o, anca se havean superad 1 ora per la setemana, han minga avud i benefici.
“El stüdi l’ha minga contà el temp de la gente in di sò curtil o giardin, ma la magiur part de i visit a la natura sunt stad a 1/2 km da cà.”””
“Saskia Sassen l’ha duperada la definisiün “”cità global” in del sò laurà del 1991, “The Global City: New York, London, Tokyo” per riferiss al puder de la cità, el sò status cosmopolitano, pütost che a la sò stazza.
3 (1982): 319 Cità global da la cima de la gerarchia global, che g’han el comand e control grazzie a la lür influenza economica e politica.
Qui che critican la noziün indichen i regn diferent del puder e de lo scambio.
I curpurasiün multinaziünal e i banq meten i sò quartier generali in de le cità e fan tant e i lür afar in questo contest chi.
“Nancy Duxbury & Sharon Jeannotte, ““Global Cultural Governance Policy””; Chapter 21 in The Ashgate Research Companion to Planning and Culture; London: Ashgate, 2013.”
“La cunferenza Habitat I in del 1976 l’ha adutad la “Vancouver Declaration on Human Settlements”” in cui l’è indetificada la gestiun urbana come aspetto fundamental de lo svilup e stabiltà de i vari principi per mantegnè i habitat urbani.”
In del genar 2002 la comisiün de l’ONU sü Human Settlements l’è diventada un’agenzia ciamada “United Nations Human Settlement Programme” o UN-Habitat pusè cürt, ün member del United Nations Development Group.
I regul de la Banca han la tendenza a focalizass a rinforzà ul mercat imobiliare cun il credito e i tecnic d’assistenza.
I cità sunt i figur principal in de la tradisiün ucidental tant che cumpariven in de la Bibbia, come bun e cativ, in di simboli de Babilonia e Gerusalemme.
I cità se puden percepì come i upost insema: in sign de libertà e upresiun, danè e puvertà, urganizasiün e casino.
Quest chi i olter ideologie politiche influenzen tant di narativ e i temi del discurs i sü la cità.
La leteratura clasica e medievale la g’ha denter ün tipo de descrisiün che trata i cità e la sò storia.
Olter rapresentasiün di cinema di cità in del 20 secolo rapresenten una realtà eficent dal punto di vista tecnologico e cun ün sistema de trasporto in sü la machina che funziüna liscio.
Uno statt l’è ün entità distint de teritori o de politica (una naziün).
L’è minga naturalment regio.
El paes pusè gross de tutt ul mund per teritori l’è la Rusia, però el pusè populad l’è la Cina, seguita dall’India, i Stat Unid, Indonesia, Pakistan e Brasile.
In tant de i paes de l’Europa i parol in duperad per definir le suddivisiün del teritori naziunal, come i Bundesländer in Germania, inscì come a ün livel menu formal per i stat suvran.
“El ghe no ün acord universal sul numer de paes del mund, perché el gh’è ün numer de paes il cui status l’è disputad.”
El livel de autonomia de i statt non regi el varia tant.
El document clasifica tutt i paes adrè a svilupas sü la base del PIL.
Ul report del 2019 recugnüss sultant i stat svilupad in America del Nord, Europa, e Asia e del Pacific.
La banca mondial l’ha definid i sò regiun come Asia dell’est e pacifica, Europa e Asia central, America Latina e i Caraibi, Medioriente e Nordafrica, Nordafrica, Asia del sud e Afria sub-sahariana.
L’esploraziun l’è la ròbb de cercà, cunt el fin de scuvrir, informaziun e risurs, in del cuntest de la jeografia o del spazi, e minga la ricerca o el svilupp che de solet l’è minga centrà süi scienzi de la terra o su l’astronomia.
Sultant el cumpurtament del imperatur Nerone el pareva vèss una preparaziun a la conquista del Etiopia e de la Nubia: in del 62 d.C. dü legiunar han esplürà i surgent del fiümm Nilo.
I roman urganizaron anca d’olter espluraziun in del Nord Europa e rivaron fin en Cina, en Asia.
Intra del 100 d.C.-166 d.C. tacaron i relaziun roman-cinès.
L’invenziun püsee impurtant per luur espluraziun l’è stada la canoa stabilizzatrice, che la furniva una bas svelta e stabil per el trasport di ròbb e gent.
I stüdi del 2011 al Wairau Bar en Nuova Zelanda mostran una pusibilità volta che un punt de partenza sea l’isùla de Huahine in di Isùle de Società.
G’hen di sœmeanzi culturai e linguistich intra i abitant di Isole Cook e i Maori de Nœva Zelanda.
Durant di an 1328-1333, ha navigado in del Mar Cines Meridiunal e ha visità tanti sit del Sud-est asiatic per rivà en Asia meridiunal, rivand en Sri Lanka e en India fin a rivàr en Australia.
Portugàl e Spagna han duminà i primi stadi de l’espluraziun, dopu de olter pais d’Europa cuma Inghiltèra, Paes Bass e Francia.
I condiziun estremi del mar àvert g’han di metud e di tecnologie particulari per pudel süpurtà.
Per divisiun aministratif se intend una divisiun interna de uno Stat ver e propri.
I territòri dipendent che inœu sunt in del mund g’han de solet un livel volt de autonomia politica.
El stat di Isùle Cook l’è cunsiderà istess a l’indipendenza per el diritt internaziunal e el pais g’ha la piena suvranità di propri afar interni e esterni.
Segund i termini del acord de libera assuciaziun, però, la Nœuva Zelanda mantegn di respunsabilità per i relaziun estere e la difesa Niue.
Chestu elenc l’è de solet limità ai sujet che se basan sü un tratà internaziunal sül propri stat, disabità o g’han un livel ünic de autonomia e sun autonomi sü di questiun diferent di afar internaziunai.
Sun di giurisdiziun amministrà cun un metud indipendent, anca se el guverno inglès l’è l’ünec respunsabil de la difesa e de la rappresentanza internaziunal e g’ha la respunsabilità de garantir un bon guverno.
Nissün territori dipendent de la corona g’ha una rappresentanza a l’interno del parlament del Regn Ünì.
La Nœva Zelanda e i sò dipendenz cumparten elstess guvernatur general e sun un regn cunt una monarchia.
El Acord neguzià insema per crear un Commonwealth di Isùle Mariann Settentriunal (CNMI) cunt un üniun politica cunt i Stat Ünì l’è stà apruvà in del 1976.
Chesta l’è una funt perenn de ambiguità e confusiun quand el se cerca de definì, de capì e de spiegà i relaziun politic de Porto Rico cunt i Stat Ünì.
“Però, el stat di sò “pais costituent” in di Caraibi (Aruba, Curaçao e Sint Maarten) el pœu vèss cunsiderà istess ai dipendenz o a di “stat associà minga indipendent””.
I cunfin sun di cunfin jeografich, en bas a di carateristich jeografich cuma i uceani, però anca en bas a di insèm di sujet politic cuma guverni, stat suvrani, stat federai e d’olter sujet subnazionai.
La magiur part di cunfin esterni sun en parte o per interi cuntrulà e pœden vèss traversà legalmente sultant in di determinat sit de cunfin e i sit de cunfin pœden véss cuntrulà.
La magiur part di pais g’ha di furmi de cuntrol ai cunfin per regulà o limitar el muviment de personi, animai e ròbb denter e de fœura del pais.
Per durmì o lavurà denter di cunfini de un pais furesté (sujet furesté) pœden vèss necessari di speciai document o di permess de imigraziun: però el pussess de taj document el garantis minga che la persona la g’ha de vèss autorizada a traversà el cunfin.
La magiur part di pais pruib el trasport de droga ilegal o de animai che sun drèe a murir travers di propri cunfin.
In di sit indué el cuntraband, la migraziun e l’infiltraziun sun minga un prublema, tanti pais renden püsee forti i cunfin cun di ricinziun e di lìmit e g’han di prucess furmai de cuntrol ai cunfin.
Chestu l’è comun in di pais denter de l’area Schengen e in di sit rural del cunfin intra Canada e Stat Ünì.
Fiümm: di cunfin politic sun stà furmalizà sü i cunfin naturai furmà di fiümm.
In de la Bibbia ebraica, Mosé ha definì el center del fiümm Arnon cuma el cunfin intra Moab e i tribù israelit che se sun stabilì a est del Giurdan.
Esempi sun el Lac Tanganica, cun la Republica Democratica del Congo e el Zambia sü la spunda ucidental e la Tanzania e el Burundi a est: e i Grandi Lac che furman una part impurtant del cunfin intra Canada e Stat Ünì.
Caden di monti: tanti pais g’han i luur cunfin politic definì lungh di caden di monti, despess lungh uno spartiaque.
Un esempi l’è la furesta de difesa creada de la dinastia cines Song in del XI secul.
Par esempi, el cunfin intra Germania Est e Germania Ovest l’è minga un cunfin internaziunal, ma el pœu vèss vist ancamò grazie a di punt de interess storegh sul territori e rapresenta incœu una divisiun cültüral e economegh en Germania.
I cunfin marittim g’he sun in del cuntest di aque territurial, di sit visin e di sit economegh esclusif: però, i parolles includen minga i cunfin di lac o di fiümm, che sun cunsiderà in del cuntest di cunfin terrester.
El spazi aereo ses slarga per 12 mij nautich de la costa de un pais e che g’ha la respunsabilità de prutegir el propri spazi aereo se l’è minga prutegì de la NATO durant de la paas.
Però, g’he un acord general sü el spazi aereo vertical che finìs in del punt de la linea de Kármán.
I normatif generai süi cunfin sun stabilì di guverni naziunai e lucal e pœden varià a segund di naziun e di condiziun politic e economich d’incœu.
Lavurar insema ai cunfin, sfrütar el putenzial di atività furesté per mejorà la sicureza di mèzz per suravif in di zon arid del Cornu d’Africa.
El trafic economich de l’òmm travers di cunfin (a part del sequester) el pœu purtà ai spustament de masa intra i sit del lavurà e i insediament residenzial.
El pœu permèt e fermà el muviment, travers e lungh i cunfin.
Tanti regiun furesté sun anca atif per incoraggià la comunicaziun e el dialog intercültüral, però anca i strategì de svilupp economich furesté.
Fin da quand l’è stada creada a metà di an ‘80, chesta prategh artistica ha contribuì al svilup di questiun sü la patria, i cunfin, la videosorveglianza, l’identidà, la raza, l’etnia e l’urigin naziunal.
I cunfin pœden vèss furmà, ma se limitan no a, lengua, cültüra, class social e economich, religiun e identidà naziunal.
“Chesti artist sun despess luur di “traversatur di cunfin”.
De solet, un sit rural o una campagna l’è un sit jeografic che se truva de fœra di paes e cità.
I aree rurai tipic g’han una basa densidà de populaziun e insediament piscinin.
I regiun soratüt urban g’han menu del 15% de la populaziun che vif en una comunidà rural.
I regiun settentriunal rural sun divisiun de censiment soratüt rural che se truvan per intero o soratüt de süra di paralel en qual-sa-vöör provincia: Terranova e Labrador, 50°; Québec, 54°; Ontario, 54°; Manitoba, 53°; Saskatchewan, Alberta e Columbia Britanic, 54°.
L’Ufizi del Censiment di Stat Ünì d’America, l’Economic Research Service del USDA e l’Office of Management and Budget (OMB) se sunt ünì per vuttà in de la definiziun di aree rural.
La rifòrm agricula del 2002 (PL 107-171, Sez.
“Segund el manual, Definitions of Rural: A Handbook for Health Policy Makers and Researchers, “Se pensa de solet che i resident di contee metropolitan g’han un acès facil ai servizi sanitari cuncentrà in di aree central de la contea.”
“Chesta l’è la definiziun di rural de la Goldsmith Modification.””
“El guverno del president Emmauel Macron g’ha slanzà in del 2019 un plan d’aziun a favor di aree rural ciamà “Agenda Rural”.”
En Scozia l’è duperada una definiziun diferent de rural.
RBI definìs i aree rural cuma i sit cunt una populaziun inferiur a 49 000 abitant (cità de livel 3 a livel 6).
I zon rural del Pakistan che sun visin ai cità sun cunsiderà aree suburban o periferie.
I rion pœden avegh una propria jurisdiziun politic o legal, soratüt in di Stat Ünì, ma l’è minga semper inscì, soratüt in del Regn Ünì, indué la magiur part di rion se truva denter di cunfin aministratif di paes.
In di olter pais cuma el Maroc, la Francia e gran parte di Stat Ünì, tanti rion sun di comun separà o sun guvernà a livel local cuma part de un’area metropolitana püsee grand cuma una contea, un distrett o una cirscoscriziun.
I parolles rion interno e rion esterno sun stà duperà per rend diferent i sit cun magiur densità visin al center del paes (che sun ciamà minga “rion” in de la magiur part di olter pais) e i rion cun basa densidà in di periferie del area urbana.
En Nœva Zelanda, la magiur part di rion l’è minga definì a livel legal, ch’el pœu creà di confusiun sü indué podarian tacà e finì.
La parolla suburbani l’è stada duperada per la prima volta del statista roman Ciceron per riferìs ai grand vill e proprietà costruì di ricch patrizi de Roma in di periferie di cità.
A la mità del XIX secul, i primi grand aree suburban se creavan visin a Londra quand la cità (la püsee granda del mund del temp) l’è diventada surafùlada e pooch igenica.
La linea l’è rivada a Harrow in del 1880.
“El ramm marketing de la Met g’ha creà el termin “Metro-land” in del 1915 quand la Guide to Extension Line l’è diventada la Metro-land guide, cunt un prezi de 1 penny.”
“In part, chesta l’è stada una risposta a la cativa furma fisica di tanti reclute de la Prima guerra mondial, dada di catif cundiziun de vida: una convinziun basada en un manifesto residenzial del temp per cui “el se pœu minga avegh una populaziun de prima clase in di cà de terza clase”, riferì ai clasificaziun de idoneità militar del temp.”
El Raport g’ha regulà anca i standard minim dumandà de la costruziun suburbana: g’haveva denter anca un regulament sü la masima densidà denter i cà e sü luur dispusiziun e g’he dava anca di raccumandaziun sü del nümer ideal de stanzi de lett e d’oltri stanzi in cà.
En sultant des an i rion sunt cressü de dimensiun.
Levittown el s’è sviluppà cuma un impurtant esempi de cà costruì en serie.
El fatt de cumprà di ròbb e di servizi in d’un sit sultant senza el bisogn de spustass en di diversi sit, g’ha contribuì a facch di centri cumerciai un sit impurtant di chesti tip de rion che g’havevan registrà un cressita demografica.
L’Highway Act del 1956 g’ha contribuì a finanzià la costruziun de 64 000 chilometer en tüt el pais cun 26 miliard de dolar de duperà, che g’ha vütta a culegar de manera püsee facil chesti center cumerciai.
Di rion se sun sviluppà visin a di grandi cità indué l’era present el trasport de la ferruvia per el post de lavurà en paes.
El produt l’è stà un impurtant per el setur immubiliar.
Cun 16 miliun de vècc suldà idonei, la pusibildà de cumprà una cà l’era a l’impruvis püsee facil.
I costrutur cumpravan un tocch de terra liber fœra cità, costruivan di cà istess cun dü o tri pruget e g’he davan i stradi e i servizi public, inscì cuma i funziunari public fasevan a gara per costruì di scœul.
I vècc suldà g’havaria podü avegh una cà cunt un acunt püsee bas.
La cressita di rion l’è stada püsee facil grazi a i legg urbanistic, a el ridimensiunament e a tanti innuvaziun in di trasport.
I afroamerican e d’olter gent de culur sun stà cuncentrà in di sit pòver de la cità.
Dopu de la Segonda guerra mundial, la dispunibilità di prestiti FHA g’ha purtà a una cressita immubiliar in di rion american.
La cressita economegha di Stat Ünì g’ha menà a la suburbanizzaziun di cità american che ha dumandà tanti investiment per i nœuf strütür e per i nœuvi cà.
“Una idea alternativa l’è la prugetaziun volüda di “nœuvi cità” e la pruteziun di aree vert visin ai cità.”
I fundi federai per el svilupp suburban g’han rendü püsee rapid chestu pruces, inscì cuma i pratic del ridimensiunament de parte di banch e di olter istitut de credit.
Virginia Beach l’è incœu la cità püsee grand de tüta la Virginia, e g’ha superà anca la populaziun de la visina cità principal, Norfolk.
Una percentual magiur de biaanch (minga ispanich e in di sit anca ispanich) e una percentual minur di cittadin di olter grupp etnich in relaziun ai aree urban.
In relaziun ai aree rurai, i rion de solet g’han una magiur densidà de populaziun, di standard de vida püsee volt, di sistèm stradai püsee cumpless, püsee caden di negozi e risturant e menu terreni agricul e fauna selvatic.
“Però, de chesta populaziun metropolitana, in del 2001 la mità la viveva in di quartieri a basa densidà, cun sultant vun sü ciinch che viveva in un tipigh quartié “urban””.
En tüt el Canada sun aplicà di plan generai per limità l’espansiun.
La magiur part del nœuf aument de populaziun in tri magiur aree metropolitan del Canada (Greater Toronto, Montréal e Greater Vancouver) s’è verificada in di comun minga centrai.
L’è dovü a l’annesiun e a la grand imprunta jeografica denter di cunfin de la cità.
In del censiment del 2016, la cità de Calgary g’haveva una populaziun de 1 239 220 abitant, menter l’area metropolitana de Calgary g’haveva una populaziun de 1 392 609 abitant, indicand che la magiur parte di gent in de la CMA de Calgary viveva denter di cunfin de la cità.
In del Regn Ünì, el guverno stava tentand de ubligà a avegh di densità minim ai plan di cà apruvà in quai part del sud-est de l’Inghiltèra.
Se pœden truvà i rion a Guadalajara, a Cità del Messico, a Monterrey e in de la magiur part di grand cità.
“Cun l’aument de la cressita di rion de class media e de class media e de class volta-burghes, sun aumentà anca i sit abusif de la class pòvera, soratüt i “cità perdü” en Messico, i campamentos en Cile, i barriadas en Perù, i vila miserias en Argentina, i asentamientos en Guatemala e i favelas en Brasil.”
En un cas sultant del Sud Africa, sun stà costruì di cà RDP.
In di aree cuma Klang, Subang Jaya e Petaling Jaya, i rion sunt el punt central di chesti sit.
In del sistema subrubano, la magiur part di viagg de una parte a l’oltra dumanda che i machin entran en una stràda extraurbana, importa no quant l’è luunga o cuurta la distanza.
Se g’he un incident stradal sü una stràda extraurbana, o se la costruziun di stràd el permett no la circulaziun, tüt el sistema stradal pœut vèss inutilizzabil fin quand g’he el blocch.
Chestu meena a di viagg en machina anca per fär di tocch de stràda curt fin a di ceent yard o meter (che pœden rivà a vèss mij o chilometer per la red stradal).
Insema, i dü grupp de contribuent sunt una funt de reddito putenzial, anca minga sfrutdada, che i cità podarian cumincià a puntà en manera püsee agresif, soratüt se sunt en dificultà.
Canzun frances cuma La Zone de Fréhel (1933), Aux quatre coins de la banlieue de Damia (1936), Ma banlieue de Reda Caire (1937), o anca Banlieue de Robert Lamoureux (1953), parlan propri di rion de Paris di an ‘30.
Sübét el cinema frances s’è interesà ai cambiament urban in di rion, cunt i film cuma Mon oncle de Jacques Tati (1958), L'Amour existe de Maurice Pialat (1961) o anca Two or Three Things I Know About Her de Jean-Luc Godard (1967).
“La canzun del 1962 “Little Boxes” de Malvina Reynolds prent in gir el svilupp di rion e di sò valur burghes e cunfurmist, menter la canzun del 1982 Subdividions de la band canades Rush parla anca lè di rion, inscì cuma Rockin’ the Suburbs de Ben Folds.”
Over the Hedge l’è un giornalett sindacà scrivü e disegnà de Michael Fry e T. Lewis.
I seri televisif inglès cuma The Good Life, Butterflies e The Fall and Rise of Reginald Perrin g’han descrivü i rion cuma bei e cürà ma anca cuma tant nuiùs e i sò abitant cuma tropp cunformi o visin a diventà matt.
Un paesin l’è un insediament de l’òmm o una comunità ragrüpada, püsee grand de un bòrgh ma püsee piscinin de una cità (anca se la parolla l’è despess duperà per descrif i bòrgh e i center minur), cunt una populaziun che la và de solet de cent a mill person.
L’ha anca purtà a la specializaziun del lavurà e del artigianà e al svilupp di tanti mesté.
La dimensiun di chesti paesin la varia despess.
I Desa se truvan de solet in di aree rurai menter i kelurahan sun de solet divisiun urbani.
Un desa o kelurahan l’è la divisiun de un kecamatan (sütadistrett), che l’è la divisiun de un kabupaten (distrett) o kota (cità).
En Malesia, la se definiss un kampung cuma un sit cunt un numer inferiur o istess a 10 000 abitant.
Tüt i musulman in di paesin malès o indunesian vœuren che i gent pregan per luur e vœuren ricef i benediziun de Allah in del aldilà.
La Singapur continental g’haveva tanti paesin kampung, però i svilupp muderni e i rapid lavurà de urbanizaziun i g’han desfà; Kampong Lorong Buangkok l’è l’ültem paesin che g’he ancamò in de la Singapur continental.
El paesin del Vietnam l’è el tipico simbul de la produziun agricula del Asia.
En Slovenia, la parolla selo l’è duperada per rapresentà paesin tant piscinin (cun menu de 100 person) e en dialett; la parolla slovena vas l’è duperada en tüt la Slovenia.
Podaria vèss relatif a un sanscrito cuma la parolla afgana deh e la parolla indunesiana desa.
Circa el 46% de tüt i imigrà g’ha cambià de residenza de una cità a l’oltra.
I sujet amministratif minim del Impero russ, un volost,o anca sò successur suvieticho russ mudern, un selsoviet, de solet faseva cap a un selo e g’haveva denter di paesin visin.
Menter i cuntadin de la Russia central vivevan en un paesin visin a la cà de un sciur, una famiglia cosacca viveva despess in sò fattoria, ciamada khutor.
G’he, però, un olter tip de insediament püsee piscinin che l’è mustrà en ucraino cuma selysche (селище).
Rapresentan un sit rural piscinin che podaria vèss stà en pasàun khutir, un insediament de pescadur, o una dacia.
Però, l’ambiguità en relaziun ai insediament urbanizà l’è despess evitada cunt un riferiment a luur duperand l’abreviaziun di tri lètter smt.
Sun diventà tant famus durant de la riforma de Stolypin al principi del XX secul.
I paesin püsee grand pœden anca vèss indicà cuma Flecken o Markt a segond de la regiun.
Par esempi, en aree cuma el Lincolnshire Wolds, i paesin se truvan despess luungh i spund ai pé di culin e g’han urigin cuma insediament fluvial, cunt i sistèm uriginal del camp avért visin al paesin.
Di paesin g’he son piœu (par esempi i borgh medievai desert), di volt g’han lassà una gesa o una cà padrunal, e di volt sultant büs in di camp.
D’olter paesin se sun slargà e se sun ünì, e despess g’han furmà di center denter del cumpless general di rion, cuma Hampstead a Londra e Didsbury a Machester.
Pensà cuma sit luntàn dal bacàn de la vida muderna, l’è representà cuma quiètt e armunius, anca se un pooch intruspetif.
Chesti (cuma Murton, in de la contea de Durham) sun nassuu cuma paesin quand l’afundament de una miniera de carbòn al principi del XX secul g’ha purtà in quel sit una cressita svelt de la populaziun e i pruprietari de la miniera de carbòn g’han costruì di nœuf cà, negozi e ges.
Maltby l’è stada costruida cunt el jütt de la Sheepbridge Coal and Iron Company e g’haveva grandi spazi avèrt e spazi per i giardin.
El paesin tipich g’haveva un pub o un bar, negozi e un ferèe.
Però, di parroch civil g’havevan no un consili parrochial, citadin o comunal funziunant e gnànca un’asemblea parrochial funziunant.
En Scozia, el currispetif l’è anca un cunsili comunitar, però, anca se sun di sujet istituziunai, g’han no i podè esecutif.
El distrett de Danniyeh l’è furmà de trentasei paesin piscinin, che cumprenden Almrah, Kfirchlan, Kfirhbab, Hakel al Azimah, Siir, Bakhoun, Miryata, Assoun, Sfiiri, Kharnoub, Katteen, Kfirhabou, Zghartegrein, Ein Qibil.
Dinniyeh g’ha un ecelent ambient natural ricch de bosch, òrt de früta e coltur.
I paesin in del sud de la Siria (Hauran, Jabal al-Druze), in del nord-est (l’isùla siriana) e in del basin del fiümm Oronte dipenden de l’agricoltura, soratüt de forment, verdür e früta.
I cità mediterani en Siria, cuma Tartus e Latakia, g’han di tip de paesin simil.
“Tüt i urbanizaziun sun un “pueblo” (paesin) se sun minga elevà per decreto a la categorià sucesiva.”
Però, chesta l’è una generalità: in tanti cas g’he sun di paesin che sun, cuma grandeza, püsee grand di cità püsee piscinin del stat.
En di cas, el paesin pœu vèss istess a la cità o al comun, en chestu cas i dü podarian avegh un guverno cunsulidà.
Hempstead, el paesin püsee grand, g’ha 55 000 abitant; e l’è el vùn di püsee grand di tanti olter cità del stat.
El paesin de Arlington Heights, Illinois, g’haveva 75 101 resident al censiment del 2010.
I paesin pœden avegh di terren di diferent comun e anca di diversi contee.
El paesin püsee grand l’è Menomonee Falls, che g’ha püsee de 32 000 abitant.
“In del Maryland, un sit ciamà cuma “Paesin de ...” pœu vèss una cità incorpurada o un distrett fiscal special.”
En pasà i guvernant tradiziunai g’havevan el podè pièn a l’interno di luur regiun aministratif.
Tüt i paesin Hausa eran guvernà de Magaji (capo del paesin) che respundeva a sò Hakimi (sindac) a livel citadin.
G’han di cà de fango cun di tècc de paja, anca se, cuma in de la magiur part di paesin del nord, i tècc de zinc sun drèe a trasfurmas in di ròbb di tüt i dì.
D’olter sun fortunaa a avegh di pozz che se pœden ragiung a pè.
Un atlante l’è un insema de mapp; l’è de solet un insema de mapp de la Terra o de una regiun de la Terra.
Chestu liber dà la definiziun de la parolla Mercatore cuma una descriziun de la creaziun e de la furma de tüt el ünivers, minga cuma un insema de mapp sultant.
Un atlante da tavul l’è simil a un manual de riferiment.
“En cartografia, una cürva de livel (despess sultant ciamà “cürva”) mett insema puunt de pari quota (altez) soraa un dat livel, cuma par esempi el livel medi del mar.”
El gradient de la funziun l’è semper perpendicular ai cürvi de livel.
I cürvi de livel sun cürvilinee, diritt o una combinaziun de tüt i dü sü una mapa che descrif l’interseziun de una superfiss real o ipotetich cunt un o püsee plan urizuntai.
In del 1701, Edmond Halley g’ha duperà quei cürvi (isogon) sü una carta de variaziun magnetich.
In del 1791, una mapa de la Francia de J.L. Dupain-Triel duperò i cürvi de livel a intervai de 20 meter, trattegg, altezz segnalà e una seziun vertical.
I isobat sun stà minga duperà normalment süi cart nautich fin a chel de la Russia del 1834 e chel de la Regn Ünì del 1838.
Fin al 1944, John K. Wright preferiva ancamò l’isogramm, che però g’ha mai raggiunt un grand üs.
Nonustant i tentatif de seleziunar un ünich standard, tüt cheste alternatif sun rimast fin incœu.
I staziun meteorologich sun minga despess pusiziunà en mod giüst sü una cürva de livel (quand sun pusiziunà, indica una misuraziun istess al valur de una cürva).
En meteorologia, i pressiun barometrich mustrà sun disminuì al livel del mar, minga i pressiun supercifiai ai posiziun sü la mapa.
I isallobar sun di linee che meten insema puunt de istess variaziun de pressiun durant un interval de temp specifich.
I gradient isallobarich sun cumportament impurtant del vent perché aumentan o diminuiscon el vent geostrofich.
Un’isoterm a 0°C l’è ciamà livel de cungelament.
De chesti cürvi se pœu determinar una perceziun del terren general.
En cartografia, l’interval de una cürva de livel l’è la diferenza de quota intra cürvi de livel visin.
La fusiun de dü o püsee cürvi de livel indica una scùgliera.
De solet i intervai de cürva sun istess en tüt la mapa, ma esiston di eceziun.
Se l’attraversament de una linea equipotenzial rapresenta un aument o un decress, el putenzial se capiss de chel che l’è scrivuu sui carich.
I piogg acid sun indicà süi mapp cun isoplèt.
I cürvi de livel sun duperà anca per vardar i informaziun minga geografich en economia.
Quei isolinee sun ütil a rapresentar püsee de dü dimensiun (o quantità) sü grafich bidimensiunai.
In del interpretaziun di imagen radar, un isodop l’è una linea de istess velocità Doppler e un isoech l’è una linea de istess rifletività radar.
El culur de la linea l’è la scelta de un nümer qual-sa-vöör de pigment giüst per el schermu.
El tip de linea se riferiss al fatt che la linea de cunturn de bas l’è solida, trategiada, puuntegiada o interrumpida de qual-sa-vöör olter mutif per crear l’efet voruu.
La marcadüra nümerich l’è el mod per denutar i valur aritmetich di cürvi de livel.
Se i cürvi de livel sun minga cunnotà nümericament e i linee visin g’han el stess stil (cunt el stess pes, culur e caratet), la direziun del gradient pœu minga vèss determinada di soli cürvi de livel.
Una mapa de livel conutada en mod giüst jütta el letur a interpretar rapidament la furma del terren.
Donca i coordinà de olter sit sun mesürà dal puunt de cüntrol püsee visin travers del rilevament topografich.
Chestu fenomen l’è ciamà spustament del datum.
Impresi püsee impurtant cuma el Struve Geodetic Arc in del Europa uriental ( 1816-1855) e el Great Trigonometrical Survey of India (1802-1871) g’han dumandà parècc püsee de temp, ma g’han purtà a di stim püsee precis de la furma del ellisoid terrester.
Una definiziun aprusimativa del livel del mar l’è chela del datum WGS 84, un’ellisoid, menter una definiziun püsee precisa l’è data del Mudel Gravitaziunal Terrester del 2008 (EGM2008), che dupera almenu 2.159 armonich sèrcc.
Se duperà senza qualifica, el termin latitudin se riferiss a la latitudin geodetich.
El spustament del datum intra dü particular datum pœu variar de un sit a l’olter denter de un pais o de una regiun e pœu variar de zero a cent meter (o anca tanti chilometer per di isul luntani).
Par esempi, a Sydney g’he una diferenza de 200 meter (700 pè) intra i coordinà GPS configurà en GDA (basà sül standard global WGS 84) e AGD (duperà per la magiur part di mapp locai), che l’è un errur parècc graf per determinà üsi, cuma per el rilevament o l’ubicaziun del sit per i immersiun sotta aqua.
Cuma i datum de riferiment pœden avegh ragg diferent e puunt centrai diferent, un puunt specifich sü la Terra pœu avegh di coordinà parècc diferent a segond del dat duperà per fär la misüraziun.
I Datum de riferiment püsee comun duperà en Nord America sun NAD27, NAD83, e WGS 84.
“Chestu datum, indicà cuma NAD 83...se bas sü la regulaziun de 250 000 puunt, anca 600 staziun satellitar Doppler che vincùlan el sistèm a un urigen geocentrich.”
L’è el quader de riferiment duperà del Dipartiment de la Difesa di Stat Ünì (DoD) e l’è definì de la National Geospatial-Intelligence Agency (NGA) (vècc Defense Mapping Agency, dopu National Imagery and Mapping Agency).
L’è stà duperà cuma sistèm de riferiment per la trasmissiun di effemerid GPS (orbit) a partir del 23 genar 1987.
L’è diventà el quader de riferiment per i orbit de trasmisiun el 28 giugn 1994.
WGS 84 (G873) l’è stà adutà cuma sistèm de riferiment per trasmett i orbit el 29 genar 1997.
WGS 84 l’è el datum predefinì standard per i coordinà memorizà en i ùnità GPS ricreatif e cumerciai.
Par esempi, la diferenza longitudinal intra un puunt sül equatur en Uganda, sü la placch africana, e un puunt sül equatur en Ecuador, sü la placch sudamerican, aumenta de circa 0,0014 arcosegund al an.
La magiur part de la mapadüra, par esempi denter de un singul pais, el se luunga minga süi tavul.
Tolomeo g’ha attribuì la adoziun de la longitudin e de la latitudin, al post de mesurar la latitudin en termin de luungheza del dì de mità estaa.
La cartografia matemategh g’ha ripres en Europa dopu el recüper del test de Tolomeo da la part de Massimo Planude pooch prima del 1300; el test l’è stà tradott en latin a Firenze da Jacobus Angelus vers el 1407.
Donca scernisen la mappadura püsee apropriada del sistèm de coordinà sferich sü chel ellisoid, ciamà sistèm de riferiment terrester o datum geodetich.
φ, o phi) de un puunt sü la superfiss terrester l’è l’angul intra el plan equatorial e la retta che pasa travers chel puunt e travers (o visin al) el center de la Terra.
Tüt i meridian sun la mità de grand elliss (despess ciamà grand sèrcc), che cunvergon ai poli nord e sud.
El meridian antipodal de Greenwich l’è 180°W e anca 180°E. Chestu g’ha minga de vèss confùs cun l’International Date Line, che l’è diferent de chela en diferent sit per ragiun polirich e de cunvenienza, anca intra l’estremo urient de la Russia e i estrem Isul Aleutine ucidental.
I coordinà sü una mapa sun de solet en terin de compensaziun del nord N e del est E rispett a un urigin specifich.
En geografia, la latidudin l’è una coordinata geografich che specifica la posiziun nord-sud de un puunt sü la superfiss terrester.
La latitudin l’è duperada insema a la longitudin per specificar la posiziun precisa di element sü la superfiss terrester.
El segond passagg cunsist en l’approsimar el geoid cunt una superfiss de riferiment matematicament püsee facil.
Linee de latitudin e longitudin custant insema furman un reticùl sü la superfiss de riferiment.
“Cuma g’he sun tanti ellisoid de riferiment diferent, la latitudin precis de un element sü la superfiss l’è minga ünivoch: chestu l’è sottalineà in de la norma ISO che dis che “senza la specifich cumpleta del sistèm de riferiment de coordinà, i coordinà (latitudin e longitudin) sun, in del mejior de cas, sbajaa e, in del pegiur de cas, senza significà”.”
El plan passant per el center de la Terra e perpendicular al ass de rotaziun interseca a superfiss en un grand sèrcc ciamà Equatur.
La variaziun de temp l’è afruntada en mod püsee cumplet in del articul sul inclinaziun del ass de rotaziun.
La situaziun se gira al solstizi de giugn, quand el Sul l’è volt sül Tropich del Cancar.
Cuma la latitudin l’è definida rispett a un ellisoid, la posiziun de un cert puunt l’è diferent sü ognun ellisoid: l’è minga pusibel specificar en mod esatt la latitudin e la longitudin de un element geografich senza specificar l’ellissoid duperà.
La latitudin geografich g’ha de vèss duperada cunt atenziun.
La valutaziun del integral de la distanza meridiana l’è fundamental en tanti stüdi sü la geodesia e sü la proieziun cartografich.
G’he sun dü metud per agir.
Quand se trasfurma de isometrich o cunform a geodetich, dü iteraziun de Newton-Raphson dan una dòppia precisiun.
I diferenz müstrà sü la trama sune en arcominut.
La trasformaziun intra coordinaà geodetich e cartesian pœu vèss truvada en conversiun di coordinà geografich.
En general la vera vertical en un puunt de la süperfiss concind minga cun la nurmal al ellisoid de riferiment e neanca a la nurmal del geoid.
La longitudin l’è una coordinada geografich che specifich la posiziun est-ovest de un puunt sü la superfiss terrester, o la superfiss de un corp celèst.
El primo meridian, che pasa visin al Royal Observatory, a Greenwich, Inghiltèra, l’è definì per convenziun a 0° de longitudin.
L’ur local (par esempi de la posiziun del sul) varia insema a la longitudin, una diferenza de 15° de longitudin currispund a una diferenza de un ura precisa in del ura local.
El principi l’è facil, ma praticament truvar un metud precis per determinar la longitudin g’ha dumandà secul e g’ha dumandà el sforz de quaivun di püsee grand cervei scientifich.
El sò primu meridian pasava per Alessandria.
G’ha duperò un primu meridian travers i Isul Canarie, inscì che tüt i valur de longitudin eran pusitif.
I astronomi indù e musulman g’han continuà a sviluppar chesti idee, giontant tanti nœuf posiziun e despess mejiorand i dat de Tolomeo.
In del tardo Mediuev, l’interess per la geografia ripres en ucident, cun l’aument di viagg e la cültüra arab cuminciò a vèss congnusuuda travers del cuntatt cun la Spagna e el Nord Africa.
Cristoforo Colombo g’ha fatt dü tentatif de duperà i ecliss lünar per descuvrir la sò longitudin, el prim in del isula de Saona, el 14 setember 1494 (segond viagg), e el segond en Giamaica el 29 febrari 1504 (quart viagg).
Al principi un dispositif de osservaziun, i svilupp in del curs del sucesif mezz secul l’han trasfurmà en un strüment de misuraziun precis.
Sü la terra, el periud dal svilupp di telescopi e di urulog a pendul fin a la mità del XVIII secul g’ha vist un custant aument del nümer di sit induè la longitudin l’era stada determinada cun ragiunevul precisiun, despess cun errur minur a un grad e quasi sempre enter 2-3°.
Fär di osservaziun precis in del ocean l’è tant püsee dificil che sü la terraferma e i urulog a pendul funziunan minga ben en chesti cundiziun.
Ufriva dü livei de recumpensa, per soluziun intra 1° e 0,5°.
Chestu mestè l’è stà sostegnuu e recumpensà cun mill sterlin dal Board of Longitude, ma s’è battü per ricef danè fin a ala recumpensa masima de 20.000£, ricevend a la fin un pagament giontif in del 1773 dopu l’intervent del parlament.
I distanz lünari sunt entrà en üs general dopu el 1790.
G’he s’è rendü cunt che el telegraf pudeva vèss duperà per trasmett un segnal urari per la determinaziun de la longitudin.
L’indagin g’ha stabilì insema de sit mappà travers l’America central e meridiunal, i Indie ucidental e anca en Giapun e en Cina en i an 1874-90.
La situaziun l’è cambiada quand la telegrafia senza fil l’è stada resa dispunibel al principi del XX secul.
I sistèmi de radionavigaziun sun stà duperà en general dopu la Segonda guerra mundial.
Ad ecceziun de la declinaziun magnetich, tüt i metud se sun rivelà praticabil.
La longitudin en un puunt pœu vèss determinada calculand la diferenza de un temp intra chela in de la sò posiziun e el Temp Universal Coordinà (UTC).
La parolla visin l’è duperada perché el puunt podaria minga truvass al center del fus urari; anca i fus urari sun definì politicament, donca i luur center e cunfin despess se truvan no süi meridiani multipli de 15°.
La convenziun standard internaziunal (ISO 6709), che l’Est l’è pusitif, l’è corent cunt un sistèm de coordinà cartesian destrors, cunt el Polo Nord en volt.
Da chel mument sun passà al apròcc standard.
El geoid l’è la furma che la superfiss del ucean prend sotta l’inflüenz de la gravità terrester, anca l’atraziun gravitaziunal e la rotaziun terrester, se saresern assent olter inflüenz cuma i vent e i maree.
Pœu vèss congnusuu sultant travers grandi misuraziun e calcul gravitaziunai.
Anca se la Terra g’ha escursiun de +8.848 m (Mont Everest) e -10.984 (Fossa di Marianne), la deviaziun del geoid da un ellisoid varia de +85 m (Islanda) a -106 m (India meridiunal), menu de 200 m en tutal.
Se i mass cuntinentai eran traversà da una seri de tunnel o canai, anca el livel del mar en quei canai coincid quasi cunt el geoid.
Chestu significa che quand se viagg en naf se notan minga le ondulaziun del geoid; la vertical local (fil a piomb) l’è sempre perpendicular al geoid e l’urizont local a ess tangent.
Chestu perché i satellit GPS, en orbit aturn al baricenter de la Terra, pœden mesurar altezz sultant rispett a un ellisoid de riferiment geocentrich.
I muderni ricevidur GPS g’han una griglia implementada en luur software e travers de chela uttegnen, de la posiziun atual, l’altezz del geoid (par esempi el geoid EGM-96) sül ellisoid del Word Geodetic System (WGS).
Se chel sèrcc l’era recuvert d’aqua, l’aqua sarès no departüt de la stess alteza.
Chestu l’è el mutif per cui tanti ricevidur GPS purtatil g’han di tabei de ricerca del ondulaziun integrà per determinà l’alteza sül livel del mar.
I primi prudot basà süi dati satelitar GOCE sun diventà dispunibel online en giugn 2010, travers i strüment de asistenza ai utent per l’osservaziun de la Terra del Agenzia Spazial Europea (ESA).
El geoid l’è una particular superfiss equipotenzial e l’è en quai mod coinvolt in del calcul.
Un Globo l’è ün mudel sferico de la Terra, o qui olter corp celest o de la sfera celest.
Ün mudel sferico del globo celeste l’è ciamad propi inscì.
El pö mustrad i naziün e le cità pusè impurtant e la ret de latitudine e longitudine.
Tipicament, musta anca la divisiün de la sfera celest in di divers costelaziün.
La prima menziün de ün mapamund l’è da Strado, che descriveva ul globo de Crates del 150 AC.
Tant mapamund sunt fad cün la circonferenza de 1 metro, inscì de vess mudel de la Terra in scala 1:40 miliun.
I mapamund pusè mudern sunt anca stampad cün i parallel e meridian, inscì che ün pöde approssimad le coordinate de ün post in particular.
I prim mapamund terresti che g’havean sü ul Mund vecc eren stad costruid in del mundo islamico.
Behaim l'era ün cartografo tedesq, navigatür e mercant.
Prima de la costruziün del mapamund , Behaim havea viagiad tant.
Un olter mapamund , the Hunt-Lenox Globe, circa.
Pude vess el mapamund pusè vess del Nuovo mondo.
Ün tentativ de mapamund che mustrava le Americhe l’era stad fad da Martin Waldseemueller in del 1507.
I Globus IMP, apparecchi eletto-mecaniq che g'havean denter sfere de 12 cm, in stad duperad in di apparecchi spaziali de l'Union sovietica e de la Rusia dal 1961 fino al 2002 come strument de navigaziün.
La manera de fac i mapamund l’è ilustrada in ün incisiün del 1802 ne The English Encyclopedia de George Kearsley.
Quest l’è pö metü in de una machina che modela i disq in una furma di metà sfera.
Qui sferi chi l’eren giganti e pusè custuse.
L’ultim de chi do chi el g’ha ün büs de ün proiettile societivo sü la Germania.
El sèrcc masim, famus anca cuma otrodromia, de una sfera l’è l’interseziun de la sfera e un plan che pasa per el puunt central de la sfera.
Chestu cas special del sèrcc masim de una sfera l’è en oposiziun a un sèrcc minur, cioè l’interseziun de la sfera e un plan che pasa minga per el center.
L’eceziun l’è una còppia de puunt ai antipod, per i quai g’he sun infinì sèrcc masim.
La luungheza del arch minur de un sèrcc masim l’è intesa cuma distanza intra dü puunt sü una superfiss de una sfera in de la geometria riemanniana induè quei sèrcc masim sun ciamà riemannian.
Un olter sèrcc masim l’è chel che divid i emisferi de la terra e del aqua.
En cartografia, una proieziun cartografich l’è un mod per apiatir la superfiss de un mund en un plan per crear una mapa.
A segond del fin de la mapa, di distorziun sun acetabil e olter no; donca, esisten diferent proieziun cartografich al fin de preservar di proprietà del corp sferich a discapit de olter.
I proieziun sun uget de diferent campi matemategh pur, intra la geometria diferenzial, la geometria proietiva e i varietà.
Puttòst, qual-sa-vöör funziun matemategh che trasfurma i coordinà de la superfiss cürva en mod distint e uniform al plan l’è una proieziun.
La Terra e i olter grandi corp celest sun generalment mudelà meji cuma sferoid oblat, menter uget piscinin cuma i asteroid g’han despess furme minga regulari.
Cuma la superfiss cürva de la Terra l’è minga isometrich rispett a un plan, la conservaziun di furmi porta per forza a una scäla variabil e, de conseguenza, a una presentaziun minga proporziunal di aree.
El fin de la mapa deterniba chel proieziun duvaria furmar la bas de la mapa.
I set di dat sun informaziun geografich; luur racolta dipend del daturm (mudel) scernì da la Terra.
Cuma l’indicatriss de Tissot, l’indicatriss Goldberg-Gott se basa sü infinitesim e rapresenta distorsiun de flessiun e asimetria (flessiun e sbilanciament).
Di volt sun duperà triangul sferich.
Un olter mod per visualizar la distorsiun local l’è travers la scäla di gris o i gradaziun de culur e la sò ombria rapresenta l’entità de la deformaziun angular o del inflaziun del area.
Cuma la furma efetiva de la Terra l’è irregular, i informaziun sun perduu en chestu passagg.
Per fär un cunfrunt, se pœu no apiatir una pel de naranz senza sbrindellala o defurmala.)
Tangent significa che la superfiss tuca ma copa no el mund; secant significa che la superfiss copa el mund.
Se cheste linne sunt un parallel de latitudin, cuma en i proieziun conich, se parla de parallel standard.
Chestu l’è valid per qual-sa-vöör proieziun cilindrich o pseudocilindrich en aspett nurmal.
La scäla l’è custant luungh tüt i linee rett che parton de una particular posiziun geografich.
Sferich o ellisoidal, i principi discuss valgon senza pert de generalità.
El mudel ellisoidal l’è comunement duperà per costruir di mapp topografich e per olter mapp de grand e media scäla che g’han bisogn de rapresentar en mod precis la superfiss terrester.
Rispett al ellisoidal püsee giüst, un mudel geoidal cambiaress la caraterizaziun de impurtanti proprietà cuma la distanza, la confurmabilità e l’equivalenz.
Per i corp planetari minga regulari cuma i asteroid, però di volt sun duperà mudei simil al geoid da induè proiettar mapp.
I proieziun sun descrivuu en termin de posiziunament de una grand superfiss a cuntatt cun la Terra, venuuda drée a un operaziun implicita de ridimensiunament.
“Induè la surgent lüminùs fà sortir luungh la linea descrivuuda en chestu ültem vincùl l’è chel che produss i diferenzi intra i vari proieziun cilindrich “natürai”.”
Chestu cilinder l’è vòlt inturn a la Terra, proiettà e dopu srutulà.
“Distanz nord-sud né sluungà né cumprèss (1): proieziun cilindrich equidistant o “plate carrée”.”
Cuma chesta proieziun scäl i distanz nord-sud per el reciproch sluungament est-ovest, cunserva el sit a dispett di furmi.
Olter meridian sun püsee luungh del meridian central e se splagan versu l’esternu, luntan del meridian central.
Donca, i meridian sun equidistant luungh un cert parallel.
La mapa conich risültant g’ha una basa distorsiun en scala, furma e area visin a quei parallel standard.
Pœu vèss costruì de un puunt de pruspetiva a una distanza infinita dal puunt tangent; r(d) = c sin.
Proieziun prospetich acidental, che simula la vist del spazi a una distanza finida e donc mustra menu de un emisfero cumplet, cuma chel duperà en The Blue Marble 2012).
El puunt o i puunt speciai pœden sluungass en un alinea o en un segment de cürva quand l’è pruiettà.
Azimutal equidistant: sun mantegnuu i distanzi del center e del bord.
Donca, g’he sun tanti proieziun destinà ai diferent üs di mapp e a luur vast gama de scäl.
I mapp de riferiment del mund paren despess sü di proieziun de cumprumess.
La proieziun de Mercatore l’è una proieziun cartografich cilindrich presentada del geograf e cartograf fiammingh Gerardo Mercatore in del 1569.
Cuma effet cullateral, la proieziun de Mercatore gunfla i dimensiun di uget luntan del equatur.
Però, vist la geometria de una meridiana, chesti mapp podarian vèss stà basà sü la simil proieziun cilindrich central, un cas limit de la proieziun gnomonich, che l’è a la bas de una meridiana.
Però, chestu l’era un cas facil e comun de identificaziun sbajada.
“Mercatore g’ha intitulà la mappa: “Una nœuva e aumentada descriziun de la Terra giüsta per l’üs di marinai”.”
Tanti ipotes sun stà fatt durant i an, ma l’amicizia de Mercatore cun Pedro Nunes e el sò acess ai tavul lossodromich creà de Nunes probabilment g’han jüttà i sò sforzi.
Però, la matemategh coinvolta l’è stada sviluppada, ma mai püblicada, dal matemategh Thomas Harriot a partir del 1589 circa.
Dü principai prublemi g’han impedì la sò aplicaziun direta: l’impusibilità de determinar la longitudin del mar cunt una giüsta acürateza e el fatt che i direziun magnetich, inveci che i direziun geografich, l’eran duperà durant la navigaziun.
Però, g’ha minga cumincià a duminar i mapp del mund fin al XIX secul, quand el prublem de la determinaziun de la posiziun l’era stà risolt.
Per via di chesti presiun, i editur g’han redut gradualment l’üs de la proieziun durant el XX secul.
Per chestu, l’inevitabil sluungament est-ovest de la mapa, che aumenta al aumentar de la distanza dal equatur, l’è acumpagnà in de la proieziun de Mercatore dal curispundent sluungament nord-sud, inscì che en ogni puunt la scäla est-ovest l’è la stess de la scäla nord-sud, rendendul una proieziun cartografich cunform.
A di latitudin magiur de 70° nord o sud la proieziun de Mercatore l’è praticament minga duperabil, perché la scäla linear diventa grand a l’infinì ai poli.
L’isula de Ellesmere, in del nord dell’arcipelagh artich del Canada, g’ha circa i stess dimensiun del Australia, anca se l’Australia l’è 39 volt püsee grand.
L’area real de la Groenlandia l’è paragunabil a chela de la sola Repubblica Democratich del Congo.
L’Alaska par avegh i stess dimensiun del Australia, anca se l’Australia l’è 4 volt e mezz püsee grand.
La Svezia par tanti püsee grand del Madagascar.
“Una mapa del mund sü un icosaeder regular de proieziun gnomich.”
Cuma conseguenza de chesti critich, i atlant muderni duperan plü la proieziun de Mercatore per i mapp del mund o per i sit luntan dal equatur, preferend olter proieziun cilindrich o furmi de proieziun a area istess.
Arno Peters g’ha creà di discüssiun a partir del 1972 quand el g’ha creà chela che incœu l’è ciamada la proieziun de Gall-Peters per sistemar i prublemi de la proieziun de Mercatore, disend che se tratava de un oper uriginal senza fär riferiment ai lavurà precedent de cartograf cuma el lavurà de Gall del 1855.
L’interval per una intra i pusibel scernide l’è de circa 35 km, ma per aplicaziun sü scäla piscinina (grand zona) chesta variaziun pœu vèss ignurada e pœden vèss cunsiderà di valur medi de 6.371 km e 40.030 km rispetivament per el ragg e la circunferenz.
Una proieziun cilindrich centrografich l’è specificada de formul che cùlegan i coordinà geografich de latitudin φ e longitudin λ ai coordinà cartesian sü la mapa cunt urigin al equatur e ass x luungh l’equatur.
Cuma el cilinder l’è tangent al mund sul equatur, el fatur de scäla intra mund e cilinder l’è l’ünità sül equatur e de nissun oltra part.
La diferenza (λ − λ0) l’è en radiant.
Sun stà duperà truncament ancamò püsee estremi: un atlant scœlastich finlandes l’è stà truncà a circa 76°N e 56°S, cun prupurziun de 1,97.
I strisce püsee strècc sun plü bon: sec 8° = 1,01, donca una striscia de larghezz 16° (centrà sül equatur) g’ha una precisiun enter l’1% o 1 part sü 100.
El valur de e2 l’è de circa 0,006 per tüt i ellisoid de riferiment.)
Per el mudel sora 1 cm l’è istess a 1.500 km a una latitudin de 60°.
Chesta corda sutend un angul al center par a 2arcusen (cos φ sin) e la distanza del sèrcc masim intra A e B l’è 2a arcusen (cos φ sin ).)
Per i olter corp se fa de solet riferiment a una carateristich de superfiss fisa, che per Mart l’è el meridian che pasa travres el crater Airy-0.
De solet per la Terra, la Lüna e el Sul l’è scrivuu en gradi che van de −180° a +180° Per olter corp l’è duperà un interval de 0° a 360°.
La scäla de una mapa l’è el raport intra una distanza sü la mapa e la currispundent distanza sül terren.
El primo mod l’è el raport intra la dimensiun del mund generadur e la dimensiun de la Terra.
Tanti mapp indican la scäla nominal e pœden anca vardar una scäla linear (a volt ciamà sultant “scäla”) per rapresentala.
En chestu mod “scäla” significa el fatur de scäl (= scäla a puunt = scäla particular).
La proieziun de la mapa diventa fundamental per cumprender cuma varia la scäla luungh la mapa.
Chesta l’è una rasegna de praticament tüt i proieziun cognusuu del antichità al 1993.
La scäla piscinina se riferiss a mapp del mund o mapp di grand regiun cuma cuntinent o grandi naziun.
I mapp sü laarga scäla mustran i sit püsee piscinin enn mod püsee precis, par esempi mapp di contee o plan urban.
“Però, cuma spiegà de sora, i cartograf duperan el termin “grand scäla” per riferiss a mapp menu grandi, chele che mustran una zona püsee piscinina”.
Chestu l’è comunement mustrà del impusibilità de gratà una pel de naranz sü una superfiss plana senza sbrindellala e defurmala.
Al cuntrari, i fatur de scäla isotrop sü la mapa implican una proieziun conforme.
La qualifica “piscinin” vœur dì che a una certa precisiun de misuraziun l’è minga pusibel rilevar un cambiament in del fatur de scäla sül element.
Disem che chesti coordinà definisen la mapa de proieziun che l’è distinta logicament di mapp stampà (o visualizà).
Cuma la scäla di puunt varia cun la posiziun e la direziun, la proieziun del sèrcc sü la proieziun la sarà distòrta.
La sorapposiziun de chesti ellis de distorsiun a la proieziun de la mapa trasmett el mod cumè la scäla di puunt cambia sü la mapa.
El raport intra l’ass magiur e l’ass minur l’è.
La scäla l’è real (k=1) sül equatur inscì che multiplicand la sò luungheza sü una mapa stampada al invers de la RF (o scäla principal) se utien la circonferenza efetiva de la Terra.
El puunt püsee volt del grafich mustra la funziun isotropich de la scäla de Mercatore: la scäla sül parallel l’è la stess de la scäla sül meridian.
Donca, la proieziun tangent de Mercatore l’è precis denter de una striscia de laargheza de 3,24 grad centrada sül equatur.
Chesti osservaziun g’han purtà al svilupp di proieziun trasversai Mercatore induè un meridian l’è tratà “cuma un equatur” de la proieziun en mod de utener una mapa acürada denter de una distanza strècc de chel meridian.
I quater direziun cardinai, o puunt cardinai, sun i quater puunt principai de la bùssola: nord, est, sud e ovest, de solet indicà rispettivament di iniziai N, E, S e W.
Quand se viagia vers est o vers ovest, l’è sultant sül equatur che se pœu mantenir l’est o l’overst e nar drizz (senza bisogn de girar).
El pol nord del ago magnetich puunta vers el pol nord geografich de la terra e viceversa.
A mità giurnada, l’è a sud per i spettatur del emisfero setentriunal, che viven a nord del Tropich del Cancar e a nord per quei del emisfer austral, che viven a süd del Tropich del Capricorn.
En chesti sit, l’è necesari prima determinar se el sul se stà spustand de est a ovest travers el nord o el sud osservand i sò muviment: da sinistra a destra significa che l’è drée a traversar el nord; o se pœden vardar i ombrie del sul.
Per l’inclinaziun asial de la Terra, indipendentement de la posiziun del osservadur, g’he sun sultant dü dì al an induè el sul nass a est.
Perché chestu metud funziuna in del emisfero austral, el 12 l’è puntà vers el sul e el puunt a mità strada intra la lancett di ur e el 12 puunta el nord.
Chestu ass pasa in mezz a la Sfera Celest ai poli Celest Nord e Sud, che al osservadur paren star diretament al de sora del Nord e del Sud sül urizunt.
La foto ottenüda mustra parècc archi cuncentrich (porziun de sèrcc perfett) da induè se pœu facilment truvar el center giüst, e che corrispund al pol celest, che l’è diretament sora la posiziun del vero pol (Nord o Sud) sül urizunt.
La posiziun giüsta del pol cambia in del curs di millèn per la precessiun di equinozi.
“La costellaziun del “Grande Carr” pœu vèss duperada per truvar Polaris.”
Cuma truva al nord real, puttòst che chel magnetich, l’è immün ai interferenz di camp magnetich locai o de bord.
La magiur part di mapp del Europa medieval, par esempi, culucavan l’est (E) en volt.
I mapp topografich includen l’altitudin, de solet travers cürve de livel.
El puunt Nord sarà donc el puunt del art püsee visin al pol celest Nord.
Fasend el gir del disch en sens urari dal puunt Nord, se incuntra in del urden el puunt Ovest, el puunt Sud e dopu el puunt Est.
In del Europa premuderna püsee en general, se davan di nomm intra i vòtt e i 32 puunt cardinai, direziun cardinai e intercardinai.
I sistèmi cun ciinch puunt cardinai (quater direziun e el center) includen quei de la Cina post-muderna, inscì cuma quei di cültür tradiziunai türch, tibetan e Ainu.
“Quaivun pœden anca avegh “sora” e “sotta” cuma direziun, e donca cuncentrass sü una cosmologia de sett direziun”.
El nord l’è asocià al Himalaya e al paradis menter el sud l’è asocià al mund sottaterra o a la tera di pader (Pitr Ioka).
El Nord l’è un di quater puunt cardinai o direziun cardinai.
“Septentrionalis derica de septentriones, “i sett bœu del araa”, un olter nomm del Ursa Magiur.”
“Par esempi, el lengua lesga, kefer pœu significar “incredulità” e anca “nord”, cuma a nord de la patria musulman lezghian g’he sun di zoni abità prima de popul caucasich e türch minga musulman.”
Sü qual-sa-vöör uget astronomichrutant, el nord despess indica el lat che par rodar en sens atiurari se l’è vist de luntan luungh l’ass de rotaziùn.
Ma i facil generalizaziun sül argument dovarian vèss tratà cuma minga valid e cuma suscetibil de crear di idee sbajaa populari sül magnetism terrester.
Chesta convenziun la s’è sviluppada dal üs de una bùsola, che mett el nord en volt.
El 95% del Nord del mund g’ha de magnà e di cà asée e un sistèm educatif funziunant.
“L’üs del termin “Sud” pœu anca vèss relatif al pais, en particular en i cas de parècc diferenza economich o cültüral.”
De rär el significà se slarga a la Bolivia e in del sens püsee strècc riguarda sultant Cile, Argentina e Uruguay.
Ovest l’è la direziun uposta a chela de la rotaziun terrester sül propri ass, e l’è donca la direziun general induè el Sul par prugredir costantement e a la fin tramuntar.
In del Vècc Egitt, l’Ucident l’era cunsiderado el purtal per i infer, e l’è la direziun cardinal cunsiderada relativament a la mort, anca se minga semper cunt un significà negatif.
In del giudaism, l’ovest l’è vist cuma la Shekinah (presenz) de Dio, perché in de la stòria ebraich el Tabernacùl e el sucesif Tempi de Gerusalemm l’eran girà a est, cun la Presenza de Dio in del Sant di Santi süi gradin a ovest.
El Circol Arteg l’è vun dei duu circoi polar e quell plussee a nord dei cinq principai circol de latitudin, comè qe se ved in su i carte jeografege de la Terra.
Un paralel sü la Terra l’è un sèrcc piscinin astratt est-ovest che cùlega tüt i posiziun intorn a la Terra (fasend minga cas a l’altitudin) a una certa linea de coordinà de latitudin.
I paralel sun diferent di meridian, che sun tüt di grand sèrcc cun el center de la Terra in del mezz, perché i paralel diminuisen al aumentar de la distanza dal equatur.
Un paralel l’è perpendicular a tüt i meridian.
L’equatur l’è el paralel püsee luungh e l’è l’ünich paralel che l’è anca un sèrcc masim.
Sü una mapa, i paralel pœden vèss paralel o menu e luur spaziatüra pœu cambiar, a segond de la proieziun duperada per mapar la superfiss de la Terra sü un plan.
Par esempi, su una proieziun de Mercatore i sèrcc de latitudin sun püsee distant visin ai poli per cunservar i scäl e i furmi locai, menter sü una proieziun de Gall-Peters i paralel sun distant püsee visin ai poli en mod che i cunfrunt de la zona sean precis.
G’he sun tanti termin minur, che se tradusen en spustament tüt i dì variabil de quai meter en qual-sa-vöör direziun.
54°40'N El cunfin intra i territori russ del XIX secul a nord e i rivendicaziun territorial american e inglès en cunflit in del America setentriunal ucidental.
43°30'N En i Stati Ünì, cunfin intra Minnesota e Iowa.
42°N En principi el limit nord de la Nœuva Spagna.
41°N En i Stat Ünì part del cunfin intra Wyoming e Utah, el cunfin intra Wyoming e Colorado e part del cunfin intra Nebraska e Colorado.
38°N El cunfin intra i zon de ocupaziun sovietich e american en Corea, e dopu intra la Corea del Nord e la Corea del Sud, dal 1945 fin a la Guerra de Corea (1950-1953).
Geograficament l’è un’estensiun vers ovest del cunfin intra Virginia e Carolina del Nord e part del cunfin intra Kentucky e Tennessee.
Ancamò, part del cunfin intra Carolina del Nord e la Georgia.
32°N En i Stat Ünì, part del cunfin intra New Mexico e Texas.
25°N Part del cunfin intra Mauritania e Mali.
17°N La divisiun intra Republica del Vietnam (Vietnam del Sud) e Republica Democratich del Vietnam (Vietnam del Nord) durant la Guerra del Vietnam.
8°N Part del cunfin intra Somalia e Etiopia.
7°S Un cuurt pezz del cunfin intra Republica Democratich del Congo e Angola.
I art sunt grand de prategh de espresiun creativa de l’òmm, narraziun e partecipaziun cültüral.
Pœden duperà abilità e immaginaziun per creà di uget, di performance, trasmètt di infurmaziun e di esperienzi e costruir di nœuf sit e spazi.
Pœden anca sviluppà o contribuì a di aspett specifich de una furma d’art püsee dificil, cuma in del cinema.
El primm significà de la parolla art l’è “manera de fär”.
In de la sò definiziun astrada püsee elementar, l’art l’è un’espresiun documentada de un esar senzient travers o cunt un strüment accesibil inscì che tüt pœden vedéll, ascultàl o sperimetàl.
Chesta valutaziun publica la depend di tanti fatur sugetif.
In de l’antiga Grecia, tüt l’arte e l’artigianà l’eren indicà cun la stess parolla, techne.
La vègia art roman rapresentava i dei cuma di òmm idealizà, mustrà cunt di element caratteristich distintif (par esempi el fulmen de Zeus).
Una caratteristich de chestu stil l’è che el culur local l’è despess definì de un cuntorn (un equivalent d’incœu l’è el disegn).
In del mund accademic mudern, i art sun de solet ragruppà cunt o cuma un sottainsema di materi umanistegh.
“La parolla architetura la deriva dal grecch arkhitekton, “maester costrutur, diretur di lavurà”, “da αρχι- (arkhi)” “capo” + “τεκτων (tekton)” “costrutur, legnamee”.”
In del üs mudern, l’architetura l’è l’art e la scienza de creà, o pensà a un plan implicit o relatif a un uget o a un sistém cumpless.
L’architetura planificada dupera el spazi, el volum, la trama, la lüs, l’ombra o i element astrà per avegh un bònn estetica.
Menter di produt en ceràmica sun cunsiderà di riproduziun artistich, quaivuun sun cunsiderà uget de art decorativa, industrial o aplicada.
En una fabrica de porcellan o ceràmica, un grupp di gent prugeta, produss e decora la porcellan.
De solet cumporta la creaziun di ségn sü una superfic duperand presiun cunt un strüment o spustand un strüment sü una superfic.
I principal tecnich duperà in del disegn sunt el disegn al tratt, el trattegg, el trattegg incruscià, el trattegg casual, el sghirbiot, el puntin e la sfümadüra.
I pittur pœden vèss natural e rappresentatif (cuma en una natüra morta o en un pittur paesaggistic), fotografegh, astrà, narratif, simbolegh (cuma in del simbulism) o de natüra politic (cuma in el artivism).
“El sustantif “leteradüra” deriva de la parolla latin littera che la significa “un caratter individual scrivü (letra).””
Tüt i scienzi in di art del spetacul l’è de natüra tempural, significa che l’opra l’è fada en un arc de temp.
La danza l’è anca duperada per descrif metud de comunicaziun minga verbal (cuma el linguagg del corp) intra òmm o animai (par esempi danza di avi, danza del coppi), muviment di uget inanimà (par esempi i fòij danzant in del vent) e determinà furm o gener musicai.
La creaziun, l’esecuziun, el significà e anca la definiziun de la müsica cambian a segond de la cültüra e del cuntest social.
“El cumpositur Richard Wagner g’ha ricogniusü la fusiun de inscì tanti scienz en un’unich oper simbolica, cunt un esempi dal sò ciclo Der Ring des Nibelungen (“L’anéll del Nibekungo”).”
Olter oper de la fin del XIX, XX e XXI secul g’han cumbinà olter scienzi in di mòd unich e creatif, cuma l’art rapresentatif.
John Cage l’è cunsiderà di tanti gent un performer inveci de un cumpusitur, anca se el preferiva l’ültem termin.
I art aplicà cumprenden di camp cuma el design industrial, l’illustraziun e l’art cumercial.
A l’interno di scienzi social, i economist cültüral mustran cuma giœgar ai videogiœugh el permet la partecipaziun a di furmi d’art e prategh cültüral püsee tradiziunal, che dis che i videogiœugh e i art sun cumplementà.
“L’architetura (latin architetura, dal grecch ἀρχιτέκτων arkhitekton “architétt”, da ἀρχι- “capo” e τέκτων “creatur”) l’è el prucess che el produt de la pianificaziun, progetaziun e costruziun di edifiz o d’olter strütür.”
La professiun, che cumincia in del era preistorich, l’è stada duperada cuma metud per esprimar la cültüra per i civiltà de tüt i sett cuntinent.
“In del XIX secul, Louis Sullival g’ha dit che “la furma va adree a la funziun”.”
L’architetura l’è cumensada cuma un’architetura rural vegia e oral che la s’è furmada di tentatif e errur fin a avegh una replica de sucess.
Durant del Mediuev europeo sun nassuu di stil paneuropé de catedrai e gés rumanich e gotich menter el Rinasciment preferiva di furmi classich realizà da part di famus architétt.
L’accent l’è stà mettü sü di tecnich muderni, materiai e furmi geumetrich facil, cun di sürastrütür a svilupp vertical.
Una furma o una strütüra ünica e coerent.
L’aspet püsee impurtant de la belleza l’era, donca, una part relatif a un uget, piutost che a quaicòs de aplicà a livel superficial, e se basava su di verità üniversai e famus.
In del XVI secul, l’architeto, pittor e teoregh manierist italian Sebastiano Serlio ha scrivü Tutte L’Opere D’Architettura et Prospetiva (Oper cumplét de architetura e pruspetiva).
“L’architetura gotich, el credeva Pugin, l’era l’unic “giüsta furma de architetura cristian.””
Intra i filosofì che g’han influenzà i architétt muderni e luur aprocc a la prugetaziun edilizia g’he sun el raziunalism, l’empirism, el struturalism, el post struturalism, la decostruziun e la fenomenologia.
L’architetura e l’urbanism di civiltà classich cuma chel grecch e chel roman se sunt evolü di ideai civich inveci di religius o empirich e sun nassuu di nœuf tip de costruziun.
I test sü l’architetura sun stà scrivü in de l’antichità.
L’architetura buddista, en particular, g’ha mustrà una grand diversità regiunal.
El lavurà di architétt l’era de solet istess a chel de capomagùt, o Magistr lathomorum cuma quai volt sun descrivü in di document d’incœu.
I edifizz g’heran stà costrì di quai architétt (Brunelleschi, Alberti, Michelangelo, Palladio) e l’era cumincià el cult del òmm.
La furmaziun architetonich uficial in del XIX secul, par esempi a la Scœula di Bei Art en Francia, g’ha dat tanta enfasi a la produziun di bei disegn e pooch al cuntest e a la fattibilità.
Impurtant intra chesti l’è el Deutscher Werkbund, furmà in del 1907 per produr di uget fà a machina de volta qualità.
Quand l’architetura muderna l’è stada metüda en prategh per la prima volta, l’era un muviment d’avanguardia cun di bàs murai, filosofich e estetich.
L’aprocc di architétt mudernist l’è stà chel de reduuss i edifiz a di furmi nett, senza i riferiment storegh e i urnament a favor di dettai funziunai.
Architétt cuma Mies van der Rohe, Philip Johnson e Marcel Breuer g’han lavurà per creà la belleza basada sui qualitaa a el de dent di materiai da costruziun, fasend scambi di furmi storegh tradiziunai cunt di furmi geometrich püsee facil, celebrand i nœuf mezz e metud grazi a la rivoluziun industrial, anca la costruziun cun strütür en azal, che han creà sorastrütür a svilupp vertical.
I pruces preparatori per la prugetaziun de qual-se-vöör edifiz di grand dimensiun sun diventà semper püsee dificil e g’han bisogn de stüdi preliminar sü di ròbb cuma durabilità, sustenibilità, qualità, dané e rispett di legg local.
La sustenibilità ambiental l’è diventada un ròbb dominant, cun un prufund effet sül mesté de architétt.
Chestu impurtant cambiament in de l’architetura g’ha anca purtà di cambiament in di scœul de architetura per cuncentràs püsee sul ambient.
El sistema de classificaziun LEED (Leadership in Energy and Environmental Design) del U.S. Green Building Council l’è stà impurtant en chestu.
Pœu anca véss el pruget inizial e el plan per l’üs, dopu prugetà ancamò per adatass a un scopu diferent o un pruget vist ancamò per el reüs adattif del involucro del edifiz.
La prugetaziun preliminar del bastiment, sò prugetaziun esecutiva, la costruziun, i prœuf, el funziunament e la manutenziun, el var e el basin de carenagg sun i principal atività cuinvolt.
Al cuntrari, l’architetura sacra cuma sit de intimità persunal pœu anca vèss minga monolitich, liggera e privada, persunal e minga püblica.
Cun la cressita del cristianesim e del Islan, i edifiz religius sun diventà semper püsee di center de cult, de oraziùn e de meditaziun.
L’India l’era traversada di rott cumerciai de mercant che rivavan anca de Siraf e da la Cina, ma anca de invasiun de agent atmusferegh furesté, cunt tanti influenz de element furesté sui stil natif.
Un esempi ver l’è a Nalanda (Bihar).
D’acordi cunt i cambiament in de la prategh religius, i stupa sun stà gradualment giontà in di chaitya-grihas (stanzi di stupa).
I tempi buddisti sun stà sviluppà puttòst tard e de fœra de l’Asia meridiunal, indué el buddismo l’è decrèssü di primi secul d.C. e dopu, anca se un primi esempi l’è chel del tempi de Mahabodhi a Bodh Gaya nel Bihar.
In del cred indù, el tempi rapresenta el macrocosmo del universo inscì cuma el microcosmo el spazi interiur.
El s’è trasfurmà en un periud de püsee de 2 000 an.
Anca, el madun g’ha sostituì la pedra, l’urden classic l’è stà duperà menu, i mosaich g’han sostituì la decoraziun sculpida e sun stà creà di cupul cumpless.
I primi stil del architetura islamica g’han purtà a la costruziun de moschee a “plan arab” o ipostili durant de la dinastia di Omayyadi.
Denter di moschee iwan, vun o püsee iwan se truvan sü una curt central che la funziuna cuma sala de oraziùn.
La part püsee volta del minareto l’è semper el sit püsee volt di moschee che g’he n’han vun, e despess el sit püsee volt in di vicinanz.
Donca, i architétt di moschee g’han ciapà en prestit la furma del campanil per i luur minaret, che sun stà duperà cunt el stess fin: ciamà i fedei a la oraziùn.
Anca se i cupul de solet g’havevan la furma de un emisfero, i Mughal en India g’han redü famus i cupul a furma de scigùla in del Asia meridiunal e en Persia.
De solet di frunt a l’entrada de la stanza di oraziùn g’he el mür de la qibla, che l’è l’area enfatizada a livel visif denter de la stanza de oraziùn.
In del mür de la qibla, de solet al center, g’he el mihrab, una nicchia o depresiun che indica el mür de la ‘qibla.
El mihrab l’è un sit indué l’imam dis tüt i dì i ciinch oraziùn de tüt i dì.
L’è furmà de una navata, transett e l’altar se truva al lat uriental (cuma el diagramma de la catedral).
La magiur part di storegh de l’architetura pensa che el pruget de la Basilica de San Pietro a Roma de Michelangel l’è un preludio del stil barocch: chest pœu vèss sostituì di navat luungh e strècc), un’atenziun püsee simpatica de lüs e umbrìa, grand urnament, grand affresch, atenziun a l’art interna e, despess, una dramatica proieziun esterna central.
Menter i strütür secular g’han avü la magiur influenza sül svilupp del architetura muderna, divers bei esempi de architetura muderna se pœden truvà in di edifiz religius del XX secul.
“L’è stada descrvüda cuma una “falang de cumbatent” girà sü la cua e empontada vers el ciel”.
El Tempi de Independence, Missouri, l’è stà creà del architétt giapunes Gyo Obata dopu el cuncett del nautilo cun camera.
La Basilica de Nostra Signora de Licheń inveci l’è un edifiz püsee tradiziunal.
Un stil architetonich l’è un insema de caratteristich e de element che rendun impurtant o storicament identificabil un edifiz o un’oltra strütüra.
La magiur part de l’architetura pœu vèss clasificà denter de una cronologia de stil che la cambia in del temp ‘nand adree al cambiament di mod, credenz e religiun, o a la cressita di nœuf pensé, tecnologì o materiai che renden pusibil nœuf stil.
Diferent stil pœden vèss a la moda en qual-sa-vöör mument e in del mument indué un stil cambia de solet el fa pianin, i architétt imparan e se adatan a di nœuf idée.
Par esempi, i idee rinascimental sun nassuu en Italia ver el 1425 e se sun difonduu en tüt Europa in di sucesif 200 an, cunt i rinasciment frances, inglés e spagnol che mustravan el stess stil, ma cun di carateristich ünich.
Dopu che un stil architetonich l’è pasà de moda, pœden verificas revival e reinterpretaziun.
El stil de la missiun spagnola l’è stà ripres 100 an dopu cuma Mission Revival e prest s’è trasfurmà in del Revival colunial spagnol.
Un esempi de architetura manierista l’è rapresentà de Villa Farnese a Caprarola in di aspri camp fœra de Roma.
Travers Anversa, i stil rinascimental e manierist sun stà duperà tant en Inghiltèra, Germania e en general in del Europa settentriunal e uriental.
L’ideal rinascimental del armonia ha lassà el post a di ritmi püsee liber e de fantasia.
La teuria architetonich l’è el fatt de pensar, discutar, escrivir sü l’architetura.
La teuria architetonica l’è despess didattich e i teorech restan visin o denter di scœul a lavurà.
El vœur dì minga, però, che tüt i oper sun minga ver, vist che tanti oper sun minga soravissuu al antichità.
Scrivü forsi intra el 27 e el 23 a.C., l’è l’unich grand funt de architetura classich che g’he ancamò incœu.
Propon anca i tri legg fundamental che l’architetura g’ha de rispetà per vèss cunsiderada tal: firmitas, utilitas, venustas, tradù in del XVII secul de Sir Henry Wotton in del slogan inglès fermezza, roba e piacer (ch’el vœut dìr idoneità strütüral, idoneità funziunal e belleza).
Cuma i teurì architetonich se riferivan ai strütür, sun stà trascrì menu.
Chesti teurì g’han anticipà el svilupp del funziunalism in de la architetura muderna.
Chestu a sò volta g’ha furmà la bas per l’Art Nouveau in del Regn Ünì, esemplificà del lavurà de Charles Rennie Mackintosh, e g’ha influenzà la Secessiun de Vienna.
La generaziun nassuuda vers la fin del XIX secul l’era ciapada di oportunidà ufert de la combinaziun de Semper de una grand purtada storegh e una granularità metodologic.
El Muviment Muderno g’ha blucà chesti pensé e Le Corbusier g’ha blucà cun forza l’oper.
Un olter impurtant teoregh de la pianificaziun de chestu periud l’è stà Ebenezer Howard, che g’ha fundà el muviment di cità giardin.
Un üs intelligent del termin architetura muderna in de la stampa el s’è verificà in del liber de Otto Wagner, che g’ha furnì di esempi sü sò oper rapresentatif de la Secession de Vienna cun di disegn en stil liberty e di leziun didatich a sò student.
Frank Lloyd Wright, anca se mudern in del refüdà el revivalism storegh, l’era minga d’acord in sò teurì, che g’ha trasmetü in tanti testi.
Wright l’era püsee poetich e g’ha mantegnù la visiun del XIX secul del artista creatif cuma geni unich.
Chestu l’è stà anca el cas di educatur in del mund academic cuma Dalibor Vesely o Alberto-Perez Gomez, e in di an püsee nœuf chest urientament filosofich l’è stà rendü püsee fort travers de la recérca de una nœva generaziun de teoregh (es. Jeffrey Kipnis o Sanford Kwinter).
Olter, cuma Beatriz Colomina e Mary McLeod, renden püsee grand la cumprensiun de la storia del architetura per métt denter di discurs menu impurtant che g’han influenzà in del temp el svilupp di idee architettonich.
In di luur teurì l’arhitetura l’è paragunada a una lengua che la pœu vèss paragunada a una lengua che la pœu vèss inventada e reinventada tüt i volt che l’è duperada.
Dal 2000, anca la teuria architetonich g’ha afruntà la svèlt cressita del urbanistica e de la globalizzaziun.
“In di ültim des an, g’he stà el svilupp de l’architetura “Digital”.”
I architétt prugetan anca edifizi cunt un aspétt organich per tentà de sviluppar una nœuva lengua furmal.
Da quand che se sunt sviluppà chesti nœuf tendenz architetonich, tanti teoregh e architétt g’han lavurà sü chesti prublem, sviluppand teurì e idee cuma el Parametricismo de Patrick Schumacher.
L’architetura bizantina l’è l’architetura del Impero Bizantin, o Impero Roman d’Urient.
I bei mosaich dorà cun la luur semplicità grafich purtavan lüs e calor in del cœur di ges.
Quai culonn l’era anca lè en marmor.
Mubilia en legn pregià, cuma lecc, cadregh, sgabei, tavul, librarie e copp d’argent o dorà cun di bei decuraziun, decuran i interni bizantin.
Per i tempi classich l’era impurtant sultant l’esterno, perchè sultant i cürat entravan denter, indué l’era tegnùda la statua de la divinità del tempio.
Quei in de la Cattedral de San Marco, Venezia (1071) g’haveva ciapà tant la fantasia de John Ruskin.
Süi culonn uriental l’agòla, el liun e l’agnel sun quai volta sculpì, ma tratà en menera cunvenziunal.
Culonn composit sunt in del spazi principal de la navata.
I culonn g’han tanti föji in tüt i luur versiun.
Olter strütür sunt anca i ruvin del Grand Palaz de Costantinopoli, i innuvatif mür de Costantinopoli (cun 192 torr) e la Basilica Cisterna (cun cent culonn classich riciclà).
El periud Paleologo l’è rappresentà ben en una dozèna de vecc ges de Istanbul, en particular San Salvatur a Chora e Santa Maria Pammakaristos.
La Gesa di Santi Apostoli (Salonnico) l’è citaa cuma una strütüra archetipa del periud tardo cunt i sò paré esterne ben decurà cun cumplèss mutif en müradüra o cun cèramich smaltà.
A San Sergio, a Costantinopoli e a San Vitale, a Ravenna, donca ges de tip central, el spazi sotta la cupola l’è stà rendü püsee grand cun di giùnt absidal a l’uttagon.
Chesta area minga intarumpida, luungh circa 260 pé (80 m), la magiur part laargh püsee de 100 piedi (30 m), l’è tüta quatada giò cunt un sistema de superfici a cupola.
Ai Santi Apostoli (VI sec.) sun stà aplicà ciinch cupol a planta crucifurm; la cupola central l’era la püsee volta.
Di volt el spazi central l’era quadraa, di volt otàgonal, o anca g’heran vòtt pilaster che tegnevan la cupola al post di quater, e la navata e i trasétt l’eran, en propurziun, püsee strecc.
Ancamò devant g’he stà una curt quadrada.
Propri sotta el center de la cupola g’he l’ambon, indué se proclaman i Scritür, e sotta l’ambon, a livel del paviment, se trùvava el sit per el coro.
Fil di cagregh volzà sü intorna a la cürva del abside, cunt el tron del patriarca in del punt medio uriental, furmavan el synthronon.
I cupul e i volt a l’esterno l’eran recüvért de plomb cun di piastrei de tip roman.
G’he sun di grand influenz bizantin che pœden vèss rilevà in di monument islamich en Siria (709-715).
Sun stà duperà madun de 70 cm x 35 cm x 5 cm e i madun sun stà tacà insema duperand mòlta de circa 5 cm de spesur.
Forsi la carateristich püsee definida del Hagia Irene l’è el net cuntrast intra el design interno e esterno.
Chestu stil g’ha influenzà la costruziun de tanti edifiz, cuma la Basilica de San Pietro.
La costruziun de la version final de la Basilica de Santa Sofia, che la se truva ancamò incœu, l’è stada cuntrulada del imperatur Giustiniano.
L’architetura gotica (o architetura a punta) l’è un stil architetonich in special modo famus en Europa de la fin del XII secul al XVI secul, durant el volt e la fin del Mediuev, soravivend en di aree in del XVII e XVIII secul.
El stil del temp l’era quai volta famus cuma opus Francigenum (lett.
L’inovaziun de l’ingegneria püsee impurtant e un di olter ròbb carateristich del stil l’è l’arco rampant.
Però, g’he sun minga di proov che indican una cunesiun intra l’architetura armena e el svilupp del stil gotich in del Europa Ucidental.
Inscì el stil gotich, vist che l’è opost a l’architetura classich, en chel sens l’era asocià a la distruziun del prugres e de la raffinatezza.
El termin “saraceno” l’era ancamò duperà in del XVIII secul e el se riferiva de solet a tüt i conquistadur musulman, anca i mori e i arab.
Sò malvedé el stil l’era isncì fort che el g’ha minga volü métt un tecc gotich sü sò nœuva St. Paul’s, anca se l’era stà ubligà a fal.
Tanti autor g’han dà minga resun a chesta acüsa, perchè pensavan che el stil gotich l’era püsee facilment entrà en Europa in d’oltri modi, par esempi travers de la Spagna o de la Sicilia.
L’è stà anca influenzà de pensé teologich che domandavan püsee de lüs e di migliurament tecnich in di volt e in di cuntraffort che cunsentivan un’alteza magiur e di finester püsee grand.
I volt a crociera sun stà duperà in di part de la catedral de Durham (1093-) e in del abazia de Lessay en Normandia (1098).
El Ducà de Normandia, part del Imper Angioino fin al XIII secul, g’ha sviluppà una propria versiun del gotich.
Un esempi del prim gotich normann l’è la catedral de Bayeux (1060-70) indué la navata romanich e el coro de la catedral sun stà costruì ancamò en stil gotich.
La catedral de Coutances l’è stada costruida en stil gotich a partir del 1220 circa.
Suger g’ha ricostruì i purziun de la vegia gesa romanich cun la volta a cruciera per tirà via i mür e fär püsee spazi ai finester.
Ancamò, g’ha mettü un roson rudùunt sora el purtal de la faciàda.
La catedral de Durham l’è stada la prima catedral a duperà una volta a crociera, costruida intra el 1093 e el 1104.
Un di costrutur che se pensa che g’ha lavurà a la catedral de Sens, Guglielmo di Sens, dopu l’è nà en Inghiltèra e l’è diventà l’architétt che, intra el 1175 e el 1180, g’ha ricostruì el coro de la catedral de Canterbury in del nœuf stil gotich.
I ges gotich francesi sun stà influenzà del ambulacro e di cappell laterai intorn al coro de Saint-Denis, e anca dai torr binà e di triple port sü la faciàda ucidental.
I costrutur de Notre-Dame sunt nà olter e g’han mettü i archi rampant, pesaant culonn de sustegn fœura di mür culegà di archi ai paré superiur.
El sò mesté l’è stà pürtà innanz de Guglielmo l’Inglès che g’ha sostituì el sò omonim frances in del 1178.
Par che i Tiercerons, còst decuratif per volt, sun stà duperà per la prima volta in de la Catedral de Lincoln, mettü vers el 1200.
El prim edifiz del volt gotich l’è stà la catedral de Chartres, un’impurtant gesa de pellegrinagg a sud de Paris.
I paré eran pien de vetrà, che mustravan principalmente la storia de la Vergine Maria ma anca, en un angul piscinin de tüt i fenester, che mustravan i mesté di corporaziun che g’havevan regalà i fenester stess.
In del Europa central, el stil gotich g’he stà in del Sacro Roman Impero, prima a Toul (1220-), indué la catedral romanich l’era stada costruida ancamò cunt el stil de la catedral de Reims; dopu la gesa parrochial Liebfrauenkirche de Treviri (1228-), e dopu en tüt el Reich, cun la Elisabethkirche a Marburg (1235-) e la cattedral de Metz (1235 circa -).
I monofor sun stà sostituì da püsee de lüs, separà de trafori geometich a barra.
Olter carateristich del volt gotich eran el svilupp de roson püsee grand, duperand trafori a barra, archi rampant püsee volt e püsee luungh, e paré de scultur che illustravan stori de la bibbia che riempivan la faciàta e la part anteriur del transett.
I paré volt e sutil del gotich Rayonnant frances, grazie ai archi rampant, g’han permetü de duperà part de veder semper püsee ambizius e trafori decurà, rinfurzà cunt element de fer.
I scalpellin g’havevan lavurà a di diferent mutif a traforo per finester, dal geometrich facil al reticulà e al rudùunt, che g’havevan sostituì la monofora.
I ges cun carateristich de chestu stil sun l’Abbazia de Westminster (1245–), i catedrai de Lichfield (dopu 1257–) e de Exeter (1275–), l’Abbazia de Bath (1298–), e el coro dedré de la Catedral de Wells (1320 circa –).
L’üs di archi infless l’era comun.
Esempi de edifizi viscur frances sun la faciàda ovest de la catedral de Rouen, e en particulà i faciàt de la Sainte-Chapelle de Vincennes (1370s) e la gesa abazial del coro de Mont-Saint-Michel (1448).
L’è cumpars per la prima volta in di curt e in de la sala capitolar (1332 circa) de la Catedral de Old St Paul a Londra da William de Ramsey.
La perpendicular l’è anca ciamada quai volt Terza Punta e l’è stada duperada per tri secul; la scala a volta a crespin de la Christ Church a Oxford, costruida vers el 1640.
I re de Francia g’havevan un savé dirett del nœuf stil italian, per la campagna militar de Carlo VIII a Napul e Milan (1494), e en particulà per i campagn de Luigi XII e Francesco I (1500-1505) per purtà ancamò el cuntrol frances sü Milan e Genuva.
El castell de Blois (1515-24) g’ha presentà la loggia rinascimental e la scalinada averta.
Sot de Enrico VIII e Elisabetta I, l’Inghiltèra l’è stada isulada di svilupp architettonich del cuntinent.
Shute g’ha publicà el primo liber en inglès sul architetura classich in del 1570.
L’arc a sesto güss g’ha minga origin in del architetura gotich; l’era stà duperà per secul in del Visin Urient in del architetura preislamica e islamica per arch, arcà e volt a crociera.
Di volt eran anca duperà per fin püsee prategh, cuma purtà i volt trasversal a la stess altezza di volt diagunai, cuma in de la navata central e in di navat laterai de la Cattedrale de Durham, costruida in del 1093.
A diferenza de la volta a bòtt semirudùunt di edifizi roman e romanich, indué el pes ‘nava vers el bass e g’haveva bisogn de paré despèss e finester piscinine, la volt a crociera gotich l’era costituida di còste ad arco incruscià diagonai.
La ruzzada vers l’esterno cuntar i parèt l’è stada blucada del pes di cuntrafort edopu di archi rampant.
Eran dificil de costruir e pœdevan traversà sultant un spazi limità.
I fil alternà de culonn e pilaster alternà che g’havevan el pes di volt sun stà sostituì par di pilaster, che purtavan tücc istess pes.
La prima di chesti nœuf volt g’haveva una nervadüra en plüu, ciamada tierceron, che la cureva luungh la mediana de la volta.
Chesti volt despess cupiavan i formi di trafori elaborà di stil tardo gotich.
Un segond tip l’era ciamà volta reticolada, che g’haveva una red de nervadür decoratif en plüu, en triangul e d’olter formi geometrich, mettü intra o sùra i nervadür trasversai.
Un esempi l’è la curt de la catedral de Gloucester (1370 circa).
Sun stà duperà dopu a Sens, a Notre-Dame de Paris e a Canterbury en Inghiltèra.
In del periud del Volt Gotich l’è stada duperada una nœuva furma, furmada de un nucleo central circundà de tanti culonn tacà insema, o culonn piscinin, che van sü fin ai volt.
En Inghiltèra, i culonn a pica eran despess decurà cunt anei de pedra, inscì cuma culonn cun foji tajà denter.
Al post del capitell corinzi, di culonn duperavan un disègn a fojia rigida.
In di strütür succesif, i cuntraffort g’havevan despess diferent arch, e tüt rivavan a un livel divers de la strütüra.
I arch g’havevan un fin prategh en plüu; g’havevan canai de plomb che purtavan l’aqua piuvana del tècc; che l’era bütada fœra di bucch di gargoyle de pedra metü en fila sui cuntraffort.
G’havevan anca uno fin prategh, despess fasevan da campanil cuma sùport de la cela campanaria, i campani tocavan i ur e annunciavan i servizi religius, visavan de incedi o invasiun di nemìs e celebravan uccasiun speciai cuma vitori militar e incoronaziun.
Cuma la costruziun de la catedral de solet g’haveva bisogn de tanti an e g’haveva un volt prezi, quand se rivava dennanz a la costruziun de la torr l’entuziàsmo del publich ‘nava via e i güst cambiaven.
Chartres la sarès stà ancamò püsee viva se el sarés stà rispetà el segond piano: che el vureva sétt torr intorn del transett e del santuari.
La catedral de Laon, primo e volt gotich, g’ha una torr a linterna quadrada sora l’incrox del trasétt; dü torr sul front uccidental, e dü toor ai estremità di trasétt.
En Normandia, catedrai e ges principal g’havevan despess püsee de torr, costruì durant i secul: l’Abbaye aux Hommes (cumensada in del 1066), Caen g’ha nœuf torr e guji, metü sü la faciàda, süi transett e al center.
Una variant de la guja l’era la flèche, una guja slanzada a furma de lanza, che l’era de solet metüda sul transétt, indué traversava la navata.
La caterdal de Amiens la g’ha un flèche.
A’l é stait removud ind el 1786 durant un program per la modernizazion de la catedral, mò pò ‘l é stait remetud ind una nov stil cread de Eugène Viollet-le-Duc.
Ind ol Gotic Ingles, la tor principala ‘l ira sovenz metuda a ‘l croxavia dol transet e de la navada e ‘l ira tant plussé granda qe i otre.
Una tor a croxera ‘l é staita faita su ind la Catedral de Canterbury ind ol 1493-1501 de John Wastell, qe pruma ‘l g’ heva lavorad a la costrozion dol King’s College in Cambridge.
A ‘l fin de dar a la tor plu stabillitaa, se ha duzud far su un arc dople, inusoal par qest jenre de costrozion qi.
I costrozion i henn recomenzade ind ol 1724 ind sul projet de Nicholas Hawksmoor, dòp se ha avid de fermar ind ol 1727 un prim projet de Christopher Wren tecad ind ol 1710.
La Catedral de Cologna ‘l é staita comenzada ind ol 13en secol, segond ela stutura de la Catedral de Armiens, anciseben nomà un apsid e ‘l basament de una tor a i eren stait fornid ind el period Gotic
Ela tor dol Minister de Ulm la ha una storia compain, siend qe i lavorà i eren comenzads ind ol 1377, fermads ind ol 1543 e minga completads infina a ‘l 19en secol.
Ela strutura de la catedral de Burgos a’l é plu inspirada a’l stil de la Euròpa dol Nòrd. Ela strutura de la catedral de Burgos a’l é plu inspirada a’l stil de la Euròpa dol Nòrd.
Ol trafor de le lastre a’l é stait ol primer tip de trafor qe ‘l é stait desvellopad e ‘l é nassud durant la faza finalla dol Prum Gotic, anc ciamad ol Prum Guz.
Ol trafor a ‘l é pratic e anca de decorazion, parqè i balcon dei edifiçi gotic, sempre plussé grands, i g’heva besògn dol massim support par minga vegner jò par ol vent.
"Ol trafor de le lastre ‘l g’ha rajunjud ol massim de la sofisticazion ind ol 12sim secol cond i balcon de la catedral de Chartres e ind ol “Dean's Eye"" de la catedral de Lincoln".
Ol trafor de la bara tonalla, un important element decorativ dol stil gotic, a’l fo drovad par la prumera vœlta ind ela catedral de Reims póc agn pruma del 1211, ind ol absid contruida de Jean D'Orbai
Ol trafor de la bara tonalla ‘l é divegnud comun despœ ‘l 1240, cond una complessitaa cresenta e dond un pis decresent.
Ol Rayonnant ha anc implementad modanadure de do diverse fòxe ind ei trafor, indóve a i stii precedents i hevan utillizad dei modanadure de una solla dimension, cond i montants de dimension diferente.
I montants divisor de stil geometric hevan de tipic a i capitei cond bare curvade qe ga vegniven fœra.
Par qella rejon qi i montant a i sa ramificaven in disegn a forma de Y ornads pò anc de cupsid.
Ol Segond Guz (XIVsim secol) a’l ha vist ol trafor intersecant elaborad cond oxee, a crear un comples disegn reticolar (qe ‘l sa ensomea a una ret) cognussud coma traçant reticolat.
Qeste forme i henn cognussude coma pugnai, vessige de pes o mouchettes.
La perpendicollara circava la verticallitaa e renunziava a i linee sinuose dol stile a corvadure par virg inanz drits ininterrots dol volt invers a ‘l bas, qe i eren traversats da bare orizontalle.
Ei traverse eren despess sormontade de merladure in miniatura.
Sovenz a’l quarciavan i façade, e i mur dedent de la navada e dol còr i eren quarciads cond dei arcade órbe.
I do volte a bót o costollonade a i henn aparude in epoca romana e i henn staite ellaborade ind ella era Gotica.
I han una longa navada qe la costituis ol tòc principal de la cesa, o i paroqian a i dixeven i orezion; un bras trasversal dicc transet e, dòp plu in jò a est, ol còr, dicc anc presbiteri, de sollit riservad a i prets.
Un pasaj ciamad l’ambulatore a’l incer’ciava ‘l còr
I prumere catedrai, coma Notre-Dame, i heven volte a croxera in ses parts e collone e pillaster qe i sa alternaven. Impé i catedrai qe i henn vegnude dòp i heven plu semples e robuste volte a quater parts con collonne istesse.
I transets a i heren de sollit curts ind ella pruma arqitetura gotica francesa, mò i henn diventads plu long e i henn staits dotats de grand roson ind ol period Rayonnant.
Ind ella Ingletera, i transets i eren plu importants e i planimetrie eren in jener debòta plu complese deprœv dei catedrai francese, cond in suvrajunta i Lady Chapels, una Chapter House a otagon e oltre struture (varda i planimetrie de la Catedral de Salisbury e de la Cattedrale di York qi de sota).
Una ellevazion de sollit la g’hiva quater nivei.
Sora g’era una galeria plu strecia, ciamada triforium, qe aidava pò a dar anc’mò plu spessor e sostegn.
Qel sistema qe ‘l é stait drovad ind ela Catedral de Noyon, ind ella Catedral de Sens e ind oltre struture plu vegie.
Ol tribon ‘l é desparud e çò ‘l g’ha permitid de olzar anc’mò de plu i arcade.
Una soluzion simillara ‘l é staita drovada in Ingleterra, ind ella Catedral de Salisbury, ind ella Catedral de Lincoln e ind ella Catedral de Ely.
Çò ‘l é stait possible par la creazion del arc rampant, qe ‘l ha trametud la spinta ol pes dol ticc ai sostegn estern dei muradure.
La catedrall de Beauvais la g’ha rajunjud ol limit qe ‘l ira possible rajunjir cond la tecnologia dol period Gotic.
I façade gotige ‘l ira staite adatade del model de i façade Romanige.
La scultura dol timpen central a‘l ira dedicada a’l Judizi Universal, qella a stórta a la Vergin Maria, e qela a dreita a i Sants venerats in qella cattedral
“A i naven dre a ‘la dotrina esprimuda de Sant Tomas d’Aqin segon qe la beltaa ‘l ira una “armonia de contrasts”.
In Ingletera ‘l roson ‘l é stait sovenz replazad de tants balcon a ojiva.
A i portai eren cronads cond i volts timpen curvads, fait de arc concentric plen de sculture.
A i tor a i heren adornade cond i lor arc, despes coronads cond dei pinacoi.
Se ind ei catedrai francese veniva plussé enfatizada la voltœra dei façade, ind ei catedrai inglese impé, sora de tut qele del prim period gotic, sa preferiva enfatizar ol largœr.
A’l s’é destacad de la enfasis francesa su la voltore e ‘l ha tœd viè i statue dei collone e ‘l statuare ind ei entrade a arc e ‘l ha quarciad i façade cond mosaici colorads cond rafigurazion de la Biblia ( a i mosaic qe g’é incœ a i henn stait metuds jó plu dina).
Ol scoltor Andrea Pisano ‘l g’ha fait i famose œrç de brons par el Batister de Firenz (1330–1336).
De sollit g'é un ambulacr, o córidóri, singoll o dóble, intorn a ‘l còr e a l'estremitaa orientalla, doncà i paroqian e i pelegrin pœdeven caminar sensa limitazion intorn a l'estremitaa orientalla.
"’Ol abat Suger a’l ha utilizad par prim la nœva combinazion de vòlte a croxera e contraforts par sostituir i mur erteg cond vetrade colorate, a dervir inçi qell tòc de la cexa a qella qe ‘l cresiva fudès la ‘lux divina’."
A g’henn trè de qelle capelle qe ind ella Catedral de Chartres, set in Notre Dame de Paris, ind ella Catedral de Amiens, de Praga, de Cologna, nœv ind ela Basilliga de San Tóni de Padoa in Itaia.
"Un edit dol Segond Concil de Nicea dol 787 ‘l heva diqiarad: "La composizion dei immagin religiose la g’ha minga de vesser lassada a l'ispirazion dei artists; lé la ruva dei princip deciduds de la Cesa catoliga e de la tradizion religiosa".
Un pit a la vœlta, cond ella evoluzion dol stil, ela scultura ‘le é divegnuda sempr plu prominenta: la g’ha ciapad tut ol pòst dei collone dol portal e ‘l é nadita su a conse a conse sora i portai, fina a quand i statue ind ei niqie i hann quaciad tuta la façada, coma ind ella catedral de Wells, fina a i transets e, com ind ella catedral de Amiens, pò anc ind ol dedent de la façada.
Qest a’l g’ha cread un model inconografic comples imitad anca de oltre cese.
Ol timpen sora ol portall centrall in su la façada ovest de Notre-Dame de Paris illustra in manera ciara ‘l Judizi Universal, cond figure dei pecator menats a 'l infern e bon crestian portats in paravis.
A i torments dol infern a i henn staits descrivuds in manera anc’mò plu ciara.
A i faven part dol messaj visiv par i fedei analfabets, simboi dol mall e dei pericoi qe i vann dre a qi qe ‘l da minga a trar a la dotrina de la cesa.
A i henn stait sostituits cond figure in still gotic, projetade de Eugène Viollet-le-Duc durant ol restaur dol XIXsim secoll.
A i insegnaments relligios ind ol Medioev, in particolar i scrigiure de Pseudo-Dionigi ‘l Areopagita, un mistic dol VI secol, e ‘l sœ libr, De Coelesti Hierarchia, popollar fes intra i monac in França, insegnavan qe tuta la lux ‘l ira divina.
A i balcon qe varden a nord, despes a l’ombriva, g’heven imagin qe i rafiguraven ol Antic Testament.
A i detai a i eren dipingiud in su ‘l veder cond dol smalt, pò a i eren cuxits ind un foren par fondir ol smalt cond ol veder.
Ela Sainte-Chapelle ‘l é divegnuda ‘l model de tute i capelle de l’Europa.
Ol veder trasparent ‘l é stait pociad ind ol veder colorad e pò i tòc dol veder colorad a i henn staits mollads par dar-g la justa tonallitaa.
Vunn dei plussé famos dol stil gotic sflamexant ‘l é la Sainte-Chapelle de Vincennes (dei agn setanta dol 13ism secoll), cond i sœ mur de veder dol ticc fina a ’l plafon.
I vetrade eren estremantent complesse e costose de crear.
La rœsa ‘l ira un simbol de la Vergin Maria e veniva drovada sora de tut ind elle cese dedicade a lé; intrà de qeste g’é pò anc Notre-Dame de Paris.
Ol Palais de la Cité de Paris, aprœv de Notre-Dame de Paris, comenzad ind ol 1119, ‘l fo la residenza principala dei re frances fina a ‘l 1417.
Ancisseben, a’l 'l é stait prest rendud obsolet da ‘l svillup de l'artiieria e ind ol XVsim secol 'l é stait trasformad in un confortevoll palaz residenziall.
‘Ol esempi plu antic qe g’é in Ingletera ‘l é forsben ol Mob Quad dol Merton College de l'Universitaa de Oxford, costruid intra ‘l 1288 e ‘l 1378.
Vergota de compaign a qest chioster accademic ‘l é stait cread a ‘l Queen's College de Oxford ind ei agn '40 dol 1100, forbén projetat de Reginald Ely.
Vergun college, coma ‘l Balliol College de Oxford, i hann ciapad in prestit ol stil militar dei castei gotic, cond merladure e mura merlade.
"A’l g’ha scrivud ind ol 1447 qe vuliva qe la sœ cappella:“ la procedes in grand forma, neta e sostanzialla, qe la metives de banda qell qe ‘l incressiva de ovre tròp grande e strane de modellar."
I mur i haven du nivei de camminaments a l'intern, un parapet merlad cond meroi e caditore sporgents qe podiven vesser drovade par trar darcc in su assediants.
Ol castei ‘l iren incer’ciads de un fossad fond fes, traversad nomà de un pont.
Un esempi qe ‘l se ruvad fina a i dì de incoœ ‘l é ‘l Castel de Dourdan, deprœv de Nemours.
La conversion la ha comportad dei compromes, perqè i cese latine a i henn orientade invers dol est e i mosqee a i henn orientade invers a la Meca.
Mosqea Lala Mustafa Pasha, a Famagosta, Cipr dol Nord.
A’l stil gotic ‘l g’ha comenzad a vesser descrit coma vegg, brut e anfina barbar.
L'Irlanda l’ira una isla de arqitetura gotica ind ol XVIIen e ind ol XVIIIsim secoll, cond ella costruzion de la Cattedral de Derry (completada ind ol 1633), de la Cattedral de Slig (invers a’l1730) e de la Catedral de Down (1790–1818) a I g’henn olter esempi.
I do tor ocidentalle de l'Abazia de Westminster a i henn staite costruide intra ‘l 1722 e ‘l 1745 de Nicholas Hawksmoo e qel projet qe ‘l g’ha dervud un nœv period de revivall dol gotic.
Quest period de fascin plu universall, qe ‘l va dol 1855 a ‘l 1885, ‘l é cognussud in Gran Bretagna coma volt gotic vittorian.
De la segonda metaa dol XIXsim secoll inanz, a’l é divegnud plus comun in Gran Bretagna drovar ‘l neogotic ind ella projetazion de tipolloje de edifizi qe i eren gnà eclesiastic e gnà governativ.
"A i arqitets dol paesaj a i lavoran con struture e spazi estern ind ol aspet paesaggistic dol projet - grand o picen, urban, suburban e rurall, e con materiai "gnuc" (costruids) e ""moves"" (plantads) e beneman i metten insema la sostenibilitaa ecologica".
A i pœden pò anc valudar poposte par autorizar e vardar sora a contrats par dei lavorar de costruzion.
La prumera persona qe la g’ha scivud de far un paesaj a’l é stait Joseph Addison ind ol 1712.
Ind ei dredegn agn do 19sim secoll, il termen arqitet paesaggista a’l g’ha comenzad a vesser drovad de progettists de paesaj professionai e ‘l é stait popollar fes dòp qe Frederick Law Olmsted, Jr. e Beatrix Jones (pœ Farrand) cond olter a i hann fondad ‘l American Society of Landscape Architects (ASLA) ind ol 1899.
A i projets de lor a i poden vesser dei controi in sul pòst a la valudazion ecologica di ample aree par la lor planificazion o jestion.
A’l lor lavorar a’l se concretiza in diqiarazion scrivude su la policy e la stratejia; ‘l lor competenze i includen la planificazion generalla per i nœv desvellupaments, la valudazion dol paesaj e la preparazion di plan politic o de jestion de la campagna.
Ind ei ultem agn ol besògn e ol interes per ol jardinaji terapeutic a’l plussé e plussé cressud.
Intra qests a i eren Central Park in New York City, Prospect Park in Brooklyn, New York e ol sistema de parc dol Emerald Necklace de Boston.
A’l é staita una consullenta de design par plu de una donzena de universitaa, intra qelle g’eren: Princeton in Princeton, New Jersey; Yale in New Haven, Connecticut e ‘l Arnold Arboretum par Harvard in Boston, Massachusetts.
A i planificator urban a i henn quallificats par far projets in par lur, sensa la sopervision dei arqitets dol paesaj e, in general, ol coricollom dei program de arqitetura dol paesaj a’l prepara minga i students a divegnir dei urbanists.
Roberto Burle Marx in Brasil ‘l ha metud insema ‘l still Internazionall e la vegetazion e la cultura localla dol Brasil par far su una nœva estetica.
‘l ha fait divegnir popollar un sistema de anallisis dei strats de un lœg a ‘l fin de ruvar a una completa comprension dei attributs qualitativ de un sit.
Dòp vesser stait ricognussuds de l'AILA, i arqitets dol paesaj i droven ol titoll de "Arqitet paesaggista registrad" ind ei ses stats e teritore de l'Austraia.
Ind ella Nœva Zelanda, i membr de NZILA cora qe i ruvan a una bona posizion professionalla, i pœden utillizzar ‘l titoll de architet paesajista registrad de NZILA.
La mission dol ILASA é de far progredir la profession de arqitet dol paesaj, mantegner elevats standard de servizi professionall per i sœ membr e de rappresentar la profession dei arqitet dol paesaggio in tute le situazion qe i pœden influenzar i interess dei membr dol istitut.
Al moment g’henn quindes program accreditats ind ol Regn Unit.
"Ind ol 2008, ol LI ‘l ha lançad una importanta campagna de reclutazion qe la g’ha coma titol "Vœi vesser un arqitet paesaggista" a’l fin de incorajar ‘l studi de l'arqitetura dol paesaj".
Divers stats a i domanda pò anc a ‘l passaj de un esam de stat.
Ind ol VI secol DC la sabla la quarciava jó i statue dol tempio principal fina a i jenœcc.
Vun dei projet par solvar ‘l tempi ‘l sa basava in su la idea de William MacQuitty de costruir una diga d'aiva dolça dintorn dei tempi, cond ella l'aiva interna mantegnuda a la medema volteza dol Nil.
A i crediven qe volzar su i tempi ‘l saria minga stait influenzad dol effet de l'erosion de l'arenaria causada dei vents dol desert.
Intra ‘l 1964 e ‘l 1968 ‘l sit tut ol arqeologic a’l é stait acuratament tead in gròss blòc (fina a 30 tonellade, cond una media de 20 tonellade), desmontad, levad su e remontad in una nœva posizion a 65 metr plu in avolt e a 200 metr dol flum in qella qe ‘l è staita vunna de le plu grande sfide de la ingegneria arqeologica ind la storia.
Molts visitator a i ruven anca in reoplan a la pista de atteraj qe ‘l é staita specificatament costruida par il comples dei tempi; sedenò i ruven de Aswan, qe l‘é la citaa plu vezina.
Ei statue collossalli arent a ‘l mur a stórta a i g’hann la cróna dol Volt Egit, impé qei de ‘l oltra banda a i g’han la cróna dobla dol Bas e dol Volt Egit (pschent).
A’l riliev plu famos ‘l monstra ‘l re in su ‘l sœ caret qe trà dei freçe contra i sœ nemis qe i fœbian e qe venn faits prexoner.
A i g’henn rapresentazion de Ramessess e de Nefertari cond i sacre barqe de Amun e de Ra-Horakhty.
Qelle date qe ‘l se cres qe i sien i date de nassida e de cronazion dol re.
Defat, segond calcollazion faite in su ‘l levar su in manera elliaca de la stea Sirius (Sothis) e dei inscrizion rinvenude dei arqeolog, qella data qe la g’iva de vesser il 22 de ociora.
Qesta l’ira defat la segonda vœlta ind ella storia de ‘l antic Egit qe un tempi ‘l vegniva dedicad a una raina.
De tradizion la statua de le raina la stava deprœv de qella dol faraon, mò l’ira mai plussé volta qe i sœ jenœcc de lu.
A i capitei de i pillaster a i g’heven la mostas de la dea Hathor; questa fòxa de collona l’é cognossuda come Hathorica.
In su i mur a sud e a nord de qesta cambra g’henn du grazios e poetic bassorilliev dol re e de la sœ muér qe i dann plante de papiro a Hathor, rafigurad com una vaca in su una barca qe la va ‘n su l’aiva in un bosqet de papir.
Nugun dei edifizi qe g’henn incœ a‘s cres qe ‘l sie stait fait su inanz dol 17sim secoll, mò ‘l é probable qe a i henn staits costruits cond i istes metod e projet de costruzion usats ind i secoi inanz.
Oltre kasbah e ksour a i se trovaven arent tut qest percòrs, coma la vexina Tamdaght a nord.
A i edifizi dol villaj a i henn gruppats insema dedent de una muraia difensiva qe la ciapa dent tor angolare e un cancel.
Ol villaj a’l g’ha pò anc un lombre de edifizi public o de la comunitaa coma una mosqea, caravanserrai, una kasbah (fortificazion qe la sa insomea a un castel) e il Marabout de Sidi Ali o de Amer.
A’l é stait fait su con terra pressada e palta, de solit mes’ciada con dei olter materiai per far star su la strutura.
La diga de Assuan, o coma la ve ciamada con plu precision dei agn '60, la diga de Assuan High Dam, l’ é la plu granda diga dol mond, ‘l è staita costruita a tras ol Nil a Assuan, in Egit, intra ‘l 1960 e ‘l 1970.
Coma i prime implementazion, la High Dam la ha avud un effet significativ in su la economia e la cultura dol Egit.
Ancisseben, qeste inondazion naturale i mœden, parqé i agn de aiva volta i pœdiven destrujir tut ol regolt, impé i agn de aiva bassa i pœdiven causar la sucia in tante zone e doncà pò anca la famina.
Inves a ‘l é stait favorid ‘l Plan de la Val dol Nil dol idrolog britannic Harold Edwin Hurst, qe proponiva de immagazzinar l’aiva in Sudan e Etiopia, indove l'evaporazion ‘l é molt plu bassa.
In cominzament i Staits Units de America e ‘l USSR a i g’eren interessats a aidar la desvellopaments de la diga.
In qel period i Stats Units a i h’even pagura qe ‘l comunism ‘l se saria despandud in Medio Orient e i vedeven Nasser coma ‘l leader naturall de una Lega Araba filocapitalista e anticomunista.
Dòp qe i Nazion Units a i heven criticad i raid de Israell contra le armade Egiziane in Gaza ind ol 1955, Nasser a’l ha capid qe ‘l pœdiva minga defirirs coma ‘l leader de un moviment pan-arab nazionalliista se ‘l g’ira minga la possanza par defindir i sœ soldats de Israell.
Nasser ‘l g’ha minga acetat qeste condizion e ‘l ha cosultad ‘l USSR per vir-g un support.
Dulles ‘l ira anc’mò plu gnec par ol riconosciment diplomatic de la Cina fait de Nasser, parqè ‘l ira in assollut conflit cond ella sœ pollitica de conteniment dol comunism.
‘L ira pò anc gnec par la neutrallitaa de Nasser e par ol fait qe Nasser a’l circava de star da la part de tuts e du i schieraments de la Guerra Fregia.
La granda diga de crap e de argilla ‘l é staita projetada dol Soviet Hydroproject Institute insema a dei ingegner egizian.
A ‘l contrare, la diga la g’ha allagad una vasta area e obligad 100.000 persone a lassar i sœ cà.
La valudazion dei costs e dei vantaj de la diga a i resten dificii de valluda dòp dexene de agn da la sœ completazion.
Siend qe i henn stait minga ciapads in considerazion i efets negativ de la diga per la natura e per le persone, s’é stimat qe i costs a i sien staits recovrads ind nomà du agn.
Un olter osservador ‘l ira minga d’accord e ‘l g’ha recomandad de butar jó la diga.
La diga la ha diminuid i efets dei alluvion, coma de qelle dol 1962, dol 1973 e dol 1988.
Una nœva industra de la pesca ‘l é staita creada intorn a ‘l Lac Nasser, ancisseben la g’habia de le dificoltà duzide a la distanza da mercats de importanza significativa.
Circa un miion de famiie a i henn staite transferide ind elle nœve tere.
In su olter tren daquads in precedenza, i regolts a i henn aumentads parqè l’aiva la pœ vesser drovada ind ei periods critic de bassa aiva.
In Sudan, de 50.000 a 70.000 nubian sudanes a i henn staits trasferits de la cittaa vegia de Wadi Halfa e dei villaj ind ella area.
Ol govern a’l ha desvellopad un projet de irrigazion, ciamad New Halfa Agricultural Development Scheme, par far cresser ol coton, cereai, canna de zucher e oltre colture.
Cà e strutture a i henn staite faite su per 47 pais e ol lor rapport a’l sa vixina a qel del' Antica Nubia.
Ol valor nuritiv dait in plu a la tera dol sediment ‘l ira nomà de 6.000 tonellade de potas, 7.000 tonellade de anidrida fosforica e 17.000 tonellate de azot.
La sallinitaa dol sœl ‘l é aumentada anca perqè la distanza intra la superfis e la falda freatica ‘l ira picena assé (1–2 m a segonda dei condizion dol sœl e de la temperadura) e la consentiva a l’aiva de vesser trada su par evaporazion e inçi le concentrazion minga tant grande de la sel ind ol aiva de sotatera la sa rœsaven su in su la superfis ind ei agn.
Ind ei agn '50 nomà una picena parta dol Avolt Egit l’ira minga staita convertida dol irigazion de bacin (bassa trasmission) a qella peren (a volta trasmission).
S. haematobium de illura ‘l é desparuda dol tut.
Çò ‘l vœ dir qe ‘l vœlum de stocaj mort ‘l sarian implemud dòp 300-500 agn se i sediments i sa cumulaven a la istessa vellocita in tuta ‘l area dol lac.
Despò de la costruzion de la diga, ei plante aquatice cressiven plu sperte ind de l’aiva plu neta, aidade dei traçe de fertilizant.
La pesca ind ol Mediterraneo e ella pesca ind i lac de aiva salmastra i henn diminuide dòp qe la diga ‘l é staita completada, parqè i nurients qe i naven del Nilo ind ol Mediterraneo i eren blocads dedent de la diga.
Una preocupazion inanz dela costruzion de la diga l’ ira staita la possibla diminuzion dol nivell dol fond dol flum a val de la diga per l'erosion causada dol flus de aiva asca sediments.
L’industria de la costruzion dol maton, qe ‘l é faita de centiner de fabriqe, qe i drovan i deposits sediments dol Nil arent dol flum, l’é staita pò anca lé influenzada in manera negativa.
A causa dol fait qe l’aiva dol Nil l’é demanc trœbia, la lux dol sul la gioga dent ind ol aiva del Nil de plu.
A i lavorar de costruzion a i henn comenzads ind ol 1195 e, dòp qe 220 miion de dollar american a i iren stait spenduds, ol comples ‘l é stait inaugurad in manera ofiçalla ind ol 16 de ociora dol 2002.
La ricreazion de l’antica biblioteca ‘l é minga sol staita adotada de olter persone e agenzie, mò la ha otegnud ol sostegn dei politic ejizian.
Ol coinvoljiment dol UNESCO qe ‘l é comenzad ind ol 1986 ‘l g’ha cread una granda oportunitaa par el projet de divegnir dolbon internazionall.
Ol sœ team ‘l ira fait de dex membr qe i representaven ses pais.
Elle prumere promesse par ol finanziament dol projet a i henn staite faite in una conferenza tegnuda ind ol 1990 a Assuan: 65 miion de dollar american, de la plu banda de nazion MENA.
Ind ol 2010, la biblioteca la g’ha ricevud una donazion de 500,000 libre de la Bibiloteca Nazionala Francesa (BnF).
La cambra de legiora la sa trova desota de un ticc de panei de veder volt 32 meter e pondad invers la mer coma una meridiana, misurava deplu o demanc 160 meter de diametr.
Cond i sœ circa 13,16 artifats, la colletion dol Musé Antic la permet de imprender tants ròb in sœ la storia dol Egit, da l’era dei faraon a la conquista de Alessandr ol Grand e la civilitaa romana inanz dol Islam.
Microfilm: qesta sezion includ microfilm de plu de 30.000 manoscrits rar e de 50.000 documents, in soverjonta a una collezion de la British Library de plu o de manc de 14.000 manoscrits arab, persian e turc; ‘L é considerada la plu granda collezion d'Europa.
De sura plu, la biblioteca ind ol 2010 la ha ricevud olter 500,000 liber de la Bibliothèque nationale de France.)
La Granda Mosqea de Djenné l’é un grand edifizi de maton qe ‘l é considerad de tants arqitets vunna dei plu grande conqiste dol stil arqitettonic sudanes-sahelian.
Ol prum document qe menziona la mosqea ‘l é ‘l Tarikh al-Sudan de Abd al-Sadi qe da a nota la storia vegia de la mosqea e ‘l se basa probablement in su la tradizion oralla qe esisteva ind ella metaa del XVIIsim secoll.
A i sucessœr qe i henn vegnuds debòta despò de lu a i hann fait su i tor de la mosquea e ‘l Sultan qe g’é vegnud dre ‘l g’ha fait su le mura qe g’é intoren de la mosqea.
Qest a ‘l é stait ‘l edifizi qe Caillié ‘l g’ha vest.
La nœva mosqea l’ira un larg edifizi bas sensa tor o ornamentazion.
La recostruzion ‘l é staita completada ind ol 1907 e om ha drovad ‘l lavorar forzad desotta de la direzion de Ismaila Traoré, cò de la corporazion dei maguts de Djenné.
A g’é stait un dibatit su fina a qe nivell ol design de la mosqea recostruida ‘l fudès influenzad da la influenza francesa.
El a’l pensava qe i con i faven somear la mosqea a un tempio baròc dedicad a’ l dé dei perete.
A’l dis anca qe la jent dol sit ‘l ira inçi minga contenta dol nœv edifizi qe i se henn refutats de netar-l; nomà quand qe i henn stait menaçads cond ela prexon a i g’han acetad de netar-l.
La tomba plu granda a sud conten la salma de Almany Ismaïla, un important imam del XVIIIsim secoll.
In vergun cas, i superfis originale de una mosqea a i henn staite infina inquadrellade, inçi ‘l é stait destrujud ol sœ aspet storic e in vergune mosqee ‘l é l'integritaa struturalla dol edifizi.
Ind ol 1996, la rivista Vogue la g’ha tegnud un servizi de mòda dedent de la mosqea.
A’l sa pœ nar-g dent da ses rampe de scale, tute decorade con dei pinacoi.
Ol mur de le orezion (o qibla) de la Grande Mosqea ‘l varda vers a ‘l est, vers la Meca, e ‘l se trova aprœv a ‘l mercad citadin.
Ei guie o pinacoi a forma di con ind ol çumal de çascun minaret a i henn sormontade de œv de struz.
Ei balcon picen mettuds in manera irregolara in su i mur a nord e a sud a i permetten a póca lux naturalla de ruvar dedent de la salla.
A‘l imam condus i orezion dol mihrab ind ella tor centralla plu granda.
A dricia dol mihrab ind ella tor centralla g'é una segonda nichia, ol pulpit o minbar, de indove ‘l imam a’ l di ol sœ sermon dol venerdì.
Ei parets dei gallerie qe i varden in su ‘l cortil a i henn scandide da aperture a arc.
Plutòst qe una solla niqia centralla, la tor dol mihrab la hiva originariament un per de grande rientranze qe reciapaven ol stil dei arc de entrada ind la paret nord.
I g’ha vœ divers dì par la cura, mò ‘l ha de vesser de tant par tant me’sciad su, dover qe de solit specia a i bagai qe jugen ind la mistura e i sbacioca insì qel qe g’é dent.
Una gara la sa faciva ind ol comenzament dol festivall par veger qi ‘l g’haria stait ol prim a meter jó ‘l intonec a la mosqea.
Ind ol 1930, ind ella cittaa de Fréjus, ind ol sud de la França, ‘l é staita costruida una replica inesata de la Moschea Djenné.
La mosqea originalla a l’ira vunn dei plu importants centr de studi islamic in Africa durant ol Medioev, con centiner de milla a de students qe veniven a studiar ‘l Coran ind ei madrasse de Djenné.
Ind ol 20 de jener dol 2006 la vesta di un ròs de omeing qe i viola ol ticc de la mosqea ‘l g’ha fait s’ciopar una rivolta in cittaa.
Ind ella mosqea la jent ha strepad vià i ventole qe eren stait presentade de l’ambasciada americana a ‘l temp de la guerra in Iraq e pœ si è mettuda a far bordel par la cittaa.
La Granda Sfinj de Giza, da la plu banda de la jent ciamada la Sfinj de Giza o nomà la Sfinj, l’é una statua in preia calcarea de una sfinj distendida jò, una creatura mitica.
In plu, l'angolazion e la posizion dol mur sud dol recint a i somerian indiciar qe la bià rialzada la jonta insema la Piramide de Chefren e ol Tempio de la Val la ga sie staita jemò inanz qe fodès faita su la Sfinj.
Quand qe la Stelle ‘l é staite re-escavada ind ol 1925, le rige dol test qe ‘l se riferiva a Kahf in banda i henn staide distrujide.
Ol cult de la Sfinj ‘l é sœtad fina a ’l medioev.
Alessandria, Rosetta, Damietta, ol Cair e i Piramids de Giza i henn descrivude sovenz, mò de rar in manera completa.
"Set agn dòp avì visitato Giza, André Thévet (Cosmographie de Levant, 1556) ‘l g’ha descrivud la Sfinj coma una creatura cond ""ol cò de un collòs, faita costruir de Iside, fiœla di Inac, jora tant amada de Jupiter".
La Sfinj di Johannes Helferich (1579) ‘l é una dòna dol vis sqiçad, dol sen regond e cond un paruqin con i cavei lis; l'unico vantaggio su Thévet é qe i cavei i suggerissen i falde minga ben allineade dol copricap.
Ancisseben certs trats in su la Stelle a i henn probabliment acurats, qell passaj qe ‘l é contradet de evidenze archaeologiqe, doncà i henn considerade vesser la dredena fase storica dol revisionism, un fals intenzionall, cread dei prevosts locai coma tentativ de dar-g a ‘l tempio de Isid contemporaneo una storia antica qe ‘l g’ha mai vud.
"Recente descoverte però a i dimostren in manera ciara patòca qe in realtaa a ‘l é minga stait costruid inanz dol regn de Chefren, ind ella quarta dinastia."
"Masper crediva qe la Sfinj fœdès ""ol monument plu antic d'Egit""."
Un tòc dol sœ copricap ‘l ira crœdad ind ol 1926 par erosion, qe g’heva segnad in profonditaa ‘l còll.
Ol strat indove ol cò ‘l é stait sculpid ‘l é gnuca fes.
Oltre conte i dixen qe ‘l é un ovra dei Mameluc.
Segond al-Maqrīzī, tante persone qe viven ind ella zòna credeven qe l'aumentazion de la sabbla qe quarcia jó ‘l altoplan de Giza fœdès una punizion par ‘l at de deturpazion de al-Dahr.
Al-Minufi ‘l g’ha dicc qe la croxada allessandrina dol 1365 ‘l ira una punizion divina par un sceicc sufi dol khanqah de Sa'id qe ‘l sira rompud ‘l nas.
L'idea é considerada pseudoarcheologia dol mond accademic, parqè nissuna prœva testualla o archeologica i supporten qe qesta sie la rexon dol orientament de la Sfinj.
A g'é una longa storia de speculazion sui cambre ascose desota de la Sfinj, soratut spandude de figure esoteriche coma H. Spencer Lewis.
A’l se dis qe sie ‘l segond sit stòric plu visitad in Egit; nomà ‘l compless de la piramid di Giza deprœv dol Cair ‘l g’ha plu visitador.
I olter tré tòc, ol Distret di Mut, ol Distret de Montu e ‘l Tempio desmantellad de Amenhotep IV a i henn serads a’l public.
Ol tempio originall ‘l é stait butad jó e in part parzialment restaurad de Hatshepsut, anciseben un olter faraon ‘l g’ha costruid intorn a’l tempio par mœdar ol focus o ‘l orientament de l'area sacra.
La costruzion dei tempi l’é comenzada ind ol Regn de Mez e ‘l é nada inanz fina a l'epoca tollemaica.
I divinitaa representade van de vergune dei prime venerade a qelle venerade tant plu dina ind ella storia de la cultura dol antic Egit.
Qeste arqitrave pœderian vesser staite levade su a qeste voltezze cond ei leve.
Se fodes staita drovada de la preia per i rampe, a i g’harian possud utillizar demanc de materiall.
A‘l intai finall ‘l é stait fait de dòp qe i tambur a I henn stait mis in manera qe venivan minga rovinads beneman qe a i sa postads jó.
La cittaa de Teb somea qe la sie minga staita de granda importanza inanz de la dodèna dinastia e i tempi qe i heren stait fait su a i g’heven de vesser plutòst picegn, cond un oltar dedicad a i prime divinitaa de Teb, i de de la Terra Mut e Montu.
Amun (dei vœlte ciamad Amen) ‘l é stait par tant temp la divinitaa qe protegiva la citaa de Teb.
Importants lavorar de costruzion ind ol distret de Amon-Re a i henn staits faits durant la disdotèna dinastia, qand qe Teb ‘l é divegnuda la capital dol antic Egitto unificad.
Un olter dei sœ projets ind ol sit, la Capella Róssa de Karnak o ciamada anca Chapelle Rouge, ‘l ira pensad coma un santuari par barqe e in orixin poderia vesser stait intra i sœ du obellisc.
Cognussud coma ‘l obellisc incomplet, a’l da informazion su coma veniven picads fœra da la preia i obellisc.
Ol dreden grand cambiament a la struturazion dol distret de Amun-Re ‘l é stait ajunjer ol prim pillon e dei grev mur qe i ince’cien tut ol distrett, amendu faits su de Nectaneb I de la trentèma dinastia.
Ol comples dol tempio de Karnak ‘l é descrit par la prima vœlta da uno anonim venezian ind ol 1589, anc’iseben la sœ conta la dage minga un nome a ‘l comples.
A i scrits de Protais in su l lor viaj a i henn stait publicats de Melchisédech Thévenot (Relations de divers voyages curieux, edizion 1670-1696) e de Johann Michael Vansleb (The Present State of Egypt, 1678).
Dòp i lavorar de scavazion e ‘l restaur dol team de la Johns Hopkins University, guidad de Betsy Bryan (varda desota), ol distret de Mut ‘l é stait ert a ‘l public.
Ind ol 2006, Betsy Bryan ‘l g’ha presentad i sœ descoverte su vunna celebrazion qe includeva qella qe somea vesser una indulgenza intenzionalla a bever alcol.
Qests ritrovaments a i henn staits fait ind ol tempio de Mut, parqè quand qe Tebe ‘l é divegnuda la citaa plu importanta, Mut ‘l g’ha ciapad i identitaa de le dee guerere Sekhmet e Bast coma vergune dei sœ carateristiqe.
Ind un mit qe ‘l é vegnud dòp desvilupad intorn a ‘l festival annual dei ciòc de Sekhmet, Ra, illura dé dol sol dol Avolt Egit, ‘l g’ha cread la dea de un œgg fogent cavad fœra de la sœ mare, par copar tuts i mortai che conspiraven contra de lu (Bass Egit).
Ol Tempio di Luxor ‘l é un grand comples de tempi dol antic Egit situat in su la ruva orientala dol flume Nil ind ella cittaa incœ cognussuda cond ol nòm de Luxor (l'antica Tebe) e ‘l é stait costruid intorn a ‘l 1400 a.C.
Quater dei principai tempi funerar visitats dei prumer viajador includen ol Tempio de Seti I a Gurnah, ol Tempio de Hatshepsut a Deir el Bahri, ol Tempio de Ramesse II (saria a dir Ramesseum) e ol Tempio de Ramesse III a Medinet Habu.
In su ‘l dedré dol tempio a i g’henn capelle costruide de Amenofi III de la XVIIIena dinastia e de Alessandr.
Qesta arenaria ‘l é indiciada coma arenaria nubiana.
"Alexander Badawy, ""Illusionism in dol Arqitetura egiziana"" Studi in su i civiltaa orientale antiqe, 35 (1969): 23."
Arent a’l bial eren mitide jó i stazion par cerimoni come la Festa de Opet qe la g’heva una granda importanza per ol tempio.
Lalibela ‘l é una cittaa ind ol distret de Lasta de la zòna de Wollo Nord ind ella rejon de Amhara, in Etiopia.
Par i crestian, Lalibela ‘l é una dei citaa plu sacre de l’Etiopia, segonda nomà a Axum, e l’é anca un important centr de pelegrinaj.
A’s dix qe i nòm de divers pòsts de la cittaa moderna e la disposizion generalla dei cese faite su ind ol crap medeme i imiten i nom e le disposizion spaziale osservats de Lalibela durant ol periodo qe ‘l g’ha passad de jon in Jerusalem e in Tera Santa.
La fed crestiana la g’ha una influenza molt pòsts biblic – infina ‘l flume di Lalibela ‘l é cognussud coma ‘l flum Jordan.
Ol sacerdot portoges Francisco Álvares (1465–1540), a’l g’ha compagnad ‘l ambassador portoges ind ella sœ visita a Dawit II ind i agn '20 dol Cinqcent.
Ol visitador european seguent segnallad a Lalibela ‘l é stait Miguel de Castanhoso, qe ‘l g’ha prestad servizi coma soldat desota de Cristóvão da Gama e ‘l ha lassad l'Etiopia ind ol 1544.
"A i sœ pilaster a i henn staits pariment teaids jó de la montagna.""),"
A g'é verguna controversia in su quand qe vergune dei cese i henn staite faite su.
Ol sœ raport descriviva do fòxe de logament vernacollar qe i se podiven trovar ind ella zòna.
Ol Monasteir de Santa Caterina, ufiçalment Monasteir Sacr dol Mont Sinai follad de Dé, ‘l é un monasteir ortodòss oriental qe ‘l sa trova ind ella penisla dol Sinai, a la fin de una golla a ‘l çòc dol Monte Sinai, vexin a la cittaa de Santa Caterina, in Egit.
"Ol monasteir de Santa Caterina ‘l si trova a la sombria de un ròs de tré monts; Ras Sufsafeh (forsben ""Mont Horeb"" circa 1 km a ovest), Jebel Arrenziyeb e Jebel Musa, ol ""Biblic Mont Sinai"" (çumal circa a 2 km a sud)."
A ‘l é staita Caterina medema qe la g’ha ordinad ‘l comenzament dol lavorar.
"Ol monasteir ‘l é stait costruid par ordin dol imperator Justinian I (a’l g’ha regnad dol 527 a ‘l 565) e a’l circonda la Capella dol Rogór fugent (ciamada anca "" Capella de Sant’Elena "") su ordin de l'imperatris consorta Elena, mare de Costantin ol Grand, ind ol sit indove ‘l se cres che Mosè ‘l habbia vedud ‘l rogór fogent".
Ol sit ‘l é sacr a’l crestianesim, a l'Islam e a ‘l Judaism.
Ind ol VII secoll i islats crestian anacorets dol Sinai a i henn stait eliminats: a’l é remast sol il monasteir fortificad..
Dei temp de la prima croxada, la presenza dei croxats ind ol Sinai fina a ‘l 1270 a’l g’ha fait vegner tant interes intra i crestian european e la g’ha fait creser ol lombre de di gaiarts pelegrin qe i visitaven ol monasteir.
La precis status amministrativ de la cesa dedent de la Cesa ortodossa orientala ‘l é ambigu: par vergun, pò anca par la cesa medema, ‘l é considerada autocefala, par olter una cesa autonoma sotta la jurisdizion de la Cesa grec-ortodossa de Jerusalem.
Mò ind ol 2003 a i studios rus a i han descovert l'at de donazion dol manoscrit segnada jó dol Consii dol Cair Metochion e dol arcivescov Callistratus ind ol 13 novembre dol 1869.
I palinsests a i henn cognussuds per vesser staits redrovads vunna o plu vœlte in dol passar dei secoi.
Se g’ha vud de speciar de plu o de manc cinqu minuts par la scansion completa de una pagina.
La ampla collezion di icon comenza con vergune qe le henn staite depinjude a ‘l V (fors) e a’ l VIsim secoll, qe i henn sopravivenze uniqe; sind qe il monasteir ‘l é minga stait tocad de l'iconoclastia bizantina e mai depredad.
La conservazion dei sœ struture architettoniqe, depints e liber la ciapa dent anca una gran parta dol obietiv de la Fondazion.
I sœ dimension rifleten la rellativa prosperitaa de qel temp.
A’l é stait costruid in su ‘l sit de un tempio plussé vegg e plussé picegn, coma qel plu recent ‘l ira dedicad a ‘l dé Horus, ancisseben la strutura plu vegia la g’heva un orientament est-ovest plutòst qe nord-sud coma ind ol sit attual.
Ol tempio de Edfu a ‘l é plu stait drovad coma monument religios despò la persecuzion dei pagan ordinada de Teodosi I e a l'edit qe proibiva i cults non cristian ind ol Imper Roman dol 391.
Cond ol passar dei secoi, ol tempio a’l é stait sotrad a una profonditaa de 12 meter (39 pé) desota la sabla dol desert a e strats de lim dol flum depositats dol Nil.
Ind ol 1860 Auguste Mariette, un egitolloc frances, a’l g’ha tecad i lavorar par deslibrar ol tempio de Edfu da le sable.
Ul Grand Zimbabwe l'è una cità medieval in sü le culine a sud-est de lo Zimbabwe visin al Lago Mutirikwe e a la cità di Masvingo.
Se pensa che ul Grand Zimbabwe l'è stada ul palazzo real per i monarq lucal.
In costruid senza molta (a secco).
La prima visita cunfermada de gli europei l’è stada a la fin del 19° secolo, cün l’inizzi de le ricerche in del 1871.
La zona del Grand Zimbabwe l'ha vist el prim insediamento in del 4° secolo.
David Beach crede che la cità e ul sò stat, ul Regn del Zimbabwe, in stad pudend dal 1200 al 1500, anca se la sò fine pöde vess stada prima, da quel che l’è imèplicad da una descriziün trasmisa al prinzipi del 1500 a João de Barros.
Sunt cognossü come ul cumpless de le culline, ul compless de la valle e ul gran recinto.
Ul compless de la valle l’è dividü in de le ruine de la valle superiür e inferiür, cün periodi de ocupasiün diferent.
El centro del puder el s’è spustad dal cumples de le culling in del 12° secolo, al gran recinto, ne la valle superiür e pö in de la valle inferiür al principi del 16° secolo.
Olter artefat, tra cui statuette de piedra ollare (una l’è al British Museum), vas, gong, avorio laurad, fer e filo de rame, zappe de fer, punte de lancia in bronzo e crogioli, e perlin d’or, bracialet, pendent e ranze.
Ul commercio internaziündal l’era una aggiunta al commercio local, indue i animal eren pusè impurtant.
I cumerciant portughes havean sentid parlà de i ruin de la cità medieval al principi del 16° secolo, e ghe sunt anca mò interviste e annotaziün de quidün de lür, che culeghen el Gran Zimbabwe a la produziün de or e al commercio a lunga distanza.
Lü el susteneva che la figurina l'era uriginaria de l'età Tolemaica (cirxa 323-30 AC, quand i mercant greci di Alessandria d'Egitto esportaven artefat antiq veri e falsi in del sud de l'Africa.
Bent g’havea no una furmaziün da archeologo, ma havea viagad tant in Arabia, Grecia e Asia minur.
Lür han una tradiziün che vien da gli ebrei e sauditi da la linea maschil.
Anca William Bolts l'ha riportà l'affermaziün dei i Lemba (in del 1777, a le autorità de gli Asburgo austriaci) come anca A.A. Andrrson (quand l'ha scrit de i sò viag a nord del fiume Limpopo in del 19° secolo).
Lee havea fad tri büs de proa in quel che l’era ün muntun de rifiuti su la terraza pusè alta del cumples di cullun, e havea truà ün miscugl de vas e pezz de ferr de poq valur.
El Caton Thompson subit l’ha annunciad le sò urigin Bantu a una riuniun de la British Association in Johannesburg.
Di 28 misur al radiocarbonio, che sunt incö cünsiderad poq acurad dato che eren i prim temp de l’uso de quest tecnica chi, sulament 4 suporten la cronologia del 12-15° secolo.
La rimoziün de or e artefat da scavi de amatür da antiquari colonial l’ha causad tant dann, süratutt i scav de Richard Nicklin Hall.
Prebeen Kaarsholm l’ha scrit che tutt e dü, i coloni e i naziünalist negher, duperan el pasà del Gran Zimbabwe per suportà la sò visiün de present del paes, cün i media de la storia popular e de la finziün.
Pikirayi e Kaarsholm han sugerid che la presentaziün de Grand Zimbabwe l’era parzialment intesa per incuragià insediament e investiment in de la zona.
In del 1980, ul nöf paes ricognosü a livel internaziünal l’è stad ciamad col nom de quest sito chi, e i figurin de piedra ollare de ün usel sunt stad tegnü da la bandiera de la Rodesia e dal sò blasun come simbul naziünal sü la növa bandiera del Zimbabwe.
Ün esempio de quel l’è ul liber de Ken Mufuka, anza se el sò laurà l’è stad pesantemente criticad.
L’è stad cread per preservà la storia de qui stat chi che l’era drè a afruntà ün futuro incerto per la globalizasiün.
Ol sit monstra una grande diferenza de stii arqitetonic, qe regorden i stii vists ind ol Messic central e i stii Puuc e Chenes de le pianure dol Maya setentrional.
La citaa poderia vir-ga vud la popollazion plu diversificada dol mond Maya, rexon qe poderia avì contribuid a la diferenza de stii arqtetonic dol sit.
"Una possibla traduzion di Itza ‘l é ""incantador (o incantesim) de l'aiva"," de its (itz), ""stregon"", e ah, ""aiva""."
Qesta forma conserva la distinzion fonemica intra chʼ e ch, parqè la parolla bas chʼeʼen (qe, tutavia, ‘l é minga acentada en Maya) teca cond una consonant metuda aprœv a una espulsiva postalveollara.
"De qests cenotes, ol ""Cenote Sagrado"" o Sacr Cenote (ancae ciamad de tant par tant Póz Sacr o Póz dol Sacrifici), ‘l é ‘l pli famos."
"Impé, l'organizazion politica de la cittaa g’haria podud vesser struturada de un sistema"" multipal "", caraterizad da un govern fait de un consij compondud de membr di famie nobii e d'élite".
A’l é stait ancisseben invers a la fin dol Tard Classic e ind ola pruma parta dol Classic Terminal qe ‘l sit ‘l é diventad un'important capital regionala, qe ‘l g’ha centrallizad e regnad la veta politica, socioculturala, econòmica e ideològica dei pianure Maya settentrionale.
A’l vis qe Hunac Ceel ‘l g’habia profetizad la sœ prisa de poder.
Anc’isebben i ga sien vergune prove arqeollogiqe qe i fann intender qe Chichén Itzá ‘l é staita temp indré ciapda e derubada, ‘l somea qe ‘l ga sie stait Mayapan, o olmanc minga quand qe Chichén Itzá ‘l ira un center urban ativ.
Dòp la cesazion dei attivitaa d'élite de Chichén Itzá, la cittaa pœ vesser qe la sie minga staita bandonada.
Montejo a’l é tornad ind el Yucatán ind ol 1531 cond olter soldats e ‘l g’ha stabillid la sœ bas principala a Campeche, in su la còsta occidentala.
Montejo il Jon a la fin ‘l é ruvad a Chichen Itza, qe ‘l g’ha renominad Ciudad Real.
A i eren passats i mis, mò i ‘l ira minga ruvads dei renforz.
Ind ol 1535, tuts i spagnœi eren stats mandads vià da la penisla dol Yucatán.
Ind ol 1860, Désiré Charnay la g’ha esaminad Chichén Itzá e la g’ha ciapad tante fotografie qe la g’ha publicad in Cités et ruines américaines (1863).
"Augustus Le Plongeon a’l lo ha ciamad ""Chaacmol"" (pœ renominad ""Chac Mool"", qe ‘l é stait ol termin doprad par descrivir tutts i tip de qesta statua trovada in Mesoamerica)."
Ind ol 1894 ol cònsol dei Stati Uniti in Yucatán, Edward Herbert Thompson, ‘l g’ha crompad l'Hacienda Chichén, qe comprendiva i roine de Chichen Itza.
Thompson a’l é famos de sora de tut par ave netad ‘l Cenote Sagrado (Sacr Cenote) dol 1904 a ‘l 1910, indove ha recovrad manufats in or, covre, jada intaiada, e i prum esempi in assollut di qella qe ‘l se crediva vesser stóffa Maya precollombiana e arm de legn.
La rivollozion messicana e la instabilitaa governativa qe g’é vegnuda dre, inçì coma la pruma guerra mondiala, ai g’han ritardad ol projet de dex agn.
Al medem temp, ol govern messican ‘l g’ha scavad e restaurad El Castillo (Tempio di Kukulcán) e ol Great Ball Court.
Thompson, qe a l’epoca ‘l se trovava ind ei Stats Units, ‘l é minga plu tornad ind ol Yucatán.
Ind ol 1944 la Cort Suprema dol Messic la g’ha dit qe Thompson ‘l g’eva minga violad nissuna lex e’l g’ha dait indré Chichen Itza a i sœ ereds.
Ol prim ‘l é stait sponsorizad de National Geographic e ‘l segond da dei privats.
La citaa ‘l é staita costruda su un tren rat, inguallad in manera artiçalla par far su compis arqitetonic plu grands, cond ol massim sforz dedicad a ‘l inguallament dei aree par la piramid de Castillo e par i compis arqitetonic Las Monjas, Osario e Main Southwest.
Tants de qests edifizi in preia a i eren in origin dipinjuds in rós, verd, blu e viòlla.
Propi coma i catedrai gotic in Europa, a i color han dait un major idea de compiteza e han contribuid fes a ‘l impat simbolic dei edifizi.
A ‘l edifizi in stil Puuc ‘l g’ha i solite façade supariore decorade a mosaic carateristiqe de qell stil qe, mò i par differents de la tipica arqitetura Puuc par i lor mur in muradura a blòc, in oposizion a i bei impiallaçadure de la rexon de Puuc plu s’ceta.
A ‘l çòc de i ballaustre de la scalla nord-orientala a i henn scolpids dei cò de serpent.
Despœ tante folse partenze, i hann descuvrid una scalla de so il lato nord della piramide.
Ol govern dol Messic a’l g’ha scavad un tunell de la bas de la scalinada del nord, su par la scalla de la piramid plu vegia a ‘l tempi ascos; ol tuInd oll a’l é stait dervid a I turists.
Ind un panell, vunn dei jocador ‘l é stait decapitad; la ferida la buta rigoi de sangu in forma de serpents qe i se mœven.
A ‘l estremitaa sud g'é un olter tempi plu grand, mò in roina.
Dedent dol tempi g’é un gròss mural, asquas doltut distrut, indove ‘l é rapresentada una battaia.
A’l é costruid in una combinazion de stii Maya e Toltec, cond una scalla in çascun dei sœ quater lats qe la va su.
Dedent i arqeoloc a i han descovert una collezion de grands con faits dent ind la preda; qualla sie staita la lor fonzion ‘l é minga ciar
"Ol sœ nòm ‘l deriva de divers oltar ponduds al çumall de la strutura qe henn tegnuds sude picene figure scolpide de omeign con I bras ivads su, ciamads “i atits”."
Qest compless ‘l é analog a ‘l Tempi B ind ella capital tolteca de Tula e indicia un possible contat cultural intra i do rexon.
Qel tempi qe ‘l g’ha dent e tumulla una strutura precedent ciamada ol Tempi dol Chac Mool.
A sud dei Mili Colonne g'é un compis de tré edifizi plu picen e jontads intra de lor
Denanz a la strutura ‘l é esposta una sezion de la façada supariora con un motiv decorativ de x e de o.
Ol Tempio do Xtoloc ‘l é un tempio de recent restaurad de fœra de la plataforma Osario.
Intra ol tempio de Xtoloc e ‘l Osario g’henn tante struture in linea: la Plataforma de Vener, qe la sa insomea ind ol design a la strutura omonima derent a Kukulkan (El Castillo), la Plattaforma dei tómbe e una picena strutura regonda qe la g’ha minga nòm.
"La Cà Collorada (in spagnœlo "Casa Rossa") ‘l é vunn dei edifizi mei conservads.
Ind ol 2009, l'INAH ‘l ha restaurad un camp indove ‘l se jogava a boçe derent dol mur ind cò de la Cà Collorada.
Ol nòm de qest edifizi ‘l é stait par tant temp drovad dei Maya dol pòst e vergun autor I dixen qe ‘l ciapa ‘l sœ nòm de un stuc de un cerv qe essa ‘l esist plu.
"I spagnòi a I g’hann ciamad qell compis qi Las Monjas ("I monage" o "Ol monasteir"), mò in veritaa ‘l ira un pallaz governativ.
Qests tests despess i menzionen un sovran qe ‘l sa ciamava Kʼakʼupakal.
A’l tœ ‘l sœ nòm de la scalla a spiral in preda qe g’ha dedent.
La lónga façada voltada a ovest la g’ha set œrç.
A l'estremitaa meridionalla dol edifizi la g’ha un entrada.
Dedent de vunna dei cambre, deprœv dol plafon, g’é una dima dipinjuda a man.
La logazion dol andròt ‘l é staita ben cognussida ind ella epoca moderna.
Anca E. Wyllys Andrews IV ‘l ha esplorad ‘l andròt ind ei agn '30.
Ind ol 15 setembre 1959 José Humberto Gómez, una guida locala, la g’ha descovrid un fols mur ind ol andròt.
Anca inanz de la publicazion dol liber, Benjamin Norman e ol baron Emanuel von Friedrichsthal a i henn naits Chiqen dop avir incontrad Stephens e tuts e du a i hann publicad i risultats de çò qe i g’eren trovad.
Ind ol 1923, ol governador Carrillo Puerto ‘l g’ha dervud in manera ofiçala l'autostrada par Chiqen Itza.
Ind ol 1930 ‘l g’ha dervud ol Mayaland Hotel, jœsta a nord de la Hacienda Chichén, qe ‘l ira staita riivada de la Carnegie Institution.
Ind ol 1972, ol Messic ‘l g’ha emanad la Iy Federal Sobre Monumentos y Zonas Arqueológicas, Artísticas e Históricas (la lex federalla in su i monuments e ‘n su i sits arqeollogic, artistic e storic) qe la g’ha mis tuts i monuments precollombian de la nazion, e doncà anca qei de Chiqen Itza, sota la proprietaa federallaa.
guide turistiqe a i demostreran un efet acustic uniq de Chiqen Itza: picar i man davant a la scallinada de la piramid de El Castillo a’l fa vegner un eco qe somea ol cinciàr de un orçell, simil a qell dl quetzal coma intrequerid de Decircq.
L'INAH, qe ‘l tend ol sito, ‘l g’ha serrad a ‘l public vergun monuments.
In Orixin un projet dol desvellopador immobiar e ex senador dol Stat de New York William H. Reynolds, l'edifizi ‘l é stait costruid de Walter Chrysir, ol cò de la Chrysir Corporation.
Un annes ‘l é stait compitad ind ol 1952 e l'edificz fu vendud de la famiia Chrysir ‘l an qe g’é vegnud dre, con tants patron seguents.
Qella era qi a’l é staita caraterizada de grand mœdaments soçai e tecnoloxic.
‘L an seguent, Chrysir a ‘l é stait nominad dol jornal Times “la persona dol an”.
Despœ la primera guerra mondialla i arqitets european e american a i henn ruvads a veder ol design semplificad coma l'epitom dol ira moderna e i grattaçei Art Deco coma ‘l simbol dol progress, dol inovazion e de la modernitaa.
Prima dol sœ coinvolgiment ind la planificazion dol edifizi, Reynolds ‘l ira cognussud de sora de tut par avir desvellopad ol parc de divertiments Dreamland de Coney Island.
Ind ol 1927, dòp parecc agn de ritards, Reynolds a’l g’ha ciapad ‘l arqitet William Van Ain par projetar un edifizi de quaranta plan.
Van Ain e Severance a i se compitaven vunn con ‘l olter, con Van Ain qe ‘l ira un arqitet orixinall e fantasios e Severance un òm d'afare scròc qe ‘l tendiva i finanze de l’impresa.
La propòsta ‘l é staita torna modificada do semane dòp, cond i plani ufiçai par un edifizi de 63 plan.
Anca Chanin Building derent de 56 plani ‘l ira in costruzion.
Quests plan ‘l ira aprovads ind ol jugn 1928.
‘l g’ha impé cread un projet alternativ par ol Reynolds Building, qe ‘l é stait pubblicad ind ol avost dol 1928.
Un contrat ‘l é stait signad jó ind ol 28 de ociora e la demollizion l’é staita faita ind ol 9 novembre.
De la fin dol 1928 a ‘l comenzament dol 1929 I hen sœtade i modifiqe a ‘l design de la cupolla.
Plu de sota, ol projet ‘l é stait influenzad dol desider de Walter Chrysir de far diventar ‘l edifizi ol quarter generall de la Chrysir Corporation e, par qesta rexon, tants detai arqitetonic a i henn stats modellats n su i prodots automobilistic de Chrysir, coma i ornaments del cofen de la Plymouth (varda ).
La costruzion dol ver edifizi dol 21 de jener dol 1929.
Ancisseben ol ritm spert de costrozion in struture de metall de circomcirca quater plan in una semana, nissun lavorador ‘l é mórt beneman la costruzion dei struture metalliqe dol grataçel.
"40 Wall Street e ‘l Chrysir Building a i hann ninzad a competer par ol ricognossiment de “edifizi plu volt dol mónd".
Ol 23 de ociora dol 1929, una semana dòp avir passad sora de la voltezza dol Woolworth Building e un dì inanz dol cominzament de la catastrofica tóma de Wall Street dol 1929, ol tòc final dol pallaz ‘l é stait semblad su.
Anca ‘l New York Herald Tribune, qe ‘l g’eva dait nœve in pratica ‘n su tute i fase de la costruzione de la tor, ‘l g’ha minga dicc negota de l’installazion de la cuspid fina a vergun de despò qe qesta ‘l ira staita levada su.
"Ind ol atri dol edificz l’é staita desvelada una targa in bronz cond ella scritta ""in riconosciment dol contribut dol siòr Chrysir a’ l progres civic""."
Ol Chrysir Building ‘l é stait valludad a $ 14 miioni, mò ‘l ira esentad dei tas comunai in bas a una lex dol 1859 qe dava esenzion fiscai dei sits de proprietaa de la Union de Coopar.
La sodisfazion de Van Ain par quests risultats l’é staita megna reduxuda dol refud de Walter Chrysir de pagar ol bilans de la sœ la tassa arqitecturalla.
Anciseben, la querela contra Chrysir la g’ha reduxud fes la reputazion de Van Ain coma arqiteto e qest, dona cond i efets de la Granda Depresion e ai critiqe negativ, i g’hann fornid par roinar la sœ cariera.
Ind ol 1944, la societaa la g’ha fait dei plan par costruir un annes de 38 plan a est dol edifizi, a ‘l 666 de la Third Avenue.
La preia par l'edifizi original l’ira minga plu fabricada e la g’heva de vesser replicada.
La famiia la g’ha vendud l'edifizi ind ol 1953 a William Zeckendorf par preze stimad dol edifizi de 18 miion de dollar.
A qell temp, se dixiva qe fœdes la plu granda vendita de immobii ind ella storia de la citaa de New York.
Ind ol 1961, i tòc in açal inossidable dol edifizi, pò anc la gucia, la crona, i gargòi e I œrç d’entrada, a I henn stait lustrads par la prumera vœlta.
La societaa la g’ha crompad ‘l edifizi par 35 miion de dollar american.
La cuspid la g’ha vud un restaur qe ‘l é stait completad idn ol 1995.
La netadura la g’ha ricevud ol Lucy G. Moses Preservation Award de la New York Landmarks Conservancy par ol 1997.
Ind ol jugn dol 2008, ‘l é stait fait savir qe l'Abu Dhabi Investment Council ‘l ira in tratativa par crompar ol 75% de interes economic de TMW, un 15% di interes de la banda de Tishman Speyer Proparties ind ol edifizi e una quòta de le struture comerçalle Trylons vexine par 800 miioni de dollar american .
Çò ‘l é risultad ind una diminuzion dol 21% dol consum totall de l’enerja dol edifizi, una diminuzion dol 64% dol consum de aiva e ‘l ricicl dol 81% dol rud.
"L’etega de la pratega filosofega."""
"""La filosofia a l’è un penser razionalment criteg, del jener plu o men sistemateg su la natura jenerala del mond (metafisega o teoria de l’esistenza), la justificazion dei credenze (epistemolojia o teoria de la cognossenza) e la condota de la vita (etega o teoria del valor)."
La metafisega la sostituiss i convinzion miga argomentade in tal concezion cont un corp razional e organizad de credenze sul mond ind el so insema.
Ind el XIX secol, el cresser dei moderne universitaa l’ha portad la filosofia academega e oltre dissipline a professionalizar-s e a specializar-s.
A’l contrari dei lojeg el filosof pirronian Sest Empireg l’ha descrivud in detai la varietaa dei manere ind i quai i antig filosof greg i g’hann spartid la filosofia, e i hann notad qe questa division l’era staita acetada de Platon, Aristotele, Senocrat e dei Stoic.
Dei otre antige tradizion filosofege influenzade del Socrat i ciapaven denter cinism, cirenaicism, stoicism e academeg sceticism.
Certs pensador ciav medievai i ciapen denter Sant Agostin, Tomas D’Aquin, Boezi, Anselm e Rojer Bacon.
I major filosof moderna i ciapen denter Spinoza, Leibniz, Locke, Berkeley, Hume e el Kant.
L’astronomia babilonesa la ciapa denter anca paregie speculazion filosofege su la cosmolojia qe pœden haver influenzad i antig greg.
Plusse tard, la filosofia ebrea l’ha subid dei fort influenze intelletuai ocidentai e l’ha ciapad denter i œvre del Mosé Mendelssohn, qe l’ha dervid la strada a la Haskalah (l’Illuminism ebraeg), l’esistenzialism ebraeg e el Judaism reformad.
La filosofia islamega a l’è el lavor filosofeg qe al g’ha havud orijin ind la tradizion islamega e l’è fait per la major part in lengua araba.
La prima filosofia islamega l’ha desvilupad i tradizion filosofege grege vers nœve direzion.
L’œvra de l’Aristotel l’è staita paregg influenta intra i filosof comè l’Al-Kindi (IX secol), l’Avicena (980- Jugn 1037) e l’Averroè (XII secol).
Ibn Khaldun l’è stait un pensador influent ind la filosofia de la storia.
I tradizion filosefege indiane i condividen divers concets ciav e ideie, qe i inn definide in diverse manere e acetade o refudade dei diferent tradizion.
La filosofia indiana a l’è classifegada in bas a la relazion cont i Veda e i ideie contegnude in lor.
"I scœle qe i se liga cont el penser dei Upaishads, i tradizion, insì ciamade ""ortodosse"" o ""Hindu"", inn despess classifegade in ses darsane o filosofie:Sānkhya, Yoga, Nyāya, Vaisheshika, Mimāmsā and Vedānta."
Lor i rifletten anca una toleranza per la diversitaa dei interpretazion filosofege denter a l’Induism, anca se i condividen l’istess fondament.
"G’è anca dei oltre scœle de penser qe spess inn viste come ""Hindu"", anca se miga necessariament ortodosse (del moment qe i pœden acetar diverse scriture come normative, come i Shaiva Agamas e i Tantra), queste i ciapen denter diferente scœle de Shavism comè i Pashupata, Shaiva Siddhanta, Shavism tantreg miga dual (per esempi Trika, Kaula, ecc...)."
"La negazion qe un vesser uman al g’habia un ""se"" o un’""anema"" l’è probabilment el plussee famos insegnament budista."
"La filosofia jansenista a l’è l’unega dei do tradizion miga ""ortodosse"" scampade (insema a’l Budism)."
El penser jansenista al sostegn qe tuta l’esistenza a l’è ciclega, eterna e miga creada.
In qei rejon qì, el penser budista el s’è desvilupad in diverse tradizion filosofege qe drovaven varie lengue (comè el tibetan, el cines e el pali).
La filosofia de la scœla Theravada l’è dominanta ind i nazion del Sud Est asiateg comè el Sri Lanka, la Birmania e la Tailandia.
Despœ de la mort del Buddha, divers grup i hann tacad a sistematizar i so insegnaments principai, desvilupand a la fin dei sistema filosofeg ciamads Abhidharma.
G’era paregie scœle, sota-scœle e tradizion de la filosofia budista ind l’India antiga e medieval.
Qei tradizion filosofege qì i hann desvilupad teorie metafisege, politege e etege comè el Tao, Yin e yang, Ren e Li.
El Neo-Confucianesim l’è rivad a dominar el sistema de l’educazion ind el temp de la dinastia Song (960-1297) e i so ideie inn servide comè bas filosofega dei esam imperiai per la class ofiçala dei studios.
Ind el temp dei dinastie cines qe g’è vegnud plussee tard comè la Dinastia Ming (1368-1644) tant quant ind la dinastia coreana Joseon (1392-1897) un Neo-Confucianesim risorjent guidad de pensador comè el Wang Yangming (1472-1529) l’è diventad la scœla dominanta de penser e l’è stait promoss del stat imperial.
Ind l’era moderna, i pensador cines i hann ciapad dei ideie da la filosofia ocidental.
Per esempi, el Neo Confucianesim, guidad de figure compagn del Xiong Shili, l’è diventad plutost influent.
"Un’oltra tendenza ind la filosofia japonesa moderna l’è staita la tradizion dei ""Studi Nazionai"" (Kokugaku)."
Ind el secol XVII, la filosofia etiop l’ha desvilupad una tradizion leteraria robusta comè l’ha esemplifegad el Zera Yacob.
Un’oltra carateristega dei vision del mond dei indian d’Amerega l’è staita la soa estension de l’etega a dei bestie e dei piante miga umane.
La teoria del Teotl la pœl vesser vista come una forma de Panteism.
De tute i manere, i rendacunts del Departiment U.S. de l’Educazion dei agn 90 del 1900 i mostren qe poqe done inn diventade filosofe e qe la filosofia a l’è vun dei camp manc proporzionads del pont de vista del sess ind i scienze umane, cont i done qe i representen intra el 17% e el 30% de la facoltaa de filosofia second certs studi.
"Varda anca ""Carateristege e atitudin de la Facoltaa de insegnament e del personal ind i scienze umane."""
I so indajin primarie i ciapen denter comè viver una bona vita e identificar dei standards de moralitaa.
I epistemolojeg i esaminen i font putative de la conossanza, compresa l’esperienza percetiva, la rexon, la memoria e la testimonianza.
L’è saltad fœra ind la filosofia Pre-Socratega e l’è staita formalizada cont el Pirro, el fondador de la prima scœla ocidental del sceticism filosofeg.
L’empirism al ponta l’acent su la prœva osservativa a travers de l’esperienza dei sens come font de cognossenza.
El razionalism l’è associad cont una cognossenza a priori, qe a l’è indipendenta de l’esperienza (comè la lojega e la matematega).
La metafisega la ciapa denter la cosmolojia, el studi del mond ind el so insema e l’ontolojia, el studi de l’esser.
L’essenza a l’è l’insema dei atributs qe rend un ojet quell qe a l’è fondamentalment e senza i quai al perd la soa identitaa, in scambi l’acident a l’è una proprietaa qe l’ojet al g’ha, senza el qual l’ojet el pœ anc’mò conservar la soa identitaa.
Del moment qe un bon rajonament l’è un element essenzial de tute i scienze, i scienze sociai e i dissipline umanistege, la lojega l’è diventada una scienza formal.
New York: stampa de l’Oxford University.
De tute i manere, la plupart dei students de filosofia academega pœ contribuissen a’l dirit, a’l jornalism, a la relijion, ai scienze, a la politega, ai afar o ai diverse art.
Ind la filosofia analitega, la filosofia del lenguaj la indaga la natura del lenguaj, i relazion intra el lenguaj, i utilizador del lenguaj e el mond.
Qei scritor qì inn staits seguids dal Ludwig Wittgenstein (Tratad Lojeg-Filosofeg), el circol de Viena tant quant i positivista logic e ‘l Willard Van Orman Quine.
Luu al criticava el convenzionalism perqè el portava a la conseguenza stragavanta qe ogni roba la pœ vesser ciamada convenzionalment cont qualsessia nom.
Per far quest, luu l’ha sotalinead qe i parolle composte e i fras i g’hann un intervall de correteza.
De tute i manere, a la fin del Cratil, luu l’ha recognussud qe g’è stait tirad denter anca certe convenzion sociai e qe a g’era dei error ind l’idea qe i fonema g’havevan dei significads individuai.
Luu l’ha spartid tute i robe ind i categorie de specia e de jener.
"De tute i manere, despœ qe l’Aristotele el considerava queste someanze faite da una reala comunanza de forma, luu a l’è stait despess considerad un sostenitor del ""realism moderad""."
Quest lektón l’era el significad (o sens) de ogni parolla.
G’è stait paregg filosof del lenguaj importants ind el period medieval.
I scolasteg del period volt medieval, comè el Ockham e el John Duns Scot, consideraven la lojega comè una scientia sermocinalis (scienza del lenguaj).
I fenomen de l’incerteza e de l’ambiguitaa inn staits analizads intensament e quest l’ha portad a un interess qe al cresseva vers dei problema relativ a’l drovar dei parolle sincategoricament comè e, o, miga, se, e ogni.
La suposizion d’una parolla l’è l’interpretazion qe la vegn daita de lee ind un contest specifeg.
Un sqema de classificazion compagn l’è el precursor dei moderne distinzion intra l’utilizazion e la menzion, e intra el lenguaj e el metalenguaj.
Una part de la fras comuna l’è la parolla lessical, qe a l’è composta de nom, verb e ajetiv.
La semantega filosofega la tend a concentrar-s sul principi de composizionalitaa per spiegar la relazion intra i part significative e i fras intrege.
L’è possibil drovar el concet de funzion per descriver plussee qe domà comè i significads lessicai i funzionen: lor i pœden anca vesser drovads per descriver el significad d’una fras.
"Una fonzion proposizional l’è un’operazion del lenguaj qe la ciapa un’entitaa (in qell cas qì, el cavall) comè un input e la produx un fait semanteg (per esempi la proposizion qe l’è rapresentada de ""el cavall a l’è ross"")."
È-la l’acquisizion del lenguaj una facoltaa speçala de la ment?
La prima a l’è la prospetiva del comportament, qe la dix miga domà qe la major part del lenguaj a l’è imprendud, ma qe quest l’è imprendud per mez del condizionament.
I modei nativista i dixen qe g’è dei dispositiv specializads ind el cervell qe inn dedicads a l’acquisizion del lenguaj.
"I lenguista Sapir e Whorf i hann sujerid qe el lenguaj al limita la mesura in vers la qual i member d’una ""comunitaa lenguistega"" pœden pensar su certs argoments (un’ipotesi qe l’è simil a quella del romanz Milla-Nœvcent-Votanta-Quater del George Orwell)."
L’estrem contrari a la posizion Sapir-Whorf l’è la nozion qe el penser (o, plussee in jeneral, el contegnud mental) al g’ha la prioritaa sul lenguaj.
Un olter argoment l’è qe l’è dificil spiegar come i segn e i simboi in su la carta representen vergot de signifegativ senza qe una quai sorta de signifegad al ge sies infondud del contegnud de la ment.
Un’oltra tradizion de filosof l’ha prœvad a demostrar qe el lenguaj e ‘l penser inn coestensiv - qe la g’è miga una manera de spiegar vun senza l’olter.
Ind una certa mesura, i fondaments teoreg de la semantega cognitiva (compresa la nozion de inquadrament semanteg) sujerissen l’influenza del lenguaj sul penser.
G’inn dei studi qe prœven qe i lengue modellen come i persone comprenden la causalitaa.
“Però i parlants de spagnœl o japones sarissen plussee portads a dir qe ““el vas al s’è rot deperluu””.”
I parlants de spagnœl e japones se regordaven miga i ajents dei events acidentai insì ben come i parlants de ingles.
Ind un studi l’era domandad ai parlants de todesc e spagnœl de descriver dei ojets qe g’hann un jener opost in qeste do lengue.
“Per descriver un ““pont””, qe in todesc l’è feminil e in spagnœl masqil, i parlants de todesc dixeven ““propi bell””, ““elegant””, ““frajel””, ““pacifeg””, ““grazios”” e ““fin””, e i parlants de spagnœl dixeven ““grand””, ““pericolos””, ““long””, ““fort””, ““resistent””, ““propi volt””.”
Se ogni alien l’era amigevol o ostil l’era determinad de certe carateristege sotii, ma ai partecipants l’era miga diit quai eren.
Per el rest, i alien remaneven senza nom.
S’è concludud qe dar-g un nom ai ojets al vuta a categorizar-i e memorizar-i.
A l’interna de qesta area, i question ciapen denter : la natura dei sinonim, l’orijen del signifegad deperluu, la nostra aprension per el signifegad, e la natura de la composizion (la question de come i unitaa signifegadive del lenguaj inn componide de part signifegadive plussee picene, e come el signifegad del tut al vegn del signifegad dei so part).
La teoria ideazional del signifegad, despess comunement associada cond l’empiricista britaneg John Locke, la aferma qe i signifegads inn representazion mentai provocade dei segn.
(Vardii anca la teoria dei imajen del lenguaj del Wittgenstein.)
Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
La teoria de la referenza del signifegad, cognossuda colletivament anca come esternalism semanteg, la considera i signifegads equivalents a qei robe ind el mond qe inn realement ligade ai segn.
La formulazion tradizional de qesta teoria l’è qe el signifegad de una fras l’è el so metod de verifegazion o falsifegazion.
In qesta version, la comprension (e donca el signifegad) de una fras al consist ind la capacitaa de l’ascoltador de regnosser la demostrazion (matematega, empirega o olter) de la veritaa de la fras.
Una teoria pragmatega del signifegad l’è una qualsessia teoria ind la qual el signifegad (o la comprension) de una fras l’è determinad dei conseguenze de la so aplicazion.
El Gottlob Frege l’era un sostegnidor de una teoria de la referenza mediada.
Qest penser l’è astrat, universal e ojetiv.
I referents inn i ojets ind el mond qe i parolle selezionen.
“Al considerava i nom propri de la tipolojia descrivuda inanz come ““descrizion definide breviade”” (vardii la teoria dei descrizion).”
Qeste fras denoten ind el sens qe al g’è un ojet qe al sodisfa la descrizion.
Segond el Frege, ogni espression de referenza la g’ha un sens e un referent.
Malgrad i diferenze intra i vision del Frege e del Russel, lor inn jeneralment ragrupads come descritivista in sui nom propri.
“Considerii el nom Aristotel e i descrizion ““el plusse grand student del Platon””, ““el fondador de la lojega”” e ““el maester del Lissander””.”
Al pœl vesser esistid e vesser mai stait cognossud del tut de la posteritaa o al poderess vesser mort ind l’infanzia.
Ma qest a l’è profondament contra-intuitiv.
Inevitabelment sorjissen dei domande in sui argoments intorna.
El David Kellog Lewis l’ha inxubid una degna resposta a la prima domanda cond l’esponer l’ideia qe una convenzion l’è una regolaritaa razionalment auto-perpetuant ind el comportament.
El Noam Chomsky l’ha inxubid qe el studi del lenguaj al poderess vesser fait in termen de I-Lenguaj, o lenguaj intern dei persone.
Una font fruitifera de recerca la reguarda l’investigazion in sui condizion sociai qe dann orijen a, o inn associade cond, i signifegads e i lenguaj.
I presuposts qe sostegnen ogni vision teorega inn de interess per i filosof del lenguaj.
La retorega l’è el studi dei parolle particolar qe i persone droven per otegner el just efet emozional e razional ind el ascoltador, qe al sies per persuader, provocar, afezionar o insegnar.
La g’ha anca aplicazion ind el studi e ind l’interpretazion de la lej, e la vuta a dar un’ideia del concet lojeg del domini del discors.
“L’ideia de lenguaj l’è despess ligada a qella de lojega ind el sens greg ““logos””, qe al signifega discors e dialetega.”
L’Heidegger l’ha combinad la fenomenolojia cond l’ermeneutega del Wilhem Diltheyy.
Per esempi, Sein (vesser), la parolla deperlee, l’è saturada cond multipla signifegads.
“El Heidegger l’aferma qe el scriver l’è domà un suplement a’l parlar, perqè anca i letor costruissen o contribuissen cond el so ““parlar”” quand qe lejen.”
“Ind Veritaa e Metod, el Gadamer al descriv el lenguaj come ““el mez ind el qual la comprension sostanzial e l’acord g’hann lœg intra do persone.”
“El Paul Ricœur, inscambi, l’ha inxubid un’ermeneutega qe, cond el tornar a coneter-s cond el signifegad orijenal del termen greg, l’enfatizava la descoverta de signifegads sconduds ind i termen equiveg (o ““simboi””) del lenguaj ordenari.”
Ge permeten de profitar e de manipolar eficaxement i parolle esterne per crear el signifegad per lor istess e per trasmeter qest signifegad ai olter.
Una quai figura important de la storia de la semiotega l’è el Charles Sanders Peirce, el Roland Barthers e ‘l Roman Jakobson.
El romanticism del secol XIX l’enfatizava l’azion umana e ‘l penser liber ind la costruzion del signifegad.
La vision umanistega l’è desfidada dei teorie biolojege del lenguaj qe consideren el lenguaj un fenomen natural.
Ind el Neo-Darwinism, el Richard Dawkins e i olter difensor dei teorie dei replicador culturai consideren i lenguaj come popolazion de virus mentai.
“Quaidun l’ha diit qe l’espression la representa un univers real e astrat ind el mond ciamad ““preie””.”
“La question la pœl vesser spiegada se esaminem la proposizion ““El Socrat l’è un om””.”
Queste do robe se coneten ind una quai manera o se soraponden.
“Un’oltra prospetiva l’è de considerar ““om”” come una proprietaa de l’entitaa ““Socrat””.”
Intra i plussee importants member de qesta tradizion de semantega formal g’inn el Tarski, el Carnap, el Richard Montague e ‘l Donald Davidson.
Lor crediven miga qe i dimension social e pratega del signifegad lenguisteg podarissen vesser ciapade de un qualsessia tentativ de formalizazion cond i struments de la lojega.
Tante de qeste ideie inn staite assorbide de teoreg compagn del Kent Bach, el Robert Brandom, el Paul Horwich e ‘l Stephen Neale.
In Parola e Ojet, el Quine al ge domanda ai letor de imajenar una situazion ind la qual g’hann denanz un grup de indijen mai documentads inanz, indove g’hann de circar de dar-g sens ai enonçads e ai jests qe fann i so member.
Tut qell qe al pœl vesser fait l’è esaminar i enonçads come part del comportament lenguisteg global de l’individov, e pœ drovar qeste osservazion per interpretar el signifegad de tuts i olter enonçads.
Per el Quine, come per el Wittgenstein e l’Austin, el signifegad l’è miga vergot qe l’è associad cond una singola parolla o fras, ma plutost vergot qe, se al pœl vesser atribuid, al pœl vesser atribuid domà a tut un lenguaj.
“I cas specifeg de imprecision qe ge interessen ai filosof del lenguaj inn qei indove l’esistenza de ““cas limet”” al rend aparentement impossibel dir se un predicad l’è ver o fals.”
La filosofia de la matemategh l’è el ram de la filosofia che stüdia i presuppost, i fundament e i implicaziun de la matemategh.
Incœu, di filosof de la matemategh puntan a render cunt de chesta furma de indagen e di sò prudot inscì cuma sun, menter olter sottalinean una funziun per sè stess che va olter la facil interpretaziun per l’analìs critich.
La filosofia grecch sü la matemategh l’è stada influenzada de luur stüdi de la geometria.
“Donca, 3, per esempi, rapresentava una certa quantità de ünità, e donc l’era minga “verament” un nümer.”
Cheste prim idee grecch süi nümer sun stà dopu ribaltà de la descuverta del iraziunalità de la radis quadrada de dü.
Segond la legenda, i ammiradur del pitagorism sun stà inscì traumatizà de chesta descuverta che g’han copà Ippaso per permetel no de diffundir la sò idea eretich.
“L’è un enigma prufund che cumporta che da un lat i verità matemategh paren vèss irresistibil, ma de l’olter lat la funt de luur “verità” resta sfüggent.”
Tri scœul, furmalism, intuiziunism e logicism, sun nassuu en chestu mument, en part en rispòsta a la preoccupaziun semper püsee diffundida che la matemategh inscì cuma l’era, e l’analìs en particular, l’eran minga a l’alteza di standard de certeza e rigur che eran stà dà per scuntà.
Cunt el passà del secul, l’interess inizial s’è slargà vers un’esploraziun avèrta di assiom fundamentai de la matemategh, cuma l’aprocc assiomatich l’era stà dà per scuntà fin di temp de Euclide vers el 300 a.C. cuma bas natüral per la matemategh.
En matemategh, inscì cuma en fisich, eran nassuu nœuf idee e minga specià e l’eran drée a rivar di cambiament impurtant.
“Credi no che i dificultà che la filosofia incuntra incœu cun la matemategh classich sun di dificultà vere; e pensi che i interpretaziun filosofich de la matemategh che g’he sun uffert de tüt i part sean sbajaa, e che “l’interpretaziun filosofich” l’è propri chel che la matemategh g’ha minga de bisogn.”
Tanti matemategh militant sun realist per la matemategh; se cunsideran cuma descuvridur de uget natürai.
Certi principi (par esempi, per dü uget qual-sa-vöör, esist una culeziun de uget furmada propri de chesti dü uget) podarian vèss vist diretament cuma veri, ma el pensé del ipotés del continuo podaria vèss indecidibil propri sü la bas de quei principi.
La grotta de Platone che el platonism g’han di confessiun significatif, minga sultant supercifiai, perché i idee de Platone sun stà precedü e anca influenzà di famus ammiradur de Pitagora de la vègia Grecia, che credevan che el mund era, leteralment, creà di nümeri.
Chestu puunt de vista l’è simil a tanti ròbb che Husserl g’ha dì sü la matemategh e che suporta l’idea de Kant che la matemategh l’è sintentich a priori.)
El platonism purosaang l’è una variaziun muderna del platonism, che l’è en relaziun al fatt che l’è pusibel dimustrar l’esistenza di diferenti insèm de suget matemategh a segond di assiom e di regul de deduziun duperà (par esempi, la legg del terz esclus e l’assiom de la scernida).
Chel realism de la teuria di insèm (anca platonism de la teuria di insèm), una posiziun difenduuda de Penelope Maddy, l’è l’opiniun che la teuria di insèm la riguarda un singul ünivers de insèm.
“G’han attribuì el paradoss a la “circularità viziusa” e g’han costruì chela che g’han ciamà teuria ramificada di tip per afruntal.”
Anca Russel dis che chestu assioma parteneva minga realment a la logich.
Frege dumandava a la Legg fundamental V de podè där una definiziun ciara di nümeri pœden vèss derivà del principi de Hume.
Ma permett al matemategh militant de continuar in del sò lavurà e de bandunär quei prublemi al filosof o al scienzià.
“Hilbert voreva mustrar la coerenza di sistèm matemategh partend del presuppost che “l’artimetich finida” (un sottasistèm de la solet aritmetich di interi pusitif, voruu per vèss filosoficament minga contruvers) l’era coerent.”
Donca, per dimustrar che qual-sa-vöör sistèm assiomatich de la matemategh l’è corent, l’è necessari prima prender la cunsistenza de un sistèm de la matemategh che l’è en quai mod püsee fort del sistèm per vèss demustrà coerent.
Olter furmalist, cuma Rudolf Carnap, Alfred Tarski, e Haskell Curry, consideravan la matemategh cuma l’indagen süi sistèm de assiom furmai.
Plü giœugh stüdiam, e meji l’è.
La principal critich al furmalism l’è che i reai idee matemategh che occupan i matemategh sun parècc luntan di giœugh de manipulaziun di stringh menziunà de sora.
Brouwer, el creadur del muviment, pensava che i uget matemategh rivavan di furmi a priori di voliziun che informan la perceziun di uget empirich.
L’assiom di scernid l’è refüdaa anca in de la magiur part di teurì intuizionistich di insèm, anca se en di versiun l’è acetà.
In chesta pruspetiva, la matemategh l’è un esercizi del intuiziun del òmm, minga un giœgh giugà cun simbul senza significà.
Al stess mod tüt i olter nümer interi sun definì di luur post en una strütüra, la linea di nümer.
Però, la sò afermaziun central se riferiss sultant al tip de suget de un uget matemategh, minga al tip de esistenza di uget o di strütür matemategh (minga, el olter parolles, a luur ontologia).
Se dis che i strütür g’han un esistenza real ma astrata minga material.
Se dis che i strütür g’he sun in de la mesüra induè un sistèm cuncré i esemplifica.
Cuma el nominalism, l’aprocc post rem nega l’esistenz di uget matemategh astrà cun proprietà diferent de luur post en una strütüra relaziunal.
Se dis che la matemategh l’è minga universal e che esiste no en un sens real, se minga in del cervel del òmm.
Però, la ment del òmm g’ha nissun diritt special sü la realtà o aprocc costruì sü la bas de la matemategh.
El tratament püsee acesibil, famus e famigerà de chesta pruspetiva l’è Da induè deriva la matemategh, de George Lakoff e Rafael E. Núñez.
"Franklin, James (2014), "An Aristotelian Realist Philosophy of Mathematics", Palgrave Macmillan, Basingstoke; Franklin, James (2021), "Mathematics as a science of non-abstract reality: Aristotelian realist philosophies of mathematics," Foundations of Science 25."
Anca l’artimetich euclidea sviluppada de John Penn Mayberry en sò liber The Foundations of Mathematics in the Theory of Sets fà part de la tradiziun realist aristotelich.
“Edmund Husserl, en el primo volum di sò indagen logich intitulà “Prolegomen de la logich püra”, g’ha criticà tantu el psicologism e g’ha creà de prend i distanzi.”
Cioè, cuma la fisich g’ha bisogn de parlar de eletrun per afermar perché i lumm se cumportan en chel mod, alura i eletrun g’han de esistir.
Dis che l’esistenza di suget matemategh cuma la mejiur spiegaziun del esperienza, privand inscì la matemategh de vèss distinta di olter scienz.
Chestu s’è sviluppà del afermaziun semper püsee popular a la fin del XX secul segond cui sarès minga stà pusibel demustrar l’esistenz de un fundament de la matemategh.
Un argument matemategh pœu trasmett di ròbb falsi de la conclusiun ai premess inscì cuma pœu trasmett la verità di premess a la conclusiun.
G’ha furnì un argument specifich per chestu en New Directions.
Se la matemategh l’è empirich cuma i olter scienz, chestu sugerisc che i sò resultà sun fallibil quant i luur e anca putenziai.
Per una filosofia de la matemategh che cerca de superar quaivun di carenz di aprocc de Quine e Gödel prendend di aspett de ognun, se varda Realism in Mathematics de Penelope Maddy.
“G’ha cumincià sun la “centralità” di assiom de Hilbert per caraterizar el spazi senza coordinal, e dopu giontar olter relaziun intra i puunt per fär el lavurà prima fatt di camp vetoriai.”
Segond chestu resocunt, g’he sun no prublemi metafisich o epistemologich per la matemategh.
“Però, menter de un puunt de vista empirist la valutaziun l’è un tip de cunfrunt cun la “realtà”, i costruttivist sociai sottalinean che la direziun de la ricerca matemategh l’è dettada di modi del grupp social che la esegue o di bisogn de la società che el finanzia.”
Ma i costruttivist sociai sustegnen che la matemategh en realtà fundada de tanta incerteza: pian pianin che la prategh matemategh se evolv, el stat de la matemategh precedent l’è mettuu en döbe e l’è currètt in de la mesüra cuma l’è dumandà o desiderà dal atual comunità matemategh.
La natüra social de la matemategh l’è esaltada en i sò sottacültür.
“I costruttivist sociai vardan el prucess de “fär matemategh” cuma una vera creaziun del significà, menter i realist sociai vardan una carenza o una capacità del òmm da astratizar, o dal pregiudizi cognitif del òmm, o dal inteligenza culetiva di matemategh cuma un impediment a la cumprensiun de un univers real di uget matemategh.”
Püsee recentement Paul Ernest g’ha formulà esplicitament una filosofia social costruttivist de la matemategh.
Par esempi, i strüment de la lenguistich sun minga generalment aplicà ai sistèm simbolich de la matemategh, chesu implica che la matemategh l’è stüdiada en mod diferent di olter lengue.
Però, i metud sviluppà de Frege e Tarski per el stüdi del lenguagg matemategh sun stà parècc amplià del stüdent de Tarski Richard Montague e da olter lenguist che lavuran in de la semantich furmal per demustrar che la distinziun intra lenguagg matemategh e lenguagg natüral podarian minga vèss inscì grand cuma par.
“L’afermaziun che “tüt” i suget pstulà en i teurì scientifich, anca i nümer, duvarian vèss acetà cuma reai l’è giüstificada dal olism de la cunferma.”
Field g’ha trasfurmà i sò opiniun en faziosità.
L’argument l’è centrà sül idea che un sudisfacent riassunt natüralistch di prucess de pensé en termin de prucess celebrai pœu vèss furnì per el ragiunament matemategh insema a tüt el rest.
Un oltra linea de difesa l’è rapresentada del susteber che i uget astrà sun rilevant per el ragiunament matemategh en un mod minga causal e minga simil a la perceziun.
A titul de esempi, dan dü prœuf del iraziunalità de.
“Paul Erdős l’era famus per la sò noziun de un ipotetich “Liber” che g’ha denter i prœuf matemategh plü elegant o bei.”
Al stess mod, i filosof de la matemategh g’han cercà de caraterizar chel che rend una dimostraziun püsee desiderabil de un oltra quand tüt i dü sun logicament valid.
La filosofia de la ment l’è un ram de la filosofia che stüdia l’ontologia e la natüra de la ment e el sò raport cunt el corp.
Dualism e monism sunt i dü scœul de pensé centrai sül prublema ment-corp, anca se sun nassuu di opiniun sfümà che se adatan no en mod parfet a l’una o al oltra categuria.
“Hart, W.D. (1996) “Dualism”, en Samuel Guttenplan (org) A Companion to the Philosophy of Mind, Blackwell, Oxford, 265-7.”
Pinel, J. Psychobiology, (1990) Prentice Hall, Inc. LeDoux, J. (2002) El Sé sinaptich: cuma el noster cervel g’he fà diventar quei che sem, New York:Viking Penguin.
“Psychological Predicates”, en W. H. Capitan e D. D. Merrill, eds.,”
Dopu, i stat de coscienza intenziunai g’han minga sens in del fiscalism minga reduttif.
El desideri de un pezz de pizza, par esempi, purterà chela persuna a mœver el propri corp en un mod specifich e en una direziun specifich per avergh tüt chel che se voœur.
“Robinson, H. (1983): “Aristotelian dualism”, Oxford Studies in Ancient Philosophy 1, 123–44.”
Quasi certament negan che la ment l’è semplicement el cervel, o viceversa, truvand l’idea che g’he sultant un’entità ontologich en giœugh per vèss tropp meccanicistich o indecifrabil.
Donca, par esempi, se pœu ragionevulment dumandar cus’è che prœuva un dit brüsà, o cum’è che par un ciel blü, o cum’è che una bòna müsica fà sentir una persuna.
G’he sun qualia cuinvolt en chesti event mentai che paren particularmet dificiò da ridür a quaicos de fisich.
El dualism g’ha de spiegar cuma la cuscienza influenza la realtà fisich.
El savè, però l’è imparà ragiunand a partir de certi fundamet per rivar a di conseguenz logich.
L’idea de bas l’è che se pœu imaginar el propri corp, e donc cuncepir l’esistenz del propri corp, senza che a chestu corp se culegan di stat de cuscienza.
Olter cuma Dennett g’han sostegnuu che la nozuin de zombie filosofich l’è un cuncett incoerent o improbabil.
L’è opiniun che i olter stat mentai, cuma i convinziun e i desidè, lavuran insema en mod casual cunt i stat fisich.
“L’argument de Cartesio depend de la premesa che quei che Seth cret vèss di idee “ciar e distint” en sò ment sun per forza vere.”
Cambridge, MA: MIT Press (Bradford) Par esempi, Joseph Agassi suggerisc che diferenti descuvert scientifich fatt al principi del XX secul g’han minà l’idea de un accèss privilegià ai propri idee.
Chestu puunt de vista l’è stà defenduu en mod püsee evident de Gottfried Leibniz.
Chesti pruprietà emergent g’han un status ontologich indipendent e pœden no vèss ridott o spiegà en di termin de substrà fisich da indué nassen.
L’epifenomenalism l’è una dotrina formülada per la prima volta de Thomas Henry Huxley.
Chestu puunt de vista l’è stà defenduu de Frank Jackson.
Il panpsichism l’è la visiun per cui tüt la materia g’ha un aspett mental o, al cuntrari, tüt i uget g’han un center de esperienza o un puunt de vista ünificà.
“Un esempi de chesti diferent grad de libertà l’è furnì de Allan Wallace che osserva che l’è “per esperienz evident che se pœu vèss fisicament a disagio, par esempi, menter se fà un intens allenament fisich, menter s’è mentalment alegher; al cuntrari, se pœu vèss mentalment scunvolt menter se prova el benestar fisich”.”
I stat mentai pœden causar cambiament en i stati fisich e viceversa.
El dualism esperienzial l’è acetà cuma strütüra concetual del Buddismo Madhyamaka.
Negand l’autoesistenz indipendent de tüt i fenomen che furman el mund de la nooster esperienz, la visiun del Madhyamaka l’è minga visin al dualism de sustanza de Cartesio e al monism de sustanza, cioè el fiscalism, che l’è carateristich de la scienza muderna.
Efetivament, el fiscalism, o l’idea che la materia l’è l’ünich sustanza fundamental de la realtà, l’è esplicitament refüdada del buddism.
Anca se i primi g’han comunement masa, posiziun, velocità, furma, dimensiun e tanti olter attribut fisich, chesti de solet sun minga carateristich di fenomen mentai.
La natüra fundamentalment diferent de la realtà l’è stada central en i furmi di filosofì urientai per olter dü millen.
El monism fisicista dis che l’ünich sustanza esistent l’è fisich, en quai mod de chel termin che g’ha de vèss ciarì de la nooster mejior scienza.
Anca se el pür idealism, cuma chel de George Berkeley, l’è rar in de la filosofia ucidental cuntempuranea, una variant püsee sofisticada ciamada panpsichism, che dis che l’esperienza e i proprietà mentai pœden vèss a la bas del esperienza e di proprietà fisich, l’è stada condividuuda di quai filosof cuma Alfred North Whitehead e David Ray Griffin.
Una terz pusibilità l’è acetar l’esistenza de una sustanza de bas che l’è minga né fisich né mental.
I stòri intruspetif sü la propria vida mental interiur sun minga suget a un atent esam de acürateza e pœden no vèss duperà per furmar generalizaziun predittif.
Insema a chesti svilupp en psicologia, l’è stà sviluppa un cumportament filosofich (di volt ciamà cumportament logich).
Chesti filosof ragionavan sul fatt che, se i stat mentai sun quaicos de material, ma minga cumportamental, alura i stat mentai sun probabilment istess ai stati interni del cervel.
Segond i teurì del identidà simbolich, el fatt che un cert stat cerebral l’è cunness cunt un solo stat mental de una persuna g’ha minga de significar che esist una relaziun asolüta intra tip de stat mental e tip de stat cerebral.
A la fin, l’idea de significà cuma üs de Wittgenstein g’ha purtà a una versiun del funziunalism cuma teuria del significà, ancamò sviluppada de Wilfrid Sellars e Gilbert Harman.
Donca, nass la dumanda se pœu vèssegh ancamò un fiscalism minga reduttif.
“Davidson dupera la tesi de la soravivenza: i stat mentai sun püsee impurtant di stat fisich, ma se pœu no ridurr tüt a chel.”
El cervel se sposta de un istant de temp al olter; el cervel g’ha donca identidà in del temp.
Un’analogia del sé o del mì sarès la flama de una candela.
La flama mustra un tip de continuità perché la candeòa se smorza minga menter l’è drée a brüsar, ma g’he minga davero nissuna identidà de la flama de un mument al olter in del temp.
Al stess mod, l’è un ilusiun che un l’è el stess individuo che l’è venuu a leziun chesta matina.
Chestu l’è simil ai proprietà fiisch del cervel che dan urigen a un stat mental.
I Churchland despess invocan el destin de olter teurì e ontologì popular sbajaa nassuu in del curs de la stòria.
Di filosof sustegnen che l’è dovuu a una confusiun cuncetual sottastant.
Puttòst duvaria vèss semplicement acetà che l’e l’esperienza del òmm pœu vèss descrivuu en mod diferent, par esempi en un vucabolari mental e en un vucabolari biologich.
El cervel l’è semplicement el cuntest sbajaa per l’üs del vucabolari mental: la ricèrca di stat mentai del cervel l’è donca un errur de categuria o un tip de sofisma de ragiunament.
E l’è carateristich de un stat mental che g’ha di qualità esperienzial, par esempi de dulur, che provuca dulur.
L’esistenz de event cerebral, en sé e per sé, se pœu no spiegar perché sun acumpagnà de cheste currispundent esperienz qualitatif.
Chestu deriva de un presuppost sü la pusibilità de spiegaziun ridutif.
El filosof tedesch del XX secul Martin Heidegger g’ha criticà i presuppost ontologich a la bas de un mudel inscì ridutif e g’ha afermà che l’era impusibel där un sens al esperienza en chesti termin.
Chestu prublema, donc de spiegar i aspett introspettif en prima persuna di stat mentai e de la cuscienza en general en termin de neuroscienza quantitativa en terz persuna l’è ciamà gap esplicatif.
G’he sun dü categorì separà coinvolt e una pœu no vèss redutt al oltra.
Per Nagel, la scienza l’è minga capas de spiegar l’esperienza sugetiva perchè l’è minga ancamò rivada al livel o al tip de savè dumandà.
Chesta proprietà di stat mentai cumporta che g’han di contenuu e referent semantich e che pœden vèss atribuì valur de verità.
Ma i idee o i giudizi mental sun veri o falsi, donca cuma pœden i stat mentai (idee o giudizi) vèss di prucess natürai?
Se el fatt l’è real, alura l’idea l’è vera: altriment l’è fals.
Cuma i prucess mentai sun intimament ligà ai prucess corporei, i descriziun che i scienzi natürai dan ai òmm giugan una funziun impurtant in de la filosofia de la ment.
Denter del camp de la neurobiologia, g’he sun tanti sottadisciplin che interesan i relaziun intra stat e prucess mentai e fisich: la neurofisiologia sensorial indaga la relaziun intra i pruces de perceziun e stimolaziun.
La biologia evoluziunistich, a la fin, stüdia i urigin e el svilupp del sistèm nervus del òmm e, cuma chesta l’è la bas de la ment, descrif anca el svilupp ontogenetich e filogenetich di fenomen mentai a partir de luur stadi plü primitif.
Un facil esempi l’è la moltiplicaziun.
Chesta dumanda l’è stada spinta innanz en tanti discüsiun filosofich a causa di indagin in del camp del inteligenza artificial (AI).
L’ubietif del AI fort, al cuntrari, l’è un computer cunt una cuscienza simil a chela di òmm.
El test de Turing g’ha ricevuu tanti critich, intra i olter la püsee famusa l’è forsi l’esperiment mental en camera cines furmulà de Searle.
La psicologia stüdia i legg che ligan chesti stat mentai intra luur o cun input e output per l’organism del òmm.
Una legg de la psicologia di furmi dis che i uget che se mœven in de la stess direziun sun sentì cuma cùlegà intra luur.
Inclùd la ricerca sül inteligenz e el cumportament, cuncentrados en particular sü cuma i informaziun sun rapresentà, elaborà e trasfurmà (en capacità cuma la perceziun, el lenguagg, la memoria, el ragiunament e l’emuziun) al interno di sistèm nervus (del òmm o de olter animai) e di machin (par esempi i urdinaduur).
Però, el lavurà de Hegel l’è diferent del stil de la filosofia de la ment anglo-american.
La fenomenologia, fundada de Edmund Husserl, se cuncentra süi cuntenü de la ment del òmm (varda noema) e sü cuma i prucess mudela i noster esperienzi.
Chestu l’è el cas del determinism materialistich.
Quaivun fà un olter pass innanz en chestu ragiunament: i persuni pœden minga determinar luur sultant cus’è che vœren e cus’è che fan.
“Luur che adütan chesta posiziun sugerisen che la dumanda “Sem liber?”
L’è minga apruprià identificar la libertà cun l’indeterminaziun.
El püsee impurtant cumptabilist de la stòria de la filosofia l’è stà David Hume.
Chesti filosof aferman che el curs del mund o a) l’è minga cumpletament determinà del diritt natüral, induè el diritt natüral l’è intercettà da un’agenzia fisicament indipendent, b) determinà sultant del diritt natüral indeterministich, opur c) determinà del diritt natüral indeterministich en linea cunt el sforz de aziun fisicament minga riducibel.
Pensan inscì: se la noster voluntà l’è minga determinada da nient, alura vorem chel che vorem sultant per cas.
L’idea de un sé cuma center esenzial che cambia no deriva del idea de un anim imaterial.
El Mantraga, principal orgen de govern de qests stats, l’era componid del re, del prim minister, del comandant in cap de l’armada, e del preved cap del re.
El Arthashastra al forniss un saj de la scienza de la politega per un governant savi, dei politege per i afari estern e la guerra, del sistema de un stat spia, e de la sorveglianza e de la stabilitaa economega de un stat.
I filosofie majore de l’epoga, confucianism, legalism, moism, agricolturalism e taoism, g’haveven çasqeduna un aspet politeg ind i so scœle filosofege.
El Legalism al sostegneva un govern propi autoritari basad in su punizion e lej draconiane.
“A la fin del period antig, però, la vision Asciarita ““tradizional”” l’ha, in jeneral, trionfad.”
Però, ind el penser ocidental, se suponn jeneralment qe la fudess una specifega area propria domà dei grands filosof de l’Islam : el al-Kindi (Alkindus), el al-Farabi (Abunaser), el Ibn Sina (Avicena), el Ibn Bajjah (Avempaç) e ‘l Ibn Rushd (Averroè).
Per esempi, i ideie del Khawarij ind i prim agn de la storia islamega sora Khilafa e Ummah, o qell de l’Islam sciita in sul concet de Imamah inn considerade prœve de penser politeg.
L’aristotelism l’è fiorid quand qe l’epoga d’or islamega l’ha vest nasser una continuazion dei filosf peripateteg qe hann implementad i ideie de l’Aristotel ind el contest del mond islameg.
“Intra i olter filosof importants de l’epoga g’è el Nizam al-Mulk, un studios persian e visir de l’Imper Seljuqid qe l’ha componid el Siyasatnama, o el ““Liber del govern”” in ingles.”
Fors el filosof politeg plusse influent de l’Europa medieval l’è stait el Sant Tomas d’Aquin, qe l’ha vutad a reintroduxer i œvre de l’Aristotel, qe eren staite trasmetude a l’Europa catolega domà a travers de la Spagna musulmana, insema ai coments de l’Averroè.
Dei olter, come el Nicola Oresme ind el so Liber dei Politege, negen categoregament qest dreit a roversar un sovran injust.
Qell’œvra, come I Discors, una rigorosa analisi de l’antigitaa classega, l’ha influenzad tant el modern penser politeg ind el Ovest.
In qualsessia cas, el Machiavelli al presenta una vision pragmatega e ind una quai manera consequenzialista de la politega, segond la qual el ben e ‘l mal inn domà dei mez drovads per rivar a un fin, çoè l’aquisizion e ‘l mantegniment del poder assolut.
Qests teoreg eren guidads de do question bas : prim, per qual dreit o necessitaa i persone formen i stats ; segond, qual la poderess vesser la forma meiora de stat.
“El termen ““govern”” al se riferiress a un grup specifeg de persone qe ocupen i istituzion del stat, e creen i lej e i ordenaments ai quai el popol, con lor denter, al saress vincolad.”
La pœl vesser anca comprenduda come l’ideia del liber mercad aplicada a’l comerç internazional.
El criteg plussee ciar de la Giexa in França l’era el François Marie Arouet de Voltaire, una figura representativa de l’Illuminism.
“El mè uneg rempiant l’è qe pœde miga vutar-t in qesta nobel impresa, la plussee bella e respetabel qe la ment uman la pœl indicar.”””
El Locke l’era dree a refudar la teoria politega paternament fondada del Sir Robert Filmer in favor d’un sistema natural basad in su la natura ind un particolar sistema dait.
A diferenza de la vision preponderant del d’Aquin in su la salveza de l’anema del pecad orijenal, el Locke al cred qe la ment de l’om la rivess ind el mond come una tabula rasa.
Anca se vun al pœl vesser preocupad dei restrizion de la libertaa de part de monarc o aristocrateg benevoi, la pagura tradizional l’è qe quand i sovran inn miga politegament responsabei denanz ai governads, lor governerann ind el so interess, inscambi qe ind el interess dei governads.
La justizia l’implica dei dover qe sont dover perfets, o ben dover qe inn correlads cond i dreits.
Al drova On liberty per discuter de l’uguaglianza de jener ind la societaa.
La libertaa dei antig l’era una libertaa republegana partecipativa, qe la ge dava ai citadin el dreit de influenzar dreitament i politeg a travers de dibatits e votazion ind l’assemblea publega.
La libertaa antiga l’era anca limitada a dei societaa relativament picene e omojenie, ind i quai i persone podiven vesser convenientement reunide insema ind un uneg post per tratar i afari publeg.
Inscambi, i eletor g’havarissen de elejer dei representants, qe deliberarissen in parlament in nom del popol e farissen sqivar ai citadin la necessitaa de un coinvoljiment quotidian ind la politega.
Ind el Leviatan, l’Hobbes l’esponn la so dotrina de la fondazion de stats e govern lejitimads e in su la creazion d’una scienza ojetiva de la mortalitaa.
In qell stat, ogni persona la g’havariss un dreit, o licenza, per tut ind el mond.
Publegad ind el 1762, l’è deventad vun dei plusse influents lavorar de filosofia politega ind la tradizion ocidental.
“Qei qe se pensen padron dei olter inn debon s’ciav plussee grands de lor.”””
La revoluzion industrial la produxid una revoluzion parallela ind el penser politeg.
Ind la metaa del secol XIX, l’è stait desvilupad el Marxism, e ‘l socialism in jeneral l’ha otegnud un cressent suport popolar, soratut de la class lavoratrix urbana.
A diferenza del Marx qe al crediva ind el materialism storeg, l’Hegel al crediva ind de la Fenomenolojia del Spirit.
Ind el mond anglo-amerigan, l’anti-imperialism e ‘l pluralism hann començad a ciapar forza a la fin del secol XX.
Qest a l’era ol temp del Jean-Paul Sartre e del Louis Althusser, e i vitorie del Mao Zedong in Cina e del Fidel Castro a Cuba, come anca i events del maj del 1968, hann portad a un cressent interess ind la ideolojia revoluzionaria, specialment ind la Nœva Manzina.
El colonialism e ‘l racism eren question important qe eren vegnude fœra.
El sucess del feminism, dei moviments sociai LGBT e la fin del domini colonial e de la politega de esclusion de qei minoranze compagne dei afro-amerigan e dei minoranze sessuai ind el mond desvilupad hann portad a deventar signifegativ el penser feminista, post-colonial e multicultural.
El Rawls l’ha drovad un esperiment de penser, la posizion orijenal, ind el qual i partids cernissen i principi de justizia per la strutura de bas de la societaa de dree a un vel de ignoranza.
Contemporaniament cond el sucess de l’etega analitega ind el penser anglo-amerigan, intra i agn 1950 e i agn 1980, inn vegnude fœra diverse nœve linie de filosofia direte a la critega dei societaa esistent.
“In su dei linie un poo diverse, un grand numer de olter pensador continentai - anc’mò largament influenzads del Marxism - hann pondid una nœva enfasi in sul struturalism e in su un ““retorn a l’Hegel””.”
Un olter dibatit l’è intoren ai critege (distinte) a la teoria dei politege liberai faite del Michael Walzer, del Michael Sandel e del Charles Taylor.
I comunitari tenden a suportar un controll local plusse grand e politege economege e sociai qe incorajen la cressida del capital social.
Un para de prospetive politege sorapondide, nassude vers la fin del secol XX inn el republeganism (o neo o civeg-republeganism) e l’aproç ai capacitaa.
Per un republegan l’istessa condizion de s’ciavituu, senza vardar come un s’ciav l’è tratad, l’è questionabel.
Tant l’aproç dei capacitaa qe el republeganism traten la cerna come vergot qe al g’ha de vesser finanziad.
Remacabel per i teorie segond i quai i uman inn animai sociai e qe i polis (citaa-stat de la Grecia antiga) inn esistide per portar la bona vita adeguada per qests animai.
El Burke l’era vun dei sostegnidor major de la revoluzion amerigana.
El Chomsky l’è vun dei principai criteg de la politega estera dei Stats Unids, del neoliberism e del capitalism de stat contemporani, del conflit israelo-palestines e dei principai media de informazion.
William E. Connolly : l’ha vutad a introduxer la fisolofia post-moderna ind la teoria politega, e l’ha promœvud dei nœve teorie in sul pluralism e la democrazia agonistega.
Thomas Hill Green : pensador liberal modern e prim sostegnidor de la libertaa positiva.
I so prim lavorar inn staits fortament influenzad de la scœla de Francofort.
Al sostegneva un capitalism de liber mercad ind el qual el rœl principal del stat l’è de mantegner el domini de la lej e lassar desvilupar l’orden spontani.
David Hume : el Hume l’ha critegad la teoria del contrat social del John Locke e d’olter come basada ind sul mit de un quai acord real.
Plusse famos per la Deciarazion de Indipendenza dei Stats Unids.
L’ha sostegnud la necessitaa de una organizazion internazional per preservar la pax ind el mond.
Al s’è slontanad de l’Hobbes in qest, cond el basar-s in su l’ipotesi de una societaa ind la qual i valor morai inn indipendents de l’autoritaa governativa e largament scompartids, al sostegneva un govern cond poder limitads a la protezion de la proprietaa personal.
Vun dei fondador del marxism ocidental.
L’ha dait un saj de la politega de un stat de un pont de vista realisteg insambi de basar-s in su l’idealism.
Come teoreg politeg, al crediva ind la separazion dei poder e l’ha inxubid un insema complet de controi e balançament qe inn necessari per protejer i dreits de un individov de la tirania de la majoranza.
“L’ha introdot el concet de ““desublimazion repressiva””, ind la qual el controll social al pœl operar miga domà cond un controll diret, ma anca de la manipolazion del desideri.”
L’ha cread el concet de ideoloja ind el sens (ver o fals) de credenza qe la modella e controlla i azion sociai.
Mencius : vun dei plussee importants pensador de la scœla confuçana, l’è stait el prim teoreg a portar un argoment coerent in favor de un oblig dei sovran vers i governads.
“Montesquieu : l’ha analizad la protezion del popol cond un ““equilibri dei poder”” ind i division de un stat.”
I so interprets hann debatud el contegnud de la so filosofia politega.
Platon : l’ha scrivud el long dialog La Republega ind el qual l’ha espost la so filosofia politega : i citadin g’havarissen de vesser spartids in tre categorie.
Ayn Rand : fondador de l’ojetivism e prim motor dei moviments ojetivista e libertari ind l’Ameriga de la metaa del secol XX.
El govern al doveva vesser separad de l’economia ind l’istessa manera e per i stesse rexon per i quai l’era stait separad de la relijon.
“Adam Smith : despess se dix qe l’ha fondad l’economia moderna ; l’ha spiegad el rivar dei benefici economeg del comportament interessad (““la man invisibel””) de artexan e comerçants.”
Socrat : largament considerad el fondador de la filosofia politega ocidental, grazia a l’influenza dei so discors in sui atenies contemporani ; vest qe el Socrat l’ha mai scrivud negot, la plu part de qell qe noltr sem in su de luu e i so insegnaments la riva a travers del so plussee famos student, el Platon.
Max Stirner : important pensador ind el anarqism e principal representant de a corrent anarqista cognossuda come anarqism individualista.
Dei oltre forme de filosofia social includen la filososfia e la jurisprudenza politega, qe se interessen principalment dei societaa del stat e del govern e ‘l so fonzionament.
La filosofia presocratega, cognossuda anca come filosofia grega antiga, l’è filosofia grega antiga inanz del Socrat.
El so lavorar e scriver l’è asquas tut perdud.
La filosofia presocratega la nass ind el secol VI cond i tri milesian : Tales, Anassimander e Anissamen.
Xenofane l’è cognossud per el so judizi criteg a l’antropomorfism dei déi.
La scœla Eleatega (Parmenide, Zen de Elea, e Meliss) l’è vegnuda fœra ind el V secol a.C.
Anaxagora e Empedocle hann cuntad su de manere diferente comè l’univers l’è stait cread.
“L’è stait doprad per la prima vœlta del filosof todesc J.A. Eberhard comè ““Filosofia pre-socratega”” a la fin del secol XVIII.”
La definizion la g‘ha dei desvantaj, del moment qe tants pre-Socrateg eren interessads sossenn a l’etega e a comè far a viver la vita plussee bella.
Segond James Warren, la distinzion intra i filosof pre-Socrareg e i filosof del period classeg l’è marcada miga insì tant del Socrate, ma de la geografia e de quai liber inn resistuds a’l temp.
L’om de studi André Laks al fa la distinzion intra do manere tradizionai de separar i pre-Socrateg dei Socrateg, l’andar indree infina a‘l period classeg e el vegner in ça infina ai nosts temp.
Tante œvre inn titolade Peri Physeos, o De la Natura, un titol qe probabilment l’è stait metud plussee tard de olter autor.
A jontar-g plussee dificoltaa a la so interpretazion g’è el lenguaj misterios qe dopraven.
Teofrast, el sucessor de Aristotel, l’ha scrivud un liber enciclopedeg l’Opinion dei Fiseg, qe l’è stait el lavor standard in su i pre-Socreteg dei temp antig.
I studios adess drœven qell libr qì per referir-s ai ciapei col drovar uno sqema de codifega ciamad numerazion Diels-Kranz.
"Despœ de quell g'è un codex qe l'indica se el ciapell l'è una testimonianza, codifegad comè ""A"", o ""B"" se l'è una citazion direta del filosof."
L'era presocratega l'è durada incirca duu secoi, durant de quei l'imper persian aqemenid in espansion al s'è spantegad in vers ovest, inscambi i greg andaven inanz ind i rote comerciai e maritime, e i rivaven a Ciper e a la Siria.
I greg se eran revoltads ind el 499 A.C., ma a la fin i eren staits batuds ind el 494 A.C..
Divers fator hann contribuid a la nassion de la filosofia presocratega ind l'antiga Grecia.
Un olter fator l'era la facilitaa e la frequenza dei viaj intra-greg, qe la portava a la mesturoz e a'l confront dei idee.
El sistema politeg democrateg dei poleis indipendente l'ha contribuid anca a l'afermazion de la filosofia.
I idee dei filosof eren, ind una certa misura, resposte ai domande qe eren lijerment presente ind l'opera de l'Omer e de l'Hesiod.
A inn considerads predecessor dei presocrateg perqè i cerqen de far front a l'orijin del mond e de organizar sistemategament el folclor e i lejende tradizionai.
I prim filosof presocrateg hann anca viajad tant in oltre terre, qe al vœl dir qe el penser presocrateg al g'heva i radix a l'ester de soraplu qe in patria.
I filosof presocrateg compartiven l'intuizion qe g'era un'unega spiegazion qe la podeva spiegar sia la pluralitaa qe la singolaritaa de tusscoss - e qella spiegazion qì la saria no l'azion direta dei déi.
Tants cercaven el principi el material (arche) dei robe e el metod de la soa orijin e sparizion.
Ind el so sforz de dar-g un sens a l'univers hann coniad termen nœv e concet comè el ritm, la simetria, l'analojia, el dedutivism, el reduzionism, la matematizazion de la natura e oltr.
Al podaria segnifegar el principi o l'orijin cont el sotafond qe g'è un efet sui robe qe vegn adree.
Quest al pœl vesser stait per la mancanza de instruments, o a causa de la tendenza a vider el mond comè un'unitaa, indecostruibel, donca al saress impossibel per un œgg forest osservar frazion picinine de la natura sot controll sperimental.
Sistemateg perqè i hann cercad de universalizar i so descoverte.
I presocrateg eren miga ateista ; de tute i manere, i minimizaven la portada del coinvoljiment dei déi ind i fenomen naturai comè el tron o scassaven via totalment i déi del mond natural.
La prima fas de la filosofia presocratega, principalment i milesian, el Xenophanes e el Heraclitus, la consisteva ind el refud de la cosmogonia tradizional e ind el tentativ de spiegar la natura su la bas de osservazion e interpretazion empirege.
I eleateg eren anca monista (i credeven qe domà una roba la esist e tut el rest l'è domà una trasformazion de quella).
Luu l'ha considerad el prim filosof ocidental perqè l'era stait el prim a drovar la rexon, a drovar la prœva e a jeneralizar.
El Thales al pœl vesser stait de orijin fenicia.
El Thales, però, l'ha fait progredir la jeometria col so raxonament dedutiv astrat e l'è rivad a jeneralizazion universai.
El Thales l'heva visitad el Sardis, comè tants greg alora, indovè qe i rejister astronomeg eren tegnuds e al drovava i osservazion astronomege per question pratege (el regœi de l'oli).
Luu l'ha atribuid l'orijin del mond a un element inveci qe a un vesser divin.
L'era un member de l'élite del Miletus, sior e om de stait.
In resposta a'l Thales, l'ha postulad comè prim principi una sostanza indefinida, inlimitada e senza qualitaa (apeiron), de quella i oposts primari, cold e freid, umid e sec se inn diferenziads.
A l'è anca cognossud per haver speculad su l'orijin del jener uman.
L'ha anca scrivud un libr su la natura in prosa.
L'era un poeta bell viajad, i so interess primari eren la teolojia e l'epistemolojia.
L'ha diit notoriament qe se i bœv, i cavai o i leon podeven dissegnar, i dissegnaressen i so dee comè bœv, cavai o leon.
El Xenophanes l'inxubiva anca dei spiegazion naturalistege per fenomen comè el sol, l'arc in ciel e el fœg de Sant Elm.
Inscambi el Xenophanes l'era un pessimista su la capacitaa dei uman de rivar a la conossanza, al credeva anca ind el progress gradual a travers el penser criteg.
L'Heraclitus al parponeva qe tute i robe in natura inn ind uno stait de fluss perpetov.
El fœg al diventa aqua e terra e vice versa.
Lilinsì, l'Heraclitus al sostegn qe nun pœdom miga entrar ind l'istess fium do vœlte, una posizion sintetizada cont el slogan ta panta rhei (tutcoss al circola).
Un olter concet ciav de l'Heraclitus l'è qe i oposts ind una quai manera i se spegien vun cont l'olter, una dotrina ciamada unitaa dei oposts.
La dotrina de l'Heraclitus su l'unitaa dei oposts la sujeriss qe l'unitaa del mond e dei so varie part la se mantegn a travers la tension prodot dei oposts.
Un'idea fondamental ind l'Heraclitus l'è el logos, una parola grega antiga cont una varietaa de segnifegads ; l'Heraclitus al podaria haver doprad un segnifegad diferent de la parolla a ogni usaj ind el so libr.
Un quai dexena d'agn adree al g'ha havud de scapar de Croton e trasferir-s a Metapont.
Avanzaven i so idee, col rivar a l'afermazion qe tut al consist de numer, l'univers l'è fait de numer e tut l'è un refless de analojie e relazion jeometrege.
El so stil de vita l'era asceteg, al se trategneva dei vari piaxer e del mangiar.
I oltr filosof presocrateg toveven in jir el Pythagoras per la soa credenza ind la reincarnazion.
El pitagorism l'ha influenzad i corrente cristiane sucessive comè el neoplatonism, e i so metods pedagogeg eren staits adatads del Platon.
Segond l'Aristotel e el Diogenes Laertius, el Xenophanes l'era stait el maestr del Parmenides, e l'è debatud se el Xenophanes al dovaria anca vesser considerad un Eleateg.
Luu l'è stait el prim a dedur qe la terra l'è sferega.
El Parmenides l'heva scrivud un poema dificil de interpretar, ciamad On Nature o On What-is, qe sostanzialment l'ha influenzad la filosofia grega sucessiva.
El poema al se compon de tre part, el proemi (çoè la prefazion), la via de la veritaa e la via de l'opinion.
La via de la veritaa l'era alora, e l'è ancamò incœ, considerada tant plussee importanta.
Donca, tute i robe qe pensom vesser vere, anca nun medem, inn false representazion.
La dea l'insegna a'l Kouros a drovar el so raxonament per capir se i varie afermazion inn vere o false, col scartar i sens comè fallads.
El Zenon e 'l Melissus inn andaits inanz col penser del Parmenides su la cosmolojia.
L'ha cercad de spiegar perqè a pensom qe vari ojets inesistents esisten.
L'Anaxagoras l'era nassud in Ionia, ma l'era stait el prim grand filosof a emigrar a Aten.
L'Anaxagoras l'era stait anca una granda influenza sul Socrates.
I interpretazion varien su de quell qe luu l'intendeva.
Tuts i ojets eren mistura de vari elements, comè aria, aigua e oltr.
Anca el Nous l'era considerad un element costitutiv de l'univers, ma l'esist domà ind i ojets vivents.
L'Anaxagoras l'ha fait progredir el penser milesian su l'epistemolojia, col sforzar-s de stabilir una spiegazion qe la podess vesser valida per tuts i fenomen naturai.
Segond el Diogenes Laertius, l'Empedocles l'ha scrivud duu libr in forma de poema : Peri Physeos (su la natura) e i Katharmoi (purifegazion).
"Al va anca inanz col penser de l'Anaxagoras sui quatr ""radix"" (çoè i elements classeg), qe col mes'ciar-s a creen tute i robe intorn a nun."
Qei do forze qì inn oposte e cont l'azion su la materia dei quatr radix, i unissen in armonia o destrugen i quatr radix, cont la mistura resultanta qe l'è tute i robe qe esisten.
A inn famos soratut per la soa cosmolojia atomega, anca se el so penser al comprendeva tants oltr camp de la filosofia, comè l'etega, la matematega, l'estetega, la politega e anca l'embriolojia.
El Democritus e el Leucippus eren sceteg relativament a la atendibelitaa dei nosts sens, ma i eren segur qe el moviment l'esist.
I atom se mœven ind el vœi, i interajissen vun cont l'olter e formen la pluralitaa del mond indov qe vivom, ind una manera purament mecanega.
El Democritus l'heva concludud qe dejà qe tut l'è atom e vœi, tants dei nosts sens inn miga reai ma convenzionai.
I hann atacad el penser tradizional, dei dè a la moralitaa, col far-g la strada a ulterior progress de la filosofia e de oltre dissipline comè el teater, i scienze sociai, la matematega e la storia.
I sofista insegnaven la retorega e comè far front ai question de ponts de vista multipla.
El Gorgia l'ha scrivud un libr intitolad On Nature, indov qe l'atacava i concets eleateg de quell qe l'è e quell qe l'è miga.
L'Antiphon l'ha metud la lej natural contra la lej de la citaa.
Luu l'ha cercad de spiegar sia la varietaa qe l'unitaa de l'univers.
El Diogenes de Apollonia l'è tornad a'l monism milesian, ma cont un penser plutost plussee elegant.
Anca se el Pitagora e l'Empedocle conligaven la soa autoproclamada savieza a'l so status divinament ispirad, i cercaven de insegnar o esortar i mortai a cercar la veritaa sul regn natural - el Pitagora a travers i mez de la matematega e la jeometria e el Empedocle a travers l'esposizion ai esperienze.
Lor atacaven i representazion tradizionai dei dee qe l'Omer e l'Esiod heven stabilid e meteven sot esam la relijon popolar grega, col principiar del scisma intra la filosofia natural e la teolojia.
El penser teolojeg al comença cont i filosof milesian.
El Xenophanes l'ha ponud tri presuposts per el Signor : luu al g'heva de vesser tut bon, inmortal e someiar-g miga a l'om ind l'aspet, qe 'l g'heva un grand impat sul penser relijos ocidental.
L'Anassagora l'afermava qe l'intellijenza cosmega (nous) la da vita ai robe.
A l'è stait l'Hippocrates (de sovent aclamad comè el pader de la medexina) quell qe l'ha separad - ma miga completament - i duu ambits.
La natura in trasformazion costanta l'è sintetizada de l'assioma panta rhei de l'Heraclitus (tutcoss l'è ind un stait de fluss).
I presocrateg cercaven de capir i vari aspets de la natura per mez del razionalism, dei osservazion e cont l'ofrir i spiegazion qe i poteven vesser considerade scientifege, col dar la nassion a quell qe l'è diventad el razionalism ocidental.
L'Anaximander l'ha inxubid el principi de la rexon suficenta, un argoment revoluzionari qe l'havaress prodot anca el principi qe negot al riva de negot.
El Xenophanes l'ha anca fait una critega a la relijon antropomorfega cont l'evidenziar in manera razional l'inconsistenza dei representazion dei dee ind la relijon popolar grega.
Anca dei oltr presocrateg heven cercad de responder a la question dell'Arqè, cont l'inxubir varie resposte, ma el prim pass vers el penser scientifeg l'era jamò stait fait.
El penser filosofeg prodot dei presocrateg l'ha influenzad pesantement i filosof, i storeg e i dramaturg sucessiv.
I naturalista heven impressionad el jovin Socrates e luu al s'era interessad de la ricerca de la sostanza de l'univers, ma el so interess l'era svanid man a man qe al se concentrava semper plussee su l'epistemolojia, la virtuu e l'etega plutost qe sul mond natural.
"El Ciceron l'analizava i so opinion sui presocrateg ind i Tusculanae Disputationes, col destinguer la natura teorega del penser presocrateg dei precedents ""savi"" qe eren interessads a question plussee pratege."
l'Aristotel al parlava dei presocrateg ind el prim libr de la Metafisega, comè introduzion a la soa filosofia e a la recerca de l'Arqè.
El Francesc Bacon, un filosof del secol XVI cognossud per haver fait avanzar el metod scientifeg, l'era stait probabelment el prim filosof de l'era moderna a drovar estensivament i assioma presocrateg ind i so tests.
"El Friedrich Nietzsche l'amirava profondament i presocrateg, e ie ciamava "tirann del spirit" per marcar la soa antitesi e la soa preferenza contra el Socrates e i so sucessor."
Segond la soa narrativa, delineada in tants dei so libr, l'era presocratega l'era staita l'era gloriosa de la Grecia, inscambi la insì ciamada Etaa de l'or sucessiva l'era staita un'epoca de decadenza, segond el Nietzsche.
Anca se qell period qì - conossud ind la soa prima part comè el period de la Primavera e de l'Autum, e el period dei Staits Combatents - ind la soa part darera a l'è careg de rebellots e bataie sanguinose, l'è anca cognossud comè l'Etaa de l'or de la filosofia cinesa perqè una vasta varietaa de penser e idee eren staits desvilupads e tratads liberament.
El taoism (ciamad anca Daoism), una filosofia qe l'enfatiza i tri joiei del Tao : compassion, moderazion e umiltaa, inscambi el penser taoista al se concentra jeneralment su la natura, la relazion intra l'umanitaa e l'univers ; la salut e lonjevitaa ; e el wu wei (azion a travers l'inazion).
L'agrarianism, o la Scœla de Agrarianism, qe la parpognava el comunitarism e l'ingualitarism utopeg dei paisan.
I studios de qella scœla qì eren brav orador, debatidor e tateg.
"La Scœla dei ""Conferenza minore"", qe l'era no una scœla de penser unega, ma una filosofia costruida de tuts i penser qe i vegneven discuss e orijinads de la jent normal de la strada."
El confucianesm l'era stait particolarment fort durant la dinastia Han, el so plussee grand pensador l'era stait el Dong Zhongshu, qe l'heva integrad el confucianesm cont el penser de la scœla Zhongshu e la teoria dei Cinq Elements.
In particolar, i refudaven l'assunzion del Confucius comè una figura divina e a l'consideraven comè el plussee grand savi, ma semplixement un uman e mortal.
El budism l'era rivad in Cina incirca ind el secol I P.C., ma l'era miga stait infina ai dinastie del Nord e del Sud, e la Sui e la Tang qe l'ha otegnud una considerevole influenza e recognossiment.
Quest al guida l'indajen su l'uneg vesser qe al sotasta la diversitaa dei fenomen empireg e l'orijen de tute i robe.
I set Rishi - l'Atri, el Bharadwaja, el Gautama, el Jamadagni, el Kasyapa, el Vasishtha, el Viswamitra.
La filosofia grega antiga l'era nassuda ind el secol VI A.C., col marcar la fin dei secoi scur greg.
Al tratava una granda varietaa de argoments, intra quei l'astronomia, l'epistemolojia, la matematega, la filosofia politega, l'etega, la metafisega, l'ontolojia, la lojega, la biolojia, la retorega e l'estetega.
I linie ciare e ininterrote de influenza porten dei antig filosof greg e ellenisteg a la filosofia romana, a la filosofia islamega antiga, a la scolastega medieval, a'l Renassiment europee e a l'Etaa dei lum.
Ma hann insegnad a lor medem a raxonar.
"El Thales l'ha ispirad la scœla filosofega milesiana e g'inn andaits adree l'Anaximander, qe al sostegneva qe el substrait o l'Arqè al podeva miga vesser l'aigua o vun qualsessia dei elements classeg, ma l'era inveci quaicoss de ""inlimitad"" o ""indefinid"" (in greg, l'apeiron)."
"A l'incontrari de la scola milesiana, qe la pon un element stabel comè l'Arqè, l'Eraclit l'insegnava qe el panta rhei (""tuscoss al circola""), l'element plussee vexin a qell fluss etern qì l'è el fœg."
El vesser, luu al sostegneva, per definizion l'implica l'eternitaa, inscambi domà quell qe al pœl vesser pensad ; una roba qe l'è, de soraplu, la pœl no vesser implunemanc, e donca la rarefazion e la condensazion dei Milesian l'è impossibel relativament a'l vesser ; a la fin, perqè el moviment al necessita qe vergot l'esista asca la roba qe la se mœv (viz.
A sostegn de quell, l'allev del Parmenides, el Zenon de Elea, l'heva tentad de demostrar qe el concet de moviment l'era insensad e donca tal moviment l'esisteva miga.
Anca el Leucippus al proponeva un pluralism ontolojeg cont una cosmogonia basada sora duu elements principai : el vœd e i atom.
"Inscambi la filosofia l'era un'ativitaa consolidada inanz del Socrates, el Ciceron al le credita comè ""el prim qe l'ha fait vegnir jo la filosofia del ciel, l'ha collocada ind i citaa, l'ha introdota ind i fameie e al l'ha obligada a esaminar la vita e la moral, el ben e el mal."""
El fait qe tante conversazion qe coinvoljeva el Socrates (comè cuntad su del Platon e del Xenophon) i finissen senza vesser rivads a una conclusion definitiva, o aporetegament, l'ha stimolad el dibatit sul segnifegad del metod socrateg.
El Socrate l'ha insegnad qe nissugn al desidera çò qe l'è mal, e donca se un quaivun al fa quaicoss qe l'è verament mal, al g'ha de vesser infenciçaria o per ignoranza ; de conseguenza, tuta la virtuu l'è conossanza.
El grand statista Pericles l'era streitament associad cont quest imprendiment nœv e cont l'amix de Anaxagoras, anca se, i so aversari politeg l'hann colpid cont el profitar de una reazion conservativa contra i filosof ; a l'era diventad un crimen indagar i robe sora el ciel o sota la terra, argoments considerads vœi.
El Socrate, de tute i manere, l'è l'uneg sojet rejistrad comè acusad su la bas de qella lei qì, condanad e sentenziad a mort ind el 399 A.C. (varda el process del Socrates).
El Platon al pon el Socrates comè el principal interlocutor ind i so dialog, col derivar de lor la bas del platonism (e per estension, el neoplatonism).
El Zenon de Citium a soa vœlta l'ha adatad l'etega del cinism per articolar el stoicism.
Insem a'l Xenophon, el Platon l'è la font primaria de informazion su la vita e i credenze del Socrates e l'è miga semper facil destinguer intra i duu.
Anca se el govern de un om savi al saress preferibel a'l governar per lej, el savi al pœl miga vutar via qe per vesser judegad dei imprudents, e donca in pratega, el governar per lej l'è retegnud necessari.
I dialog del Platon g'hann anca tematege metafisege, la plussee famosa de quei l'è la soa teoria dei forme.
La paragona la major part dei vesser uman a jent ligade su ind una caverna, qe i varden domà i ombrie sui mur e i g'hann miga un'oltra concezion de la realtaa.
Se qei viajador qì andaressen denter ancamò ind la caverna, i jent de denter (qe i g'hann ancamò familiaritaa nomà coi ombre) i saressen no atrezade per creder ai relazion de qell "mond de fœra" lì.
el Bertrand Russell, A History of Western Philosophy (New York : Simon & Schuster, 1972).
“Al critega i rejim descrivuds ind el Republega e ind i Lej del Platon, e al se riferiss a la teoria dei forme come ““parolle vœde e metafore poetege.”””
Antisten l’era ispirad de l’ascetism del Socrat, e l’ha acusad el Platon de orgœi e presunzion.
L’era stait fondad de l’Euclid de Megara, vun dei allev del Socrat.
El pirronism al pond el rivar a l’atarassia (un stat de equanimitaa) come la manera per conseguir l’eudaimonia.
“La so etega l’era basada in su ““la recerca del piaxer e ‘l refud del dolor””.”
I so contribuds lojeg inn anc’mò presents ind el calcol proposizional contemporani.
Qest period sceteg de l’antig platonism, de l’Arcesilav a’l Filon de Larissa, l’è cognossud come la Nœva Academia, anca se un quai autor antig l’ha jontad de oltre sotadivision, come una Academia Mediana.
Intant qe l’obietiv dei pirronista l’era el rivar a l’atarassia, despœ de l’Arcesilav i academeg sceteg hann miga sostegnud l’atarassia come obietiv central.
Ind el Imper bizantin i ideie grege inn staite preservade e studiade, e poc despœ de la prima granda espanision de l’Islam, però, i calif abasid hann autorizad la regœida dei manuscriits greg e hann ciapad dei tradutor per volzar el so prestij.
La filosofia medieval l’è la filosofia qe l’è esistida ind el Medioev, l’epoga qe la va pressapoc de la borlada de l’Imper Roman d’Ocident ind el secol V a’l Renassiment ind el secol XV.
A part i possibei ecezion de l’Avicena e de l’Averroè, i pensador medievai se consideraven miga filosof del tut : per lor, i filosof eren i antig scritor pagan compagn del Platon e de l’Aristotel.
Vuna dei question plussee debatude de l’epoga l’era qella de la rexon contra la fed.
G’è jeneralment consens a dir qe l’è principiad cond l’Agostin (354-430) qe al fa part streitament del period classeg, e l’è finid cond l’ultema renassion del saver a la fin del secol XI, a’l principi del period volt medieval.
Plu tardi, i moneg eren drovads per istruir aministrador e omen de Giexa.
Una part granda del lavorar de l’Aristotel l’era descognossuda in ocident in qest period.
L’Agostin l’è considerad el plussee grand dei Pader de la Giexa.
Per plu de milla agn, la g’è asquas miga staita un’œvra latina de teolojia o filosofia qe l’habia miga citad i so scriits, o l’habia miga invocad la so autoritaa.
L’è deventad consol ind el 510 ind el regn dei Ostrogots.
L’ha scrivud dei coments in su qeste œvre, e in su l’Isagojè del Porfiri (un coments ai Categorie).
Intoren a qest period inn vegnude fœra diverse contraversie teolojege, come la question se Dé l’havess predestinad vergun per la salvazion e vergun d’olter per la danazion.
L’obiada è-la ingual a’l corp storeg de Crist ?
Qest period l’ha anca vest una renassion de l’erudizion.
Plu tardi, sota Sant Abon de Fleury (abad 988-1004), cap de la scœla abazial reformada, Fleury l’ha cognossud una segonda etaa d’or.
El principi del secol XIII secol l’ha vest el colm de la redescoverta de la filosofia grega.
I potents sovran normands regœiven omen de saver de l’Italia e de oltre bande ind i so cort come segn del so prestij.
I universitaa s’inn desvelupade ind i grande citaa d’Europa in qest period, e orden cleregai rivai ind la Giexa hann principiad la bataia per el controll politeg e intelletual sora qests center de la vita educativa.
I grands representants del penser domenigan in qest period eren l’Albert Magn e (soratut) el Tomas d’Aquin, qe cond la so injegnosa sintesi del razionalism greg e de la dotrina cristiana l’è rivad a la fin a definir la filosofia catolega.
“El d’Aquin l’ha mostrad qe l’era possibel incorporar bona part de la filosofia de l’Aristotel senza borlar ind i ““error”” del comentador Averroè.”
El problema del mal : i filosof classeg hann speculad in su la natura del mal, ma el problema de saver come un Dé omnipotent, omnissent e amorevol l’ha podud crear un sistema de robe indov qe l’esist el mal l’è saltad fœra per la prima vœlta ind el period medieval.
Però, a partir del secol XIV, el cresser de l’utilizazion del rexonament matemateg ind la filosofia natural l’ha preparad la via per el sucess de la scienza a’l principi del period modern.
Ind el period precedent, scritor compagn del Peder Abelard hann scrivud dei coments in sui lavorar de la Lojega vegia (i Categorie de l’Aristotel, In su l’interpretazion, e l’Isagojè del Porfiri).
(La parola ‘intenzionalitaa’ l’è staita reportada a la lux del Franz Brentano, qe al g’haveva l’intenzion de refleter l’utilizazion medieval).
“El nom ““Filosofia del Renassiment”” l’è drovad dei studios de la storia intelletual per riferir-s a’l penser qe al corr per l’Europa pressapoc del 1355 a’l 1650 (i date inn de portar inanz per l’Europa central e del nord e per i bande sota influenza europea, come l’Ameriga spagnœla, l’India, el Japon e la Cina).”
L’ipotesi segond la qual i œvre de l’Aristotel eren fondamentai per la comprension de la filosofia l’è miga vegnuda a mancar ind el Renassiment, qe l’ha vest un fiorir de nœve traduzion, coments e olter interpretazion dei so lavorar, tant in latin qe in lengua vernacolar.
Qests ultem, simei ind una quai manera ai dibatits modern, esaminaven i pro e i contra de particolar posizion o interpretazion filosofege.
El Platon, cognossud dreitament domà a travers de duu dialog e mez ind el Medioev, l’è deventad famos grazia a numerose traduzion latine ind l’Italia del secol XV, qe inn rivade a’l pont plussee volt con la propi influent traduzion dei so lavorar complets del Marsili Ficin a Fiorenza ind el 1484.
Miga tuts i umanista del Renassiment hann seguid el so esempi in tut, ma el Petrarca l’ha contribuid a’l slargament del ‘canon’ del so temp (la poesia pagana inanz l’era staita considerada frivola e pericolosa), vergot qe l’è sucedud anca ind la filosofia.
Anca dei olter movements de la filosofia antiga inn retornads de moda.
Qesta posizion l’è staita messa semper plussee a dura prœva ind el Renassiment, vest qe divers pensador sostegneven qe i classifegazion del Tomas eren miga esate, e qe l’etega l’era la part plussee important de la moralitaa.
Come hem vest, crediven qe la filosofia la podariss vesser metuda sota l’ala de la retorega.
Ind el 1416-1417 el Leonard Bruni, el preminent umanista del so temp e canceller de Fiorenza, l’ha retradot l’Etega de l’Aristotel ind un latin plussee fluid, idiomateg e classeg.
L’ideia a la bas l’era qe la filosofia la dovarissen vesser liberada del so jerg tecneg insì qe semper plussee persone i podarissen vesser bone de lejer-la.
El Desideri Erasm, el grand umanista olandes, l’haveva preparad infina una edizion grega l’Aristotel, e a la fin qei qe insegnaven filosofia ind i universitaa g’haveven almanc de far parir de cognosser el greg.
Però, una volta determinad qe l’italian l’era una lengua con merit leterari e qe la podeva portar el pes de una discussion filosofega, hann començad a rivar numeros sforz in qesta direzion, in particolar del 1540 e inanz.
Num sem qe i dibatits a proposet de la libertaa de la volontaa hann segutad a infiamar-s (per esempi, ind el famos scambi intra l’Erasm e el Martin Luter), qe i pensador spagnœi eren semper plussee ossessionads de la nozion de nobiltaa, qe el duell l’era una pratega qe l’ha jenerad una granda quantitaa de literadura ind el secol XVI (è-l amissibel o miga ?).
G’hem miga de desmentegar qe la plu part dei filosof del so temp eren cristian almanc de nom, se miga devots, qe el secol XVI l’ha vest tute do i riforme protestant e catolega, e qe la filosofia del Renassiment la riva a’l pont plusse volt ind el period de la guerra dei Trent’Agn (1618-1648).
In conclusion, come ogni olter moment de la storia del penser, la filosofia del Renassiment la pœl miga vesser considerada come se l’havess portad vergot de interament nœv né come se l’havess segutad per secoi a repeter i conclusion dei so predecessor.
La filosofia moderna l’è la filosofia desvilupada ind l’etaa moderna e associada con la modernitaa.
Dei secoi XVII e XVIII i figure majore ind la filosofia de la ment, de l’epistemolojia e de la metafisega eren pressapoc spartide in duu grup principai.
“I ““Empirista,”” inscambi, sostegneven qe la cognossenza la g’haveva de començar cond l’esperienza sensorial.”
Dei oltre figure important ind la filosofia politega inn el Thomas Hobbes e ‘l Jean-Jacques Rousseau.
El Kant l’ha descadenad una tempesta de lavorar filosofeg in Jermania a’l principi del secol XIX, a començar de l’idealism todesc.
El Karl Marx l’ha ciapad tant la fisolofia de la storia de l’Hegel qe l’etega empiristega dominant ind Gran Bretagna, e insì l’ha trasformad i ideie de l’Hegel ind una forma streitament materialista e l’ha pondid i bas per el desvilupar-s de la scienza de la societaa.
El Arthur Schopenhauer l’ha portad l’idealism a la conclusion qe el mond l’era domà un inutel jœg senza fin de imajen e desideri, e l’ha sostegnud l’ateism e ‘l pessimism.
El Cartesi al sostegneva qe tante dotrine metafisege scœlastege predominant eren senza signifegad o false.
L’ha prœvad a meter in banda tut qell qe al podeva dei so convinzion, per determinar qell qe al saveva cond certeza.
De qesta bas al recostruiss la so cognossenza
Inscambi el storicism al recognoss el rœl de l’esperienza, al se desferenzia de l’empirism ind el assumer qe i daits sensoriai poden miga vesser capids senza considerar i circostanze storege e culturai ind i quai inn faite i osservazion.
“Come tal l’empirism l’è caraterizad inanz de tut de l’ideia de permeter ai daits osservads de ““parlar per lor medesim””, inveci i ponts de vesta concorrents se oponeven a quest ideal.”
In oltre parolle : l’Empirism comè concet al g’ha de vesser costruid cond dei oltr concets, qe tuts insema permeten de far dei importante descriminazion intra divers ideai a la bas de la scienza contemporania.
Epistemolojegament, l’idealism al se manifesta come un sceticism a proposet de la possibilitaa de cognosser tute i robe indipendent de la ment.
Al descriv un process ind el qual la teoria l’è estraita de la pratega, e l’è aplicada anc’mò a la pratega per formar qella qe l’è ciamada intelijenza pratega.
Brian Leiter (2006) pajina internet Filosofia “Analitega” e “Continental”.
La filosofia contemporania l’è el period atual ind la storia de la filosofia ocidental, començad a’l principi del secol XX cond el cresser de la professionalizazion de la dissiplina e ‘l sucess de la filosofia analitega e continental.
La Jermania l’è staita el prim stat a professionalizar la filosofia.
De soraplu, a diferenza de tante scienze qe inn rivade a haver-g una bona industria de liber, riviste e programa televisiv destinade a popolarizar la scienza e a comunegar i resultads tecneg de un domini scientifeg a’l grand publeg, i lavorar dei filosof professionista direts a un publeg estern de la profession resten rar.
Ogni division la organiza una granda conferenza annual.
Intra i so tante oltre ativitaa, l’associazion l’è responsabel de l’aministrazion de tants dei recognossiments plussee volts de la profession.
“Qell desvilup qì l’è stait pressapoc contemporani cond el lavorar del Gottlob Frege e del Bertrand Russell qe l’inaugurava un nœv metod filosofeg basad in sui analisi del lenguaj cond la lojega moderna (de qì el termen ““filosofia analitega””).”
“Un quai filosof, compagn del Richard Rorty e del Simon Glendinning, al sostegn qe qesta distinzion ““analiteg-continental”” l’è nemixa de la dissiplina ind el so insema.”
Despœ, i filosof analiteg e continental se desferenzien in su l’importanza e l’influenza dei filosof sucessiv sora i respetive tradizion.
Anca se, vest qe la filosofia continental e qella analitega g’hann una vision insì diversa in su la filosofia despœ del Kant, la filosofia continental l’è despess considerada in sens plussee larg per ciapar denter ogni filosof o movement post-Kant important per la filosofia continental ma miga per la filosofia analitega.
Donca la filosofia continental la tend vers el storicism, menter la filosofia analitega la tend a tratar la filosofia in termen de problema discrets, bon de vesser analizads in manera indipendent dei so orijen storege.
I principai scœle ortodosse inn nassude intra el principi de l’era comun e l’Imper Gupta.
Qeste tradizion relijos-filosofege inn staite plu tardi regrupade sota l’etiqeta de Induism.
I studios ocidentai consideren l’Induism come una fusion o sintesi de varie culture e tradizion indiane, con diverse radix e senza un singol fondador.
I filosof indian hann desvilupad un sistema de rexonament epistemolojeg (pramana) e de lojega e hann indagad dei argoments come l’ontolojia (metafisega, Brahman-Atman, Sunyata-Anatta), mez afidabei de cognossenza (epistemolojia, Pramana), sistema de valor (assiolojia) e olter argoments.
I desvilup sucessiv includen el desvilup del Tantra e i influenze irano-islamege.
El Nyāya tradizionalment l’aceta quater Pramana come mez afidabei per ciapar la cognossenza - Pratyakṣa (percezion), Anumāṇa (inferenza), Upamāṇa (comparazion e analojia) e Śabda (parolla, testimonianza dei esperts afidabei del passad o del present).
Qesta filosofia la sostegniva qe l’univers a l’è reconduxibel ai paramāṇu (atom), qe inn indestrutibei (anitya), indivisibei, e g’hann una tipolojia special de dimension, ciamada “picen” (aṇu).
Sucessivament i Vaiśeṣikas (Śrīdhara e Udayana e Śivāditya) hann jontad abhava (miga-esistenza) come cateoria suplementar.
A causa del so concentrar-s in sul studi e l’interpretazion dei test, i Mīmāṃsā hann anca desvilupad dei teorie de filolojia e de filosofia del lenguaj qe hann influenzad i oltre scœle indiane.
I carateristege distintive de la filosofia Jain inn el dualism ment-corp, la negazion de un Dé creador e omnipotent, el karma, e un etern e miga-cread univers, la miga-violenza, la teoria dei multipla facete de la veritaa, e la moralitaa basada in su la liberazion de l’anema.
L’è stait anca ciamad un modell de liberism filosofeg per la so insistenza qe la veritaa l’è relativa e multiforma e per la so volontaa de tœver in considerazion tuts i possibei ponts de vesta dei filosofie rivai.
I filosof Cārvāka compagn del Brihaspati eren estremament criteg cond i oltre scœle de filosofia del so temp.
L’è la tradizion filosofega dominant in Tibet e ind i paes de l’Asia de sud-est come el Sri Lanka e la Birmania.
Plu tardi i tradizion filosofege budista hann desvilupad psicolojie fenomenolojege complesse ciamade ‘Abhidharma’.
“Qesta tradizion l’ha contribuid a qella qe l’è staita ciamada una ““voltada epistemolojega”” ind la filosofia indiana.”
Important esponents del modernism budista inn el Anagarika Dharmapala (1864-1933) e ‘l convertid amerigan Henry Steel Olcott, i modernista cines Taixu (1890-1947) e Yin Shun (1906-2005), el studios Zen D.T. Suzuki, e ‘l tibetan Gendün Chöphel (1903-1951).
L'antropologia l'è lo stüdi de l'umanità, focalizad sül cumpurtament umano, la biologia umana, i cultur e societa, in del presente, in del pasà, anca di speci uman pasà.
L'antropologia biologica o fisica la stüdia lo svilupo biolpgico de gli umani.
Tant organizasiün de anteopologi in stad cread ma sunt durad poq.
Quand la schiavitù l'è stada abolida in Francia in del 1848, la Sociètè l'è stada abandonada.
Per lür la püblicasiün de “l’origine delle specie” de Charles Darwin l’era l’epifania de tutt quel che lür havean cüminciad a suspetà.
El gh’è stad una cursa a fal entrà in di scienze social.
“La sò definiziün l’è diventada “lo studi del grup umano, cünsiderà come ün unità, in relaziün a tutt ul rest de la natura””.”
Lü l’ha scopert el centro del linguagg in del cervell umano, incö ciamad Area de Broad in sò unur.
I do utlim tomi in stad püblicad dopu la sò mort.
Lü l’ha sotulinead che i dati de la comparasiün deverian vess empirici, raccolt cün esperiment.
Ul Waitz l’è stad ün de gli etnologi britannici pusè influent.
Eren presenti i rapresentatn de la società francese, ma Broca gh’era no.
Prima, Edward el s'era riferid a se medesimo come etnologo; pö come antropologo.
Una impurta eceziün l’è la Berlin Society for Anthropology, Ethnology, and Prehistory (1869) fundada da Rudolph Virchow, cognossü per i sò ataq vituperus a gli evoluziunist.
I teorici pusè impurtant sunt de chi do grup chi.
L’antropologia pratica, ossia ul duperà del cognuss antropologic e de i sò tecniq per risolv prublem particular, l’è rüvada. Per esempio: la presenza de vitim sepelid pöde stimulà l’uso de ün archeologo forente per ricreà la scena final.
Quest l’è stad particularment impurtant in di Stat Unid, da i argument de Boad contro l’ideologia razista del 19° secolo, pasà per l’aziün de Margaret Mead in sü la parità de gener e liberaziün sessual, fino a la critica muderna de la upresiün post-colonial e da promoziün del multiculturalismo.
In Gran Bretagna e in di olter stat del Commonwealth, i tradiziün britanniq de l’antropologia social han la tendenza de vess duminant.
L’antropologia cultural l’è lo stüdi cumparad de tutt i maner in cui la gent cumprend el mund che g’han intorn, mentre l’antropologia social l’è lo stüdi de i relaziün tra i grup de gent diferent.
La gh’è no una distinziün precista tra lür, e queste categorie se surapunen minga poq.
Quest progett chi l’è de spess accomodad in del campo de la etnografia.
L’oservaziün partecipe l’è ün de i metodi fundamental de l’antropologia social e cultural.
Lo stüdi de i relaziün di familia e social l’è ün dei centri d’interess de l’antropologia sociocultural, e come i relaziün sunt ün cuncet universal per tutt.
L’etnografia la cünsidera impurtant l’esperienza diretta e ul contesto social.
L’etnomusicologia pöde vess duperada in tant cuntest diferent, come per insegnà, per la pulitica e l’antropologia cultural, ecc.
L’antropologia economica rimane, per la magiur part, cuncentrada sül commercio.
“Ul prim di quest la se cuncentrava su i società “pre-capistalist” che eren ul centro di stereotipi evolutivi “tribali””.”
Perché qui che lauren per lo sviluppo sunt inscì decisi a ignurà la storia e i leziün che se puden imparà?
Cun la parentela, te g’he do famili diferent.
L’antropologia de spess se ocupa de feminismo in tradiziün non ucidental, indue i prospetiv e esperienze sunt diferent da qui de le feministe bianche de l’Europa, America e olter paes.
“L’antropologia pulitega la s’è svilupada come disciplina che se ocupa principalment de pulitica in di società senza stat, ün nöf svilup cüminciad in di ànn ‘60, che l’è ancora incö drè a svilupass: gli antropologi han cüminciad a studiad società pusè cumpless in cui lo stat, la burocrazia e i mercat eren present in di cünt e analisi di fenomeni local.”
Segund, i antropologici han cüminciad a svilupà una preocupaziün disciplinar cün i stat e i sò istituziün (e sü i sò relaziün tra i istituziün puliteg furmal e infurmal).
Le una quai volta ragrupada cün l’antropologia socioculturale e anca cünsiderada come part de la cultural material.
L’era ul stüdi de i grup etniq diferent che pudev vess o no incö.
“Svariad prucess social del mund ucidental, come anca in del Terzo Mondo (che l’è ul centro de l’atenziün di antropologi) ha purtà l’atenziün di ““specialist in ‘olter cultur’”” pusè visin a la sò cà.”
L’è ün camp di stüdi interdisciplinar che se suvrapun a ün numer de olter discipline, tra cui antropologia, etologia, medisina, psicologia, medisina veterinaria e zoologia.
L’è lo stüdi de la gent antica, come se pö studià in de i fosil de ominisi e in di os pietrificad o in di imprunt.
In del 1989, ün grup de studiüs europei e american in del camèo de l’antropologia han fundad la European Association of Social Anthropologists (EASA) che la serve da magiur organizasiün prufesiunal per i antropologi che lauren in Europa.
Questa l’è la noziün che le culture duverìan no vess giüdicad dal punto di vista di olter valut, ma esamiad spassionatament in di sò termini.
Ul Franz Boad l’ha ubietad a la partecipasiün de i Stat Unid a la Prima guera mundial e, dopu la guera, l’ha püblicad ün brev esposto e una cundana a la partecipasiün di tant archeologi american ne le operasiün de spionagg in Mesiq süta cupertura de scienzià.
In di stess temp, el laurà de David H. Price su l'antropologia americana durant la Guera Fregia furnis stori cün tant detaj de la caciada e ul licenziament di tant antropologi da i lür laurà per i sò tendenze comuniste.
Divers decisiün de cundana a la guera in tutt i sò aspet in pasà cün la magiuranza assoluta a la riuniun annual de la American Anthropological Association (AAA).
La “Association of Social Anthropologists of the UK and Commonwealth” (ASA) l’ha definid quai bursa de stüdi eticamente periculusa.
Ün di tratt principal de l’antropologia l’è che tende a furnì una descriziün cumparativament pusè cumpleta di fenomeni e tende a vess pusè empirica.
Qui dinamiq relaziunal, tra quel che se pö uservà sul campo, contra quel che se pö uservà nel met insema tant uservasiün local l’è anca mò fundamental in tutt i tipi de antropologia, che sia cultural, biologica, linguisticia o archeologica.
Dal punto di vista biologico o fisico, misure umane, campiun genetici, dati su l’alimentaziün pödev vess racolt e püblicad come articul o monografie.
Ulterior sudivisiün cultural basad sül tip de strument, come l’Olduviano, ul Musterian e la tecnica Levallois vüten i archeologi e i olter antropologi a cumprend i tendenz pusè impurtant del pasà umano.
Una norma cultural la codifica ul cumpurtament accetabil in società; la servis come linea guida per cumportass, vestis, parlà, ategiass in una situaziün, e servis come schema de le aspetative del grup social.
Tra qui ghe sunt furm de espressiün come arte, museca, bal, ritual, religiün, tecnologie come el sò us, cusinà, costruziün e vestid.
Ul livel de sofisticasiün cultural l’è stad dupera una quai volta per diferenziad i civilizasiün di società menu compless.
La cultura del massa se riferis a de forme prodü en massa e mediad en massa de cultura del consumatür emerse in del 20° secolo.
In di scienze social pusè ampie, la prospettiva teorica del materialismo cultural sustiene che la cultura simbolica umana la vegn föra da i cundisiün material de la vita umana, dato che i umani creen i cundisiün per la sò sopravivenza fisica, e che la base de la cultura l’è truada in di dispusisiün evolü biologicament.
In quest sens chi, ul multiculturalismo dà valur a la coesistenza pacifica e al rispet reciproco tra cultur diferent che sunt in sü lo stess pianeta.
“In del 1986, ul filosofo Edward S. Casey l’ha scrit che ““La parola cultura vör dit “tera arada” in de la lingua inglese antica, e la medesima parola vien dal latino “colere”, in del sens de abità, curà, arà, venerà, e “cultus”, una religiün.””
“Inscì ul contrat tra ““cultura”” e ““civilizasiün”” l’è semper implicad in questi autür chi, anca quand l’è minga espress inscì.”
Questa abilità l’è sorta cün l’evolusiün de la mudernità de cumpurtament in di uman 50.000 ànn indrè e l’è de spess pensada come unica di uman.
Ul Rein Raud, che laurava sü Umberto Eco, Pierre Bourdieu e Jeffrey C. Alexander, l’ha propost ün mudel de cambio cultural basad sü le dichiarasiün che in giudicad segund l’adeguatezza cognitiva e suportad o meno da l’autorità simbolica de la comunità cultural in questiün.
Ul riposizionament cultural l’è la ricostruziün de ün cuncet cultural di una società.
Ul conflitto social o lo sviluppo de tecnologie pöde pruvucà cambienti in de la società cün l’alterasiün de i dinamiq social e cün la promosiün de mudel cultural nöf, e cün la promusiün o permisiün de aziün generativ.
I cundisiün de l’ambiente puden vess cünsiderà olter fatur.
La guera o la competisiün per i risurs pöden avegh ün impatto sü lo sviluppo tecnologico o sü le dinamiq social.
“Per esempio, i caden de risturant ucidental e i marchi culinari han ciamad l’atensiün e ul fascino de i cines, mentre la cina derva la sò economia a scambi internaziünal a la fin del 20° secolo.”””
Lü diseva che questa immaturità vegniva no da poq capì, ma da poq curag de ragiunà de per sè.
“Oltretutt, Herder l’ha propost una furma collettiva de Bildung: ““Per Herder, ul Bildung l’era la totalità di esperienz che furnisen una identità coerent e una sensaziün de destin comün a la gent.”””
Segund questa scöla de pensier, tutt i grup etnici han una sò visiün del mund che se pöde minga cumparad a la di olter grup.
Lü l’ha propost che ün paragun scientifiq di tutt i società uman l’avarìa rivelà che tutt i visiün del mund cunsisten di stess element de base.
“““ün stil del vita particular, che l’era o de ün popolo, d’ün periodo o de ün grup.”””
“In olter parol, l’idea de ““cultura” che la s’era svilupada in Europa durant el 18° secolo e al principi del 19° secolo rifleteva le disuguaglianze denter i società de l’Europa.”
Segund questa scöla de pensier, ün pöde classificà quai paes e naziün come pusè civilizad di olter e quai gent come pusè acculturad di olter.
Olter critiq del 19° secolo, che seguiven Rousseau, han acetad questa diferenziasiün chi tra cultura alta e basa, ma han vist l’abeliment e la sofisticasiün de la cultura alta come una currusiün e sviluppo innatural che oscura e fa defurma la natura esenzial di gent.
In del 1870 ul antropologo Edward Taylor (1832-1917) l’ha applicad questi idee chi de cultura superiür contro la cultura inferiür per avanzà la teoria de l’evoluziün di religiün.
“Per ul sociologo Georg Simmel (1858-1918), la cultura la se riferis a ““la cultivasiün de gli individui atravers l’aziün de fumr esterne che in stad ugetificad cün ul pasà di ànn.”””
Cün cultura non-material se intende i idee che sunt minga fisia che i individui g'han sü la lür cultura, tra cui valur, sistem de fè, regul, norm, mural, lengua, organizasiün e istituziün, mentra la cultura material l'è la manifestaziün fisica de una cultura in di uget e in de l'architettura che la gent de una cultura fà o l'ha fad.
“L’antropologia cultural l’è stada ““rinventada”” in del mund ingles come ul produt de una “svolta cultural” in di ànn ‘60, che l’ha fad entra i approc strutural e post mudern a le scienze social.”
La "Cultura" l'è da quel punt diventada ün cuncet impurtant in tant ram dea sociologia, anca in ram tant scientific come la stratificaziün social e l'analis di ret social."
Lür han vist ün schema de consum e benessere come determinad da i relaziün de produsiün che i han purtad a cuncentras su i relasiün de class e l'organizasiün de la produziün.
Da allora l’è diventà fortement asuciad con Stuart Hall, che l’è sucedü a Hoggart come diretür.
Qui pratiche cusideren come la gent la fad cos particular (come vardà la televisiün o magnà al ristorant) in una cultura.
"Vardà la televisiün per vardà la pruspetiva publica de ün event storiq, duverìa minga vess pensà come cultura, a meno che se fa riferiment al mezz de la televisiün in sé. Però, i bagaitt chr varden la televisiün dopu la scöla cün i sò amis per "vess part de quaicos" l'è sicurament ün fenomeno cultural, dato che la gh'è no ün olter rasun per partecipà a questa pratica chi."
La "cultura" per i studiüs de cultura l'è no sulament la cultura alta tradiziünal (quella di grup social pusè in alt) e la cultura popular, ma tutt quel che sa fad tutt i dì."
I academiq del Regn Unid e di Stat Unid han svilupad in una quai manera visiüm diferent de i stüdi cultural dopu la fin di ànn '70.
La distinziün tra i rami american e britaniq la s’è, però, sbiadida.
Ul punt princip de ün approccio ortodos marxista l'è la produziün de significà.
Olter approcci a i stüdi cultural, come i stüdi feminist e pusè tard i sviluppi american in del camp, prenden le distanze da questa visiün.
I psicologici cultural han cüminciad a esplorà i relaziün tra emoziün e cultura, e han rispost a la dumanda de se la mente umana l'è indipendent o no da la cultura.
Da l’altra parte, ün quai ricercatür proa a vardà a la diferenza tra le personalità de la gent in tutti i cultur.
Per esempio, i gent cressü in una cultura cün ul pallottoliere, g'han ün stil de ragiunà distint.
In pratica, la Hagur Convention for the Protection of Cultural Property in the Event of Armed Conflict e la UNESCO Convention for the Protection of Cultural Diversity lauren per la proteziün de la cultura.
Süta la legg internaziündal, l’ONU e l’UNESCO pruan a stabilì regulament per questo.
L'ubietiv de i ataq l'è l'identità de l'aversari, che l'è anca perché ul patrimoni cultural l'è l'ubietiv principal.
Ün festival l'è ün event celebrad regularment da una cümunità, incentrad sü quaidüna caratteristica de quella o sü la sò religiün o cultura.
Insema a la religiün e al folklore, ün origin significant l’è agricola.
I festività de spess han la sò part in del funziunà de la comunità, süratutt ne la commemoraziün o ringraziament di divinità o sant: quest chi sunt ciamad feste patrunal.
In de l'antica Grecia e Roma, i festività come i Saturnalia eren asuciad cün l'urganizasiün social e di prucess puliteg e religiüs.
In del “Middle English” ün “festival dai” l’era una festa religiüsa.
"La parola ""festa"" l'è duperada in de la parlada comun per come sinonim de una gran magnada elaborada."
I festività religiüs pusè impurtat in Natal, Rosh Hashanah, Diwali, Eid al-Fitr e Eid al-Adha che marchen l'ànn.
Ün esempio antiq de festività l'era quel stabilid dal faraün Ramsses III, per celebrà la sò vitoria sü i Libici.
Ghe sunt tant tipi de festività in del mund e tant pais celebren event impurtant o tradiziün cün event e attività cultural tradiziünal.
I festival de gli antichi egizi pudeven vess religiüs o politiq.
Ul "Festival triste", per esempio, celebrad al trentesim ànn del regn d'ün faraün e pö ogni tri ànn (o quater, in ün cas).
In del calendari de la liturgia cristiana, ghe sunt do tipi de festività principal, cognosü come la Natività de noster signur Gesù Crist (Natal) e la festa de la Resurreziün (Pasqua), ma i festività minur de i sant patron in festegià in tutt i paes che sunt influenzad dal cristianesimo.
Festival buddisti, come Esala Perahera sunt tegnü in Sri Lanka e Tailandia.
I festival di cinema han semper denter la proieziün di tant cinema, sunt suvent annuali.
Ghe sun anca feste cün i sò bev specifiq, come el famus Oktoberfest in Germania per la birra.
I antichi egizi se basaven sü i inundaziün stagiünal causad dal Nilo, una furma de irigaziün, che la produceva tera fertil per i cultivaziün.
Ul festival de Dree de i Apati, che viven nel distret bass de Subansiri in Arunachal Pradesh l'è festeguad tutt i ànn dal 4 al 7 de lugl e se prega per una cultivaziün rigugliusa.
Una festività l'è ün dì scelt per tradiziün o legg in cui i attività nurmal, süratutt laurà, butegh e scöle in suspes o ridut.
Ul grad de riduziün di attività nurmal quand l'è festa dipend da la legg, custum, tipo de laurà o scelta persunal.
In tant di società mudern, però, i festività g'han la stessa funziün ricreativa de tutt i olter fin de setemana o attività.
In quai cass, una vacanza pö vess rispetada solo de nomm.
El uso mudern dipende da la geografia.
Per esempio, Monkey Day l'è celebrad in del 14 dicember, International Talk Like a Pirate Day in del 19 setember, e Blasphemy Day in del 30 setember.
"I testimun de Geova celebren tutt i ànn "Ul memorial de la mort de Gesù Crist"", ma festegen no olter coss cün significà religiüs, cone Pasqua, Natal o Capudann."
I musulmani Ahmadi celebren anca ul Promised Messiah Day, Promised Reformer Day, e Khilafat Day, ma al cuntrari de quel che se pöde pensà sunt no cünsiderad vacanze.
I festività nordiq e neopagan seguten l’orden de la Röda de l’ànn.
I ricercatür in bioarcheologia cumbinen i abilità de l’osteologia umana, de la paleopatologia, archeologia, e de spess cusideren ul cuntest cultural e mortuari de i rest.
La psicologia evolutiva la studia i strutu psicologiq da la prospettiva muderna evolutiva.
L’ecologia cumpurtamental umana l’è la scienza che la stüdia l’adatass de cumpurtament (catà sü, reprodus, ontogenia) da una prospettiva d’evolusiün e ecologia (vedi ecologia cumpurtamental).
La paleontoantropologia l'è lo stüdi de le prue fosil de l'evolusiün umana, cün l'us de i resti de gli ominidi estint e olter speci de primad per determinà i cambiament formologiq e cumpurtamental in de l'eredità umana, come anca l'ambient in cui l'evolusiün l'è avegnüda.
Ul nom l'è presapoq nöf, dato che l'è stada ciamada 'antropologia fisica' per pusè de üm secolo, cün qui praticant che incö duperan anca mò quel nom chi.
Ün quai editür, citad in bass, l’ha stabilid quest campo de stüdi pusè in prufundità de la scienza furmale.
Quest l'è divetad ul sistema primari di studiüs de pensà a la natura per i 2000 ànn sucesiv.
Lü l’ha anca scrit de fisiognomica, una idea dericava da i laurà del corpus d’Ippocrate.
In del 19° secolo, i antropologi fisiq, guidad da Paul Broca (1824-1880), si in cuncentrad sü la craniometria mentra la tradisiün tedesca, guidada da Rudolf Virchow (1821-1902) meteva l'acent sü l'influenza de lambiente e di malann in sül corpo umano.
Lü l’ha cambiad ul centro de l’atenziün da la tipologia razial per cuncentras sü lo stüdi de l’evoluviün umana, e s’è spustad via da la classificaziün per andà visin al prucess d’evoluziün.
Una raza l'è ü ragrupament de persun basad sü caratteristic fisiche o social in categorie generalment vist come distinte da la società.
I scenz mudern cünsideran la razza ün costrutto social, una identità asegnada sü la base di regul cread da la società.
Però ghe sunt anca mò qui che disen, tra i uman, che la raza l’ha no impurtanza tessonomica perché tutt i gent in de la stessa sottospecie, Homo sapiens sapiens.
In del Sudafrica, ul “Population Registration Act”, del 1950 recügnuseva solo i bianchi, i negher, culurad e i indian in stad agiunt pusè tard.
Ul United States Census Bureau l’ha propost de ritirà l’idea de avegh una növa categoria per classificà i gent del Medioriente e del Nordafrica in di Stat Unid in del Census del 2020, dato che gh’era ul dubbio se quest chi eren de cünsiderà bianq o una olter raza.
“Stabilì limiti razial l’è de spess culegà a la sotumisiün di grup definidi come inferiür, come cün la regula del gota de sangq duperada in di Stat Unid del 19° secolo per tajà föra qui cün anca sol ün antenà african dal grup razial duminant, definid come “bianq””.”
"Segund el genetista David Reich ""anca se la raza l'è una costruziün social, i diferenz in de l'eredità genetica che se culeghen a tant costruziün razial de incö, qui son tutt veri."""
Olter dimensiün de ragrupament razial sunt la storia, i tradiziün e ul linguagg.
I fatur socioeconomici, in combinaziün cün le visiün persisten de la raza, han purtad a tanta suferenza in di grup razial svantagiad.
Ul razzismo l’ha purtà a tant episodi tragici, tra cui la schiavitù e genocidi.
Dato che in quai società ün grup razial curespunde a i schemi de la stratificaziün social, per qui che studien i diferenz social, la raza pöde vess uan variabile de significà.
Per esempio, in del 2008, John Hartigan, Jr. ha pruà a sustegnè una visiün de la raza che se cuncentrava süratutt sü la cultura, ma che la ignurava no la putenzial impurtanza dea biologia o genetica.
De questa manera, l’idea de raza come la pensem incö l’è nassüda durant el prucess storico de esplorasiün e conquista che l’ha purtà i europei in cuntato cün grup de olter pais, lo stess anca per l’ideologia de classificaziün e tipologia che se truen in di scienza natural.
El s’è difus ün insieme de cunvinziün che culegaven i diferenz fisiq tra i grup a le qualità mural e compurtamental ereditad da olter grup.
In del 1735, la classificaziün de Carl Linnaeus, l’inventür de la tassonomia zoologica, l’ha dividü i speci uman de Homo Sapiens in variant cuntinental de uropaeus, asiaticus, americanus, e afer, tutt asuciad a umur diferent: sanguigno, melancolico, collerico e flemmatico, rispetivament.
“Blumenbach l’ha anca nutad una transiziün gradual in de l’aspet de ün grup vers olter grup visin e l’ha sugerid che ““i varietà de gent pasen sensibilment da ün grup a l’olter che l’è impusibil segnà i cunfini tra i do””.”
L’è stad anca molto discuss che ün quai grup pöde vess ul risultà de la cumbinaziün de populaziün che eren distint, e che cün ün stüdi aprofundid pudeva vess pusibil distinguere i raz che s’eren cumbinad a furmà qui grup misti chi.
Növi stüdi de le culture e ul camp nöf de la genetica de la populasiün han minad i bas scientifiq de l'essenzialismo razial, e han purtad i antropologi a rivedè i sò conclusiün sü le fonti de i variaziün fenotipiq.
I stüdi de la variaziün genetica umana mustren che tutt i populaziün uman in minga geograficamente isulad e che i diferenz genetiq in pusè piscinin di qui in di olter grup che se pöden cumparà.
Ul Andreasen l’ha citad ul diagramma al albero de la distanza genetica tra i populaziün püblicad da Luigi Cavalli-Sforza come la bas de ün alber filogenetico de la raza umana (p. 661).
Marks, Templeton, e Cavalli-Sforza han tutt cünferma che la genetica g’ha minga la prova de l’esistenza de le razze umane.
Per esempio, a riguard del culur de la pell in Europa e in de l'Africa, Brace l'ha scrit: incö, el culur de la pell varia de una manera impercettibile al sud de l'Europa, atorn a le zone est del medite e seguend ul Nilo in Africa.
“Lü ubietava anca che se püdeva duperà la parola raza sumanet se gh’era la distinziün tra ““i diferenz de raza”” e ““l’dea de raza””.”
Per falla brev, Livingstone e Dobzhansky in dacord che ghe sunt diferenz genetiq tra i persun; lür in anca dacord che l'usà la raza per clasificà i persun, e come ul concett stess l'è duperad, quella l'è una questiün de convenziün social.
“Come han uservad i antropologi Leonard Lieberman e Fatimah Linda Jackson, ““i mutiv discordant de eterogenia falsifican tutt i descriziün de una popolaziün come se fus genotipicament o anca fenotipicament omogeonea””.”
"Ul antropologo de la metà del 20° secolo William C. Boyd l'ha definid da raza come: "Una populaziün che l'è diferent de una manera significativa di olter populaziün per la frequenza de ün o pusè geni che la g'ha."
In aggiunta, ul antropologo Stephen Molnar l'ha sugerid che la discurdanza di clin ha come risultà inevitabile la multiplicasiün di raz e la cosa la rende el cuncet di per sé inutil.
La Joanna Mountain e ul Neil Risch han avvertid che, anca se ün dì i cluster genetici puderan dimustrà de curipund a i variaziün fenotipiq tra i grup, qui chi sunt sulament supusiziün dato che i relaziün tra i geni e i tratt cumpless sunt minga trop ciar.
“Tutt le categorie che se pöden inventà saran imperfet, ma quest vöre minga dit che se pöden minga duperà o che in minga utili.”””
Quest el presumeva tri grup de populasiün diferent in tri regiün geografiche diferent (Europa, Africa, Asia uriental).
"I antropologi come C. Loring Brace, i filosofi Jonathan Kaplan e Rasmus Winther, e ul genetista Joseph Graves han dichiarad che, mentre l'è pusibil truà proe biologiche e variaziün genetiche che g'ham curispundenza cün i grup che sunt definid ""raze cuntinental", quest l'è vero per quasi tutt i populaziün distint geograficament."
Weiss e Fullerton han nutad che se ün el ciaparìa a campiün i islandes, i maya e i maori, se furmarian tri cluster e tutt i populaziün pudarian vess descrit come clini cumpost de una mistura de material genetico de maori, islandes e maya.
I dati genomici determinen anca se ün vüre vede una sudivisiün (splitter) o ün continuum, (lumper).
“Insiema a i prublem empirici e cuncetuali cün la ““raza””, dopu la Segund guera mondial, i scienzià social e de l’evoluziün eren furtement cunsapevoli de come qui cunvinziün sü la raza eren stad duperad per giusitificà i discriminaziün, apartheid, schiavitù e genocidio.”
Craig Venter e Francis Collins del National Institute of Health han fad insema el anuncio de la prima mappatura total del genoma umana in del 2000.
L’è minga una scientifica.
"L'antropologo Stephan Palmiè l'ha dichiarad che la raza ""l'è no quai coss de divers da una relaziün social""; o, cün i parol de Katya Gobel Mevorach ""una metonimia"",""unq invenziün umana indue i criteri per diferenzià la gent sunt minga universal o fissà e in sempet stad duperad per gestì i diferenz."""
Qui, l’identità de raza l’è no guvernada da regule rigide di discendenza, come la regula de una gota, come l’era in di Stat Unid.
Qui tipi chi in come lo spettro di culur, e el gh’è nanca ün isolad dal rest.
New Jersey: Prentice Hall Inc, 1984.
“In del contest europeo, la risonanza storica de la “raza” sotolinea la sò natura prublematica.”
"L'idea de urigin razial la se funda sü la noziün che i gent pöden vess distint in ““raz”” biologicamente diferent”, una idea generalment rigetada da la comunità scientifica."
In di Stat Unid, tant di qui gent che se identifichen come Afroamerica g’han antenà europei, mentra qui che se identifichen come europei american, g’han antentà african o amerindi.
I criteri per vess part de una razza in cambiad a la fine del 19° secolo.
"I amerindi seguten a vess definid da una certa lercentual de ""sang indiano"" (che se ciama Blood quantum)."
Questa regola qui vüreva dit che qui che eren mulatt ma cün tratti chiarament africani eren cünsiderad negher.
"Ul termine""Ispanico"" l'è ün etonimo emergiü a la fin del 20° secolo cün l'aumentà de la migraziün i uperari da pais de l'America latina indue se parla spagnol vers i Stat Unid."
Tri fatur, paes de educaziün academica, disciplina e età, in stad definid impurtant in diferenziad tutt i rispost.
In del 2007, Anna Morning l'ha intervistad pusè de 40 biologi american e antropologi e l'ha scupert gran disacord sü la natura de la raza, cün nisün punt de vista che g'haveaa magiuranza in nisün grup.
"Mentre lü pöde vedè argument bun de tutt e do i art, la completw negaziün de le proe de l'oposiziün ""sembran vegnì föra da una motivaziün socio-puliteg e no da la scienza""."
In una risposta parzial a la dichiaraziün de Gill, ul prufesür de antropologia biologica C. Loring Brace sustien che la rasun per cui i antropologi e inespert pöden ricognüs la pruvenienza geografica de quaighidün pöde vess spiegada dal fat che i carateristiq biologiq sunt clinicament distribuid in tutt ul mund, e quest el coincide minga cün l'idea de raza.
I manual de l’antropologia fisica litighen sü l’esistenza de la raza fin da i ànn ‘70, quan el s’è cüminciad a capì se la raza esisteva o no.
“In del febrar del 2001, i editür del “Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine” han dumandad “a i autür de duperà no raza e etnia quand gh’in so rasun biologiq, scientifiq o sociologiq.”””
La Morning (2008) l’ha vardad i testi de la scöla superiür de biologia tra ul 1952 e il 2002, e al principi ha truà ün schema simil cün sulament ul 35% de liber che tratava la questiün de la raza tra ul 1983 e ul 1992, quand al principi questa percentuale l’era del 92%.
In general, i material sül tema de la raza s’in sputad da i caratteri superficial a la genetica e la storia de l’evolusiün.
"Lee l'ha nutad che ""Se la va begn, ün pöde afermà chr i biologi e antropologi incö sunt divis a metà tra i sò cunvinsiün sü la natura de la raza."""
33 ricercatür sü i servizi sanitar de ragiün geografiq diferent in stad intervistad in ün stüdi del 2008.
Tanti sociologi han studià ul fenomeno de gli Afroamericani, ciamad “Negroes” in quel periodo, e han dichiarà che eren inferiür ai bianchi.
In del 1910, “the Journal” l’ha püblicad ün articul de l’Ulysses G. Weatherly (1865-1940) che susteneva la supremazia bianca e la segregaziün razial per prutegg la purezza de la raza.
Nel sò laurà,susteneva che la class social, ul colonialismo e ul capitalismo han furmad le idee de taza e categorie razial.
In del 1978, ul William Julius Wilson (1935-) l’ha dit che la raza e i sistem de clasificaziün razial eren drè a perder valur, e che, invece, i class social eren una descriziün pusè acurada del quel che i sociologia havean cumprendü come raza.
"Eduardo Bonilla-Silva, profesür de sociologia a la Duke University, l’ha dichiarad che, ""Mi sunt cunvinta che ul razismo l’è, pusè che alter, una questiün de puder de grup; l’è una questiün de grup razial dominant (i bianchi) che cercen de tutt i maner de mantegnì i vantagg dati dal sistema e di minuranz che cumbaten per ribaltà i standard razial."
In del cuntest clinico, la raza l’è stada una quai volta cünsiderada come elemento per diagnosticà e tratà condiziün mediche.
Gh’è ün dibatit in curs tra i ricercatür biomedici sül significà e l’impurtanza de la raza in de la ricerca.
I membri de la segunda categoria de spess basen i sò argument sül putenzial de creà una medisina personalizada sül genoma.
Lür sustienen che sutulinea trop i contributi genetici a le diferenz de tratament in di uspedal, porta diversi risq, come rinforzà i stereotipi, fà promoziün del razismo o ignurà i contributi di fatür non-genetici a la disparità de tratament.
“IC” l’è per dir “Identification Code;”” qui coss chi sunt ciamad anca “Phoenix classifications.”
"In tant paes, come la Francia, a lo stat l'è legalment vietad de tegnè database basad sü la raza, che suvent fac püblicà a la polizia nutizi che g'han denter detiniziün come "de pel scüra"", ecc."
Tant cünsideran el control del profilo razial come ün esempio del razzismo istituzional in de la legg.
“L’incarceraziün de massa l’è anca ün prublema de “una ret vasta de legg, regul, pulitiq e tradiziün che cuntrolen qui etichetad come criminal denter e föra di prisun.”””
Tant cunclusiün sembren vess d’acord che l’impat de la raza de la vitima in di decisiün de arest per viulenza domestica puderien includ ün biad razial in favur di vitim bianq.
Quaidün stüdi l'ha dit che i raz puden vess identificad cün ün livel alt de precisiün se si dupera qui metodi, come qui svilupad da Giles e Elliot.
"Ul stüdi l'ha conclus che ""Definì la diversità genetica sü la bas del culur de la pell l'è atipic, e pöde minga vess duperad per clasificà."""
L’antropologia cultural l’è una branca de l’antropologia cuncentrada sü lo stüdi de i variasiün cultural i di populasiün.
Sü questa questiün chi, i etnologi in del 19° secolo eren dividü in do scöle de pensier.
“Quaighidün di qui che susteneven “l’invenziün indipendent”, come Lewis Henry Morgan, pensaven anca che qui similarità vüreven dit che grup diferent eren pasad atravers i stess pasagg in de l’evoluziün cultural (vedi anca evoluzionismo social classico).”
Morgan, come olter evoluziunist social del 19° secolo, credeva che la gh'era una progresiün ordenada da la struttura primitiva a quella civilizada.
“Anca se i etnologi del 19° secolo vedeven la ““difusiün”” e ““l’invenziün indipendent”” come teorie mutualmente esclusive e in competisiün, tant etnografi s’ìn truà d’acord a la svelta sül fat che tutt e dü i prucess esisten, e che pöden vess tutt e dü la causa di similarità tra i cultur.”
“Ul Boas l’ha formulà l’idea in del 1887: ““...la civilizasiün l’è minga quai cos de asoluto, ma ... l’è relativa, e...i noster idee e conceziün in ver dumà in de la nostra civilizasiün.”””
Ul relativismo cultural cumprend cunvinziün epistemiologiche e metodologiche particular.
El relativismo cultural l’è in parte una risposta al’etnocentrismo ucidental.
Questa cunceziün de la cultura la mett i antropologi davant a do prublem: ul prim l'è come scapà da i legami inconsci de la cultura, che inevitabilmente furmen ün bias in de la nostra perceziün e reaziün al mund, e ul segund l'è come capì una oltra cultura che l'è no familiar.
Ün di qui metodi l’è quel de l’etnografia: in poq parol, ul sò metodo l’era de viv cün persun de una oltra cultura per ün lung periodo de temp, di modo da imparà la lengua local e vess imers in de la cultura, ance de parzialment.
El sò approcio l’era empirico, scettico de tutte le generalizaziün e respingeva tutt i tentativ de pensà a regul universal.
Lü l’era cunvint che tutt i cultur andaven stüdiad in di sò particularità, e susteneva che i generalizasiün tra cultur, come qui fad in di scienz natural, l’eren minga pusibil.
La sò prima generaziün de stüdent cumprenden anca Alfred Kroeber, Robert Lowie, Edward Sapir e Ruth Benedict, e tutt quest chi ha prodü stüdi detagliad di Indian d'America.
La publicasiün del liber de Alfred Kroeber ciamad “Anthropology” (1923) ha segnad ün punto de svolta in de l’antropologia americana.
Influenzad da i psicologici psicoanalitici tra cui Sigmund Freud e Carl Jung, qui autür chi pruaven a capì la manera de che i personalità individual ener furmad da le forze general de la cultura e de la società indue creseven.
L'economia antropologica influezada da Karl Polanyi e praticad dal Marshall Sahlins e dal George Dalton l'ha sfidad i standard neoclasiq de l'economia per tegnè in considerasiün i fatir cultural e social, e duperà l'analisi de Marx in di stüdi de l'antropologia.
Cün ul pasà del temp, tanta de l'antropologia l'è diventada puliticizada cün la guera d'indipendenza in Algeria e l'oposiziün a la guera in Vietnam; ul marxismo l'è divetad ün approccio semper pusè difus a la disciplina.
In di ànn '80, liber come "Anthropology and the Colonia Encounter" han analizad i legami de l'antropologia cün i diferenz de tratament legad al colonialismo, mentre la gran fama de teoriq come Antonio Gramsci e Michel Foucault l'ha spustad i prublem de puder e egemonia in di refletür.
Qui interpretaziün chi a g’han d’avess rifletü indrè a i sò creatür, e a la sò adeguatezza come tradusiün elaburada atravers la ripetiziün, ün prucess ciamad circolo ermeneutico.
L’analisi cultural del David Schnieder de l’affinità americana s’è dimustrada influent tant come l’olter
Ul metodo el s’è uriginad da i ricerq di antropologi sül campo, süratutt Bronislaw Malinowski in Inghilterra, i stüdent de Franz Boas in di Stat Unid, e in di ricerq sucesiv de la Chicago School of Sociology.
Walnut Creek, CA: AltaMira Press.
Per stabilì cunesiün che pudarìan a la fin purtà a una migliur cumprensiün del contest cultural de una situaziün, ün antropologo deve vess apert a diventà part del grup, e dispost a svilupà cunesiün impurtant cün i sò membri.
Prima che l’oservaziün partecipant pöde inizià, l’antropologo deve catà föra sia ul post che l’ubietiv de studià.
Quest permet a i antropologi de diventà mej stabilid in de la comunità.
La magiur part de l’oservaziün partecipant se basa sü la conversaziün.
In quai cas, i etonografi duperen l’oservaziün struturada, indue i oservaziün di antropologi in guidà da ün sistema de dumand a cui lü o lee l’è drè a cercà de rispund.
Quest vüta a standardizà ul metodo de stüdi quand i dati etnografici sunt cumparad tra tant grup o ghe la necessità de rüvà a ün pericular ubietiv, come la ricerca sü una decisiün del pulitica de guvern.
L’identità de l’etnografo l’è molto culegada a quel che lü o lee puderian scriv sü una cultura, dato che ogni ricercatür l’è influenzad da la sò prospettiva.
Però questi approcci qui in minga stad generalment de success, e i etnografi mudern spess scelgono de scriv i sò esperienze persunal e pusibil bias in di articuli.
Una etnografia l’è ün testo scrit sü i gent de ün temp particular in ün post particular.
Una etnografia tipica l’ha anca denter i infurmaziün sü la geografia fisica, clima e ambient.
I student del Boas, come Alfred L. Kroeber, Ruth Benedict e Margaret Mead han duperad la sò conceziün de cultura e relativismo cultural per svilupà l'antropologia cultural in di Stat Unid.
Incö, i antropologi socio-cultural lauren cün tutt qui element chi.
“I ““antropologi cultural”” american s’in cuncentrad sü la manera in cui i gent esprimen la sò visiün de sè medesimi e del mund, specialment in furma simbolica, come cün l’arte e i miti.”
La monogamia, per esempio, l'è de spess promossa come ün caratter univeral de la gent, anca se i stüdi dimustren che l'è minga inscì.
Atravers questo metodo, se pöden capì pusè quand se esamina l’impat de i sistemi mundo sü i comunità local e mundial.
“Per esempio, una etnografia basada sü pü siti, pöde seguì una “cosa”, come per esempio ün ben particular, mentra l’è traspurtad atravers la ret del capitalismo global.”
Ün esempio de etnografia multi-siti, l’è el laurà de Nancy Scheper-Hughes sül mercat negher internaziunal de i organi umani.
La ricerca in di stüdi sü l’affinità de spess la se incrusa cün olter tipi de antropologia, come l’antropologia medica, femministra e publica.
Questa l’è la matrice indue i bagaj uman nassen in de la magiuranza di cas, e i sò prim parol de spess in termini che indichen parentela.
Gh’in diferenz marcad tra i comunità in termini di pratiche matrimunial e valur, che lassen tanti spazi per ul laurà sul camp di antropologi.
La pratica matrimunial truad in de la magiur parte di cultur, però, l’è la monogamia, indue una dona l’è spusada a ün omm.
Ghe sunt simil diferenze de fundaziün indue concerne l'atto de procreà.
Ul cambio pöde vess tracciad indrè a i ànn ‘60, cün la rivalutaziün de le parentele, basad sü i principi de Edmund Leach, Rodney Neeham, David Schneider, e olter.
Questo cambio l’è ndà innanz cün l’ergere de la segunda onda de femminismo in di prim ànn ‘70, cün l’introduziün di idee de opresiün matrimunial, autonomia sessual e sottomisiün domestica.
“In quest periodo chi, gh’è stad l’ariv del ““Femminismo del terzo mund””, ün muviment che susteneva che i stüdi de parenetela pudeven minga analizà i relaziün de genere in di stat che eren drè a svilpass isolad, e che i diferenz razial e economiq eren de vess rispetà.”
In Jamaica, ul matrimoni l’è una istituziün de spess sostituida da una serie de cümpagn, dato che una dona puareta pöde minga cuntà sü i contributi economici in una situaziün de instabilità.
Cün questa tecnologia, i questiün de parentesa sunt diventad pusè impurtant de la diferenza tra relaziün biologica e genetica, mentre la gestasiün surrogata pöde furnì ün ambient biologiq per l’embriün, i relaziün genetiq rimanen di terz.
Gh’in anca stad prublem de turismo riproduttivo e mercificaziün di corpo, mentre la gent cerca la sicurezza economica atravers la stimulaziün ormunal e la raccolta de ovuli, entrambe procedure putenzialment periculus.
Una de le critiche l’è che, fin dal sò principi, ul contest de i stüdi de parentela l’è trop struturad e formulad, drè a basas su linguagg poq flesibil e regul sever.
Tant de quest svilup chi pöden vess atribuid a l’ascesa de antropologi föra del mund academiq e la semper pusè grand impurtanza de la globalizasiün in di istituziün e in del camp de l’antropologia.
I do tipi de istituziün definìd in del campo de l'antropologia in i istituziün total e social.
L'antropologia di istituziün la pöde analizà i sindacà, i impres, da qui piscinin a i curpuraziün, guvern, organizasiün sanitari, educaziün, prigiün e istrituziün finanziari.
I antropologi istituziündal pöden studià la relaziün tra organizasiün o tra i organizasiün e olter part de la società.
In de una manera pusè specifica, i antropologi pöden analizà eventi specifici de una istituziün, fad investigaziün semiotiq, o analizà i mecanismi cün cui ul savè e la cultura in urganizad e difus.
Questa era növa l’avaria cumprendü tant svilupp tecnologiq, come la registraziün mecanica.
Current Anthropology 43(Supplement):S5-17.Schieffelin, Bambi B. 2006.
“La Woodlard, ne la sò intervista sul ““code switching””, o la pratica sistematica de alternà varietà de lengua in una conversaziün o anca in una frase sola, pensa che la dumanda a la base che i antropologi fan l’è: perché fan inscì? riflete l’ideologia duminant de la linguistica.”
Olter linguisti han fad ricerca in delle aree di cuntat linguistico, lengue a rischio estinziün e l’ingles come lengua global.
El laurà de Joel Kuipers svilupa quest argument facia a facia cün l'isola de Sumba, in Indonesia.
Lü pensa che, infat, che l’idea del center esemplar l’è una delle tri scupert pusè impurtant de l’antropologia linguistica.
Quindi, dopo ün par de generasiün, l’è pusibil che qui linguagg chi in minga parlà pü.
Per seguir le migliur pratiche de documentaziün, qui document chi doverina vess chiarament annutad e tegnü al sicur in ün archivi de qui tipo.
La revitalizasiün linguistica l’è la pratica de purtà i linguagg de nöf in de l’uso comune.
Ul curs el mirava a educà i stüdent indigeni e non a la lengua e cultura Lenape.
Incuragià qui che saven la lengua a duperala, aumentà i cuntest indue duperala e aumentà ul prestigio de la lengua in tutt cumpunent del recupero.
L’antropologia social la studia i stil de comportass umani in di società e culture umani.
I antropologia ingles e american, tra cui Gillian Tett e Karen Ho, che han studiad Wall Street, han furnid una spegaziün alternativa per la crisi economica del 2007-2010 di contro a quella tecnica che g’ha radis in de la teoria economica e pulitica.
Questo sviluppo chi l’è stà sostegnü da l’introduziün de Franz Boas del relativismo cultural, che dise che i cultur sunt basad sü idee diferent del mund e pöden, de conseguenza, vess capid in termini de i sò stess standard e vaur.
“In del 1906, la pigmea del Congo, Ota Benga, l’è stada metuda in una gabia da l’antropologo american Madison Grant in de lo zoo del Bronx, cü ul cartelling “l’annello mancante” tra ün urangutan e la “raza bianca” - Grant, cognossü per i sò idee de eugenetica, l’è anca stad l’autür de “The Passing of the Great Race” (1916)”.
L'antropologia la s'è semper pü distanziada da la storia natural e per la fin del 19° secolo la disciplina l'havea cüminciad a cristalizas ne la sò furma muderna. In del 1935, per esempio, l'è stad pusibil per T.K. Penniman de scriv una storia de la materia cün ul titul "A Hundred Years of Anthropology".
"I societa non europei eren vist come fosil viventi de l'evoluziün, che se pudeven stüdià per capìul pasà de l'Europa."
Però, come l'ha nutar Stocking, ul Taylor l'è principalment preocupà de descriv e mapà la distribusiün di element particular de la cultura, pütosto che de capì la sò funziün pü ampia, e lü sembrava generalment avegh una idea vitoriana del prugress pütost che una cunceziün non-direziunal e multilinear del cambiament propost pusè tard da olter antropologi.
I sò stüdi de cumparasiün, süratutti in di edizziün de “The Golden Bough”, han analizad le similarità di religiün e dei simboli del tutt ul mund.
I resultà de la spediziun g’han dà di nœuf standard per la descriziun etnografich.
Oltri fondadur intelletuai sun WHR Rivers e AC Haddon, e luur orientament rapresentava i parapsicologì d’incœu de Wilhelm Wundt e Adolf Bastian, e Sir EB Tylor, che g’ha definì l’antropologia cuma una scienza positivist dopu Auguste Comte.
AR Radcliffe-Brown g’ha publicà anca un oper fundamental in del 1922.
“Chestu, en particular, l’è stà el cas de Radcliffe-Brown, che g’ha menaa la sò agenda per “Antropologia social” insègnand en di università del Imper inglès e del Commonwealth.”
El credeva che i termin indigen duperà en di dat etnografich g’havevan de vèss tradot en di termin legai angloamerican a benefiss del letor.
I seziun de antropologia social de diferenti università g’han avü la tendenza a cuncentrass sü di diferent aspett del càmp.
Un popul l’è un insema de gent cunsiderà en sü insema.
Quater stat, Massachusetts, Virginia, Pennsylvania e Kentucky, se riferisen a luur stess cuma Commonwealth en di not uficiai e en del prucess legal.
En di part del mund, l’etnologia la s’è sviluppada luungh di percurs indipendent de indagen e dutrina pedagogich, cun l’antropologia cültüral che l’è diventada duminant soratüt en i Stat Ünì e cun l’antropologia social in del Regn Ünì.
“L’esploraziun del America in del XV secul de la part di esploraduur europei g’ha avü una funziun impurtant in de la formulaziun di nœuf nuziun de Ucident (el mund ucidental), cuma la nuziun de “Olter”.”
“El prugress del etnologia, par esempi cun l’antropologia strütüral de Claude Lévi-Strauss, g’ha purtà la critica di conceziun de un prugrès linear, o a la pseudo-opposiziun intra “società cun stòri” e “società senza stòri”, giudicà tropp dipendent de un cuncett limità de la stòria cuma furmada de una cressita cümülativa.”
Però, i affermaziun de tal üniversalism cültüral sun stà criticà di vari pensadur sociai del XIX e XX secul, cuma Marx, Nietzsche, Foucault, Derrida, Althusser e Deleuze.
Un grupp etnich o un’etnia l’è un grupp de gent che identifican intra luur sü la bas di carateristich condividüu che i renden diferent di olter grupp cuma un insema comun de tradiziun, parentela, lengua, stòria, società, cültüra, naziun, religiun o tratament social denter del propri sit de residenza.
La partegnenza a un grupp etnich tend a vèss definida da una redità cültüral cundividüuda, parentela, stòria de urigen, stòria, patria, lengua o dialett, sistèm simbolich cuma religiun, mitologia e rituai, cüsina, tip de vestì, arte o aspètt fisich.
Travers del cambiament linguistich, l’acültüraziun, l’adoziun e la conversiun religiusa, individui o grupp pœden spustass in del temp de un grupp etnich a l’olter.
Travers de la divisiun o del amalgama, la formaziun de un’identidà etnich separada l’è stada definida etnogenesi.
“In del inglès de la prima età muderna e fin a la mità del XIX secul, etnich l’era duperà per significar pagan o etenist (in del sens de “naziun” disparà che partecipavan no al ecumen cristian), perché La Versiun di Settanta duperava ta ethne ( “i naziun”) per tradür l’ebraich goyim “i naziun, minga ebraich, minga ebrei”.”
“In del XIX secul, el termin l’è stà duperà in del sens de “tipich de una razza, de un popul o de una naziun”, en un riturn al significà uriginal grecch.”
“etnich, a. e n.”) Segond el cuntest, el termin naziunalità pœu vèss duperà cuma sinonim de etnia o cuma sinonim de citadinanza (en un stat sovran).”
El fatt che l’etnia l’è un universal cültüral depend en quai cas de la giüsta definizun duperada.
Segond Thomas Hylland Eriksen, el stüdi del etnia l’è stà duminà de dü diferent dibatit fin ai temp recent.
L’aprocc strümentalist, d’oltra part, cunsidera l’etnia principalmemt cuma un element parfet de una strategia politich, duperada cuma risurs per i grupp d’interèss per raggiuncc di olter ubietif, par esempi, un aument de la richeza, del podè o del status.
I costrutivist veden i identidà naziunai e etnich cuma el prudot de fòrz storegh, despess recent, anca quand che i identidà sun presentà cuma vècc.
Chest l’è el cuntest di discussiun sül multicültüralism en pais, cuma i Stat Ünì e el Canada, che g’han grandi populaziun de imigrà che vegnen de tanti cültüri diferent, e el post-colonialism en i Caraibi e in del Asia meridunal.
Terz, la formaziun del grupp l’è el resultà de la spinta a monopolizar el podè e el status.
Barth l’è nà olter Weber in del sottalinear la natüra costrüida del etnia.
“El voreva separass di noziun antropologich di cültür cuma entità limità e de etnia cuma legami primordiai, sostituend cunt un focus sül interfacia intra i grupp.”
“L’è d’acord cun l’osservaziun de Joan Vincent segond cui (parafrasand Cohen) “L'etnia...pœu vèss püsee strècc o püsee laargh en termin de cunfin en relaziun ai esigenz specifich de la mobilitaziun politich.”
I grupp etnich sun stà definì cuma di ent sociai pputtòst che ent biologich.
Esempi de diferent aprocc sunt el primordialism, el essenzialism, el perennialism, el costruttivism, el mudernism e el strümentalism.
“Primordialism essenzialist” dis anca che l’etnia l’è un fatt a priori del esistenza del òmm, che l’etnia la preced qual-sa-vöör interaziun social del òmm e che la ven minga cambiada de lù.”
“Primordialism de parent” dis che i comunità etnich sunt estensiun de unità de parentela, derivà fondamentalment de legami de parentela o de clan induè i scernide di sègn cültürai (lengua, religiun, tradiziun) sun fatt per mussär chest sœmeanza biologich.”
“Primordialism de Geertz”, en particular maridà del antropologh Clifford Geertz, dis che i òmm en general g’he dan un podè impurtant ai “dat” del òmm primordiai cuma vincul de sàang, lengua, territori e diferenz cültürai.”
“Smith (1999) truva dü variant: “perennialism contìnü”, che dis che particülari pais sunt esistì per di period luungh, e “perennialism ricurrent”, che se cuncentra sü la cressita, sü la dissoluziun e sü la renassita di naziun cuma aspett de la stòria del òmm.”
Chestu puunt de vista dis che el cuncett de etnia l’è un strüment duperà di grupp politich per manipular risurs cuma richeza, podè, territori o status in del interèss di luur grupp particulari.
“Perennialism strümentalist”, menter varda l’etnia principalment cuma un strüment versatil che identifica diferenti grupp etnich e di limit in del temp, spiega l’etnia cuma un mecanism de stratificaziun social, che veur dì che l’etnia l’è la bas per una disposiziun gerarchich de individui.”
Segond Donald Noel, la stratificaziun etnich la cumparirà sultant quand di specifich grupp etnich sun mettüu en cuntat intra luur e sultant quand chesti grupp sun caratterizà de un volt grad de etnocentrism, competiziun e podè differenzial.
Nand innanz cun la teuria de Noel, per la cressita de la stratificaziun etnich g’ha de vèss present un grad de podè differenzial.
I diferent grupp etnich g’han de cumpeter per quai ubietif comun, cuma el podè o l’inflüenza, o un interess material, cuma la richeza o el territori.
Dis che i grupp etnich sun sultant prudott del interaziun social del òmm, mantegnüu sultant cuma sun mantegüu cuma di costrutt sociai valid en i società.
Disen che prima de chesta omogeneità etnich l’era minga cunsiderada un fatur ideal o necessari en la forgiadüra de società sü laargh scäla.
I member de un grupp etnich, in del cumpless, dumandan continuità cültüral in del temp, anca se di storegh e antropologh cültürai g’han documentà che tanti di valur, di prategh e di norme che implican continuità cunt el pasà sun de invenziun relativament recent.
“Se basa sü la noziun de “cültüra”.”
Chesta visiun l’è nassuda cuma un mod per giustificar la riduziun en schiavitù di afroamerican e el genocidio di natif american en una società uficialment fundada sü la libertà per tüt.
Tanti di püsee impurtant scienzià del temp g’han pris l’idea de la diferenza razzial e descuvren che i europei biaanch eran superiur.
Inveci de attribuir el stat de emarginaziun di gent de culuur en i Stat Ünì a luur inferiorità biologich, g’ha attribuì a luur incapacità de assimilar a la cültüra americana.
Sustegnen en Racial Formation en i Stat Ünì che la teuria del etnia l’era basada sultant süi mudei de imigraziun de la populaziun biaanch e tegneva cunt di esperienz ünich di minga biaanch en i Stat Ünì.
L’assimilaziun che g’ha eliminà i qualità particulari de una cültüra nativa al fin de fundess cunt una cültüra ospitant g’ha minga funzionà per di grupp cuma rispòsta al razzism e a la discriminaziun, anca se l’è stà per di olter persun.
“Sun culminant in de la cressita de “stat-naziun” induè i cunfin de la naziun sun d’acord (o idealment sun d’acord) cunt i cunfin di stat.”
I stat-naziun, però, includen semper di populaziun che sun stà tegnü fœura de la vida naziunal per un motif o per l’olter.
I stat multietnich pœden vèss el resultà di dü fatt uppost, o la recent creaziun de cunfin statai en cuntrast cunt i territori tribai tradiziunai, o la recent imigraziun de minuranz etnich en un vècc stat-naziun.
“Stati cuma el Regn Ünì, la Francia e la Svizzera cumprendevan grupp etnich diferent de luur formaziun e g’han anca sperimentà una impurtant imigraziun, creand quei che sun stà definì società “multicültürai”, specialment en i grand cità.”
Anca se chesti categurì sun de solet discutì cuma appartegnent a la sfera püblica o politica, sun sustegnü denter de la sfera privada e familiar.
Prima de Weber (1864–1920), razza e etnia l’eran de solet vist cuma dü aspett de la stessa ròba.
Segond chestu puunt de vista, el stat duvaria minga recognosciär l’identidà etnich, naziunal o razzial, ma puttòst ubligar a l’igualtaa politich e legal de tüt i individui.
El XIX secul g’ha vist el svilupp del ideologia politich del naziunalism etnich, quand che el cuncett de razza l’era ligado al nazionalism, prima di teoregh tedesch cuma Johann Gottfried von Herder.
Tüt g’han incuraggià l’idea panetnich che chesti guverni l’eran drée a ciapär sultant di terr che l’eran semper stà abità de gent de etnia tedesch.
La colonizzaziun del Asia la s’è en gran part terminada in del XX secul, cunt i spint naziunai al indipendenza e al autodeterminaziun en tüt en cuntinent.
Tanti pais europei, cuma Francia e Svizzera, ciapan mai sü di informaziun sül etnia de la populaziun resident.
Durant de la colonizzaziun europea, i europei sunt rivà en Nord America.
L'etnografia digial g’he dò tanti olter ocasiun per vardar a di cültür e a di società diferent.
L'etnografia relaziunal la se interesa di camp de stüdio puttòst che di sit o di process puttòst che di persun che se interesan sultant del prucess.
L'ubietif l’è cattar sü i dat inscì che el ricercadur pretend una quantità minima de pregiudizi persunai en i dat.
I intervist sun despess registrà e dopu trascritt, permetend al intervista de nà innanz senza comprometter la presa di not, ma cun tüt i informaziun dispunibel dopu per un analìs cumpleta.
Anca se chesti tentatif de pensé, nissun ricercadur pœu vèss totalment imparzial.
A chesti informadur l’è de solet dumandà de identificar olter indormadur che rapresentan la comunità, despess duperan el campionament a bale de neef o a cadena.
2010) esaminan i bas ontologich e epistemologich denter del etnografia.
“I ricercadur de teuria critica van incontra di “question de podè al interno di relaziun ricercà di ricercadur e i culegament intra savè e podè”.”
Un imagin pœu vèss contenuuda denter del mund fisich travers de la pruspetiva de un particular individuo, basà soratüt süi esperienz pasà del individuo.
L'idea de un imagin se basa sül imaginaziun e l’è stada vista cuma duperada di bagai en mod spuntaneo e natüral.
I antropologi cültürai e sociai incœu dan un grand valur a la ricerca etnografich.
“I etnografie sun quai volta ciamà cuma “stüdi del cas”.”
El lavurà sul camp de solet prevet de passar un an o püsee en un oltra società, de campar cun la populaziun local e de saver luur mod de vif.
L'esperienza de Benedict cunt el pueblo Zuni suducidental l’è cunsiderada la bas del sò mesté sul camp furmatif.
Una tipich etnografia la cerca de vèss olistich e la vaa drée de solet a un schema per giontar una cuurta stòria de la cültüra en question, un analìs de la geografia fisich o del terren abità di gent uget de stüdi, anca el clima, e despess incluend chel che i antropologh ciaman habitat.
La parentela e la strütura social (anca la classificaziun en bas al età, ai grupp de pari, al gener, ai associaziun de volontarià, ai clan, ai fraziun e inscì ancamò, se g’he sun) sun de solet inclus.
Riti, rituai e olter prœuf de la religiun sun stà per tant temp un interes e quai volta sun fundamentai en i etnogafì, soratüt se fatt en publich induè i antropologi famus pœden vedèl.
Par esempi, se denter de un grupp de gent, schiscià l’œucc l’era un gest comunicatif, g’ha cercà prima de determinar che tip de ròbb podaria significar una schisciada d’œucc (podaria significar ròbb diferenti).
“Geertz, anca se seguiva un tip de schema etnografich tradiziunal, s’è spustà fœura de chel schema per parlar de “red” inveci de “lineament” de cültüra.”
Scrivar Cültüra g’ha contribuì a purtar di cambiament al antropologia e anca al etnografia, despess descrivü en termin de natüra “postmuderna”, “riflesiva”, “leteraria”, “decostrutiva” o “poststrütural”, perchè el test g’ha contribuì a metar en evidenza i vari dificultà politich che tanti praticant vardavan cuma se ruinavan i rappresentaziun e i prategh etnografich.
Per l’ültim puunt, Writing Culture l’è diventà un puunt impurtant per esaminar cuma i etnograf podarian descrif cültür e società diferent senza negar la sugetività di quei individui e grupp che sun stüdià menter el fann cuntemporaneament senza rivendicar un savè asolut e un’autorità ugetiva.
Cuma el fin del etnogradia l’è descrivar e interpretar i mudei cundivis e cun di valur, cumpurtament, credenz e lenguagg de un grupp de condivisiun de la cültüra, Harris, (1968), e anca Agar (1980) disen che l’etnografia l’è un prucess e anca un resultà de la ricerca.
“La sociologa Sam Ladner dis en sò liber che la cumprensiun di consumadur e di luur desideri vœur un cambiament in del “puunt de vista” che sultant l’etnografia dis.”
“Mesürand l’esperienza del suget en un sit “natüral”, l’etnologia dà di infurmaziun süi aplicaziun prategh de un prudut o servizi.”
La cunferenza Ethnographic Praxis en Industry (EPIC) l’è la prœuva.
“La monografia de Jaber F. Gubrium e James A. Holstein (1997), The New Language of Qualitative Method, parla di furmi de etnografia en termin di luur “metud parlan”.”
“Donc, Fine dis che i ricercadur de solet sunt inscì etich cuma disen o pensan de vèss, e che “tüt i mesté g’han di mod de fà i ròbb che saresen inapproprià per i olter”.”
“Dis che i “illusiun” sun fundamentai per mantegnir una reputaziun professional e evitar i conseguenz putenzialment püsee caustich.”
El codess etich dis che i antropologh fan part de una red academich e politich püsee grand, e anca del ambient del òmm e natüral, che l’è necessari d’en parler cun rispètt.
I ricercadur prenden i quasi finziun e i trasfurman en di affermaziun de fatt.
En realtaa, a un etnograf mancarà semper quai aspett a causa de la mancanza de onniscienza.
I popul indigen, indicà anca cuma primi popul, aborigen, natif o autoctoni, sun di grupp etnich cültüralment diferent che sunt uriginari de un sit che l’è stà colonizà e organizà de un olter grupp etnich.
“I gent de solet sun descrivü cuma “indigen” quand cunservan i tradiziun o di olter aspet de una cültüra primitiva asociada a una determinada regiun.”
I popul indigen seguttan a afruntar minacc a luur sovranità, benesar economegh, lengue, mod de cognoss e acess ai risurs dei qual dependen luur cültür.
I stim de la populaziun global total di popul indigen de solet van di 250 miliun a 600 miliun.
Cuma riferiment a un grupp de gent, el termin indigen l’è stà duperà per la prima volta di europei che l’han duperà per differenziass di popul indigen di Americhe dai s’ciavi african.
En i an ‘70, el termin l’è stà duperà cuma un mod per culegar i esperienz, i prublem e i battaji di grupp de gent colonizà travers di cunfin internaziunai.
Chesta situaziun pœu vèssegh anca in del cas induè la populaziun indigen l’è püsee granda de chela di olter abitant de la regiun e del stat; la noziun de definiziun chichinsci l’è chela di separaziun di prucess decisionai e nurmatif che g’han una certa inflüenza, almen de süpport, sü di aspett de luur comunità e di diritt de terra.
Un raport di Nazion Ünì del 2009 publicà del Segretarià del Forum permanent süi questiun indigen diseva: per di secul, di temp de luur colonizaziun, conquista o ocupaziun, i popul indigen g’han documentà i stòri de resistenza, interfacia o cooperaziun cunt i stat, dimustrand inscì luur convinziun e determinaziun a soravif cun luur diferent identidà suvran.
Chesti gent l’eran vist di vècc scritur o cuma un precedent grupp di gent che abitavan la Grecia prima di Grecch.
I Crosaa (1096-1271) se basavan sü chesta ambiziun de una guerra santa cuntra quei che la gesa cunsiderava minga fedeli.
Però, el Consili g’ha dì che i conquist podarian vèss “legal” se i gent minga cristiani se rafüdavan de cunfurmass a la cristianizaziun e a la legg natüral europea.
In del XIV e XV secul, i popul indigen de chel che incœu sun ciaman Isul Canarie, cognusuu cuma Guanches (che g’han vissuu sül isul in del era a.C.) sun diventà uget de atenziun di colonizatur.
In del 1402, i spagnœui g’han cumencià cunt i sforzi per ciapar e colonizar i isul.
I invasur g’han purtà distruziun e malatie al popul Guanche, e difatt luur indentidà e luur cültüra sun sparì de conseguenza.
“Cuma dis Robert J. Miller, Jacinta Ruru, Larissa Behrendt e Tracey Lindberg, la dutrina la s’è sviluppada in del temp “per giustificar el domini di popul minga cristian e minga europei e la cunfisca de luur terr e de luur diritt.”
El re spagnœul Ferdinando e la regìna Isabella ciaparon Cristoforo Colombo, invià in del 1492, per colonizar e purtar nœuvi terr sotta el dumini spagnœul.
“Alessandro g’ha cuncess a la Spagna tüt i terr che g’ha descuvert che l’eran minga stà “duminà prima de nissun proprietari cristian”.”
Pareva che tanti conquistadores g’havevan pagüra che, s’el se dava la pusibilità, i popul indigen g’havarian acetà el cristianesim, che g’havaria minga consentì l’invasiun legal di luur terr e la sgrafignada de luur beni.
Datu che l’eran di pais catolich in del 1493, l'Inghiltèra e la Francia lavuravan per “dar un oltra spiegaziun” a la Dotrina de la Descuverta per sarvir i propri interess coluniai.
“I rivendicaziun sü la terra sun stà avanzà travers di “ritual de descuverta” simbolich che sun stà fatt per rapresentar la rivendicaziun legal de la terra de la naziun colonizatriss.”
In del 1774, el capitan James Cook g’ha tentà de render minga valid i rivendicaziun spagnœul sü la terra de Tahiti scanceland luur segn de pussèss e fasend di segn de pussèss inglés.
Chestu cuncett g’ha furmalizà l’idea che i terr che l’eran minga duperà en un mod apruvà di sistèm legai europei l’eran avèrt a la colonizaziun europea.
Quand i “regul” de la colonizaziun se sun stabilì in de la dotrina legal concurdada intra i putenz colunial europee, i metud per rivendicar i terr indigen g’han continuà a espandess rapidament.
Stim precis per la populaziun total di popul indigen del mund sun parècc dificil de cumpilà, vist i dificultà de identificaziun e i varianz e inadeguatezz di dati de censiment dispunibel.
Chestu cumprend almenu 5.000 popul diferent en püsee de 72 pais.
Quaivun l’è stà ciapà denter di olter populaziun o g’ha subì tanti olter cambiament.
I grupp etnich che sun parècc diversi e numerùs che forman la magiur part di stat african moderni e indipendent g’han a l’interno vari popul che g’han una situaziun, una cültüra e un stil de vida pastoral o de caciadur sun de solet emarginà e separà de strütür politich e economich principai de la naziun.
L’impatt de la colonizaziun europea storegh e d’incœu di Americhe süi comunidà indigen l’è stà en general puttòst graf, cun tanti autorità che pensan che g’he saran di intervai de declin de la populaziun principalment per i malatie, i sgrafignà de terr e per la viulenza.
En i stati meridiunai de Oaxaca (65,73%) e Yucatán (65,40%), la magiur part de la populaziun l’è indigen, cuma dit in del 2015.
“I agetif “Indian” e “Eschimés” sun minga duperà incœu en Canada.”
El püsee impurtant l’è stà el cambiament de Aboriginal Affairs and Northern Development Canada (AANDC) in Indigenous and Northern Affairs Canada (INAC) in del 2015, che dopu s’è dividü en Indigenous Services Canada e Crown-Indigenous Relations e Northern Development Canada in del 2017.
I popul di Prim Naziun g’han firmà 11 tratà nümerà en gran part de chel che incœu l’è cognusuu cuma Canada intra el 1871 e el 1921, senza cuntar di part de la Columbia Britannich.
El territori autonom de la Groenlandia denter del Regn de Danimarca el g’ha anca una populaziun indigena e magiuritaria recognusuuda de Inuit (circa l'85%) che la s’è stabilida in del area in del XIII secul, spustand i indigen del Dorset e i nurveges de la Groenlandia.
En i pais de lengua spagnœula o portughees, se truva l’üs de termin cuma índios, pueblos indígenas, amerindios, povos nativos, povos indígenas e, en Perù, Comunidades Nativas (Comunidà natif), specialment intra i società del amazonia cuma Urarina e Matsés.
I popul indigen se truvan denter del territori del Brasil, anca se la magiur part de luur vif en i riserv indian in de la part nord e center-ucidental del pais.
Incœu g’he sun püsee armeni che viven fœura de luur patria ancestral per via del genocidio armen del 1915.
L’argument l’è entrà denter de la guerra israelo-palestines in di an '90, cunt i palestinés che vorevan el status de indigen cuma populaziun preesitent sfùlada da un insediament ebraich e che incœu rapresentan una minuranza denter del Stat de Israel.
“En Russia, la definiziun de “popul indigen” l’è cuntestada en gran part riferiida a un nümer de populaziun (menu de 50 000 gent), e senza cuntar l’autoidentificaziun, l’urigin di populaziun indigen che g’ha abità el pais o la regiun dopu l’invasiun, la colonizaziun o la creaziun de frunteri de stat, istituziun sociai, economich e cültürai distintif.”
I tibetan sunt uriginari del Tibet.
A Hong Kong, i abitant indigen di Nœuf Territori sun definì in de la Declaraziun congiünta sino-britannich cuma gent discendent per linea maschil de una persòna che l’era in del 1898, prima de la Cunvenziun per l'estensiun del territori de Hong Kong.
I Cham sunt indigen del vècc stat de Champa che l’è stà conquistà del Vietnam en i guerr Cham-vietnamit durant Nam tiến.
I Khmer Krom sunt indigen del delta del Mekong e de Saigon che sun stà ciapà del Vietnam dal re cambogian Chey Chettha II en cambi de una principèssa vietnamit.
Chest prublema l’è anca di tanti olter pais de la regiun del ASEAN.
I populaziun indigen de Mindanao sunt i populaziun Lumad e Moro (Tausug, Maguindanao Maranao e olter) che viven anca in del arcipelagh de Sulu.
Chesti grupp sun despess definì insema cuma indigen australian.
Durant del XX secul, tanti de chesti vècc colònie g’han avü l’indipendenza e se sun furmà di stat-naziun sotta el cuntrol local.
I rest di almenu 25 òmm en miniadüra, vissuu intra 1.000 e 3.000 an fà, sun stà recentement truvà süi isul de Palau en Micronesia.
Segond el censiment del 2013, i Māori de la Nœuva Zelanda forman el 14,9% de la populaziun de la Nœuva Zelanda, cun menu de la mità (46,5%) de tüt i resident Māori che se identifican sultant cuma Māori.
Tanti capi naziunai Maori g’han firmà un tratà cunt i inglès, el Tratà de Waitangi (1840), vist en di sit cuma la furmaziun de la muderna entidà geopolitich che l’è la Nœuva Zelanda.
Chesti prublem cumprenden la conservaziun cültüral e lenguistich, i diritt de la terra, la proprietà e el sfrütament di risursi natürai, la determinaziun e l’autonomia politich, el degrad e i destaster ambientai, la puertà, la salùd e la discriminaziun.
La situaziun pœu vèss confüsa ancamò püsee quand che g’he una stòria cumplicada o cuntestada de migraziun e populaziun de una determinada regiun, che pœu där urigin a di controversie sül primà e sü la proprietà de la terra e di risurs.
Senza cunsiderar la diversidà di populaziun indigen, se pœu notar che cundividen i prublem comün in del afruntar la società prevalent o invasiva.
Di impurtant eceziuni sunt i popul Sakha e Komi (dü popul indigen setentriunai de la Russia), che incœu cuntrolan i propri republich autonom a l’interno del stat rüss, e i Inuit canades, che furman la magiuranza del territori del Nunavut (creà in del 1999).
Chestu refüd g’ha finì per recugnuus che esisteva un sistèm de diritt preesistent praticà del popul Meriam.
Estratt l'11 ottober 2011.
Indù e Cham g’han sübì di persecüziun religius e etnich e restriziun a luur fede sotta l’atual guverno vietnamit, cunt el stat vietnamit che g’ha cunfiscà i proprietà de Cham e g’ha proibì a Cham de osservar luur convinziun religius.
In del 2012, la pulizia vietnamit in del vilagg de Chau Giang g’ha fatt irruziun denter de una moschea Cham, g’ha sgrafignà el generadur eletrich e g’ha anca viulentà i tusan Cham.
In del 2012, l'Indonesia g’ha dichiarà che “El guverno del Indonesia dis che la promoziun e la proteziun di populaziun indigen en tüt el mund...L’Indonesia, però, la recugnuus l’aplicaziun del cuncett de popul indigen...in del pais.”
I vietnamit l’eran en urigin incentrà entorn al delta del fiumm Ross, ma durant Nam Tien se sunt impegnà in de la conquista e conquisteran i nœuf terr cuma Champa, el delta del Mekong (de la Cambogia) e i altopian centrai.
La grand scala di colòni vietnamit Kinh che se truvan en i altopian centrai g’ha alterà en mod significatif i dat demografich de la regiun.
E nissuna eliminaziun de una cültüra de part de un oltra.”
I popul indigen sun stà indicà primitif, selvagg o minga civil.
“Di filosof, cuma Thomas Hobbes (1588-1679), cunsideravan i indigen sultant di “selvagg”.”
Estratt de Internet Archive el 13 dicember 2013.
La Declaraziun di Naziun Ünì süi diritt di popul indigen, adutada del Asemblea general in del 2007, g’ha stabilì el diritt al autodeterminaziun di popul indigen, implicand diferent diritt en materia de gestiun di risurs natürai.
I trivellaziun del petròli podarian dastrügiar mill an de cültüra per i Gwich'in.
Pruget de svilupp cuma la costruziun di digh, condutür e l’estraziun de risurs g’han spustà un gran nümer de populaziun indigen, despess senza furnir un cumpens.
Chesti dònn diventan anca economicament dipendent di òmm quand perden i luur mezz de süsistenza.
Par esempi, el popul Munduruku in de la foresta amazonich süporta no la costruziun de la diga de cunt el jütt de Greenpeace.
Sun stà propost dü scenari principai, un espansiun preist en Africa central e un ünica urigin de la dispersiun che part de lì, o una separaziun preist en un onda de dispersiun vers est e una vers sud, cunt un onda che se mœuf travers del basin del Congo vers l’Africa uriental, e un olter che se sposta a sud luungh la còsta african e el sistèm del fiùmm Congo vers l’Angola.
I termin del bastiam duperà intra i relativament pooch grupp de pastur bantu muderni dis che l’acquisiziun de bastiam podaria vèss stà da visin del Sudan central, Kuliak e de lengua cuscitich.
Minga luntan del fiùmm Mutirikiwi, i re Monomatapa g’han costruì el cumpless del Grand Zimbabwe, una civiltà ancestral del popul Kalanga.
La cültüra swahili nassuu de chest scambi mustra tanti influenz arab e islamich che se veden no in de la cültüra tradiziunal bantu, inscì cuma i tanti member afro-arab del popul bantu swahili.
“Dopu la segonda guerra mundial, i guverni del Partit Naziunal adutaron ufficialment chel üs, menter el crescent muviment naziunalist african e i sò alleà liberal g’han duperà al termin “african”, inscì che “Bantu” l’è stà identificà cunt i politich del aparteid.”
“Ancamò una volta l’associaziun con l’apartheid g’ha scredità el termin e el guverno sudafrican l’è passà al termin politicament attraent ma storicament ingannevul “patrie etnich”.”
En Swati la radis l’è -ntfu e el sustantif l’è buntfu.
Minga tüt i baschi parlan el bash.
“el muderno basch esan) e el sufiss -(k)ara (“mod (de fär quaicos)”).”
Registra el nomm de la lengua basca cuma enusquera.
Anca se sun geneticament diferent en quai mod a causa del isulament, i baschi sunt anacamò tipicament europei en termin de sequenz de Y-DNA e mtDNA e en termin de olter loci genetich.
Però, i stüdi süi aplogrupp Y-DNA g’han descuvert che süi luur lignagg maschil dirett, la magiuranz di baschi d’incœu g’ha un ascendenz comun cunt olter europei ucidentai, cioè una fort predominanza del aplogrupp indoeuropeo R1b-DF27 (70%).
“Malgraa la sò volta frequenza en i basch, la diversità interna Y-STR de R1b-DF27 l’è püsee basa lì e se traduss en di stim del età püsee recent”, che dis che l’è stà purtà in de la regiun de un oltra part.”
La raccòlta de aplogrupp mtDNA e Y-DNA campiunà lé l’era tant diferent rispett a luur frequenzi mudern.
Puttòst, circa 4500 an fa quasi tüt el patrimoni Y-DNA de la mescolanza iberich de caciadur mesolitich e agricultur neolitich l’è stà sostituì del lignagg R1b de pastur indoeuropei de la stèpa, e el caratter distintif genetich basch l’è el resultà di secul de basa dimensiun de la populaziun, de deriva genetich e de endogamia.
Mattias Jakobsson del Università de Uppsala en Svezia g’ha analizà el material genetich de vòtt schelter del òmm del età de la pedra truvà en la caverna de El Portalón a Atapuerca, in del nord de la Spagna.
I resultà sun stà publicà en Atti de la National Academy of Sciences di Stat Ünì.
Se descuvre che chestu grupp misto l’era anca ancestral a olter popul iberich muderni, ma menter i basch sun stà relativament isulà per mill an, i migraziun sucesif en Iberia g’han purtà a una melansg distint e giontif en tüt i olter grupp iberich.
G’he sun di prœuf sufisent per supurtar l’ipotes che en chel temp e dopu parlavan di vècc varietà de la lengua basca (varda: lengua aquitana).
El regn de Pamplona, un regn basch central, püsee tard famus cuma Navarra, g’ha subì un prucess de feudalizaziun e l’è stà suget al influenza di sò visin aragones, castijian e frances parècc püsee grand de lù.
Rendüu debul de la guerra civil navarres, la magiur part del regn a la fin borlò giü prima del assalt di armäd spagnœul (1512–1524).
Però, i basch g’han godüu de un grand autoguverno fin a la Revoluziun frances (1790) e ai guerr carlist (1839, 1876), quand che i basch g’han sostegnuu el erede Carlos V e i sò discendent.
La comunidà autonoma (cuncett stabilì in de la Costituziun spagnœula del 1978) cognusuuda cuma Euskal Autonomia Erkidegoa o EAE en basch e cuma Comunidad Autónoma Vasca o CAV en spagnœul (en inglès: Basque Autonomous Community o BAC), l’è cumposta di tri pruvincie de Álava, Biscaglia e Gipuzkoa.
“Di volt l’è indicà sultant cuma “Pais Basch” (o Euskadi) de scritur e enti publich cunsiderand sultant quei tri pruvincie ucidentai, ma en di ocasiun anca sultant cuma un abreviaziun cunvenient quand che chest el crea no confusiun in del cuntest.”
“En particular in del üs comun el termin frances Pays Basque (“Pais Basch”), en mancanza de olter qualificaziun, se riferiss o al interno del Pais Basch ("Euskal Herria"" en basch), o minga rarament en particular i Pais Basch setentriunai (o “frances”).”
“Se varda che en cuntest storegh Navarra pœu riferiss a un’area püsee grand e che la pruvincia basca setentriunal d’incœu pœu vèss indicada cuma (part de) Nafarroa, menter el termin “Volta Navarra” (Nafarroa Garaia en basch, Volta Navarra en spagnœul) va incontra anca cuma riferiment al territori de la comunità autonoma d’incœu.”
El savè del spagnœul l’è ubligatori ai sens de la costituziun spagnœula (articul n.
El savè del basch, dopu vèss diminuì per tanti an durant de la ditadüra franchista a causa de la persecuziun uficial, l’è de nœuf en aument grazi ai politich favorevul de la lengua uficial e al sustegn popular.
Sultant el spagnœul l’è una lengua uficial de la Navarra e la lengua basca l’è sultant coufficial in de la regiun setentriunal de la provincia, induè se cuncentra la magiur part di navarres de lengua basca.
Gran part de chesta populaziun vif al interno o visin a la cintüra urbana Bayonne-Anglet-Biarritz (BAB) sü la costa (en basch chesti sun Baiona, Angelu e Miarritze).
Miliun de discendent basch (varda basch american e basch canades) viven en Nord America (Stat Ünì; Canada, principalment en i pruvincie de Terranova e Quebec), America Latin (en tüt i 23 pais), Sud Africa e Australia.
I stim dependen intra 2,5 e 5 miliun de discendent basch viven en Cile; i basch sun stà una grand, o anca la püsee fort inflüenza in del svilupp cültüral e economich del pais.
Consisteva principalment in del area che incœu sunt i stat de Chihuahua e Durango.
En Guatemala, la magiur part di basch l’è cuncentrada in del dipartiment de Sacatepequez, Antigua Guatemala, Jalapa de sei generaziun, menter quaivun sunt emigrà a Città del Guatemala.
Bambuco, müsega popular colombiana, g’ha di radis basch.
Elko, Nevada, sponsoriza un festival basch anual che celebra la danza, la cüsina e i cültür di popul basch de naziunalità spagnœula, frances e messican che sun rivà en Nevada de la fin del XIX secul.
Quaivun di püsee grand ranch del Nord America, fundà grazi a chesti concesiun di terr coloniai, se truvavan en chesta regiun.
G’he una stòria de la cültüra basca a Chino, en California.
Sun la magiur part discendent de coloni spagnœul e messican.
Chestu sens de identidà basca ligà a la lengua local non esiste minga sultant en isulament.
Cuma per tanti stat europei, un’identidà regiunal, lenguisticament derivada o menu, se esclude minga a vicenda cun chela naziunal püsee granda.
G’ho di amiss che sun coinvolt in de la parte politich di ròbb, ma la fà minga per mi.
G’he sun poochi parlant monolengue basch: praticament tüt i parlant basch sun bilengue sü tüt i dü lat del cunfin.
Se pensa che la lengua basca l’è una lengua genetich isulada en cuntrast cunt olter lengue europee, quasi tüt che fan part de la grand famejia lenguistich indoeuropea.
Cà en chestu cas l’è sinonim de radis familial.
Cuma en d’oltri cültür, el destin di olter member de la famejia dipendeva di beni de una famejia: i fameji ricch basch provedevan a tüt i bagai en quai mod, menter i fameji menu ricch pudevan avegh sultant un risurs per proveder a un fiœul.
Dopu l’avvent del industrializaziun, chestu sistèm g’ha purtà al emigraziun de tanti baschi rurai en Spagna, Francia o en i Americhe.
Di stüdius e commentadur g’han tentà de conciliar chesti puunt presumend che la parentela patrilinear rapresent un innovaziun.
Sun nassuu del regim franchist cunt una lengua e una cültüra rivitalizzant.
La regiun l’è stada funt de misiunari cuma Francis Xavier e Michel Garicoïts.
Lasuén l’è stà el succesur del francescan Padre Junípero Serra e g’ha fundà 9 di 21 missiun de la California esistent luungh la còsta.
Quand Enrico III de Navarra s’è cunvertì al catolicesim per diventar re de Francia, el prutestantesim praticament l’è scumparì de la comunità basch.
Incœu, segond un ünich sundagg d’opiniun, sultant un pœu püsee del 50% di basch g’ha un tip de fede en Dio, menter el rest l’è agnostich o ateo.
Segond uno, el cristianesim l’è rivà en i Pais Basch durant del IV e V secul, ma segond l’olter l’è minga rivà fin al XII e XIII secul.
“En chestu sens, el cristianesim l’è rivà “prest”.”
Segond una tradiziun, viagiava ogni sett an intra una grota sül munt Anboto e una sü un’oltra muntagna (i stòri sun diferent); el temp sarès stà umèd quand l’era a Anboto, sùcc quand l’era a Aloña, o Supelegor, o Gorbea.
Se dis che quand che se radünavan en i olter grott di vètt sacri, creavan i tempest.
I legend parlan anca de tanti e abundandt geni, cuma jentilak (istess ai gigant), lamiak (istess ai ninf), mairuak (costrutur di cromlech o serc de pedre, letteralment mori), iratxoak (imps), sorginak (strie, sacerdutess de Mari ), e inscì ancamò.
“G’he un füfignon de nomm San Martin Txiki (“St Martin the Lesser”).”
I jentilak ("Giganti"), inveci, sunt un popul legendari che parla de la scumparsa de un popul de la cültüra del età de la pedra che viveva en i altipian e senza nissun savè del ferr.
Per püsee de un secul, i stüdius g’han tant parlà del volto status di dònn basch en i codess legai, e anca i luur posiziun de giudes, eredi e arbitri en i temp ante-roman, medivai e muderni.
La Navarra g’ha un statüt separà de autonomia, un acord contruvers prugetà durant la transiziun spagnœula a la democrazia (l'Amejoramiento, un “agiornamènt” del sò status precedent durant la ditadüra).
I questiun de fedeltà e identidà politich, lenguistich e cültüral sun parècc dificil en Navarra.
La magiur part di scœul sotta la giurisdiziun del sistèm educatif basch duperan el basch cuma mezz principal de insegnament.
Al cuntrari, el desideri de una magiur autonomia o indipendenza l’è particularment comun intra i naziunalist basch de sinistra.
Se cunsideran cültüralment e soratüt lenguisticament diferent di luur visin circustant.
Miguel de Unamuno l’è stà un famus scritur e filosof de la fin del XIX e del XX secul.
G’ha anca fundà l'Asociaziun sindacal cilena per promœuf un muviment sindacal basà süi insegnament sociai de la Gesa catolica.
La presenza storegh di San en Botswana l’è particularment evident in de la regiun di culin de Tsodilo, in del Botswana setentriunal.
Di an '50 fin ai an '90, i comunità San sun passà al agricoltüra per i prugram de modernizaziun cumandà del guverno.
“Di grupp San sunt un di 14 “grupp de populaziun ancestrai” esistent cognusuu; donca “grupp de populaziun cun ascendenza genetich comun, che cundividen etnia e sœmeanza en i luur cültür e anca en i luur proprietà de luur lengue”.”
I rapresentant di popul San in del 2003 g’han declarà luur preferenz per l’üs di nomm de grupp individuai, se l’è pusibel, rispett al üs del termin colettif San.
G’ho continuà a duperar Bushman e sun stà publicament currètt tanti volt dai giüst.
“Inveci, el rapresentant del Cunsigli San l’è stà düür sul fatt che nissun dann l’è stà causà a luur o a la comunità San per el mod che (Die Burger) g’ha duperà per publicar la parolla “boesman”.”
La parentela san l’è paragunabil a la parentela eschimes, cun el stess insema di termin di cültür europee, ma dupera anca una regula del nom e una regula del’età.
I bagai g’han minga di duveri sociai olter al giœugh e el temp liber l’è parècc impurtant per i San de tüt i età.
Prenden di decisiun familiar impurtant e de grupp e reclaman la proprietà de pozz d’agua e sit de foraggiament.
La siccità la pœu durar per tanti més e i pozz d’agua pœden decrèss.
En chestu büs l’è mettuu un luungh stel de erba cav.
El principi de la primavera l’è la stagiun püsee düra: un periud cald e sec che vien dopu l’invernu frècc e sec.
I dònn cattan sü früta, bacch, tubèr, scigùllett e olter materiai vegetal per el consum del grupp.
A segond de la posiziun, i San consuman de 18 a 104 spéce, cuma salip, scaravasg, bigatt, giromètt, farfai e formìgh.
Chesti aplogrupp sun sottagrupp specifich di alpogrupp A e B, i dü primi ram del alber del cromosoma Y del òmm.
L'aplogrupp mitocondrial püsee divergent (püsee vècc), L0d, l’è stà identificà ai sò frequenz püsee volt en i grupp San del Africa meridiunal.
I San sun stà particularment culpì del invasiun de part de populaziun magiuritari e agricultur minga indigen sü di terr tradiziualment ocüpà del popul San.
La perta de terra l’è l’un di principai fatur che contribuisen ai prublem che g’han de afruntar i indigen del Botswana, anca en particular la casciada di San da la Central Kalahari Game Reserve.
Chestu g’he darìa di royalties ai San per i benefiss de luur savè indigen.
Van der Post l’è cressuu en Sud Africa e g’ha avü un curtés fascin per tüta la vida per i cültür natif african.
“Ruzà de un fascin eternu per chesta “tribù scumparsa”, Van der Post g’ha publicà un liber del 1958 su chesta spediziun, intitulà El mund perduu del Kalahari.”
El sò primo film The Hunters, vegnuu fœura in del 1957, mustra una cacia a la giraffa.
La sò surela Elizabeth Marshall Thomas g’ha scrivuu tanti liber e tanti articul sui San, basà en part sui esperienz vissuu cun chesti gent quand luur cültüra l’era ancamò minga alterada.
“Chestu l’è stà recensì de Lawrence Van Gelder per el New York Times, che g’ha dì che el film “l’è un att de conservaziun e un requiem”.”
La seri de la BBC The Life of Mammals (2003) fà veder di cuurt de un San indigen del desert del Kalahari che el fà una cacia impurtant de un kudu travers i düür condiziun del desert.
Per i luur sœmeanzi, i oper de San pœden mussär i ragiun di vècc pittür rupester.
El film l’è stà dirett de Jamie Uys, che l’è turnà al San dés an dopu cun The Gods Must Be Crazy, che s’è revelà un sucess internaziunal.
The Covenant (1980) de James A. Michener l’è un oper de narativa storegh centrada sül Sud Africa.
El rumanz de Norman Rush del 1991 Mating parla de un accampament de Basarwa visin a la cità (imaginari) del Botswana induè l’è ambientada l’aziun principal.
In del 2007, David Gilman g’ha publicà Il respiro del diavolo.
El moròs del prutagonista de Il n.
I popul germanich l’eran un grupp storegh de gent che vivevan in del Europa central e en Scandinavia.
En i discussiun sul periud roman, i popul germanich sun di volt indicà cuma Germani o vècc tedesch, anca se tanti stüdius consideran prublematich el segond termin, perché l’è ligà al identidà cunt i tedesch d’incœu.
Al cuntrari, i scritur roman g’han descrivuu per la prima volta i popul germanich visin del Reno in del mument induè l’Imper Roman g’ha stabilì el sò domini en chela regiun.
I sforz roman per integrar la grand area intra el Reno e l'Elba sun terminà vers el 16 d.C., dopu la grand battuda romana in de la batajia de la furesta de Teutoburgo in del 9 d.C.
In del III secul i Goti de lengua germanich g’han duminà la stepa del Ponto, fœura de la Germania, e g’han slanzà una seri de spediziun maritim in di Balcan e en Anatolia fin a Cipro.
L'archeologia la mustra inveci una società e un economia dificil en tüt la Germania.
Tradiziunalment, i popul germanich sun stà vist cuma possesur de una legg duminada di cuncett de faida e cumpens del sàang.
I vècc popul de lengua germanich probabilment cundividevan una tradiziun poetich comun, versi alliteratif, e dopu anca i popul germanich cundividevan leggend uriginari del periud de la migraziun.
Anca la lengua da induè la deriva l’è uget de controversia, cun di propost de urigin germanich, celtich, latin e illirich.
Indipendentement de la sò urigin, el nomm l’è stà trasmettuu ai roman traves i parlant celtich.
In de la tarda antichità, sultant i popul visin al Reno, en particular i Franch, e anca i Alemann, l’eran ciamà German da scritur latin o grecch.
Anca se i autor roman escludevan custantement i persun de lengua celtich o se tratavan i popul germanich cuma el nomm de un popul, chesta nœuf definiziun, duperand la lengua germanich cuma criteri principal, la intendeva i German cuma un popul o una naziun cunt un’identidà de grupp stabil ligà a la lengua.
“Di stüdius che stüdian el Volt Mediuev adess sottalinean la questiun se i popul germanich se cunsideraavn un’unità etnich, menter olter indicavan l’esistenza di lengue germanich cuma un fatt storegh che pœu vèss duperà per identificar i popul germanich, indipendentement dal fatt che se cunsideravan “germanich”.”
“Per chesti resun, Goffart dis che el termin germanich dovaria vèss evità a favur de “barbar” ma minga in del sens lenguistich, e storegh cuma Walter Pohl g’han anca dumandà che el termin sares evità o duperà cunt un’atenta spiegaziun.”
In de la stòria de Cesare, la carateristich püsee ciara e distintiva del popul germanich l’era che vivevan a est del Reno, dinnanz a la Gallia sül lat ucidental, un osservaziun che g’ha fatt con di digressiun storegh en sò liber.
Tacito di volt l’era minga sagür che un popul l’era germanich o menu, esprimand la sò incerteza süi Bastarne, che segond lù parevan Sarmati ma parlavan cuma i German, süi Osi e süi Cotini e süi Aesti, che l’eran cuma Suebi ma parlavan una oltra lengua.
El Volt Danubio funziunava de cunfin meridiunal.
L’era minga ciar se chesti german parlavan una lengua germanich e podarian vèss stà inveci de lengua celtich.
Tacito segutta a parlar di tribù germanich sü la riva ucidental del Reno in del periud del primo imper, cuma i Tungri, i Nemeti, i Ubii e i Batavi.
Ispirà de chest, chesti tri grupp sun di volt anca duperà in de la terminologia lenguistich muderna püsee antica, in del tentatif de descrif i divisiun di lengue germanich sucesif.)
Herminones o Hermiones a l’interno, includevan i Svevi, i Hermunduri, i Chatti, i Cherusci segond Plinio.
“D’oltra part, Tacito g’ha scrivuu in del stess passagg che quaivun cret che g’he sun olter vècc grupp de chesti tri, cuma “i Marsi, Gambrivii, Suevi, Vandilii”.”
“Strabone, che s’è cuncentrà principalment süi German intra l’Elba e el Reno, e che parla no di fiœui de Manno, g’ha anca mettuu da part i nomm de Germani che sun minga svevi, en dü grupp, implicand tri divisiun principai: “tribù minur tedesch, cuma i Cherusci, Chatti, Gamabrivi, Chattuarii, e cisin al ocean i Sicambri, Chaubi, Bructeri, Cimbri, Cauci, Caulci, Campsiani”.”
Durant el periud lenguistich pregermanich (2500–500 a.C.), la protolengua l’è stada quasi certament inflüenzada di substrat lenguistich ancamò evident in de la fonologia e in del lessich germanich.
G’he anca una grand influenza in del vucabulari di lengue celtich, ma la magiur part de chestu sembra vèss parècc püsee tard, cun la magiur part di prestiti che g’he sun prima o durant el spustament del sun descrivuu de la legg de Grimm.
Anca se el proto-germanich l’è recostruì senza dialett travers del metud cumparatif, l’è quasi cert che l’è mai stà una proto-lengua uniform.
I primi iscriziun runich atestà (petin de Vimose, puunt de lancia de Øvre Stabu), inizialment cuncentrà in de la Danimarca muderna e scrivuu cunt el sistèm Elder Futhark, sun datà a la segonda mità del II secul d.C.
Però, la fusiun di vocai proto-germanich minga acentà, atestada en iscriziun runich del IV e V secul d.C., sügerisch che el norreno primitif g’havaria minga poduu vèss un dirett precedessur di dialett germanich ucidentai.
“Denter de la fin del III secul d.C., divergenz lenguistich cuma la pert de la consunant final -z da part del germanich ucidental s’eran giamò verificà al interno del continuum dialettal “residuo” de nord-ovest.”
L’inclusiun di lengue borgognon e vandalich a l’interno del grupp germanich uriental, anca se plausibil, l’è ancamò incerta a causa de luur scarsa attestaziun.
Una società l’è un grupp de individui cuinvolt en un interaziun social persistent, o un grand grupp social che cundivid el stess territori spazial o social, tipicament suget a la stess autorità politich e ai aspettatif cültürai duminant.
I società costruisen mudei de cumpurtament ritenend determinà aziun o discursi acetabil o minga acetabil.
Per quant che l’è culaborativa, una società la pœu cunsentir ai sò member de trar vantagg en di mod che altriment sarèsen dificil su bas individual: se pœden inscì distinguir i benefis individuai che quei sociai (comuni), o en tanti cas truvass sorapost.
“Chestu l’era a sò volta de la parolla latin societas, che a sò volta la rivava del sustantif socius (“cumpagn, amig, alleà”; furma agetival socialis) duperà per descrif un legam o un’interaziun intra part amichevul, o almenu civil.”
“En i an '30 del Seicent l’era duperà per riferiss a “gent ligà del vif visin e di raport cunsapevol de vif insema en una comunità urdinada”.”
Cheste strütur pœden avegh vari grad de podè politich, a segond di sit cültürai, geografich e storegh cun cui chesti società g’han de confruntass.
Società tribai induè g’he sun di cas limità de class social e impurtanza.
Chesta evoluziun cültüral g’ha un prufund efet süi mudei de comunità.
I cità se sun trasfurmà en cità-stat e naziun-stat.
Al cuntrari, i member de una società pœden anca evitar o far de capro espiatori a qual-sa-vöör member de la società che violi i sò norme.
Di società dan un status a un individuo o a un grupp di gent quand chel individuo o grupp fa un aziun ammirada o desiderada.
Anca se i òmm g’han stabilì tanti tip de società in del curs de la stòria, i antropologh tenden a classificar società diferent en bas al grad induè diferent grupp denter de una società g’han acess minga istess a vantagg cuma risurs, impurtanza o podè.
Però, di società de cacia e raccòlta en aree cun risurs abundant (cuma i gent de tlingit) vivevan en grupp püsee grand e furmavan cumpless strütur sociai gerarchich cuma el capitanà.
I stat denter de la tribù sun relativament istess e i decisiun sun pris travers de un acord general.
G’he sun no carich politich che cuntegnen podè real, e un cap l’è sultant una persuna influent, una spéce de cunsilier; donca, i consulidament tribai per l’aziun culetiva sun no guvernatif.
Cuma luur mangià l’è püsee afidabil, i società pastorai pœden sustener populaziun püsee grand.
Par esempi, di persun diventan artigian, fabricand strüment, armi e belé, intra i olter uget de valur.
Chesti famèji despess g’han podè grazi a luur magiur richeza.
La vegetaziun selvategh l’è tajada e brüsada e i ceneri vegnen duperà cuma ledamm.
Podarian turnà a la terra original tanti an dopu e recumenciar el prucess.
La dimensiun de la populaziun de un vilagg depend de la quantità de terr dispunibel per l’agricoltüra; donc i vilagg pœden variar de un minim de 30 persuni a un massim de 2000.
I sociologh duperan la fras rivoluziun agricul per riferiss ai cambiament tecnologich passà fin a 8.500 an fà che g’han purtà a la coltivaziun e al allevament de animai de faturìa.
Magiur grad de stratificaziun social sun nassuu en i società agrari.
Però, cuma i negòzzi de alimentari sun mejorà e i dònn g’han incœu di funziun minur in del furnir de magnà a la fameja, sun diventà semper püsee subordinà ai òmm.
L’è nassuu anca un sistèm de guvernant cunt un status social volt.
L’esploraziun di Americhe de part del Europa l’è servida cuma impuls al svilupp del capitalism.
Chestu g’ha prudott olter aument del eficienza.
Chestu magiur surplus g’ha purtà al fatt che tüt i cambiament discütì prima in de la rivoluziun domestica diventasen ancamò püsee evident.
Però, la diversità l’è diventada ancamò püsee grand de prima.
Geograficament, cuatta almen i pais del Europa ucidental, del Nord America, del Australia e de la Nœuva Zelanda.
Una di sit de interess del Union Europea l’è la società del informaziun.
Di asociaziun academich, profesiunai e scientifich se descrivun cuma società (par esempi, l'American Mathematical Society, l'American Society of Civil Engineers o la Royal Society).
Una comunità l’è un'unità social (un grupp de òmm) cunt element comun cuma norm, religiun, valur, custum o identidà.
Inscì l’è sinonim del cuncett de vècc insediament, sia che l’è un borgh, un vilagg, un paes o una cità.
La magiur part di recostruziun de comunità sociai de part di archeologh se basan sul principi che l’interaziun social en passà l’era cundiziunada de la distanza fisich.
Nissun grupp l’è sultant l’un o l’olter.
La socializaziun l’è inflüenzada principalment de la fameja, e travers chela i bagai imparan prima i norm comunitari.
I operadur del svilupp comunitari g’han de cumprender cuma lavurar cunt i individui e cuma influenzar i posiziun di comunità in del cuntest de istituziun sociai püsee grand.
A l’interseziun intra el svilupp de la comunità e la costruziun g’he sun una seri de prugram e organizaziun cun strüment de svilupp de la comunità.
Vœui: va olter i tentatif de riparar, guarir e cunvertir la fas del caos, quand tüt i gent sun capass de recognüss la propri ferida e fragilità, comun a tüt i persun.
“I tri tip fundamentai de organizaziun de la comunità sun l’organizaziun de bas, la costruziun de coaliziun e “organizaziun de comunità basà sul istituziun” (ciamada anca “organizaziun de comunità sü grande bas”, un esempi l’è l’organizaziun de comunità basà sü la fed, o organizaziun comünitaria basà sü la congregaziun).”
Consultà el: 22 giügn 2008.
L’organizaziun de la comünità pœu concentrass sü quaicos de püsee de la facil risoluziun di prublem specifich.
Quei grupp facilitan e incoraggian el prucess decisiunal de cunsens cun particular atenziun a la salud general de la comunità puttòst che a un grupp de interess specifich.
Comunità basà sül identidà: van del insema local, a la sottacültüra, al grupp etnich, a la civiltà religiüsa, multicültüral o plüralistich o ai cültür de la comunità global d’incœu.
I relaziun intra i member de una comunità virtual tenden a cuncentrass sül scambi de informaziun sü argument specifich.
I studios ind ol setor dei dissipline umanistiqe a I henn ciamads ‘studios de discipline umanistiqe’ o ‘umanists’.
I dissipline umanistiqe in una manera jenerala i studien i tradizion locale, travers la lor stora, leteratura, musica e arts e meten tanta atenzion a la comprension dei persone, events o epoqe particolare.
La antropòlloja (com vergun olter setor de la storia) la ha sta dent a malfar ind vunna de qeste categorie e divers bròc de la antropólloja a i riguarda vun o plu de vun de qests domegn.
"La parolla anthropos (άνθρωπος) la ven de la parolla greca ""vesser uman"" o ""personna"."
Çò ‘l vœ dir qe, ancisseben i antropollogi sien in jeneral speçallizats ind una sola sotcategoria de la dissiplina, lur a i g’han duna de tegner debòta i aspets biollogic, linguistic, storic e culturai de tuts i problem.
La ricerca dol ollism la sponcia la plu banda dei antropolloc a studiar un popol in detai, a dats biogenetic, arqeologic e linguistic insema a ‘l osservazion diretta dei costum dol dì de incœ.
La arqeoloja la pœ vesser tegnuda de cunt coma sia una sienza soçalla qe un bròc dei dissipline umanistiqe.
Una bona parta de la filosofia dol ventém e del ventuném secol a la s’é concentrada in su l’analisis dol linguaj e a la domanda se, coma crediva Wittgenstein, tante dei nòsse confusion i vegnia dol vocabolare qe drovòm; la teoria leteraria la g’ha esplorad I carateristiqe retoriqe, associative e di ordin dol linguaggio; i linguists storic a I g’han studiad la desvellopazion dei lengue ind ol temp.
"A’l é stait definid come un ""sistema de ruis"", com un ""concet interpretativ"" par vir-g justeza, coma ""autoritaa"" par mediar i interes dol popol, e infina coma ""il comand de un sovran, sostegnud da la menaça de una sanzion ""."
I lex a i henn la politica, parqé i politic a i le crean.
"Coma ‘l g’ha notad Immanuel Kant, ""La filosofia greca antica ‘l ira divisa in trè sienze: fisica, etica e lojica".")"
Ol sintoism, ol taoism e oltre relijon popolare o naturalle i g’han minga un codes etic.
A i sistem de credenze impliqen un modell logic qe i relijon a i monstren minga par i lore contradizion interne, mancanze de prœve, folsitaa.
A i henn necessari par comprender la dificil situazion dol vesser uman.
I relijon sensa fondator a i henn ‘l induism, ol sintoism e i relijon o dei popoi nativ o folcloriqe.
Quand qe i relijon tradizionalle a i ge ruven minga a dar contra a i pagure sœ de lore, illora i nassen nœve relijon.
I arts dol spetacol a I henn anca sostegnude de lavorator in setor correlats, coma la scrigiura de canzon e la senografia.
Quest é ciamada Parformance art.
La danza l’é anca dovrada par descriver metods de comunicazion minga verballa (varda linguaj dol còrp) intra vesser uman o animai (la danza dei ave, la danza del ‘l acopiament) e ol moviment de ojets inanimats (i fòie danzaven ind ol vent).
Ind el’art bizantina e gotica dol medioev ‘l domine de la cesa insestiva in su l’espression de veritaa bibliche e minga materiale.
Una caratteristich de chestu stil l’è che el culur local l’è despess definì de un cuntorn (un equivalent d’incœu l’è el disegn).
De solet cumporta la creaziun di ségn sü una superfic duperand presiun cunt un strüment o spustand un strüment sü una superfic.
Però, quand qe ‘l ven drovad cond una significazion artistica ‘l vœ dir qe ‘l utilizazion de qesta attivitaa in combinazion cond ol disegn, la composizion e oltre considerazion estetiqe al fin de manifestar l'intenzion espressiva e concettuala dol praticant.
Ol neger ‘l é asoçad a la mòrt in Occident, ò in olter lœg ol blanc ‘l poderia vesser-l.
"La parolla ""rós"", par esemple, ‘l pœ covrir una ampla gamma de variazione in su ‘l rosso pur dol spetr."
Quest ‘l é iniziad cond ol cubism e ‘l é la pitura in sens strecc.
Doncà, tants i passen i prumer aign dòp la laurea a decidir qe far despò, e doncà qeste persone I g’han di redit plu bas a ‘l comenzament de la lor cariera; impé i laureats de program orientats a una cariera specifica a i van dent ind ol mond dol lavorar plu de rapid.
Ancisseben, l'evidenza empirica monstra anc qe i laureats in dissipline umanistiqe guagnen tant de plu aprœv ai lavorador sensa instruzion post-secondaria e qe i g’han una soddisfazion sul lavorar a nivei comparaboi a lor coetanei in olter camp
Tutavia, coma percentualla de tipoloja de lauree otegnude, i dissipline umanistiqe sumea qe i sien dre a callar.
I finanziaments federai rappresenten una frazion plu picena fes dei finanziaments par i dissipline umanistiqe aprœv a olter camp coma i STEM o la medicina.
Qesta comprension, a i g’hanno dicc, liga insema persone qe i la pensen a la istessa manera e qe i ven de background culturai qe i se insomeven e da una sensazion de continuitaa culturala cond ol passat fillosofic.
Apart la sœ applicazion sociala, l'imaginazion narrativa ‘l é un strument important ind ella (ri)produzione dol significat compres ind ela storia, ind ela cultura e ind ela leteratura.
Ol poststruturalism ‘l g’ha proibit un apròç al studi umanistic qe ‘l sa base su question di significat, intenzionalitaa e paternitaa
In plu, ol penser critic, probablement frut de una formazion umanistica, ‘l pœ vessere aquisid in olter contests.
Un plaxir inçi ‘l fa contra cond ella privatizazion qe cres dol godiment e de la gratificazion immediada carateristica de la cultura occidentalla; incontra inçi i requisits de Jürgen Habermas par ol desprez dol status sociale e la proibizion razionalla de aree inanz indiscusse necessare par un sfòrz qe ‘l g’é ind ella sfera publica borghesa
Nonostant tants argoments de part in sui discipline umanistiqe contra i dissipline umanistiqe, vergun dedent dei siense esate ‘l ha domandad ol lor retorn.
A’l é bell cognosser la storia de la filosofia”.
"Comunicazion (dal latin communicar, qe ‘l vœ dir ""condivider"" o ""vesser in relazion con") ‘l é ""una parenta risposta a i doloros division intra ‘l sé e ‘l olter, privat e pubblic, pensiero interior e parolla esterior ."""
Composizion dol messaj (ulterior elaborazion interna o tecnica in su qe cosa esprimer esatament).
A i sortive de romor coma i fòrze naturalle e in vergune situazion ‘l ativitaa umana (voluda e minga voluda) i teqen a influenzar la qualitaa dei segnai qe si propagan dol mitent a vunn o plu ricevidor.
Interpretazion e significad dol messaj originare par coma ‘l se cres qe ‘l sie.
I esempi de intenzion a i henn movenze voluntare e intenzunalle coma dar la man o sqissar ‘l œgg e pò anc movenze involuntare, coma sudar.
A la medema manera, i tests scrivuds a i includen ellements minga verbai coma ol stil de la scrigiora a man, la disposizion spaziala dei parolle e ‘l utilizazion de emotions per trameter i emozion.
Vergune funzion de la comunicazion non verbala ind i vesser uman i henn compilare e illustrar, renforzar e enfatizar, controllar e regollar, contradir ol messaj denotativ..
Par vir-g una comunicazion totalla, tutts i canai minga verbai coma ‘l còrp, ol vis, la box, ‘l aspett, ol tat, la distanza, i temp e oltre condizion ambientai a i g’han de vesser coinvolgiuds ind una conversazion vis a vis.
"""I comportaments minga verbai a i pœ formar un sistema de linguaj universal."""
A‘l imprendiment de la lingua de nòrma ‘l se verifica con plu intensitaa quand qe un vesser uman ‘l é picen.
I linguaj costruids coma ‘l Esparant, linguaj de programmazion e formalism matematic a i henn minga par fòrza limitats a i proprietaa dei linguaj uman.
I proprietaa de la lengua sono regolate da regoi.
Al contrare de la credenza popolara, i lengue dei segni qe g’é ind ol mónd (par esempi, la lengua dei segn americana) a I henn consederade comunicazioni verbale parqè ‘l lor vocabolare dei segn, la gramatica e oltre struture linguistiqe i respeten tute i classificazion necessare dei lengue parlade.
La comunicazion ‘l é doncà un process travers ol qual la significazion la ven asegnada e veicolada ind ol tentativ de crear una comprension condivisa.
Un canall e i segnai a i henn adatats a lu par la trasmission.
Una destinazion, indove ‘l ruva ‘l messaj.
Nuguna indenitaa par scòpi divers.
Nuguna indennitaa par i contests situazionai.
Quests ats pœden assumir tante forme, ind una dei tante modallitaa de comunicazion.
Sintattica (proprietaa formali de segn e simboi).
A la dì de qeste debolleze, Barnlund (2008) ‘l g’ha proponid un modell transazional de comunicazion.
Qest segond ategiament de comunicazion, ciamad modell constitutiv o vision costruzionista, se concentra ‘n sulla manera qe una persona drova par comunicar coma lavora determinanta de la fòxa de coma ‘l messaj ‘l serà indendud.
I filter personai dol mittent e dol destinatare pœden mœdar a segonda dei diverse tradizion, culture regionalle o a segonda dol jenre e i pœden alterar la signifcazion prevista dol contenut dol messaj.
Anciseben vergota de compagn a i liber codes sia implicit ind ol modell, a I pœden minga vesser rappresentats de nuguna parta ind ol modell, çò ‘l crea tante difficoltaa concettualle.
I imprese con risorse limitade pœssen cerner de metir-s dent nomà ind vergune de qelle ativitaa qi, a’l contrari i organizzazion plu gròsse pœden dovrar una gamma completa de comunicazion.
Ol ambient informativ ‘l é tute i persone insema, organizzazion e sistem qe i se fan contra, ellaboran, despandisen o agissen in su i informazion.
Ind ella comunicazion interparsonala verbala a i henn do tipollojie de messaj qe i ven inviads: un messaj de contenut e un messaj de relazion.
Quest ‘l é ‘l studi de coma i individu conten su qe causa divers events e comportaments.
Una comunicazion ciara e onesta la crea una atmosfera qe la permet a i membr de la famiia de esprimir i lor differenze, e pò anc la mor e l'ammirazion reciproqe.
A ricercator a i desvilupen teorie par capir i comportaments comunicativ.
“Çò includ pò anca la mancanza de la possibilitaa de esprimer una comunicazion "" apropriata a la conosenza "", qe la se verifica quand qe un prevòst a’l drova parolle ambigue o complesse, jerg medic o descrizion de una situazion o de un ambient qe ‘l é minga comprendud de qi qe’l sent."
A la istessa manera, anc i eqipagiaments scadents o obsolets, in particolar ‘l fait qe i sien minga stait introduzids nœve tecnollojie de banda de la direzion, pœden crear problem.
Esempi i pœderian includer una strutura organizzativa qe ‘l é minga ciara e doncà la fa devegner complicad savir con qi comunicar.
A ‘ l é mei se parolle inçi i vegnien sqivade e se droven sinonim quand possible.
Ancissebben, la ricerca in la comunicazion la ha monstrad qe la confusion ‘l é legitima quand qe la persuasion la falla
A ‘l é quand qe ol mitent a’l se esprim cond una parolla ma ol ricevent g’ é da un significad diferent.
Qest a’l g’ha doncà portad a un grand cambiament ind ella manera qe i jovegn comunica e percepis la sœ eficaça de lor ind ol parlar e ligar cond i lor coetanei.
Pagura de vesser criticad, questa qi ‘l é la rexon plu importanta qe interdis una bona comunicazion.
Qell ròb qi a’l farà cresser tant fes la to sugureza e a’l medem temp meiorerà la tœ lengua e ‘l tœ vocabollare.
Anca vergune manere de far i pœden fa vegner la comunicazion malfar.
La disambiguisazion ‘l é una azion qe la circa de reduxir o’l romor e i interpretazion fallade quand qe’l vallor semantic o ‘l significad de un segn ‘l pœ vesser sojet a romor o diverse interpretazion qe i farian divegnir la costruzion dol sens malfar.
Par esempi: parolle, collor e simboi qe i g’han significazion diferente in diferents culture.
Comprender i aspets culturai de la comunicazion ‘l vœ dir vir-g la cognosenza de diferent culture in orden de communicar in manera eficaza con personne de culture diferente.
Çò ‘l tœ dent son de la golla e tuts quei son qi a i henn influenzats fes de diferenze culturalle infra i confin.
Qest concet ‘l é diferent de cultura a cultura, parqè ‘l spazi i mœden de pais a pais.
Vergune qestion qei i ciarissen qel concet qi a i henn le pause e ol sellenz ind ella conversazion.
In diferents pais, ‘l istes jest e l’istessa postura i henn drovads par trameter messaj diferents.
I ragis de i plante a i comuniqen con i bater dol rizœma, sfons e insets qe i viven ind ol tren.
In dol istess temp a i produs olter vollatii par atirar parassits qe i teqen qests erbivor.
I sostanze bioqimiqe i attiven i organism sfungai e a i fann reaxir in manera specifica, impé la medema molecolla qimica ‘l é minga parta dol messaj biotic, a i attivan minge i organism sfungai a reaxir.
Travers il rillevament dol quorum, i bater pœden rillevar la densitaa dei cellulle e regolar di conseguenza l'espression genica.
L’informazion, in un sens plu jenral, a’l é dats processads, organizads e struturads.
L’informazion ligada a i dats.
L’informazion pœ vesser trasmetida cond ol temp, a tras ‘l salvataj dei dats, la comunicazion e la tellecomunicazion.
I informazion pœden vesser codificade in diferente manere par la trasmission e l'interpretazion (par esempi, i informazion pœden vesser codificade in una seqenza de segn o trasmetde cond un signall).
L’incerteza a’l é proporzionalla a’l contrare cond i probabilitaa de ocorenza.
In plu, pò ‘l latin ‘l g’eva dent la parolla īnfōrmātiō, qe la vœ dir concet o idea, ma l’influenza qe çò ‘l pœ vir-g avud in su ‘l desvellopament de la parolla informazion ‘l é minga ciar.
Ind ol grec modern la parolla Πληροφορία ‘l é anca in di nòs temp drovada e la g’ha l’istess significad de la parolla informazion in ingles.
In grec modern la parolla Πληροφορία ‘l é anca in di nòs temp drovada e la g’ha l’istess significad de la parolla informazion in ingles.
L’entropia la quallifica la quantitaa de incerteza que la pœ vesser-g ind ol valor de variabii casualle o ‘n su ‘l resultad final de un proces casual.
Importants sottsetor de la teoria dol informazion includen la codifica dol codis sortiva, la teoria de la complessitaa algoritmica, la teoria dol informazion algoritmica e la sigurezza de la teoria dol informazion.
Ind ol sœ liber ‘l biofisic dol ecologia sensoriala David B. Dusenbery ‘l g’ha definid quests input coma causai.
In pratica, i informazion a i henn de sollit trasportade de stimoi flœgn qe i han de vesser rilevats de sistem sensoriai speçallizats e amplificats de input enerxetic inanz qe i pœden vesser funzionai a ‘l organism o ‘l sistema.
La seqenza dei nuciotids ‘l é un sqema qe influenza la formazion e ‘l desvellopament de un organism sensa besògn de una ment cosienta.
In oltre parolle, ‘l se pœ dir qe l'informazion in quest sens l’é vergota qe pœ vesser percevud coma rappresentazion, ancisseben minga fait su o presentad a qel obietiv qe.
Se la risposta la da conosenza çò ‘l dipend de la persona informada.
Qesta ‘l é informazion qe l’ é istessa a asquas 61 CD-ROM par persona ind ol 2007
La jestion de la trascrizion dol son la sugura que ‘l integritaa de la registrazion la sie preservada fina a quand la bœgna.
Beynon-Davies ‘l spiega qe ‘l concet de informazion a plu façade con parolle coma segn e sistema signal-segn.
La pragmatica la g’ha a qe far cond ol obietiv de la comunicazion.
In oltre parolle, la pragmatica jonta insema ol linguaj e ‘l azion.
La semantica ‘l é ‘l studi dol significad dei segn: l'assoçazione intra segn e comportament.
La sintass coma area studia la forma de la comunicazion in termin de lògica e gramatica dei sistem de segn.
A’l introdus ‘l concet de cóst de l‘informazion lessicografica e ‘l fa riferiment a ‘l sforz qe un utent de un dizionare ‘l g ha de far per trovar inanz e pœ tœr fœra i dats in manera qe pœden jenrar informazion.
In una situazione comunicativa i intenzion i henn esprimide tras messaj qe i comprenden regolde de segn ligads insema intra de lor ciapads de una manera de parlar qe la sie intenduda de tuts i axents qe i tœ part a la conversazion.
La visuallizazion dei informazion (scortada in InfoVis) la dipend dei calcollazion e dela representazion digitala dei dats e la aida i utents ind ol recognósser i modei e ‘l rilevament dei anomaii.
El termin l’è generalment duperà en sociologia e en di olter scienzi sociai, e anca en filosofia e bioetich.
En i società en via de svilupp pœu vèss principalment basà sü parentela e sü valur conduvis, menter i società püsee sviluppà accümulan tanti teurì sü chel che contribuiss a un sens de solidarietà, o meji, coesiun social.
Durkheim g’ha mettuu denter i termin solidarietà mecanich e organich cuma part de la teuria del svilupp di società en The Division of Labor in Society (1893).
Collins Dizionari de sociologia, p405-6.
Definiziun: l’è la coesiun social basà sü la dipendenza che i gent g’han l’un vers l’olter en i società püsee avanzà.
I primi vècc filosof cuma Socrate e Aristotele parlan de la solidarietà cuma quader etich de virtù perché per vif una bona vida g’he vœu de fär aziun e compurtass en mod solidal cun la comunità.
La pratich muderna de la bioetich l’è inflüezada del cuncett de imperatif categorich de Immanuel Kant.
I stüdi en area furestè l’eran praticament inesistent.
El prim l’è diventà sustenidur di stüdi de area, el segond sostenidur de la teuria de la mudernizaziun.
Dal 1953 al 1966 g’ha contribuì cun 270 miliun de dolar a 34 università per stüdi de area e lenguistich.
Olter grandi e impurtant prugramm g’han seguì chel de Ford.
Olter g’han insistì, però, sül fatt che una volt istituì en i campus universitari, i stüdi de area g’han cumincià a cumprender un’agenda intelletual püsee grand e prufunda de chela previst di agenzi guvernatif, donca minga centrich american.
Olter camp de ricerca interdisciplinar cuma stüdi süi dònn, stüdi de gener, stüdi sü la disabilità, stüdi LGBT e stüdi etnich (anca i stüdi afroamerican, stüdi asiatich american, stüdi latin, stüdi chican e stüdi süi natif american) fan minga part di stüdi de area, ma sun di volt inclus in de la discusiun insema a lù.
La demografia (del prefiss demo- dal vècc grecch δ.-μος (dēmos) che vœur dì “el popul”, e la -grafia de γράφω (graphō) che vœur dì “scritüra”, descriziun o misuraziun”) l’è el stüdi statistich di populaziun, en particular di òmm.
I dat demografich di pazient furman la part central di dat per qual-sa-vöör istituziun medich, cuma i informaziun de cuntatt del pazient e de emergenza e i dat de la cartèlla clinich del pazient.
El termin Demografia se riferiss al stüdi cumplesif de la populaziun.
In del Mediuev, i pensadur cristian dedicaron parècc temp a negar i idee classich sü la demografia.
Un di prim stüdi demografich in del periud mudern l’è stà Natural and Political Observations Made on the Bills of Mortality (1662) de John Graunt, che g’ha una furma primitiva de tavul de vida.
El sò lavurà g’ha influenzà Thomas Robert Malthus, che, scrivend a la fin del XVIII secul, g’haveva pagüra che, se minga contrulada, la cressita de la populaziun g’havaria avü la meji sü la cressita de la produziun alimentar, purtand a una carestia e a una puvertà semper magiur (varda catastrof maltusian).
Un censiment l’è l’olter metud dirett comun per cattar sü i dat demografich.
I analìs sun fatt dopu un censiment per stimar quant sora o sotta el cuntegg l’è stà.
Olter metud indirett in de la demografia cuntemporanea g’he sun dumandar ai olter de fradèi, genitur e fiœui.
Luur includon i mudei de mortalità (cuma la tabela de vida, mudei de Gompertz, mudei de risc, mudei de risc proporziunal Cox, tabei de vida a decrement multiplo, lògh relaziunal en oton), fertilità (mudel de Hernes, mudel de Coale-Trussell, raport de progresiun de parità), matrimoni (Singul media al matrimoni, mudel de pagina), disabilità (metud de Sullivan, tabel de vida multistat), proieziun de la populaziun (mudel de Lee-Carter, la matris de Leslie) e slanzi de la populaziun (Keyfitz).
I tass de fertilità specifich per età, el nümer al an de nascite vif per 1.000 dònn en di particular bind d’età (de solet de età 15–19, 20-24 ecc.)
L’aspetativa de vida (o aspetativa de vida), el nümer di an che un individuo a una certa età podaria aspetass de vif ai livel d’incœu de mortalità.
Una populaziun staziunari, stabil o imutabil en i dimensiun (la diferenza intra el tass de natalità grezz e el tass de mortalità grezz l’è zeru).
Se nota che el tass de mortalità grezz cuma definì sora e aplicà a un’intera populaziun pœu där un impresiun minga giüst.
I individui che cambian i luur autoetichett etnich o la classificaziun etnich en i statistich guvernatif cambia in del temp e pœden vèss pensà cuma migrant o en muviment de una sottacategorì de populaziun a un’oltra.
La figüra en chesta seziun mustra i ültim (2004) proieziun ONU de la populaziun mundial fin al an 2150 (ross = volt, naranz = medi, verd = bas).
La mortalità l’è el stüdi di caus, di conseguenz e de la misuraziun di prucess che interesan la mort di member de la populaziun.
I ricercadur süi migraziun indican no i “migraziun” di muviment a men che sun minga en quaimod permanent.
La demografia l’è incœu parècc insegnada en tanti univeristà de tüt el mund, tirand stüdent cunt una furmaziun inizial en scienzi social, statistich o stüdi sü la salud.
“Per chestu, se pœu vardar l’informatich cuma una rispòsta al determinism tecnologich, a la convinziun che la tecnologia “se svilupp segond i propri legg, che realizz el propri putenzial, limità sultant dai risurs materiai dispunibel e de la creatività di sò svilupadur.”
Se trata de chel corpus de savè relatif a la creaziun, raccòlta, organizaziun, memorizaziun, recüpero, interpretaziun, trasmisiun, trasformaziun e üs di informaziun.
En particular l’è vera quand che se riferiss al cuncett sviluppa de A. I. Mikhailov e de olter scritur sovietich a metà di an sesanta.
Difiniziun che dipenden de la natüra di strüment duperà per ricavar informaziun impurtant di dat sun drée a cress en i prugram academich de Informatich.
Pœu vèss duperà per ragiunar süi suget denter chel dumini e pœu vèss duperà per descrif el dumini.
Tradizionalment, luur mesté l’è stà fatt cun di materiai de stampa, ma cheste cumpetenz sun drée a vèss duperà semper püsee cun materiai eletronich, visif, audio e digitai.
A livel istituzional, i scienzi del informaziun sun nassuu in del XIX secul insema a tanti olter disciplin de scienzi sociai.
In del 1731, Benjamin Franklin g’ha fundà la Library Company de Philadelphia, la prima biblioteca de proprietà de un grupp de citadin publich, che s’è slargà rapidament olter el regn di liber e l’è diventada un center di esperiment scientifich, che g’ha uspità mostre publich de esperiment scientifich.
In del 1801, Joseph Marie Jacquard g’ha inventà un sistèm de schedi perforà per cuntrular i operaziun del telaio de tessitüra del tessü en Francia.
In del 1843 Richard Hoe g’ha sviluppà la rotativa e in del 1844 Samuel Morse g’ha invià el prim messagg telegrafich publich.
In del 1860 g’he stà un cungress a la Karlsruhe Technische Hochschule per discutir la fatibilità de stabilir di nomm sistematich e raziunai per la chimich.
L’an dopu la Royal Society cuminciò la publicaziun del sò Catalogh di Cart a Londra.
Tanti storegh del informatich parlan di Paul Otlet e Henri La Fontaine cuma di pà del informatich cun la fundaziun del Istitut Internaziunal de Bibliografia (IIB) in del 1895.
I documentalist g’han sottalineà l’integraziun utilitaristich de la tecnologia e de la tecnich vers ubietif sociai specifich.
Otlet e Lafontaine g’han fundà tanti organizaziun dedicà a la standardizaziun, a la bibliografia, ai asociaziun internaziunai e, donca, a la coperaziun internaziunal.
Chest insema g’ha coinvolt fœuj de carta e schede standardizà mettuu en di sit prugetà sü mesüra segond un indis gerarchich (che ha racolt informaziun en tüt el mund da diferenti funt) e un servizi de recüpero de informaziun cumerciai (che ha responduu ai dumand scrivuu copiand i informaziun pertinent ai sched indèss).
Ancamò, i cunfin tradiziunai intra i disciplin g’han cumincià a nàr vìa e tanti stüdius de scienzi del informaziun se sunt unì a olter prugramm.
I an '80 g’han vist anca la nassita de tanti grupp de interess special per respund ai cambiament.
Zhang, B., Semenov, A., Vos, M. e Veijlainen, J. (2014).
“La condivisiun travers di social media l’è diventada inscì infüent che i editur g’han de “fär i bravi” se voren avegh succes.”
“L’è per chestu mutif che chesti redi sun stà realizà per el putenzial che furniscun.”
Se te penset cusè de där di benefiss e limitar l’entrada ai utent minga autorizà?
Se trata de una disciplina emergent e de una comunità de prategh incentrà sul avisinament di principi del design e del architetüra al paesagg digital.
“I sistèmi automatizà de recüper di informaziun sun duperà per sbassà chel che l’è stà ciamà “soracarich de informaziun”.”
Un prucess de recüper di informaziun cumencia quand che un utent met una dumanda in del sistema.
Al cuntrari, diferenti uget pœden currispund a la dumanda, forsi cun diferenti grad de pertinenza.
A segond del aplicaziun, i uget dati pœden vèss, par esempi, document de test, imagen, audio, map mentai o video.
La ricèrca de informaziun l’è ligada al, ma diferent del, recüper de informaziun (IR).
La logich l’è duperada per furnir una semantich furmal de cuma i funziun de ragiunament g’han de vèss aplicà ai simbul in del sistèm KR.
L’era anca una credenza comun che i desaster natürai cuma la carestia e i inondaziun l’eran di püniziun divin che purtavan i sègni del dispiasè del Ciel en i cunfrunt del suvran, donc despess g’he sarèsen stà di rivolt dopu i gravi desaster perché la gent vardava chesti desaster cuma segn che el Mandà del Ciel l’era stà ritirà.
El cuncett l’è en quai mod simil al cuncett europeo del diritt divin del re; però, a diferenza del cuncett europeo, g’he da no un diritt incundiziunà de guvernar.
El Mandà del Ciel l’era despess invocà de filosof e stüdius en Cina cuma un mod per limitar l’abüs de podè de la part del suvran, en un sistèm che g’haveva pooch olter cüntrol.
En particular, la dinastia l’è dürada per un periud cunsiderevul durant del chel 31 re g’han guvernà sü un luungh periud de 17 generaziun.
Cul pasar del temp, però, l’abüs di guvernant süi olter class sociai g’ha purtà ai disurden sociai e al instabilità.
G’han creà el Mandà del Ciel per spiegar el luur diritt de prender la funziun e pensavan che el ünich mod per mantener el mandà l’era guvernà ben ai œucc del Ciel.
Però, per calmar di citadin, g’han permetuu a di beneficiar del Shang di continuar a guvernar i luur regn piscinin segond i norm e i regulament de Zhou.
L’eran bravi anca in de la costruziun naval, che, insema a luur descuverta de la navigaziun celest, el faseva vèss di marinar bòn.
La magiur part de chesti oper sun di cumment sül prugress e el muviment politich de la dinastia.
I luur oper g’han sottalineà principalment l’impurtanza de la class dirigent, el rispett e luur raport cun la class inferiur.
Denter di chesti distrett l’eran aministratur che l’eran nominà del guverno, en cambi, g’havevan de mantegnir luur fedeltà al principal guverno interno.
A la fin, quand el podè de la dinastia Zhou l’è disminuì, l’è stà mandà via del Stat de Qin, che credeva che i Zhou l’eran diventà debul e che luur domini l’era minga giüst.
Durant chesta refurma, sun stà fatt di mudifich aministratif e s’è sviluppà un sistèm de legalism che g’ha dichiarà che la legg l’è suprema sü qual-sa-vöör individuo, anca süi guvernant.
L’istituziun de la dinastia Han g’ha segnà un grand periud in de la stòria de la Cina che l’è stà segnà de cambiament impurtant in de la strütura politich del pais.
Un fin principal l’era chel de stabilir la giüstificaziun per el trasferiment del Mandà del Ciel travers chesti ciinch dinastì e donca a la dinastia Song.
G’havevan anca püsee territori de qual-sa-vöör olter stat cines che l’era esistì in del sud.
El cumpurtament brütal de Zhu Wen e de la sücesiva Liang l’era funt de tant imbarazz, e donc gh’era presiun per escludel del Mandà.
Però, Kublai Khan l’era l’ünich suvran indiferent quand che g’ha rivendicà el Mandà del Ciel sü la Dinastia Yuan perché g’haveva un armäda impurtant e faseva part del popul Khitan, cuma cun tanti olter del stess background perché g’havevan minga i stess tradiziun e cültür di luur aversari cines.
L’è stada sultant la politich dal principi a la fin e un tentatif de part del imperadur de mantegnir un att favurevul vers el Ciel.
El diritt de ribelliun l’è minga codificà en nissuna legg uficial.
“Cuma el vincidur l’è chel che determina chi g’ha ottegnuu el Mandà del Ciel e chi el g’ha perduu, di stüdius cines el cunsideran tip una giüstizia de Victor, meji caraterizada de la famus espresiun cines “El vincidur diventa re, el perdent diventa delinquent” (cines: “成者爲王,敗者爲寇”).”
El regn de Silla l’è anca dett che g’ha adutà el Mandà del Ciel, ma i primi document sun de la dinastia Joseon, che g’ha renduu el Mandà del Ciel una luunga ideologia de stat.
I sucesif e püsee centralizà dinastì vietnamit g’han adutà el confucianesim cuma ideologia de stat, che purtò a la creaziun de un sistèm tributari vietnamit in del sud-est asiatich che l’è stà mudelà sül sistèm sinocentrich cines del Asia uriental.
En di temp sucesif, chesta necesidà l’è stada mettuuda de part perché la Cà Imperial del Giapun diseva de vèss descenduuda en una linea minga interrumpida de la dea del sul giapunes, Amaterasu.
Anca dopu la Restauraziun Meiji in del 1868, quand che l'imperadur l’è stà mettuu al center de la burocrazia politich, el tron stess g’haveva pooch podè en i cunfront del oligarchia Meiji.
I studi in su i media i henn una disciplina e un ambit de studi qe ‘l se ocupa dol contenut, de la storia e dei efets de divers media, in particolar dei mass media.
I studi in su i media in Austraia a i henn stait desvelopads inanz coma area de studi ind ei universitaa vitoriane al comenzament dei agn '60 e ind ei scœlle segondarie a metaa dei agn '60.
Ind ei scœle secondare, a metaa dei agn '60, un prim cors de studi cinematografic ‘l g’ha tecad a vesser insegnad coma parta dol curiculum secondare inferior vitorian.
De qel moment lì a'l é divegnud, e 'l é anc'mò, un component important dol VCE.
I studi ‘n su i media ‘l vis qe i sien minga insegnads ind el stat dol Nœv Galles dol Sud a un nivell secondario.
Harold Innis e Marshall McLuhan a i henn studios canades famos por i lor contributs a i setor dol ecologia dei media e de la economia politica nel XXèm secol.
La Carleton University e l'Università dol Ontare occidental, vunna ind ol 1945 e l’oltra ind ol 1946, a i hann cread programm o scœlle specifie par ol giornallism.
Incœ la plu banda dei universitaa offren lauree in Media and Studi de la Comunicazion e tants studiosi canades contribuisseno in manera ativa ind ol setor, coma Brian Massumi (filosofia, studi culturai), Kim Sawchuk (studi culturai, feministica, studi in su l‘invegiament), Carrie Rentschler ( teoria femminista) e François Cooren (comunicazion organizativa).
Un medium ‘l é tut çò qe ‘l media la nòssa interazion cond ol mònd o cond i olter vesser uman.
McLuhan ‘l dis qe la "tecnica de framentazion qe ‘l é l'essenza de la tecnologia dei maqine" la g’ha dait la dima a la ristruturazion dol lavorar uman e dol star insema e "l'essenza de la tecnologia de automazion ‘l é ‘l invers".
La carateristica de tuts i media la vœ dir qe ol "contenut" de tuts mez ‘l é sempre un olter mez
Se la lux elletrica la ven dovrada per ol fobal dol venerdì sira o per far ciar a la tœ scrivania, pœderia dir qe ‘l contenut de la lux ellettrica i henn qei attivitaa qi.
La carateristica de tuts i media la vœ dir qe ol "contenut" de tuts mez ‘l é sempre un olter mez.
A’l effet dol medium ‘l é fait divegnir fort parchè ga ven dait un olter "contenut" mediatic.
A i media colds a i g‘han una bassa partecipazion e i media fregg a i g‘han una olta partecipazion.
La Communication University of China, inanz nota coma Beijing Broadcasting Institute, 'l é staita fondada indo ol 1954.
L'anallisis de Bourdieu 'l é qe la television offre demanc autonomia, o libertaa, de quant qe cresòm.
Ind ol setor dei studi cinematografic, anc‘mò una vœlta, a Francoforte e Berlino a i henn stait dominants ind desvellopament de nœv prospetive in su media de immaxin in moviment.
Vunna dei prime publicazion in qesta nœva direzion 'l é un liber a cura de Helmut Kreuzer, Literature Studies - Media Studies (Literaturwissenschaft – Medienwissenschaft), qe riassum i presentazion faite a ‘l Düsseldorfer Germanistentag 1976.
A’l institud todesc par la politica dei media e de la comunicazione, fondad ind ol 2005 dol studios dei media Lutz Hachmeister, 'l é vunn dei póc institut de ricerca indipendent qe 'l se dedica a i question relativ ai politiche dei media e de la comunicazion.
Medienwissenschaften 'l é adès vunn dei cors di studi plu popolar ind ei università todesche, con tants candidats qe presumen in fall qe studiar-l a i menerà in manera automatic a un carriera in TV o olter media.
A’l ofre un programa integrad de cinqu agn e un programm de du agn in Electronic Media.
I sienze de la comunicazion 'l se concentran in su 'l manera qe i persone a i parlen, mediade o minga mediade, impé i studi in su i media i sa focallizzen nomà in su la comunicazion mediada
I sienze de la comunicazion (o un lor derivads) pœden vesser studiade a l'Universitaa Erasmus de Rotterdam, l'Universitaa de Radboud, l'Universitaa de Tilburg, l'Universitaa de Amsterdam, l'Universitaa de Groningen, l'Universitaa de Twente, l'Accademia Roosevelt, l'Universitaa de Utrecht, l'Universitaa VU de Amsterdam e l'Universitaa e Center de ricerca de Wageningen .
L'Universitaa dol Punjab Lahore 'l é 'l dipartiment plu antic.
I studi in su i media a i g’henn essa insegnads in tut ol Regn Units.
Anc’isseben, ol focus de program compagn dei vœlte a i esclud vergun media—film, liber publicazion, video jœg, ecc.
Çò ’l é pò anc duzid a ’l aquisizion de Siva Vaidhyanathan, storic cultural e studios dei media, e pò anc a la Conferenza de apertura in su la politica e l'etica dei media de Verklin, qe la g’ha vud ol CEO di Canoe Ventures e ’l student de UVA David Verklin.
Una specializzazion in studi in su i media a Radford ’l é anc’mò ligada a ’l studi dol qualcuno jornalism, de la radiodiffusion, de la pubblicitaa o de la produzion Web.)
Bergson g’ha mettuu contra una società avèrta contra chela che g’ha definì una società sarada, un sistèm sarà de diritt, moralità o religiun.
“Soros, George, “The Age of Fallibility,” Public Affairs (2006).”
El totalitarism g’ha ubligà el savè a diventar politich, rendend impusibel el pensè critich e purtand a la distruziun del savè en i pais totalitari.
In de la società sarada, i rivendicaziun de un certo savè e verità menan al tentatif de ubligar a una versiun de la realtà.
Cuma la perceziun de la realtà de part di eletur pœu vèss facilment manipulada, el discurs politich democratich porta minga per forza a una cumprensiun de la realtà püsee bòn.
Popper, però, g’ha minga identificà la società avèrta né cun la democrazia né cunt el capitalism o un economia laissez-faire, ma puttòst cunt un stat d’anim critich de part del individuo, dennanz al grupp comunitari pensar de qual-sa-vöör tip.
I culleg de regolamentaziun sun suget giuridich incaricà de servir l’interess publich regulamentand l’esercizi de una profesiun.
Par esempi, nissun uperari en Ontario pœu vèss member del Ontario College of Trades.
Per Weber, la sociologia l’è un stüdi de la società e del cumportament e g’ha de vardar al center del interaziun.
“El termin l’è püsee prategh e cumprensif di “fenomen sociai” de Florian Znaniecki, perché l’individuo che compie l’aziun social l’è minga pasif, ma puttòst atif e reatif.”
Chestu l’è anca cunsiderà un mezz alternatif quand i conseguenz secondari sun terminà.
Se el stüdent decid de nàr mal al università, el sa che sarà dificil entrar in de la facoltà de legg e a la fin raggiung l’ubietif de vèss un avocà.
La relaziun del valur l’è divisa en cumandi e en i dumand de sottagrupp.
Chesti dumand g’han creà diferent prublemi, anca el furmalism giuridich l’è stà mettuu a la prœuva.
In de la mesüra induè g’he sun tanti aziend religius en competiziun intra luur, tenderan a specializass e a sudisfar i esigenz particular de quai segment de consumadur religius.
L’è savuu che en i Stat Ünì d’incœu i gès severe sun fort e cressen, menter quei liberal sunt en declin.
Aziun afetiva (cognusuuda anca cuma aziun emutif): aziun che sun fatt a causa di propri emoziun, per esprimer sentiment persunai.
In de la reaziun minga cüntrulada g’he nissun freno e g’he la mancanza de discreziun.
Quand i aspiraziun sun minga sudisfatt g’he agitaziun interna.
Un esempi comun sunt i presuppost cumpurtamentai e de scelta raziunal.
Chesti sei cuncett sun stà identificà de Aristotele e sunt ancamò uget de diversi discüssiun.
I teurì micrologich del economia consideran i att de un grupp de individui.
En chestu mod se fà si che i fornidur sun cumpetitif e donca che crean del orden in del economia.
La teuria de la scelta raziunal, anca se semper püsee colonizada di economist, l’è diferent di conceziun microeconomich.
Aziun tradiziunai: aziun che se fan per tradiziun, perché se fan semper en mod particular per certe situaziun.
Un'usanza l’è una prategh che g’he in de la familiarità.
Un'abitudin l’è una seri de passagg cognusuu e di volt senza cunsapevuleza coscient.
L'idea del specc de sè stess de Cooley l’è che el noster sens de sè se sviluppa menter vardam e pensem süi olter e sü chel che pœdem pensar de noster aziun.
“El capital social l’è “la red de relaziun intra i persun che viven e lavuran en una particular società, cunsentend a chela società de funziunar efficacement”.”
In de la prima mità del XIX secul, de Tocqueville g’ha di osservaziun sü la vida american che parevan delinar e definir el capital social.
La comunità en sò insema prend benefis de la coperaziun de tüt i sò part, menter l’individuo truverà en i sò associaziun i vantagg del jütt, de la simpatia e de la comuniun di sò visin.
“En i parolles de Stein (1960:1): “El prezi per mantegnir una società che incuragia la diferenziaziun cültüral e la sperimentaziun l’è senza döbi l’acetaziun de una certa quantità de disorganizaziun a livel individual e social.”
Tüt chesti riflesiun g’han contribuì tant al svilupp del cuncett de capital social en i decen sucesif.
Robert D. Putnam (1993) g’ha sügerì che el capital social facilita la coperaziun e i relaziun de sustegn reciproch en i comunità e en i naziun e sarès donca un mezz prezius per cumbatt tanti di disturbi sociai dei società mudern, par esempi la criminalità.
“El cuncett de capital social de Nan Lin g’ha un approcc püsee individualistich: “Investiment en relaziun sociai cun rendiment attenduu sul mercà”.”
El termin capital l’è duperà per analogia cun olter furmi de capital economich, perché se dis che el capital social g’ha di benefis simil (anca se menu misurabil).
Robison, Schmid e Siles (2002) g’han esaminà vari definiziun de capital social e g’han terminà che tanti sudisfasevan no la qualità furmal de una definiziun.
Propongon che el capital social l’è definì cuma simpatia: l’uget de la simpatia de un olter g’ha capital social; luur che g’han simpatia per i olter dan el capital social.
El capital social se diferenzia anca de la teuria economich del capitalism social.
“El “crea valur per i persun che sun culegà, e anca per i astant”.”
“Segond Robert D. Putnam, el capital social se riferiss ai “connesiun intra individui, i social network e i norm de reciprocità e afidabilità che derivan”.”
Chestu se osserva en livei püsee bas de fiduciaa in del guverno e en livel püsee bas de partecipaziun civich.
Putnam dis anca che una caus principal del declin del capital social l’è l’entrada di dònn in de la forza lavurà, che podaria vèss ligada ai vincul del temp che blocan el coinvolgiment organizatif civich cuma i associaziun genitur-maester.
Fukuyama sugerisc che menter el capital social l’è un benefiss per el svilupp, el mett anca di cust süi member minga del grupp cun di conseguenz minga specià sül benesser general.
Chesta dimensiun se cuncentra süi vantagg derivà de la configuraziun de la red de un atur, individual o culletif.
L’è meji caraterizà de la fiduciaa di olter e de luur cooperaziun e del identificaziub che un individuo g’ha denter de una red.
I ricerch de Sheri Berman e Dylan Riley, inscì cuma i economist Shanker Satyanath, Nico Voigtländer e Hans-Joachim Voth, g’han culega i asociaziun civich al ascesa di muviment fascist.
I conseguenz negatif del capital social sun püsee despess asocià al ligam en i cunfrunt di puunt.
Ligar e cullegar el capital social pœu lavurar insema en mod produtif se l’è en equilibri, o pœden lavurar l’un cuntra l’olter.
El rafurzament di ligam insülar pœu purtar a una varietà de effet cuma l’emarginaziun etnich o l’isulament social.
“I tedesch se sun gettà en luur club, asociaziun de volontarià e organizaziun profesiunai per la frustraziun per i falliment del guverno naziunal e di partì politich, contribuend inscì a minar la Republich de Weimar e facilitar la cressita de Hitler al podè.”
Eran parècc introvers in de la Republica de Weimar.
Robert Putnam, en el sò lavurà sucesif, dis anca che el capital social e la cressita asociada de la fiduciaa publica sunt blucà de la cressent diversità razial en i comunità.
La mancanza de omogeneità g’ha purtà i persun a ritirass anca di luur grupp e relaziun püsee strècc, creand una società atomizada en cuntrast cunt una comunità coesa.
El capital del òmm, una risurs privada, pudeva vèss raggiunt travers chel che la generaziun precedent acümulava travers el capital social.
Anca se Coleman parla mai direttament a Pierre Bourdieu in de la sò discusiun, chestu cumbacia cun l’argument de Bourdieu espost en Reproduction in Education, Society and Culture.
Donca, l’è la piatafurma social stess che dà al individuo la realtà social che l’è abituà a avegh.
Per mustrar chestu, pensem che un individuo desidera mejiorar el sò post in de la società.
La società civil l’è una teuria giüsta?
Esempi tipich sun che i band criminai crean di ligam de capital social, menter cori e bowling club (da chichinscì el titul, cuma Putnam lamentava luur declin) crean un puunt de capital social.
Aldrich aplica anca i idee de capital social ai princip fundamentai del disaster recovery, e parla di fatur che o jüttan o ostaculan el recüper, cuma l’entità di dann, la densità de la populaziun, la qualità del guverno e di jütt.
I persun che viven luur vida en chestu mod senten che cheste sun norme de la società e sun capass de viver luur vida senza preoccupaziun per luur credit, fiœeui, e ricef la carità, se necesari.
“Tüt i furmi de “capital” l’eran, per Marx, avü sultant di capitalist e sottalineavan la bas del lavurà in de la società capitalista, cuma una class costituida de individui ubligà a vender luur forza lavurà, perché mancava luur capital suficient, en tüt i sens de la parolla, per fär en olter mod.”
Portes parla par esempi de cuma la donaziun de una bursa de stüdi a un member del stess grupp etnich.
Se propongon sotta-scäl de legn e de cullegament, che sun stà duperà da püsee de 300 articul academich.
Però, esiste minga sultant un mod quantitatif per determinar el livel de coesiun, ma puttòst una raccòlta de mudei de social network che i ricercadur g’han duperà in del curs di decenn per render operatif el capital social.
I grupp cun member püsee volt (cuma i partit politich) contribuisen plü a la quantità de capital rispett ai grupp cun member püsee bas, anca se tanti grupp cun member bas (cuma i comunità) continuan a vèss significatif.
El mod indué un grupp se relaziuna cunt el rest de la società influiss anca sul capital social, ma en mod diferent.
Ricognusend che se pœu no vèss capass de influenzar la simpatia di olter, i persun che cercan de apartener pœden agir per aumentar la propria simpatia per i olter e i organizaziun o i istituziun che rapresentan.
Segond autur cuma Walzer (1992), Alessandrini (2002), Newtown, Stolle & Rochon, Foley & Edwards (1997), e Walters, l’è travers de la società civil, o püsee precisament, el terz setur, che i individui sun capas de stabilir e mantegnir i redi relaziunai.
Minga sultant la società civil l’è stada documentada per produr funti de capital social, segond el Terz setur de Lion (2001), el capital social apar minga en nissuna furma e neanca sotta i fatur che permeten e neanca sotta i fatur che stimulan la cressita del terz setur.
“L’ubietif l’è reintegrar i emarginà dai ricumpens del sistèm economich in de la “comunità”.”
“Alessandrini cuncorda disend che, en Australia en particular, el neoliberism l’è stà ciamà cuma raziunalism economich e identificà da diferent teoregh e cummentadur cuma un pericul per la società en general a causa del üs induè sun drée a mett el capital social al lavurà”.”
In del svilupp internaziunal, Ben Fine (2001) e John Harriss (2001) sun stà tant critich vers l’adoziun minga appropriada del capital social cuma presünt panacea (promuovend i organizaziun de la società civil e i ONG, par esempi, cuma agent del svilupp) per i disuguaglianz generà dal svilupp economich neoliberist.
Però, livei püsee elevà de capital social g’han purtà a un magiur suport a la democrazia.
Un atenta valutaziun de chesti fatur fundamentai sugerisc despess che i dònn votan minga a di livei simil a quei di òmm.
El capital social offr una richeza de risurs e redi che renden püsee facil l’impègn politich.
I dònn g’han magiur posibilità de organizass en mod menu gerarchich e de cuncentrass sü la creaziun del cunsens.
Par esempi, una persuna che l’è malada de tumor pœu ricef di informaziun, dané o suport moral che g’ha bisogn per suportar el tratament e per riprendess.
Ancamò, el capital social del quartier pœu anca vuttà a sistemar i diferenzi sanitar intra i fiœui e i bagai.
I relaziun e i red che sun mantegnuu de un popul de minuranz etnich en un sit geografich indué una volta parte di resident la fa part del stess grupp etnich, pœden purtà a di resultà sanitari püsee bei de quant se pœut pensà sü la bas di carateristich individual e de quartier.
Par esempi, i resultà de un sundagg purtà en Svezia a di student intra i 13 e i 18 an g’han mustrà che un bas capital social e un pooch fiducia social sunt asocià a di tass püsee volt de sintomi psicosomategh, dolor muscülscheletrich e depresiun.
En un stüdi, i üs infurmatif de Internet eran ligà en manera positiva cun la produziun individual de capital social e i üs socio-ricreatif eran ligà en manera negativa (livel püsee volt di chesti üs eran ligà a di livel püsee bas de capital social).
Chestu significa che i individui pœden culegàs de proposit cunt i olter in bas a di intèress e di storie sagür.
Chest argument continùa, anca se la impurtanza di prœuf mostra un’asociaziun positif intra capital social e Internet.
Una ricerca nœuva, fada in del 2006, mostra anca che i clièent de Internet g’han despess red püsee grand di quei che entran en Internet en manera minga regular.
Olter ricerch mostran che i bagai duperan Internet cuma mezz per la comunicaziun sumà a di oltri, pütost che lassà che la comunicaziun su Internet la sostituiss el cuntatt de persona.
Critican Coleman, che g’ha duperà sultant el numer di genitur presenti in de la famèja, g’ha trascurà l’effèt invisibil di dimensiun püsee discrét cuma genitur acquisiti e diferent tip de famèji monoparental.
Morgan e Sorensen (1999) sfidan direttament Coleman per sü mancanza de un mecanism ciar per spiegà perché i student di scœul cattolich g’han di resultà püsee bon di student di scœul publich in di test standardizzà de rendiment.
El s’è descuvert che menter el capital social pœu avegh un efet pusitif in del manteniment de una comunità funziunal cumprensiva denter i scœul che aplican i norm, el porta anca la conseguenza negativa del tropp cuntrol.
Chesti scœul esploran un diferent tip de capital social, cuma i infurmaziun süi oportunidà in di grandi red social di genitur e de olter adult.
La sœmeanza di chesti stat l’è che i genitur eran püsee asocià a l’istruziun di luur fiœui.
Senza capital social in del area del istruziun, maester e genitur che g’han una responsabilità in del apprendiment di student, i impatt impurtant sul apprendiment scolastegh di luur fiœui pœden fär affidament sü chesti fatur.
“Cuma disen Tedin e Weiher (2010), “un di fatur püsee impurtant in de la promoziun del sucess di student l’è el coinvolgiment atif di genitur in del educaziun de un fiœu.””
I red de suport, cuma furma de capital social, sun necesari per ativar el capital cültüral che g’han i student che sunt apena rivà.
La solidarietà etnich l’è particularment impurtant in del cuntest indué i immigrà sunt apena rivà in de la nœuva società.
El support etnich g’he dà impurtanza al sucess scolastegh.
El sò argument principal per classificar el capital social cuma un cuncett geografich l’è che i relaziun di gent sun mudelà di sit indué viven.
En sò stüdi varda minga ai singul partecipant de chesti strütür, ma varda a cuma i strütür e i cunnesiun social che derivan de quei, se difunden in del spazi.
Un olter area indué el capital social pœu vèss vist cuma un’area de stüdi en geografia l’è travers de l’analis de la partecipaziun al volontarià e de sò sustegn ai diferent guverni.
G’he una conesiun impurtant intra el temp liber e el capital social democràtegh.
En un stüdi sucesif, Kislev (2020) mostra la relaziun intra el desiderio de relaziun romantegh e vèss single.
Resultà simil sun stà truvà en un stüdi trasversal cundut de Sarker en Bangladesh.
Epo g’ha fatt chestchi cunfruntand i resultà de benesar di imprenditur che g’havevan tücc accèss e minga accèss.
La coesion de grupp (ciamada anca coesion de grupp e coesion social) nass quand i legam culegan i member de un grupp social intra luur e el grupp in sò insema.
La coesion pœu vèss definì de manera püsee specifica cuma la tendenza de un grupp a vèss ünì menter lavura per raggiunch un ubietif o per sudisfàr i bisogn emutif di sò member.
Sò natüra dinamica se riferiss a cuma cambia, de manera gradual in del temp, in sò forza e furma in del mument indué se forma un grupp a quant che un grupp el se destriga.
Chesta definiziun pœu vèss generalizada a la magiur part di grupp caratterizà de la definiziun de grupp che l’è stada dada de sura.
En un stüdi, g’han dumandà ai member del grupp de identificàr tüt i luur bon amì e g’han calculà el raport intra i decisiun interni al grupp e i decisiun esterni al grupp.
La coesion de grupp l’è simil a un tip de attraziun a livel de grupp che, segond Hogg, l’è famus cuma attraziun social.
Lott e Lott (1965), che parlan del attraziun interpersonal cuma de coesion de grupp, g’han fatt un impurtant revisiun de la leteratüra e g’han descuvert che i sœmeanz di person in del luur stòria (par esempi, razza, etnia, lavurà, età), cumpurtament, valur e tip de persunalità sun de solet di pusitif associaziun cun la coesion de grupp.
Ancamò, una stòria simil rend püsee probabil che i member g’han tüt istess pünt de vista sü di diferent questiun, anca süi ubietif del grupp, i metud de comunicaziun e el tip de cumand vorüu.
L’è depess causà del ozi social, una teuria che la pensa che i singul member de un grupp se emponteràn de menu, perché di olter member cumpeseràn luur mancanza.
La magiur part di meta-analis (stüdi che g’han sumà i resultà di tanti olter stüdi) g’han mustrà che g’he una relaziun intra coesion e performance.
Quand l’è definì cuma impegno en un cumpèt, l’è anca ligà a la prestaziun, anca se menu de la coesion cuma attraziun.
Però, di grupp pœden avegh una relaziun de coesion-prestaziun püsee fort di olter.
G’he sun di prœuf che le coesion la pœu vèss püsee ligada ai prestaziun per i grupp che g’han di funziun interdipendent dei grupp cunt i member indipendent.
Ancamò, i grupp cunt ubietif de rendiment volt l’eran parècc produtif.
I member di grupp coerent sunt anca püsee ottimist e patisen menu di prublem social di quei grupp minga coerent.
S’è vist che i magùtt e i legnamee l’eran püsee sudisfatt quand lavuravan in di grupp coerent.
Un stüdi g’ha dimustrà che la coesion cuma impegn de un cumpet pœu mejorar el prucess decisiunal del grupp quand el grupp l’è sotta stress, püsee che quand l’è minga sotta stress.
El stüdi g’ha vist che i team cun bas coesion e volta urgenza g’han avü di resultà pegiur rispett ai team cun volta coesion e volta urgenza.
La teuria del pensé de grupp dis che i presiun permetten minga al grupp de pensàr en manera critica ai decisiun che l’è drée a prend.
Un olter mutif l’è perché i gent aprezàn el grupp e sun dispunibel a ceidar ai presiun del cunfurmism per mantegnir o mejorar luur relaziun.
Se pensava che el grado de gradiment di member indicava al coesion del grupp.
Segond i raport tematich State of the English Cities cummisiunà del guverno, g’he sun ciinch diferent dimensiun de la coesion social: cundiziun materiai, relaziun passif, relaziun attif, solidarietà, inclusiun e igualtaa.
Chesti necesidà de bas de la vida sunt i bas de un tessuu social fort e di impurtant indicadur del prugress social.
“La tèrza dimensiun se referiss ai interaziun positif, ai scambi e ai red intra persun e comunità, o “relaziun sociai attif”.”
G’he anca el sens de apartenenza di gent a un cità e la forza di esperienz, identità e valur condividüu intra gent de diferenti class social.
A livel social, Albrekt Larsen definiss la coesion social “cuma la conviziun, sustegnüda di citadin denter de un stat naziunal, de fär part de una comunità moral, che i permett de fidass l’un del olter”.
La formaziun social l’è un concett marxista (sinonim de “società”) che se riferiss a l’articolaziun concreta e storica intra el mod de produziun capitalista, el manteniment di mod de produziun precapitalist e el cuntest istituzional del economia (disambiguaziun).
In di scienz sociai, la strütüra social l’è l’organizzaziun social de la società che l’è emergent e determinant di azion de individui.
“L’è en cuntrast cun “sistema social”, che se riferiss a la strütüra mader indué sun contegnüu chesti diferent strütür”.
Determina i norm e i modei de relaziun intra i vari istituziun de la società.
L’è anca impurtant in del stüdi mudern di organizzaziun, perché la strütüra de un organizzaziun pœu determinar la flessibilità, la capacità de müdar, ecc.
Sü scäla meso, la se riferiss a la strütüra di red sociai intra individui o organizzaziun.
“Par esempi, John Levi Martin g’ha teurizà che di strütür dü scäla macro sunt i proprietà emergent di istituziun cültüral sü scäla micro (var a dir, “strütüra” la sœmeja a chel duperada del antropologo Claude Levi-Strauss).”
“Alexis de Tocqueville pœu vèss stà el primo a duperà el termin “strütüra social”.”
Un di primi e püsee cumplèt resucunt de la strütüra social l’è stà dà de Karl Marx, che g’ha culegà la vida politica, cültüral e religiüsa al mod de produziun (una strütüra economegh sottastant).
Émile Durkheim, cunt i analogì intra i sistèm biologech e sociai redüu famus de Herbert Spencer e olter gent, g’ha furmà l’idea che diferent istituziun e prategh sociai g’havevan la funziun d’assicürär l’integraziun funziunal de la società travers de l’assimilaziun de part diferent en un sistèm unificà e auto-riproducent total.
Olter van adrée a Lévi-Strauss in de la ricerca del orden logich di strütür cültürai.
I tentatif püsee impurtant de cumbinà el cuncett de strütüra social cun l’agency sun la teoria de la strütüraziun de Anthony Giddens e la teuria de la prategh de Pierre Bourdieu.
L'analìs de Giddens, a chestu proposito, l’è visin a la decostrüziun de Jacques Derrida di binari che sunt a la bas del pensé sociologich e antropologich classich (soratüt i tendenz universalizzant del strütüralism de Lévi-Strauss).
Chestu l’è stà stüdià de Jacob L. Moreno.
La sociobiologia l’è un camp de la biologia che la vœur esaminär e spiagär el cumpurtament social en termin de evoluziun.
La sociobiologia stüdia i cumpurtament sociai cuma mudel de accopiament, i bataji territurial, la cacia al braco e la società alvear di insètt sociai.
La prevet che i animai se cumpurtan en di mod che g’han dimustrà d’avegh sucess evoluzionistich in del temp.
El cumpurtament l’è donca vist cuma un sforzi per mantagnir i propri geni in de la populaziun.
“Altmann g’ha sviluppà el primo marchio de sociobiologia per stüdiar el cumpurtament social di macachi rhesus, duperand i statistih, e l’è stà töö cuma “sociobiologh” in del Center regiunal de ricerca sui primatt de Yerkes in del 1965”.
“In del pasà l’era un termin specialistich, “sociobiologia” l’è divegnü famus in del 1975 quand Wilson g’ha publicà el sò liber Sociobiology: The New Synthesis, che g’ha creà un’impurtant controversia”.
Però, l’influenza del evoluziun sül cumpurtament l’è stada interessant per i biologh e i filosof sùbit dopu la descüverta del elvoluziun.
“Edward H. Hagen scrif en The Handbook of Evolutionary Psychology che la sociobiologia l’è, anca se g’he la controversia publich süi applicaziun ai òmm, “un di sucess scientifigh del vintésim secul.””
“Donca, chesti tratt pœu das che l’eran “adattif” in del sit indué la specie la s’è evolüda”.
Donca, sun despess interessà al cumpurtament istintif o intuitif e a la spiegaziun di sœmeanz, e minga ai diferenzi, intra i cültür.
Chesta proteziun di genitur pœudaria vèss püsee volta intra la populaziun.
EO Wilson g’ha sostegnü che l’evoluziun pœu agir anca süi grupp.
Se l’altruism l’è determinà en mod genetich, i individui altruist g’han de reprodür i luur tratt genetich altruist perché l’altruismo pœu suravif, ma quand che i altruist dan i luur risors ai gent minga altruist fasend un dan a luur propria spècc, i altruist tenden a scumparir e i olter tenden a aumentar.
Denter de la sociobiologia, un cumpurtament social l’è prima spiagà cuma un’ipotès sociobiologich cunt una strategia stabil a livel evolutif che la currispunt al cumpurtament stess.
L'altruismo intra insètt sociai e compagn de cucciulat l’è stà spiegà inscì.
En general, i dònn cun magiur probabilità de parto pœden valudà menu i fiœui e pœden anca urganizà occasiun de parto per minga trasär via el mangià e la proteziun di cumpagn.
I stüdi sü la genetica del cumpurtament del òmm g’han de solet riscuntrà che tratt del cumpurtament cuma creatività, estroversiun, aggresività e intelligenza g’han una volta ereditabilità.
Donca, quand el FEV l’è eliminà geneticament dal genoma del rat, i rat mas’c tacan per instint olter mas’c, menter luur simil selvadègh duperan püsee de temp per tacàr cunt un cumpurtament viulent.
Durant una riuniun del 1976 del Sociobiology Study Group, cuma cuntà del Ullica Segerstråle, Chomsky g’ha sustegnü l’impurtanza de una noziun sociobiologicament informada de la natüra ümana.
Wilson g’ha dit che g’haveva mai vorüu implicar chel che g’haria dovüu vèss, sultant chel che l’è.
L’azienda l’è l'atività de guadagnass de vif o de guadagnar producend o cumprand o vendend di prudott (cuma beni e servizi).
Se l'azienda g’ha di debit, i creditur pœden anca tacà i ben persunal del titular.
El temin l’è anca despess duperà en mod infurmal (ma minga de avucat o funziunari publich) per riferiss a un’azienda.
Una società cun di pretès de guadagn de pruprietà privada l’è de prupriedà di sò aziunist, che elegg un cunsigli de amministraziun per dirigiar la società e töö el sò persunal diretif.
Una cuperativa l’è diferent de una società per avegh di membri, minga aziunist, e che cundividen l’autorità decisiunal.
I società a respunsabilità limitada (LLC), i società de persun a respunsabilità limitada e olter tip specifich de organizaziun aziendal prutegon i luur titular o aziunist dal falliment aziendal fasend di affari cunt un’ent legal separà cun di tutei legal.
I soci dan una garanzia del pagament di importi (de solet nominal) en cas del falliment de la società, ma en cas cuntrari g’han minga de diritt economich in di cunfront de la società.
Chest tip de società podaria plü minga vèss costituida in del Regn Ünì, anca se g’he sun ancamò di disposiziun legal per luur esistenza.
“El se nota che “Ltd dopu el nom de la società significa società per aziun e PLC (società per aziun) indica che i sò aziun sunt ampiament detenü.””
En una società per aziun, chesti seran i garant.
I società privà g’han no di aziun quotà en borsa e despess g’han di restriziun süi trasferiment de aziun.
I società de intratteniment e i agenzi de mass media g’han di guadagn soratüt de la vendit de proprietà intelletual.
G’han di ben tengibil cuma automòbil, àutobus, dispusitif medich, veder o reoplan.
La magiur part di negozi e di società de catalogh sun distributor o rivenditor.
Realizan luur guadagni vendend beni e servizi ligà al sport.
El camp mudern l’è stà istituì del matemategh italian Luca Pacioli in del 1494.
La finanza la pœu anca vèss definida cuma scienza de la gestiun del dané.
I pruprietari pœden gestir i luur atività de par luur o ciapär di manager che lo fan luur.
La gestiun di prucess aziendai (BPM) l’è un aprocc de gestiun olistich centrà sul allineament di tüt i aspètt de un organizzaziun cunt i desideri e i esigenz di cliént.
Tanti aziend sun gestì travers de un’ent separà cuma una società o una partnership (costitüida cun o senza de la respunsabilità limitada).
“En general, i aziunist de una società, i soci accumandant de una società in accomandita e i member de una società a respunsabilità limitada sun prutètt de la respunsabilità persunal per i debit e i obbligh del’ent, che l’è tratà cuma una “persuna” separada.”
I termin de una partnership sunt en part disciplinà de un acord de partnership, se l’è creà, e anca de la legg de la giurisdiziun indué g’ha cà la partnership.
En di sistèm fiscai, el pœu purtà a la inscì ciamada duppia imposiziun, perchè prima la società la paga l’imposta sul util, e dopu quand che la società distribuiss i sò guadagn ai titular, i persun fisich g’han de metar dent i dividend en luur reddit quand che cumpletan luur declaraziun di reddit persunai, en quel mument el se mett anca un segond livel de imposta sul reddit.
“Going public” travers de un prucess famus cuma oferta publica inizial (IPO) el vœur dir che part de la atività la sarà di proprietà di member del publich.”
El Codass de Hammurabi l’è, par esempi, del 1772 a.C. circa e el cuntien di disposiziun che riguardan anca i spes de spediziun e i raport intra mercant e intermediari.
I giurisdiziun locai pœden anca dumandà licenz e tass speciai sultant per gestir un’azienda.
La magiur part di pais cun mercà di capital g’he n’a almen vun.
Olter naziun ucidentai g’han di urganism de regolamentaziun cumparabil.
La cressita e la cumplessità di legg che regulan i aziend g’han impost una semper magiur specializzaziun in del diritt societari.
La magiur part di aziend g’ha di nom, lògh e tecnich de branding simil che podarian trà vantagg de la marca.
L'economia l’è la scienza social che stüdia cuma i gent se relaziunan al valur; soratüt, la produziun, la distribuziun e el consum di beni e servizi.
G’ha dit che i vècc economist de solet g’han centrà i luur stüdi sul analìs de la richeza: cuma la se crea la richeza (produziun), cuma la se distribuiss e cuma la se consüma; e cuma la richeza la pœu crèss.
Se el se pœu minga vencc la guerra o se i prezi previst süperan i benefis, i atur decisif (pensand ch’el sun raziunai) podarian mai entrà en guerra (una decisiun) e donc esplurà di olter alternatif.
“I precett economich se truvan en tüt i liber del poeta beota Esiodo e diferent economich g’han descrivü Esiodo cuma el “prim economista”.
“Dü grupp, che dopu sun stà ciamà “mercantilist” e “fisiocratich”, g’han influenzà en mod püsee dirett el svilupp succesif de la materia”.
El diseva che la richeza de una naziun la dependeva quant òr e argent g’haveva la naziun.
I fisiocratich, un grupp de pensadur e scritur frances del XVIII secul, g’ha sviluppa l’idea del economia cuma fluss circular de guadagn e pert.
I fisiocratich g’han sustegnü la sostituziun di riscossiun di tass amministratif cari cun sultant una tass sul reddit di proprietari di terr.
Smith parla di putenziai vantagg de la specializzaziun travers de la divisiun del lavurà, e anca l’aument de la produtività del lavurà e i guadagn del cumers, intra cità e campagn e denter di pais.
La forza de una populaziun che la cress rapidament cuntra una quantità limitada de terra la significava una reduziun di rendiment del lavurà.
Menter Adam Smith g’ha dà püsee impurtanza a la produziun de reddit, David Ricardo (1817) el s’è cuncentrà sü la distribuziun del reddit intra proprietari di terr, uperari e capitalist.
Ricardo l’è stà el primo a där cumferma e a demustrar el princip del vantagg cumparà, che dis che tüt i pais dovarian specializass in de la produziun e in del esportaziun di beni perchè g’ha un prezi relatif de produziun püsee bas, piuttòst fasend affidament sultant a luur produziun.
Mill g’ha sottolineà una impurtant diferenza intra i dü funziuni del mercà: render dispunibil i risurs e distribuir el reddit.
“Smith g’ha scrivü che el “prezi real de tüt i ròbb...l’è la fatiga de cumpral”.”
“La definiziun de Say l’era la püsee impurtant ancamò incœu, salvada sostituend la parolla “richeza” cunt “beni e servizi” che significa che la richeza la pœu vèss anca uget minga materiai”.
“Segond Robbins l'insùficienza l’è stada risolta, e sò definiziun permett de dì, de manera schiscia, che l’economia del educaziun, de la sicüreza di ròbb e di gent, l’economia sanitaria, l’economia de guerra e, natüralment, l’economica de la produziun, distribuziun e consüm, sun di valid sugett de la scienza economich.””
Anca se sun minga tüt d’acord, la magiur part di economist tradiziunai acceta una versiun de la definiziun de Robbins, anca se tanti g’han sulevà di seri ubieziun vers el fin e el metud del economia, tratà en chela definiziun.
“El termin “economia” l’è stà rendü famus de economist neoclassich cuma Alfred Marshall cuma sinonim cuncis de “scienza economich” e cuma sostitut del vècc “economia politich”.”
G’ha renuncià a la teuria del valur del lavurà ereditada dal economia clasich a favor de una teuria del ütilità marginal del valur de la dumanda e de una teuria püsee general di prezi del oferta.
Un esempi visin l’è la teuria del consumatur de la dumanda individual, che varda a cuma i prezi (cuma di costi) e el reddit influiscon sü la quantità dumandada.
L'economia mainstream muderna se basa sul economia neoclasica, ma cun tanti perfeziunament che meten insema o generalizan analìs vècc, cuma l’econometria, la teuria di giœugh, l’analìs del falliment de mercà e de la concurenza imperfet e el mudel neoclassich de cressita economich per analizàr i variabil de un luungh periud che van a tucà el reddit naziunal.
G’he un prublema economich, uget de stüdi de part de la scienza economich, quand che una decisiun (scernida) l’è presa de part de vun o püsee atur che cuntrolan i risurs per avegh el meiur resultà posibel en di cundiziun raziunai limità.
El liber s’è cuncentrà süi determinà del reddit naziunal in del cuurt periud quand che i prezi sun relativament dür.
L'economia keynesiana g’ha dü succesur.
L’è de solet asucià al Università de Cambridge e al lavurà de Joan Robinson.
Ben Bernanke, vècc president de la Federal Reserve, l’è intra i economist che incœu de solet acetan l’analìs de Friedman süi caus de la Grand Depresiun.
Quand se crean di teurì, l’ubietif l’è chel de truvà i teurì che sun facil per i informaziun, püsee precis en i previsiun e püsee ütil a generà di olter ricerch di teurì precedent.
I primi mudei macroeconomich se cuncentravan sü la mudelaziun di relaziun intra variabil aggregà, ma cuma i relaziun parevan cambià in del temp, i macroeconomist, e anca i nœuf keynesiani, g’haveva fatt ancamò i luur mudei en di microfundament.
Quai volta un’ipotes economich l’è sultant qualitativa e minga quantitativa.
Però, el camp del economica sperimental l’è en cressita e se duperan semper püsee i esperiment natürai.
Inscì, un’ipotes la pœu avegh l’acetaziun, anca se en un sens probabilistich, e minga cert.
I critich basà süi standard profesiunai e sü la non replicabilità di resultà sunt duperà cuma olter cuntrol cuntra i pregiudizi, i errur e la sura-generalizaziun, anca se la magiur part de la ricerca economich l’è stada acüsada de minga rend facil la replica travers la fornitüra del codes e di dat.
In del economia aplicada, i mudei input-output che duperan metud de prugramaziun linear sunt assée comun.
El g’ha rendü püsee piscinina la distinziun famus intra economia e scienzi naturai perché permett d’avegh di prov dirett de chel che prima l’eran cunsiderà di assiomi.
Prov empirich simil g’he sun en neuroeconomia.
In di mercà perfettament concurrenziai, nissun partecipant l’è assée grand per avegh el podé de mercà per fissà el prezi de un produt omogeneo.
La microeconomia la stüdia i singul mercà semplificand el sistem economich pensand che l’atività in del mercà analizà la cundiziona minga i olter mercà.
La teuria del'equilibri general stüdia i vari mercà e luur cumpurtament.
I decisiun g’han de vèss fatt intra aziun desiderabil ma che se escludon a vicenda.
Part del cust per fà i pretzel l’è che né la né la farina né la culaziun sun püsee dispunibel, per l’üs in d’olter modi.
I input duperà in del prucess de produziun sun par esempi fatur primari de produziun cuma i servizi de lavurà, el capital (beni prudott durevul duperà in de la produziun, cuma una fabrica esistent) e la terra (anca i risurs natürai).
“L’eficienza aumenta se el se genera püsee output senza mudificar i input, o in d’olter parolles, se reduss la quantità de “rumenta”.”
“In del cas püsee facil un’economia pœu prodürär sultant dü beni (disem “pistòla” e “büter”).”
La carestia l’è representada in de la figüra di gent dispòst però minga bun in del agregà de cunsumär olter la PPF (cuma en X) e de la pendenza negatif de la cürva.
La pendenza de la cürva en un punt sü la curva, la dà el compromess intra i dü beni.
Luungh el PPF, la carestia cumporta che scernir un ben in del agregà cumporta fär menu cun l’olter ben.
Un punt a l’interno de la cürva (cuma en A), l’è pusibel ma el rapresent un’inefficienza produtif (üs dispendius de input), cuma la produziun de un o tüt e dü i beni podaria aumentar spustandos en direziun nord-est fin a un punt sü la cürva.
El s’è vist che un volt volum de scambi g’he intra i regiun anca cun access a una tecnologia simil e a un insema de fatur de input, cuma anca i pais cunt un volt reddit.
Intra quaivun de chesti sistem de produziun, pœu vèss una divisiun currispundent del lavurà cun diferent grupp de lavurà specializà, o tip diferent currispundent de beni strümentai e üs differenzià del sœul.
La teuria e l'osservaziun stabilisen i condiziun inscì i prezi de mercà de output e de input produtif selezionan una distribuziun di input fatturial in bas al vantagg cumparatif, inscì i input (relativament) cunt un bas prezi produrran output cunt un bas prezi.
En microeconomia, se aplica a la determinaziun del prezi e de la produziun per un mercà cunt una concorrenza parfet, che cumprend anca la condiziun de nissun cumpradur o venditur assée grand de avegh un podè de determinaziun de prezi.
La teuria de la dumanda descrif i singul clièent cuma quand che deciden raziunalment la quantità vorüda de tüt i beni, di reddit, di prezi, di güst, ecc.
La legg de la dumanda la dis che, en general, prezi e quantità dumandà en un certu mercà sunt inversament ligà.
Ancamò, el podè d’acquisto che deriva del decrèss di prezi aumenta la capacità de acquisto (effet reddit).
L'uferta l’è el rapport intra el prezi de un ben e la quantità dispunibel per la vendita a chel prezi.
L'uferta l’è de solet rapresentada cuma una funziun che mett en relaziun prezi e quantità, se d’olter fatur sunt invarià.
Propri cuma per la dumanda, la posiziun del uferta pœu cambiàr, disem de una variaziun del prezi de un input produtif o de un svilupp tecnich.
L'equilibri de mercà g’he quand la quantità uferta l’è istess a la quantità dumandada, l’interseziun di cürvi de dumanda e uferta in de la figüra de sura.
A un prezi superiur al equilibri, g’he un surplus de quantità uferta rispett a la quantità dumandada.
I tip püsee evident de società sunt i società, i partnership e i trust.
En mercà perfettament cumpetitif stüdià in de la teuria de la dumanda e del uferta, g’he sun tanti produttur, nissun de luur influenza en mod significatif el prezi.
I strütür de mercà comun stüdià olter a la concurenza parfet cumprenden la concurenza monopolistich, diferent furmi de oligopoli e el monopoli.
Dat i sò diversi furm, g’he sun diferent mod per rapresentar l’incertezza e mudelar i rispost di agent economich a l’incertezza.
En economia cumpurtamental, l’è stà duperà per mudelar i strategì che i agent deciden quand interagiscon cunt olter che g’han di interèss en part cuntrari ai propri.
G’ha applicaziun significatif fœura del economia in argument inscì diferent cuma la formulaziun di strategì nuclear, etich, scienzi politich e biologia evolutif.
Analiza anca el prezi di strüment finanziari, la strütüra finanziaria di società, l’eficienza e la fragilità di mercà finanziari, i cris finanziari e la relatif politica o regolamentaziun del guverno.
“I clièent che san minga se una macchina l’è un “limun” sbassan sò prezi sotta chel che sarès stà una macchina de segonda man de qualità”.
“Tüt i dü prublem pœden aumentar i prezi asicuratif e sbassà l’eficienza alluntanand del mercà uperatur disposti in olter mod (“mercà minga cumplet”).”
Asimetrì infurmatif e mercà minga cumplet pœden cumpurtà ineficienz economich, ma anca la pusibilità de migliuràr l’eficienza travers rimedi de mercà, legai e nurmatif, cuma dit prima.
I beni publich sun di beni che sun sottafurnì en un mercà tipich.
Par esempi, l’inquinament atmosferich pœu generar un’esternalità negatif e l’istruziun pœu generar un’esternalità pusitif (menu criminalità, ecc.).
En tanti sit, se pensa una qual-sa-vöör furma de vischiosità di prezi per tegnir cunt di quantità, puttòst che di prezi, confurmados in del cuurt periud ai varaziun de la dumanda o del uferta.
Esempi de tal vischiosità de prezi en mercà particular cumprenden i tass salarial in di mercà del lavurà e i prezi publicà en mercà che se discostan de la concurenza parfet.
Tal aggregà cumprenden el reddit naziunal e la produziun, el tass de disoccupaziun e l’inflaziun di prezi e sottaaggregà cuma el consum total e la spesa per investiment e luur cumpunent.
G’ha afruntà una preocupaziun de vègià data süi svilupp incoerent del stess argument.
Keynes g’ha dit che la dumanda aggregada di beni podaria vèss minga assée durant i recessiun economich, purtand a una inütil disoccupaziun volta e a di pèrt de produziun potenzial.
La nœuf macroeconomia classich, diferent de la vision keynesiana del ciclo economich, dumanda la compensaziun del mercà cunt infurmaziun minga parfet.
La forza lavurà cumprend sultant i uperari che cercan ativament un lavurà.
I mudei classich de disoccupaziun g’he sun quand i pagament sun trop volt perché i titular vœuren ciapär püsee uperari.
Tant quantità de disoccupaziun strütüral pœden verificass quand che un’economia l’è drée a trasfurmar i industri e i uperari desuvren che i luur vècc cumpetenz sun plü dumandà.
El dané g’ha un’accetabilità general, una relatif cunsistenza de valur, divisibilità, durabilità, purtabilità, elasticità in del uferta e longevità cun la fiduciaa del publich de masa.
“In di parolles de Francis Amasa Walker, un famus economist del XIX secul, “El dané l’è chel che fa el dané” (“El dané l’è chel che el dané fà” in del uriginal).”
Sò funziun economich pœu vèss cuntrastada cunt el scambi (scambi minga de dané).
Quand la dumanda aggregata la va giò de sotta de la produziun putenzial del economia, la se verifica un interval de produziun indué una part de la capacità de produziun la resta disoccupada.
Par esempi, i costruttur de cà disoccupà pœden vèss ciapà per costruir i autosträd.
I effet de la politica fiscal pœden vèss limità del spiazzament.
Di economist pensan che lo spiazzament l’è semper un prublema, menter di olter pensan no che l’è un prublema impurtant quand che l’output l’è depress.
L’ültim, un aspett de la teuria de la scernida publica, mudela el cumpurtament del setur publich de mod simil a la microeconomia, purtand denter i interaziun di elettur interessà, di politich e de burocrat.
La interesa anca l’entità e la distribuziun di guadagn del cumersi.
“Se dis despess che Carlyle g’ha dà a l’economia el soranòm de “scienza triste” cuma risposta ai test de la fin del XVIII secul del revarend Thomas Robert Malthus, che g’ha predì che sarèss rivada la fam, perché la cressita demugrafich prevista la süperava el tass de aument di risursi alimentar”.
La strécc relaziun intra teuria e prategh economich cun la politica l’è al center de la cuntesa che la pœu oscurà o mudificà i principi uriginai püsee modest del economia, e l’è despess confündida cun prugramm sociai e sistèm de valur specifich.
Di rivist economich g’han sumà luur sfòrs per valutar el cunsens di economist sü di questiun politich in de la speranza de realizar un sit politich püsee infurmà.
Questiun cuma l’indipendenza de la banca central, i politich de la banca central e la retòrica in del discurs di guvernatur di banch centrai o i premess di politich macroeconomich (politich monetaria e fiscal) del stat sunt al center di discüssiun e critich.
El camp del economia del informaziun cumprend la ricerca matematich-economich e l’economia cumpurtamental, simil ai stüdi de psicologia cumpurtamental, e i fatur de cunfondiment di ipotès neoclassich sunt uget de stüdi sustanziai in tanti aree del economia.
“Joskow g’haveva la fort sensaziun che l’impurtant mesté in del oligopolio l’era fà travers di osservaziun infurmai menter i mudei furmai eran “trà fœura ex post”.
Un olter tema important l’è l’evoluzion, qe la spiega l’unitaa e la varietaa de la vita.
I so lavorar, comè la Storia dei animai, i eren particolarment importants perqè i hann rivelad la soa inclinazion naturalista, e plussee inanz oltr lavorar empireg qe focalizaven su la causazion biolojega e la varietaa de la vita.
La medexina l’era studiada particolarment ben dei scolar islameg qe lavorava ind la tradizion dei filosof greg, inscambi la Storia natural l’ha ciapad tant de la teoria aristotelega, particolarment ind el sostegner la jerarqia fissa de la vita.
I investigazion del Jan Swammerdam hann guidad a dei nœv interess per l’entomolojia e vutad a desvilupar i tecnege basilare de la dessezion microscopega e la colorazion.
Pœ ind el 1838, el Schleiden e el Schwann i començaven a promœver i idee voramai universai qe (1) l’unitaa de bas dei organism l’è la cellula e (2) qe i cellule individuai g’hann tute i carateristege de la vita, anca se i eren contrari a l’idea qe (3) tute i cellule vegnen de la division de oltre cellule.
El Carl Linnaeus l’heva publegad una tassonomia basilar per el mond natural ind el 1735 (i variazion de la qual i enn ancamò in us a’l dì d’incœ), e ind i agn 50 del 1700 l’heva introdot i nom scientifeg per tute i spece.
El Lamarck al credeva qe qei traits aquisids qì i pœden vesser passads pœ a la projenia dei animai, qe la i’havaress ulteriorment desvilupads e perfezionads.
"I bas per la moderna jenetega i enn començade cont el lavorar del Gregor Mendel, qe al presentava el so palper, ""Versuche über Pflanzenhybriden"" (""Esperiments in su l’Ibridazion dei piante""), ind el 1865, qe l’ha traçad i principi de l’ereditaa biolojega, qe ‘l serviss comè bas per la jenetega moderna."
Una focalizazion su de nœv jener de organism modell comè i virus e i bater, insema a la descoverta de la strutura a dobia elica de l’ADN de part del James Watson e del Francis Crick ind el 1953, l’ha marcad la transizion a l'era de la jenetega molecolar.
Finalment, el Projet del Jenoma Uman l’è stait començad ind el 1990 cont l’obietiv de mapar el jenoma uman jeneral.
La vita su la Terra l’è principiada ind l’aqua e l’è restada lì per incirca tri miliards de agn prima de migrar in su la terra.
El nucli l’è fait de vun o plu proton e de un cert numer de neutron.
L’atom de ogni specifeg element al contegn un uneg numer de proton, qe l’è cognossud comè el so numer atomeg, e la soma dei so proton e neutron l’è el numer de massa de un atom.
El carboni, per esempi, al pœl esister comè un stabel isotop (carboni-12 o carboni-13) o comè un isotop radioativ (carboni-14), qell darer qì al pœl vesser drovad ind la datazion radiometrega (in particolar la datazion a’l radiocarboni) per determinar l'etaa dei materiai organeg.
El ligam ioneg al comporta l'atrazion eletrostatega intra ion de carega oposta, o intra duu atom cont eletronegativitaa netament diferenta, e l’è l'interazion primaria qe la suced ind i compost ioneg.
Diferentement dei ligam ioneg, un ligam covalent al comporta el compartiment dei cobie de eletron intra i atom.
Un esempi omnipresent de ligam de idrojen al se trœva intra i molecole de aqua.
L’aigua l’è importanta per viver perqè a l’è un solvent eficax, bon de deslenguar i soluts comè ion de sodi e cloruri o oltre molecole picinine per formar una soluzion aquosa.
Dejà qe i ligam O-H a inn polar, l'atom de ossijen al g’ha una carega negativa lijera e i duu atom de idrojen i g’hann una carega positiva lijera.
L'aqua l’è anca adesiva dejà qe l’è bona de aderir a la superfix de qualsessia molecola miga de aqua polar o carega.
La minora densitaa del giaç rispet a l'aigua liquida l’è dovuda a’l minor numer de molecole de aigua qe formen la strutura cristallina del giaç, qe la lassa una quantitaa granda de spazi intra i molecole d'aigua.
Donca, una quantitaa granda de enerjia l’è necessaria per s’ciepar i ligam de idrojen intra i molecole de aqua per convertir l'aqua liquida in gas (o vapor de aqua).
Cont l’ecezion de l’aqua, squas tute i molecole qe compon ogni organism contegnen carboni.
Per esempi, un singol atom de carboni al pœl formar quatr ligam covalents singoi comè ind el metan, duu dobi ligam covalents comè ind l'anidrid carbonega, o un tripla ligam covalent comè ind el monossid de carboni (CO).
Una strutura portanta de idrocarbur la pœl vesser sostituida de oltr elements comè l’ossijen (O), l’idrojen (H), el fosfor (P) e ‘l solfer (S), qe pœden cambiar el comportament qimeg de qell compost lì.
Quand qe duu monosacarids comè el glucosi e el fruitosi a inn ligads insema, i pœden formar un disacarid comè el sacarosi.
Quists lipids qì i enn composts organeg qe i enn per la major part miga polar e idrofobeg.
El glicerœl e el grup fosfad insema costituissen la rejon polar e idrofila (o coo) de la molecola, inscambi i acids grass costituissen la rejon miga polar e idrofoba (o coa).
I proteine inn i plussee diverse dei macromolecole, i quai includ i enzima, i proteine de trasport, i grosse molecole de segnalazion, i anticorp e i proteine struturai.
La polaritaa e la carega dei cadene lateral influenzen la solubilitaa dei aminoacids.
La strutura primaria la consist ind una sequenza unega de aminoacids qe inn covalentement ligads insema de ligam peptideg.
El repiegament dei eliqe alfa e dei fœi beta al da a una proteina la soa strutura tridimensional o terziaria.
I purine includen la guanina (G) e l'adenina (A), inscambi i pirimidine i consisten in citosina (T), uracil (U) e timina (T).
Una membrana cellulara l’è costituida de un bilivell lipideg, compres i colesteroi qe se trœva intra i fosfolipids per mantegnir la soa fluiditaa a varie temperadure.
I membrane cellulare a inn coinvoljude in vari process cellular comè l'adesion cellulara, l'inmagazinament de l'enerjia eletrega e la segnalazion cellulara e i servissen comè superfix de atac per diverse struture extracellulare comè la paret cellulara, el glicocalex e el citosqelter.
"El test de l’Alberts al traita de comè i ""quadrei cellular"" i se mœven per dar forma ai embrion in via de desvilup."
I cellule vejetai g’hann dei organei adizionai qe ie distinguen dei cellule animai, comè la paret cellulara qe la forniss el suport a la cellula vejetal, i cloroplasts qe regœia l'enerjia de la lux solara per produr zuqer, e i vacœi qe forniss inmagazinament e suport strutural, asca de vesser coinvoljuds ind la reproduzion e ind la destruzion dei somenze dei piante.
Su la bas de la prima lej de la termodinamega, l'enerjia la se conserva, çoè la pœl miga vesser creada o destrugada.
De conseguenza, un organism al necessita de un’entrada continova de enerjia per mantegnir un stait de entropia bass.
De solit, el catabolism al libera enerjia e l’anabolism al consuma enerjia.
La reazion complessiva la se presenta ind una sequenza de pass bioqimeg, vergun dei quai a l’è una reazion de ossid-reduzion.
L'Acetil-Coa al entra ind el circol de l'acid citreg, qe ‘l suced de denter de la matrix mitocondrial.
La fosforilazion ossidativa la comprend la cadena de trasport dei eletron, qe l’è una sequenza de quatr compless proteig qe trasferissen eletron de un compless a l'olter, liberand insì l’enerjia de NADH e FADH2 qe l’è cobiada a’l pompaj de proton (ion de idrojen) a travers la membrana mitocondrial interna (qemiosmos), qe la jenera una forza motrix protonega.
Se l’ossijen al fudess miga present, el piruvad al saress miga metabolizad de la respirazion cellulara ma al subissaress un process de fermentazion.
La fermentazion la ossida el NADH a’l NAD+ de manera qe la pœda vesser reutilizad ind la glicolisi.
Ind i muscoi sqeletreg, el prodot de scart l’è l’acid laiteg.
Durant la glicolisi anaerobega, el NAD+ al se rejenera quand qe i cobie de idrojen i se combinen cont el piruvad per formar laitad.
Durant el ricuper, quand qe l'ossijen al deventa disponibel, el NAD+ al se taca a l'idrojen del laitad per formar l’ATP.
Ind la plupart dei cas, anca l'ossijen a l’è liberad comè prodot de scart.
Quest l'è analog a la forza protonega motrix jenerada a travers la membrana mitocondrial interna ind la respirazion aerobega.
Ind la segnalazion autocrina, el ligand l’incid in su l’istessa cellula qe le libera.
Ind i eucariota (çoè i cellule animai, vejetai, funjine e protiste), a g’è duu jener distints de division cellulara : la mitosi e la meiosi.
Despœ de la division cellulara, ciasqeduna dei cellule tosann comencen l'interfas de un circol nœv.
Tuts duu qei circoi qì de division cellulara a inn drovads ind el process de reproduzion sessual a un bell moment del so circol vital.
A diferenza dei process de mitosi e meiosi ind i eucariota, la fission binaria la se desvilupa ind i procariota senza la formazion de un aparad fus in su la cellula.
L'ereditaa mendeliana, in particolar, l’è el process a travers qe i jen e i traits a inn trasmetuds dei jent a la projenia.
La prima l’è qe i carateristege jenetege, qe adess inn ciamade allel, a inn discrete e g’hann forme alternative (per esempi, viœla contra bianc o volt contra nan), ciasqeduna ereditada de vun dei duu jent.
El Mendel l’ha notad qe durant la formazion dei gamet, i allel per ogni jen se segregen vun de l’olter insì qe ogni gamet al porta un allel soll per ogni jen, quest l’è afermad ind la soa lej de segregazion.
I nucleotids a inn jontads vun a l'olter ind una cadena de ligam covalents intra el zuqer de un nucleotid e el fosfad de quell adree, cont el resultad de una strutura portanta alternada zuqer-fosfad.
I bas a inn dividude in duu grup : pirimidine e purine.
L’ADN l’è replicad una vœlta qe i duu fii se sempien.
Un cromosoma l’è una strutura organizada faita de ADN e iston.
Ind i procariota, el ADN l’è contegnud ind un corp de forma inregolar ind el citoplasma ciamad nucleoid.
L'informazion jenetega inmagazinada ind el ADN la representa el jenotip, inscambi el fenotip al resulta de la sintesi de proteine qe controlla la strutura e el desvilup de un organism, o qe ajiss comè enzima qe cataliza specifege vie metabolege.
Intuitù del codex jeneteg, qei fii qì de ARNm i specifegen la sequenza de aminoacids denter dei proteine ind un process ciamad traduzion, qe la se svolj ind i ribosoma.
El sequenziament e l'analisi dei jenoma a pœden vesser faits col drovar el sequenziament de l’ADN a volt rendiment e la bioinformatega per assemblar e analizar la fonzion e la strutura de jenoma intreg.
I jenoma dei procariota a inn picinin, compats e vari.
A g’è quatr process fondamentai qe sta a la bas del desvilup : la determinazion, la diferenziazion, la morfojenesi e la cressida.
I cellule staminai a inn cellule indiferenziade o parzialment diferenziad qe pœden diferenziar-s in vari jener de cellule e proliferar indefinitament per produr oltre cellule staminai compagne.
L'apoptosi, o mort cellular programada, la suced anca durant la morfojenesi, comè la morte dei cellule intra i dids ind el desvilup embrional uman, qe al libera i singoi dids dei man e dei pee.
Qei jen toolkit qì inn oltament conservads intra i fila, qe al segnifega qe inn antig e simil fiss ind i grup de animai largament separads.
I jen Hox i determinen indovè qe i part ripetude, comè i numerose vertebre dei serpents, i cressarann ind un embrion o ind una larva in via de desvilup.
Un jen toolkit al pœl vesser espress ind un modell diferent, comè quand el bec del franguell de terra gross del Darwin l’è stait ingrandid per el jen BMP, o quand qe i serpents hann perduds i so çampe perqè i jen senza distai (Dlx) a inn deventads sota-espress o miga espress del tut ind i sits indov qe oltr retil hann segutad a formar i arts.
Qella prospetiva qì la sostegn qe l'evoluzion la se verifega quand qe g’è dei cambiaments ind i frequenze allelege denter de una popolazion de organism qe la se incroxia.
Quand qe i forze seletive a inn assente o relativament debole, i frequenze allelege g’hann l’istessa probabilitaa de andar a la deriva invers a’l volt o invers a’l bass a ogni jenerazion qe vegn perqè i allel inn sojets a error de campionament.
L'isolament reprodutiv al tend anca a aumentar cont la deverjenza jenetega.
Quand qe un liniaj al se divide in duu, a l’è representad comè un grop (o separazion) in su l'arbor filojeneteg.
De denter de un arbor, qualsessia grup de spece designade de un nom l’è una tassonomia (per esempi, vesser uman, primads, mamifer o vertebrads) e una tassonomia qe la consist de tuts i so dessendents evolutiv l’è un clad, anca cognossud comè tassonomia monofiletega.
Una specia o un grup qe l’è streitament ligad a'l so grup intern ma qe l’è filojenetegament de fœra de quell l’è ciamad grup estern, qe al serviss comè pont de referiment ind l'arbor.
In su la bas del principi de la parsimonia (o rasor de l’Occam), l'arbor favorid l’è quell col numer minor de cambiaments evolutiv necessari per vesser suposts sora tuts i traits in tuts i grup.
In su la bas de quest sistema, a ogni specia ge se da duu nom, vun per el so jener e un olter per la soa specia.
I biolog i consideren l'ubiquitaa del codex jeneteg comè prœva de la dessendenza comuna universal per tuts i bater, i archaea e i eucariota.
Plussee tard, incirca 1,7 miliards de agn indree, a començaven a vegnir fœra i organism multicellular, cont cellule diferenziade qe svoljeven fonzion specializade.
I piante terrestre g’heven tant sucess qe se pensa qe habien contribuid a l'event de estinzion del tard Devonian.
Durant el ricuper de qella catastrof lì, i arcosaur eren deventads i vertebrads terrestr plussee bondants ; un grup de arcosaur, i dinosaur, l’heva dominad i period jurasseg e cretaci.
I bater abiten el sœl, l'aigua, i sorjent colde acide, el patuç radioativ e la biosfera afonda de la crosta de la terra.
I archaea costituissen l'olter domini dei cellule procariotege e inn staits del principi classifegads comè bater, ricevend el nom de archaeabater (ind el regn Archaeabater), un termen qe l’è stait plu utilizad.
I archaea e i bater i enn jeneralment simil per dimension e forma, anca se una quai archaea la g’ha una forma tant diferenta, comè i cellule piate e quadrade de Haloquadratum walsbyi.
I archaea drœven plussee font de enerjia qe i eucariota : qists qì vann dei composts organeg, comè i zuqer, a l'amoniaca, ai ion metalleg o anca a’l gas de idrojen.
I prim archaea osservade eren estremofile, vivents in ambients estrem, comè i sorjent colde e lag salads senza oltr organism.
I archaea i enn una part importanta de la vita su la Terra.
Cinq de qei clads qì inn anca cognossuds colletivament comè protista, qe inn per la plupart organism eucariota microscopeg qe inn miga piante, funj o animai.
La plupart dei protista inn unicellular, a inn anca cognossuds comè eucariota microbeg.
I dinoflajellads a inn fotosinteteg e se trœven ind l'ocean indov qe g’hann un rœl de produtor primari de materia organega.
I ciliads a inn alveolads qe g’hann numerose struture simile a cavei ciamade cii.
I excavata inn dei grup de protista qe hann començad a diversifegar-s incirca 1,5 miliards de agn indree apena dop l'orijin dei eucariota.
I stramenopii, la major part dei quai la pœl vesser caraterizada de la presenza de pei tubolar sul plussee long dei so duu flajei, i includen diatomee e alge marone.
I rizaria comprenden tri grup principai : i cercozoan, i foraminifer e i radiolarian.
I alge comprenden divers clads distints comè i glaucofita, qe inn alge microscopege d'aqua dolça qe pœden haver someiad ind la forma a’l prim antenad unicellular dei Plantae.
I piante terrestre (embriofita) eren comparse per la prima vœlta in ambients terrestr incirca 450-500 milion de agn indree.
A l’incontrari, i oltr tri clads inn piante miga vascolar dejà qe g’hann no la traqeid.
Se trœven jeneralment in zone indov qe l'aigua l’è facilment disponibel.
La plupart dei piante miga vascular inn terrestre, una quaivuna viventa denter de ambient d'aigua dolça e nissuna qe la viv ind i ocean.
I gymnosperme includen i conifere, cycad, gincko e gnetofit.
A l’fann a travers de un process ciamad eterotrofia assorbenta, indov qe prima secernen i enzima dijestiv qe scomponen i molecole grosse de aliment inanz de sorbir-i a travers i so membrane cellular.
I funj, insem a oltre duu liniaj, i coanoflajellads e i animai, i pœden vesser gropids comè i opistoconts.
I funj multicellular, del rest, a g’hann un corp ciamad miceli, qe l’è componud de una massa de filaments tubolar singoi ciamads ife qe permeten el sorbiment dei nutrients.
Cont poqe ecezion, i animai consumen material organeg, a respiren ossijen, a inn bon de mœver-s, pœden razar e cressen de una sfera cava de cellule, la blastula, durant el desvilup embrional.
I animai pœden vesser distints in due grup su la bas dei so carateristege de desvilup.
Ind i protostoma, el blastopor al da orijin a la boca, qe l’è pœ suceduda de la formazion de l'an.
I corp de la major part dei animai a inn simetreg, cont una simetria radial o bilateral.
Finalment, i animai pœden vesser distints su la bas del jener e de la posizion dei so apendix, comè i antene per sentir l’ambient o i sgrife per caturar la presa.
La majoranza (~97%) dei spece animai inn invertebrads, qe inn animai qe g’ha miga una colona vertebral (comunement cognossuda comè filon o spina dorsal), derivada de la notocorda e nanca la desvilupa.
Tants taxa de invertebrads g’hann un numer e una varietaa de speça majora qe l'integr subphylum dei vertebrads.
Plussee de 6.000 spece de virus a inn staite descrivude in detai.
Quand qe inn miga denter de una cellula infetada o ind el process de infetar una cellula, i virus esisten sota forma de partixelle indipendente, o virion, qe i consisten ind el material jeneteg (ADN o ARN), un covertura proteiga ciamad capsid, e ind un quai cas un revestiment de fœra de lipids.
I orijen dei virus ind la storia evolutiva de la vita inn miga ciare : verguna la podaress vesser evoluda de plasmids - toc de ADN qe pœl mœver-s intra i cellule - inscambi dei oltr podaressen vesser evoluds dei bater.
I virus pœden spantegar-s in tante manere.
I norovirus e i rotavirus, dei cause comune de gastroenterite viral, se trasmeten per via oro-fecale, col passar per contat man-boca o ind i aliments o l’aqua.
El sistema dei buts l’è componud de picoll, fœie e fior.
La direzion del moviment de l'aigua a travers una membrana semipermeabel l’è determinada del potenzial de l'aigua a travers de qella membrana lì.
La major part dei somenze dei piante inn jeneralment dormiente, la condizion perqè la normal ativitaa de la somenza l’è sospenduda.
L'imbibizion l’è el prim pass de la jermenazion, indov qe l'aigua l’è sorbida de la somenza.
Qei monomeri qì inn otegnuds de l'idrolisi de amid, proteine e lipids qe a inn inmagazinads ind i cotiledon o ind l'endosperma.
I so fior inn orgen qe facilita la reproduzion, jeneralment fornend un mecanism per l'union del sperma cont i œv.
L'impollenazion incroxiada l’è el trasferiment de pollen de l'antera de un fior a’l stigma de un olter fior su un individov diferent de l’istessa speça.
Qei cambiaments qì pœden vesser influenzads de fator jeneteg, qimeg e fiseg.
I proteine dei fotorecetor trasmeten informazion comè se l’è del dì o de noit, la durada del dì, l'intensitaa de la lux disponibel e la sorjent de lux.
Tante piante de fior fiorissen a’l moment just grazia a composts sensibei a la lux qe i responden a la durada de la noit, un fenomen cognossud comè fotoperiodism.
I animai pqden vesser classifegads comè regolador o conformador.
A l’incontrari, i animai comè i pess e i rane inn conformador perqè adaten el so ambient intern (per esempi, la temperadura corporea) a’l so ambient estern.
I rats, per esempi, inn bon de consumar tre vœlte tant aliment dei donei in proporzion a’l so pes, perqè el tass metaboleg basal per unitaa de pes ind i rats l’è major qe ind i donei.
A bon cunt, la relazion l’è no liniar ind i animai qe nœda o sgola.
A bassa velocitaa de sgol, un uxell al dev mantegnir un tass metaboleg volt per restar in aria.
Per ultem, i animai d'aqua dolça g’hann fluids corporai qe inn iperosmoteg a l'aqua dolça.
Se un animal al consumass dei aliments qe contegn una quantitaa ecessiva de enerjia qimega, al inmagazineress la major part de qell'enerjia lì sota forma de lipids per un usaj futur e una part de qell'enerjia lì comè glicojen per un’utilizazion plussee imediada (per esempi, sodisfar i besogn enerjeteg del cervell).
Asca i so traits dijestiv, i animai vertebrads g’hann gandole acessorie comè el fideg e el pancreas comè part del so sistema dijestiv.
Despœ de haver lassad el stomeg, el mangiar l’entra ind l’intestin medi, qe l’è la prima part de l'intestin (o intestin tenov ind i mamifer) e l’è el sit principal de dijestion e sorbiment.
El scambi de gas ind i polmon al suced in milion de sac d'aria picinen ; ind i mamifer e ind i retil inn ciamads alveol, e ind i uxei inn cognossuds comè atrium.
Qists qì vann denter ind i polmon indov qe se ramifegen ind i bronc secondari e terziari progressivament plussee strencc qe se ramifega in numeros canete plussee picinen, i bronqiœi.
A g’è duu jener de sistema circolatori : avert e sarad.
La circolazion ind i animai la suced intra duu jener de tessuds : i tessuds sistemeg e i orgen respiratori (o polmonari).
Ind i uxei e ind i mamifer, la circolazion sistemega e quella polmonar a inn collegade in sequenza.
I contrazion dei muscoi sqeletreg inn neurojen perqè i g’hann de besogn un’entrada sinaptega dei neuron motor.
La contrazion prodota la pœl vesser descrivuda comè un tic, una soma o el tetan, a segonda de la frequenza dei potenziai de azion.
I mecanism de contrazion inn simei in tuts e tri i tessuds muscolar.
Oltr animai, comè i mollusc e i nematoda, a g’hann i muscoi rigads obliquament, qe contegn dei bande de filaments gross e sitiv qe inn desponuds elicoidalment plutost qe de trasvers, comè ind i muscoi sqeletreg o cardieg dei vertebrads.
I pœden trasmeter o ricever informazion in sits de contat ciamads sinapsi.
I cellule comè i neuron o i cellule muscolar pœden vesser ecitade o inibide quand riceven un segnal de un olter neuron.
Ind i vertebrads, el sistema nervos al consist ind el sistema nervos central (SNC), qe comprend el cervell e la midolla spinal, e el sistema nervos perifereg (SNP), qe consist ind i gnerv qe collegen el SNC a ogni oltra part del corp.
El SNP l’è dividud in tri sotasistema separads, el sistema nervos somateg, autonom e entereg.
El sistema nervos simpateg l’è ativad in cas de emerjenza per mobilitar enerjia, inscambi el sistema nervos parasimpateg l’è ativad quand i organism inn ind un stait relassad.
I gnerv qe va fœra diretament del cervell a inn ciamads gnerv de la crapa, inscambi quei qe vegn fœra de la midolla spinal inn ciamads gnerv spinai.
Ind i om specifegament, i principai gandole endocrine inn la gandola tiroid e i gandole sorarenai.
I ormon pœden vesser compless de aminoacids, steroids, eicosanoids, leucotrien o prostaglandin.
I produxen gamets aploids per la meiosi.
Ind la major part dei cas, un terz strat jermenal, el mesoderma, al se desvilupa anca intra de lor.
La se verifega la gastrulazion, indov qe i moviments morfojeneteg converten la massa cellular in tri strats jermenai qe comprenden l'ectoderma, el mesoderma e l'endoderma.
La diferenziazion cellular l’è influenzada de segnai extracellular comè i fator de cressida qe inn scambiads cont i cellule de fianc, la qual l’è ciamada segnalazion juxtracrina, o ai cellule vexine a curta distanza, qe l’è ciamada segnalazion paracrina.
El sistema inmunitari adatativ al proveder una resposta su misura a ogni stimol con l’imparar a recognosser i molecole qe l’ha incontrad in precedenza.
I bater g’hann un sistema imunitari rudimental sota forma de enzima qe protejen dei infezion virai.
I vertebrads cont i ganasse, compres i esseri uman, i g’hann dei mecanism de difesa ancamò plussee sofistegads, compresa la capacitaa de adatar-s a recognosser i patojen plussee eficentement.
I modei de azion fiss, per esempi, i enn comportaments jenetegament determinads e stereotipads qe se verifega senza imprendiment.
La comunitaa de organism vivents (bioteg) insema ai components miga vivents (abioteg) del so ambient (per esempi, aigua, lux, radiazion, temperadura, umiditaa, atmosfera, aciditaa e sœl) l’è ciamada ecosistema.
Perqè se nutrissen coi piante e vun cont l’olter, i animai jugen un rœl important ind el moviment de la materia e de l'enerjia a travers el sistema.
L'ambient fiseg de la Terra l’è modellad de l'enerjia solar e de la topografia.
El temp l’è l'ativitaa jornaliera de la temperadura e dei precipitazion, inscambi el clima l’è la media ind el long period del temp, tipegament calcolada su un period de 30 agn.
De conseguenza, i ambients umeds permetten la cressida de una vejetazion smorbia.
La cressida de la popolazion durant i intervai curts la pœl vesser determinada drovand l'equazion del tass de cressida de la popolazion, qe la ciapa in considerazion i tass de nassion, mort e inmigrazion.
Un'interazion biolojega l’è l'efet qe una cobia de organism qe viv insema ind una comunitaa g’hann vun su l'olter.
Un'interazion de long period l’è ciamada simbiosi.
G’è divers nivei trofeg denter de qualsessia red alimentar, cont el nivell plussee bass costituid dei produtor primari (o autotrof) comè i piante e i alge qe converten l'enerjia e el material inorganeg in composts organeg, qe i pœden vesser pœ utilizads del rest de la comunitaa.
E quei qe mangia i consumador segondari inn consumador terziari e insì via.
Ind un quai circol g’è dei reserve indov qe una sostanza la resta o l’è sequestrada per un period de temp long.
El plussee grand motor del rescaldament l’è l'emission de gas a efet serra, del qual plu del 90% l’è anidrid carbonega e metan.
La biodiversitaa l’influiss sul fonzionament dei ecosistema, qe al forniss una varietaa de servizi, de quei i jent dipenden.
Tradiziunalment, la botanich g’ha inclùs anca el stüdi di fuuncc e di alghe rispetivament de part di micologh e ficologh, cunt el stüdi de chesti tri grupp de urganism che restan in del ambit de interess del Cungress Botanich Internaziunal.
I giardin fisich medieval, despess cùlegà ai munaster, g’havevan di piant de impurtanza medich.
Chesti giardin g’han facilità el stüdi academich di piant.
En i ültem dü decen del XX secul, i boranich g’han anca sfrütà i tecnich del analìs genetich mulecular, inclùs la genomich e la proteomich e i sequenz de DNA per clasificar i piant en mod püsee precis.
“La botanich muderna funda i sò radis in de la vècc Grecia en particular a Teofrasto (371-287 a.C. circa), un stüdent de Aristotele che g’ha inventà e g’ha descrivuu tanti di sò principi e l’è ampiament cunsiderà in de la comunità scientifich cuma el “Pà de la botanich”.”
El De Materia l’è stà tant lett per püsee de 1.500 an.
A mità del XVI secul sun stà fundà di ort botanich en quai univeristà italian.
G’han supportà la cressita de la botanich cuma materia academich.
Per tüt chestu periud, la botanich l’è stada fortement suburdinada a la medesina.
Bock g’ha creà el propri sistèm de classificaziun de la piant.
La scernida e la sequenza di caratèr pœu vèss artificial en ciaf destinà sultant al identificaziun (ciaf diagnostich) o püsee ligà al orden natüral o filetich del taxa en ciaf sinotich.
G’ha stabilì un mudel de denominaziun binomial standardizà o en dü part induè el prim nomm rapresentava el gener e el segond identificava la spècc denter del gener.
El cressent savè del anatomia, de la morfologia e di cìcli vital di piant g’ha purtà a la consapevuleza che g’eran püsee de sœmeanz natürai intra i piant rispett al sistèm sessual artificial de Linneo.
El lavurà de Katherine Esau (1898-1997) sül anatomia di piant l’è ancamò una di bas principai de la botanich muderna.
El cuncett che la composiziun di comunità vegetai cuma i furest temperà de latiföj cambia travers de un prucess de sücesiun ecologich l’è stà sviluppà de Henry Chandler Cowles, Arthur Tansley e Frederic Clements.
La descuverta e l’identificaziun di ormoni vetegai di auxine da part de Kenneth V. Thimann in del 1948 g’ha cunsentì la regolaziun de la cressita di piant travers sustanz chimich aplicà al esterno.
I svilupp del XX secul in de la biochimich vegetal sun stà guidà di muderni tecnich de analìs chimich organich, cuma la spettroscopia, la cromatografia e l’elettroforesi.
Chesti tecnologì permeten l’üs biotecnologich di piant intregh o cültür celulari vegetai cultivà en bioreatur per sintetizar pesticidi, antibiotich o olter prudot farmaceutich, e anca l’aplicaziun prategh de cültür geneticament mudificà prugetà per di tratt cuma una mejior resa.
La sistematich muderna puunta a rifleter e a descuvrir i relaziun filogenetich intra i piant.
Cuma sottaprudot de la fotosintes, i piant lassen usigen in del atmosfera, un gas dumandà da quasi tüt i eser vivent per praticar la resipiraziun celülar.
A nivel storegh, tüt i eser vivent eran clasificà cuma animai o piant e la botanich cupriva el stüdi de tüt i urganism minga cunsiderà animai.
“La definiziun püsee düür de “pianta” inclüd sultant i “piant terrester” o embriofit, che inclüden sultant i piant de sem (gimnosperme, inclüs anca i pini e i piant da fiur) e i crittogam a spore liber cuma felci, clubmoss, epatich, antocerote e müsch.”
La fas sessual aploid di embriofit, famusa cuma gametofit, nutre el sporofit del embriun diploid en via de svilupp denter di sò tessüt per almenu part de sò vida, anca en i piant de seme. induè el gametofit stess l’è nütrì del sò sporofit genitur.
I paleobotanich stüdian i piant vècc in de la documentaziun fossil per furnir informaziun sü la stòria evolutiva di piant.
Chestu l’è chel che i ecologist ciaman el primo livel trofich.
I botanich stüdian anca i erb infestant, che sunt un prublema impurtant en agricoltüra, e la biologia e el cuntrol di patogen di piant en agricoltüra e en i ecosistem natürai.
L’energia lüminusa catürada de la clorofila a l’è inizialment sotta forma de eletruni (e dopu sotta furma de un gradient de protoni) duperà per crear di mulecul de ATP e NADPH che cunservan e trasportan temporaneament energia.
Part del glucosio l’è cunvertì en amid che l’è cunservà in del cloroplast.
A diferenz di animai (che mancan de cloroplast), i piant e i luur parent eucariot g’han delegà tanti funziun biochimich ai luur cloroplast, anca la sintesi de tüt i luur acid grass e de la magiur part di aminoacid.
I piant terrester vasculari produsen la lignina, un polime duperà per rafurzar i pared celülari segondari di tracheid e di vas xilematich per minga permett luur de culassar quand una pianta bev l’aqua travers de luur sotta stress idrich.
Olter, cuma i oli essenziai, l’oli de menta piperita e l’oli de limun sun duperà per luur fragranza, cuma aromi e spezi (par esempi capsaicina), e en medisina cuma prudot farmaceutich cuma in del oppi di papaver da oppi.
Par esempi, l’antidulurifich aspirina l’è l’ester metilich del acid salicilich, en urigen isulà de la corteccia di salicc e una vasta gama de antidolorifich oppiacei cuma l’eruina sun fatt travers de la modificaziun chimich de la morfina ottenüda del papaver de oppi.
I natif americani g’han duperà vari piant per cürar i malann o i malatie per püsee de mill an.
Züchèr, amid, cutun, lino, canapa, quai tip de corsa, legn e panei truciulari, papir e carta, oli vegetai, cera e goma natüral sun esempi de materiai cumercialment impurtant realizà cun tessüti vegetai o luur prudot segondari.
I prudot a bas de celülosa inclùden rayon e cellophane, pasta per carta da parat, biobutanol e fulmicutun.
Quai ecologist se afida anca ai dat empirich di populaziun indigen cattà sü di etnobotanich.
I piant dipenden de determinà fatur edafich (sœul) e climatich en luur ambient, ma pœden modificar anca chesti fatur.
Interagisen cunt i luur visin a una varietà de scäl spaziai en grupp, populaziun e comunità che furman cùletivament la vegetaziun.
Gregor Mendel g’ha descuvert i legg genetich del reditarietà stüdiand i tratt reditari cuma la furma en i Pisum sativum (pisei).
Però, g’he sun quai diferenz genetich intra i piant e i olter urganism.
I tanti varietà cultivà de frument sunt el resultà de tanti incroci inter e intraspecifich intra i spècc selvadegh e i luur ibrid.
En tanti piant terrester i gamet maschi e femin sun prudot de individui separà.
La formaziun di tüber staminai in di pòmm de terra l’è un esempi.
L’apomissia pœu verificass anca en un sèm, produsend un sèm che g’ha denter un embriun geneticament istess al genitur.
Una pianta allopoliploid pœu derivar de un event de ibridaziun intra dü speci diferent.
Di poliploid vegetai che saresen altriment steril pœden ancamò reproduss vegetativament o per sèm travers l’apomissia, furmand populaziun clonai de individui uguai.
El dent de leon comun l’è un triploid che produss sèm vitai de sèm apomittich.
El sequenziament de olter genom relativament piscinin, de ris (Oryza sativa) e Brachypodium distachyon, g’ha renduu impurtant mudei specialment per la cumprensiun de la genetich, de la biologia celùlar e molecular de cereai, graminacee e monocotiledun en gener.
Spinasc, pisei, sèm de soia e un mùscc Physcomitrella patens sun comunement duperà per stüdiar la biologia di celùl vegetai.
L’espresiun genetich pœu vèss anca contrulada da protein repressori che se tachèn ai regiun sileziatriss del DNA e permeten no l’espresiun de chela regiun del codèss del DNA.
Di cambiament epigenetich g’han dimustrà de vèss ereditabil, menter olter sun ripristinà en i celùl germinai.
A diferenz di animai, tanti celùl vegetai, en particular quei del parenchim, sun minga diferent en mod terminal, restan totiputent cun la capacità de crear una nœuva pianta individual.
I algh sunt un grupp polifiletich e sun mettuu en diferent divisiun, quaivun püsee ligà ai piant rispett a olter.
La class di Carofite, le Caroficee, e el sottaregn di piant terrester embriofit furman insema el grupp monofiletich o clad de Streptofite.
I piant vascular pteridofit cun veru xilema e floema che se sun riprodott de spore che germinan en gametofit a vida liber, se sun evolü durant el periud silurian e se sun diversificà en diferent lignagg durant el tard silurian e el principi del devonian.
I luur gametofit ridott se sun sviluppà da megaspore tratenü denter di organ produtur de spore (megasporangi) del sporofit, una condiziun famusa cuma endospora.
I prim piant da sèm cognusuu sunt al ültem stadi famenian del Devonian.
I sostanz chimich ottenü dal aria, dal sœul e dal aqua furman la bas de tüt el metabolism di piant.
I eterotrofi inclùs tüt i füncc, tüt i piant parassì e i battèr minga fotosintetich asorben i molecul organich prudot di fotoautotrofi e i respiran o duperan in de la costruziun di celùl e tessü.
El trasport subcelùlar de iun, eletrun o molecul cuma aqua e enzimi l’è travers i membran celùlar.
Esempi de element che i piant g’han de traspurtar sun azot, fosfor, putassi, calcio, magnès e zolf.
Chestu cumpost media i rispost tropicai de germogli e radiss vers la lüs e la gravità.
La zeatina, citochinina natüral, l’è stada descuverta in del mais, Zea mays, e l’è un derivà de la pürina adenina.
Sun coinvolt in de la promoziun de la germinaziun e de la rotüra de la dormienza di sèm, en la regulamentaziun del alteza di piant contruland el sluungament del stèl e en del cuntrol de la fiœuritüra.
L’era inscì ciamà perché uriginariament se pensava che contrülass l’abscissiun.
Un oltra class de fitormon sunt i jasmonati, prima isulà dal oli de Jasminum grandiflorum che regula i rispost di ferit en i piant sblucand la manifestaziun di geni dumandà en la rispòsta de resistenza sistemich acquisida al atach di patogèn.
I piant minga vascular, i epatich, i antocerot e i müscc produsen no i radiss vascular che penetran en el terren e la magiur part de la pianta partecipa a la fotosintès.
I celùl de ogni sistèm sun capass de crear celùl del olter e produr germogli o radis acidentai.
In del cas induè un di sistèm se perd, l’olter pœu despess fär recrèssel.
En i piant vascular, el xilema e el floema sun tessü condutif che trasportan i risurs intra i germogli e i radiss.
I fœui cattan sü la lüs del sul e svolgon la fotosintés.
I angiosperm sun piant produtriss de sèm che produsen fiür e g’han sèm racchius.
Quai piant se reprodusen sesualment, olter asesualment e olter en tüt i dü modi.
La clasificaziun biologich l’è una furma de tassonomia scientifich.
Anca se i scienzià sun minga semper d’acord sü cuma clasificar i urganism, la filogenetich mulecular, che dupera sequenz de DNA cuma i dat, g’ha guidà tanti recent revisiun luungh linee evolutif e l’è prubabil che va innanz a fal.
I nomm di urganism botanich l’è cudificada in del Codis internaziunal di nomm per alghe, füncc e piant (ICN) e gestida dal Cungress botanich internaziunal.
El nomm scientifich de una pianta rapresenta el sò gener e la sò specie denter del gener, risültand en un ünich nomm mundial per ogni urganism.
La combinaziun l’è el nomm de la spècc.
I relaziun evolutif e la redità de grupp de urganism sun ciamà filogenes.
Par esempi, la spècc de Pereskia cumprend alber o boschet cun fœui prominent.
Giudicar relaziun basà sü caratèr cundivis dumanda atenziun, perché i piant pœden vèss istess l’una a l’oltra travers un evoluziun cunvergent induè i caratèr sun nassu indipendentement.
Sultant i caratès derivà, cuma i areole di cactus che produsen spin, dan prœuva di discendenz de una antenà en comun.
La diferenza l’è che el codèss genetich stess l’è duperà per decider i relaziun evolutif, inveci de vèss duperà indirettament travers i caratèr che el crean.
L’evidenz genetich sugerisc che la vera relaziun evolütiva di urganism mülticelùlar l’è cuma mustrà en el cladogramm sottastant: i füncc sun püsee ligà ai animai che ai piant.
Indagar cuma i spècc vegetai sun ligà intra luur cunsent ai botanich de cumprender meji el prucess de evoluziun en i piant.
Anca se i om inn semper staits interessads a la storia natural dei animai qe vedeven in jir e hann fait utilizazion de qesta conossanza qì per domestegar certe spece, se pœl dir qe el studi formal de la zoolojia l’è stait orijinad cont l’Aristotel.
La zoolojia moderna la g’ha i so orijin durant el Renassiment e el prim period modern, con el Carl Linneo, l’Antonie van Leeuwenhoek, el Robert Hooke, el Charles Darwin, el Gregor Mendel e tants d’oltr.
A g’è dei piture rupestre, incision e sculture in França qe daten 15.000 agn e mostren bisonts, cavai e cerv in detai renduds cont cura.
La conossanza antiga de la fauna selvatega l’è illustrada dei representazion realistege de animai selvateg e domesteg ind el Vexin Orient, in Mesopotamia e in Ejit, comprese i pratege e i tecnege de allevament, caça e pesca.
L’Aristotel, ind el quart secol A.C., al considerava i animai comè organism vivents, col studiar la strutura, el desvilup e i fenomen vitai.
Quatercent agn plussee tard, el medeg roman Galen l’heva dessezionad i animai per studiar la soa anatomia e la fonzion dei diverse part, perqè la dessezion dei cadaver uman l’era proibida a l'epoca.
In Europa, el lavor del Galen su l'anatomia l’è restad per la plupart insuperad e incontrastad infina a’l secol XVI.
Despœ de vesser stait in precedenza el regn dei naturalista galantom, ind i secoi XVIII, XIX e XX, la zoolojia l’era deventada una disciplina scientifega semper plussee professional.
Qei desvilup qì, insì comè i resultads de l'embriolojia e de la paleontolojia, eren staits sintetizads ind la publegazion del 1859 de la teoria de l'evoluzion per selezion natural del Charles Darwin ; cont quest el Darwin l’ha post la teoria de l'evoluzion organega sora una bas nœva, col spiegar i process a travers de quei la pœl verifegar-s, e col proveder dei prœve osservative qe la l'heva fait.
El Darwin l’ha dait una direzion nœva a la morfolojia e a la fisiolojia, col jontar-i ind una teoria biolojega comuna : la teoria de l'evoluzion organega.
Una prima necessitaa l’era quella de identifegar i organism e gropir-i segond i so carateristege, diferenze e relazion, e quest l’è el camp del tassonomista.
I so idee eren incentrade su la morfolojia dei animai.
Qei regrupaments qì inn staits pœ revists per meiorar la coerenza con el principi darwinian de la dessendenza comuna.
Homo l’è el jener e sapiens l'epitet specifeg, tuts duu insema formen el nom de la speça.
El sistema de classifegazion dominanta l’è ciamad tassonomia del Linnee.
Comprender la strutura e la fonzion dei cellule l’è fondamental per tute i scienze biolojege.
Al se concentra su comè i orgen e i sistema de orgen lavoren insema ind el corp dei vesser uman e dei animai, de soraplu a comè i lavoren indipendentement.
I studi fisiolojeg inn staits tradizionalment dividuds in fisiolojia vejetal e fisiolojia animal, ma un quai principi de la fisiolojia inn universai, l’è no question de qe particolar organism l’è studiad.
Per esempi, jeneralment al coinvolj scienziads qe g’ha una formazion special in organism particolar comè la mamolojia, l'ornitolojia, l'erpetolojia o l'entomolojia, ma i drœven qei organism qì comè sistema per responder a domande jenerai su l'evoluzion.
I etolog inn staits particolarment interessads a l'evoluzion del comportament e a la comprension del comportament in termen de teoria de la selezion natural.
Intratant qe i recercador prategen tecnege specifege de la biolojia molecolar, l’è comun combinar-i cont metods de jenetega e bioqimega.
La sistematega biolojega l’è el studi de la diversifegazion dei forme vivente, sia passade qe presente, e i relazion intra i vesser vivents a travers el temp.
I arbor filojeneteg dei spece e dei taxa superior inn utilizads per studiar l'evoluzion dei traits (per esempi, carateristege anatomege o molecolar) e la distribuzion dei organism (biojeografia).
La sistematega biolojega la classifega i spece cont l’utilizar tre broqe specifeg.
La sistematega sperimental l’identifega e la classifega i animai su la bas dei unitaa evolutive qe componen una speça, tant’mè la soa importanza ind l'evoluzion medema.
Spiegar la biodiversitaa del pianeta e dei so organism.
La tassonomia l’è quella part de la sistematega qe la se interessa ai argoments de (a) a (d) de sora.
A bon cunt, ind l'usaj modern, i pœden vesser tuts considerads sinonem vun cont l'olter.
Vergun al sostegn qe la sistematega indeperlee la traita specifegament i relazion a travers el temp e çò al pœl vesser sinonem de filojenetega, traitand ampiament la jerarqia inferida dei organism.
I classifegazion scientifege inn un aiud per rejistrar e reportar informazion a oltr scienziads e ai profan.
In biolojia, una speça l’è l'unitaa de bas de classifegazion e un rang tassonomeg de un organism, ma anca un'unitaa de biodiversitaa.
De soraplu, i paleontolog drœven el concet de cronospece perqè la reproduzion fossil la pœl no vesser esaminada.
"Tute i spece (via qe i virus) riceven un nom in do part, un ""binomi""."
Per esempi, el Boa constrictor l’è vuna dei quatr spece del jener Boa, e constrictor l’è l'epitet de la speça.
In plu, intra i organism qe se reprodux domà asessualment, el concet de speça reprodutiva al se indeboliss e ogni clon l’è potenzialment una microspeça.
I spece inn staite viste dei temp de l’Aristotel infin a’l secol XVIII comè categorie fisse qe podeven vesser organizade ind una jerarqia, la granda cadena del vesser.
Qella comprension qì l’è staita notevolment ampliada ind el secol XX a travers la jenetega e l'ecolojia dei popolazion.
L’Ernst Mayr l’ha sotaliniad l'isolament reprodutiv, ma quest, comè oltr concets de speça, l’è dificel o adiritura impossibel de testar.
"Quest metod l'è stait drovad comè metod ""classeg"" per determinar i spece, comè col Linnee a'l principi de la teoria evolutiva."
Comè regola jeneral, i microbiolog hann supost qe i jener de bater o archaea cont sequenze del jen de l'ARN ribosomial 16S plussee simil del 97% vun cont l'olter i deven vesser controllads cont l’ibridazion ADN-ADN per decider se i partegnen a l’istessa speça o no.
I aproç modern confronten la someianza dei sequenze col doprar metods computazionai.
Un database, Barcode of Life Data Systems (BOLD), al contegn sequenze de codex a barre del DNA de plu de 190.000 spece.
Per esempi, ind un studi fait sui funj, el studi dei carater nucleotideg cont l’utilizar i spece cladistege, l’ha prodot i resultads plussee precis ind el recognosser i numerose spece de funj de tuts i concets studiads.
"I oltr difenden ancamò qell aproç qì, col considerar la ""inflazion tassonomega"" pejorativa e cont l'etiqetar el pont de vista opost comè ""conservatorism tassonomeg""; sostenend qe l'è politegament convenient divider i spece e recognosser i popolazion plussee picinine a livell de spece, perqè quest al segnifega qe pœden vesser plussee facilment incluse comè minaçade ind la lista rossa IUCN e pœden atirar la lejislazion e i finanziaments per la conservazion."
Se i scienziads vœlen dir qe vergot al se aplica a tute i spece de un jener, i dopren el nom del jener senza el nom specifeg o l'epitet.
Man a man qe riva ulterior informazion, l'ipotesi la pœl vesser corroborada o confutada.
La division de un taxon in divers taxa, de sovenz nœv, l’è ciamada division.
El termen squas-speça l’è dei vœlte drovad per entitaa qe muda rapidament comè i virus.
Ind i spece a anell, quand qe i member de popolazion arente ind un intervall de distribuzion ampiament continov se incroxien cont success, ma i member dei popolazion plussee de lonj a l’fann no.
I spece a anell presenten donca una dificoltaa per qualsessia concet de speça qe ‘l se basa su l'isolament reprodutiv.
La speçazion la dipend de una misura de isolament reprodutiv, un fluss jeneg redot.
I bater pœden scambiar plasmids cont i bater de oltre spece, comprese vergune aparentement lontane in domini filojeneteg diferents, rendend dificila l'analisi dei so relazion e indebolend el concet de speça baterega.
I estinzion de massa g’hann havud una varietaa de cause, intra quei l'ativitaa vulcanega, el cambiament climateg e i cambiaments ind la qimega oceanega e atmosferega, e lor a soa vœlta g’hann havud dei grands efets su l'ecolojia, l'atmosfera, la superfix terrestra e i aque de la Terra.
Un quai osservador al sostegn qe g'è un conflit intrinseg tra el desideri de capir i process de speçazion e la necessitaa de identifegar e categorizar.
Vun dei cas classeg in Nord Amerega l’è quell del loroc smagiad del nord, protet, qe al se ibrida cont el loroc smagiad de la California, miga protet, e el loroc rigad ; quest l’ha portad a dibatits legai.
Una forma la se distingueva per vesser condividuda de tuts i so member, i jovin ereditaven i variazion qe podeva haver-g dei so jent.
Luu l’ha stabilid l'idea de una jerarqia tassonomega de classifegazion basada su carateristege osservabel e pensada per rifleter i relazion naturai.
El Jean-Baptiste Lamarck, ind la soa Filosofia Zoolojega del 1809, l’ha descrivud la trasmudazion dei spece, col proponer qe una speça la podaress cambiar ind el temp, ind una partenza radegal del penser aristoteleg.
El “genus” (plural “genera”) l’è un rang tassonomeg drovad ind la classifegazion biolojega dei organism vivents e fossil, tant’mè i virus.
Per esempi, la Panthera leo (leon) e la Panthera onca (onça) a inn do spece del jener Panthera.
Un esempi botaneg al saria l'Hibiscus arnottianus, una speça particolar del jener Hibiscus orijinari dei Hawaii.
"I nom desponibei inn quei publegads in concordanza col Codex Internazional de Nomenclatura Zoolojega e miga sedenò soprimuds de decision sucessive de la Comission Internazional de Nomenclatura Zoolojega (ICZN); el prim nom insì per qualsessia taxon (per esempi, un jener) al dovaria alora vesser selezionad comè el ""valid"" (çoè, el nom corrent o acetad) per el taxon in quistion."
In botanega, esisten concets simil ma cont etiqete diferente.
A bon cunt, tants nom inn staits assegnads (de solit involontariament) a duu o plu jener diferents.
Un nom qe al vœl dir do robe diferente l’è un omonim.
De tute i manere, un jener ind un regn al pœl haver-g un nom scientifeg qe l’è utilizad comè nom jenereg (o el nom de un taxon ind un olter rang) ind un regn qe l’è governad de un codex de nomenclatura diferent.
Per esempi, intra i retil (miga aviari), qe g’hann incirca 1180 jener, la plupart (>300) g’hann 1 speça solla, ~360 i g’hann intra i 2 e 4 spece, 260 i g’hann 5-10 spece, ~200 i g’hann 11-50 spece e nomà 27 jener g’hann plussee de 50 spece.
Quai spece inn assegnade a un jener l’è un poo arbitrari.
Quell qe partegn a una fameia - o se una fameia descrivuda la dev vesser recognossuda del tut - l’è proponud e determinad dei tassonomista prategants.
De sovent g'è no un acord esat, cont divers tassonomista qe ciapa ciasqedun una posizion diferenta.
El Michael Novacek (1986) i’ha inserids ind l’istessa posizion.
G’è no de regole ojetive per descriver una class, ma per i animai cognossuds ben l’è probabel qe ge sia consens.
In botanega, i class adess inn dibatude rarament.
Informalment, i phyla pœden vesser pensads comè regrupaments de organism basads su la specializazion jeneral del sqema del corp.
Donca i phyla pœden vesser metuds insema o dividuds, se al deventa evident qe inn staits ligads vun cont l'olter o no.
Segond la definizion del Budd e del Jensen, un phylum l'è definid de un insema de carater compartids de tuts i so representants vivents.
De tute i manere, dejà qe l'è basad sul carater, a l'è facil de aplicar a'l repert fossil.
De tute i manere, provar qe un fossil al partegn a'l grup de la corona de un phylum l'è dificil, perqè al g'ha de mostrar un carater uneg per un sotinsema del grup de la corona.
"La tabella sota la ge va adree a l'influent (anca se controvers) sistema Cavalier-Smith ind l'ingualar i ""Plantae"" cont l'Archaeplastida, un grup qe contegn i Viridiplantae e i division dei alge Rhodophyta e Glaucophyta."
La division Pinophyta la pœl vesser drovada per tute i gymnosperme (çoè incluse i cycad, i gincko e i gnetofit), o per i conifere indeperlor comè sota.
El protista l'è un taxon polifileteg, qe l'è men acetabil per i biolog del dì d'incœ qe ind el passad.
El Carl Linnee (1707-1778) l'ha stabilid i bas de la moderna nomenclatura biolojega, adess regolada dei Codex de Nomenclatura, ind el 1735.
"Ind el 1937 l'Édouard Chatton l'ha introdot i termen ""procariota"" e ""eucariota"" per diferenziar qei organism qì."
El Robert Whittaker l'ha recognossud un regn suplementar per i funj.
I oltr duu regn, el Protista e el Monera, i comprendeven colonie unicellular e cellular semplex.
In oltr sistema, comè quell del Lynn Margulis dei cinq regn, i piante includen nomà i piante terrestre (Embryophyta), e la Protoctista la g'ha una definizion plussee ampia.
I progress tecnolojeg ind la microscopia eletronega hann permetud la separazion del Chromista del regn dei Plantae.
A la fin, un quai protista senza mitocondri l'è stait descovert.
Qell superregn qì al se oponeva a'l superregn Metakaryota, qe 'l gropiva i oltr cinq regn eucariota (Animalia, Protozoa, Fungi, Plantae e Chromista).
El Cavalier-Smith l'ha plu acetad l'importanza de la fondamental division Eubacteria-Archaebacteria inxubida del Woese e de oltr, sostegnuda de ricerqe recente.
"El Cavalier-Smith l'aceta no el requisit qe i taxa sien monofileteg (""olofileteg"" ind la soa terminolojia) per vesser valid."
I progress dei studi filojeneteg hann permetud a'l Cavalier-Smith de render-s cunt qe tuts i phyla qe se pensava fudessen arqezoo (çoè eucariota primitivament amitocondriads) heven in realtaa perdud secondariament i so mitocondri, tipegament col trasformar-i in nœv organei : idrojenosoma.
"In su la bas de qei studi qì su l'ARN, el Carl Woese al pensava qe la vita la podess vesser dividuda in tre grosse division e al se riferiva a lor comè a'l modell dei ""tri regn primari"" o modell ""urkingdom""."
El Woese l'heva dividud i procariota (precedentement classifegads comè Regn Monera) in duu grup, ciamads Eubater e Arqebater, sotaliniand qe g'era tanta diferenza jenetega intra qei duu grup qì tant'mè intra qualsessia de lor e tuts i eucariota.
"Lor sostegneven qe nomà i grup monofileteg doveven vesser acetads comè rang formai ind una classifegazion e qe - inscambi qell aproç qì l'era stait imprategabel precedentement (al necessitava ""leteralment de donzene de 'regn eucariota) - a l'era adess diventad possibel divider i eucariota in ""nomà poc grup principai qe a inn probabelment tuts monofileteg""."
"L'ha dividud i eucariota ind i stess ses ""supergrup""."
Se pensa qe i piante sien plussee lontane dei animai e dei funj.
I dex argoments contra includen el fait qe i enn parassids intracellular obligads qe ge cala el metabolism e enn miga bon de replicar-s fœra de una cellula ospit.
I prim duu inn tuts microrganism procariota, o per la plupart organism unicellular, qe i so cellule g'hann un nucli destort o miga ligad a la membrana.
I alofil, organism qe prospera in ambients oltament salads, e i ipertermofil, organism qe prospera in ambients estremament colds, a inn esempi de Arqea.
I cianobater e i micoplasma inn duu esempi de bater.
L'evoluzion l'è el cambiament dei carateristege ereditabel dei popolazion biolojege ind el cors dei jenerazion sucessive.
L'evoluzion la se verifega quand i process evolutiv, comè la selezion natural (compresa la selezion sessual) e la deriva jenetega ajissen su qella variazion qì, col resultad qe certe carateristege diventen plussee comune o rare denter de una popolazion.
La teoria scientifega de l'evoluzion per selezion natural l'è staita concepida indipendentement del Charles Darwin e l'Alfred Russel Wallace a metaa del secol XIX e l'è staita esposta in detai ind el libr del Darwin su l'orijin dei spece.
De conseguenza, ind i jenerazion sucessive i member de una popolazion g'hann plussee probabelitaa de vesser sostituids dei projenie de jent cont carateristege favorevol qe g'ha permetud de soraviver e reprodur-s ind i respetiv ambients.
I documents in sui fossil includen una progression de la grafit biojenega primordial, ai fossil de tapé microbeg, ai organism multicellular fossilizads.
Al cercava spiegazion dei fenomen naturai in termen de lej fisege qe eren istesse per tute i robe visibei e qe i comportaven no l'esistenza de una categoria natural fissa o un ordin cosmeg divin.
La classifegazion biolojega introdota del Carl Linnee ind el 1735 la recognosseva esplicitament la natura jerarqega dei relazion intra i spece, ma la considerava ancamò i spece comè fissade segond un pian divin.
Qei idee qì inn staite condanade dei naturalista afermads comè speculazion senza suport empireg.
"Parzialment influenzad de l'An Essay sui Principi de la popolazion (1798) del Thomas Robert Malthus, el Darwin l'heva notad qe la cressida de la popolazion l'havaria portad a una ""lota per l'esistenza"", in quella i variazion favorevol prevaleven, inveci i oltre periven."
"El Darwin l'ha desvilupad la soa teoria de la ""selezion natural"" del 1838 a andar inanz e l'era adree a scriver in su l'argoment el so ""libr gross"", quand qe l'Alfred Russel Wallace al g'ha mandad una version de l'istessa teoria ind el 1858."
Vers la fin, el Darwin l'ha desvilupad la soa teoria provisoria de la panjenesi.
Per spiegar comè qe i nœve variante orijinen, el de Vries l'ha desvilupad una teoria de la mudazion qe l'ha portad a una spacadura temporania tra quei qe hann acetad l'evoluzion darwiniana e i biometrista qe se inn alleads cont el de Vries.
La publegazion de la strutura de l'ADN del James Watson e del Francis Crick col contribud del Rosalind Franklin ind el 1953 l'ha demostrad un mecanism fiseg per l'ereditarietaa.
"Ind el 1973, el biolog evoluzionista Theodosius Dobzhansky l'ha scrivud qe ""negot in biolojia al g'ha sens via qe a la lux de l'evoluzion,"" perqè l'ha portad a la lux i relazion de quei qe prima sembraven faits desligads ind la storia natural ind un corp coerent de conossanze esplicative qe la descriv e la preved tants faits osservabei su la vita su qell pianeta qì."
L'insema complet dei traits osservabei qe costituissen la strutura e el comportament de un organism l'è ciamad fenotip.
Per esempi, la pell scarbontida la deriva de l'interazion intra el jenotip de una persona e la lux del sol ; donca la scarbontidura la se trasmeter no ai fiœi.
L'ADN l'è un biopolimer long componud de quatr jener de bas.
I porzion de una molecola de ADN qe specifegen una unitaa funzional singola, a inn ciamade jen ; jen diferents g'hann sequenze de bas diferente.
Se la sequenza de l'ADN ind un locus la varia intra i individov, i forme diferente de qella sequenza qì inn ciamade allel.
Comesessia, anca se qella corespondenza semplix qì tra un allel e un trait la fonziona ind un quai cas, la major part dei traits inn plussee compless e a inn controllads dei loci de trait quantitativ (jen multipla interajents).
La metilazion de l'ADN qe la marca la cromatina, i circoi metaboleg autosostegnuds, el silenziament dei jen a travers l'interferenza de l'ARN e la conformazion tridimensional dei proteine (comè i prion) a inn aree indov qe inn staits descoverts dei sistema de ereditaa epijenetega a nivell organismeg.
Per esempi, l'ereditaa ecolojega a travers el process de costruzion de nicia l'è definida dei ativitaa regolar e ripetude dei organism ind el so ambient.
Nonostant la costanta introduzion de variazioni nœve a travers la mudazion e el fluss jeneg, la plupart del jenoma de una speça l'è identega in tuts i individov de qella speça lì.
Una part sostanzial de la variazion fenotipega ind una popolazion l'è causada de la variazion jenotipega.
La variazion la descompariss quand un allel nœv al riva a'l pont de fissazion, quand qe al descompariss de la popolazion o al sostituiss completament l'allel ancestral.
Quand qe i mudazion se verifegen, a pœden alterar el prodot de un jen, prevegnir el fonzionament del jen, o haver-g no efet.
I copie suplementare de jen inn una font importanta de la materia prima necessaria per l'evoluzion de jen nœv.
I jen nœv pœden vesser jenerads de un jen ancestral quand qe una copia duplicada la muda e la otegn una fonzion nœva.
La jenerazion de jen nœv la pœl anca comportar la duplicazion de una quai part picinina de divers jen, cont qei ciapei qì, qe pœ se ricombinen per formar combinazion nœve cont fonzion nœve.
La recombinazion e el reassortiment alteren no i frequenze dei allel, ma inveci i cambien qe allel inn associads tra de lor, produxend una projenia cont combinazion de allel nœv.
El prim cost l'è qe ind i spece sessualment dimorfege domà vun dei duu sess al pœl partorir.
Comesessia, la reproduzion sessual l'è el mez de reproduzion plussee comun intra i eucariota e i organism multicellular.
El trasferiment jeneg intra i spece al includ la formazion de organism ibrids e el trasferiment jeneg orizontal.
El trasferiment orizontal de jen dei bater ai eucariota comè el levad Saccharomyces cerevisiae e el curc dei faxœi adzuki Callosobruchus chinensis al s'è verifegad.
Traits diferents conferissen tass diferents de soravivenza e reproduzion (idoneitaa fisega diferenzial).
De conseguenza, i organism cont traits qe ge da un vantaj sui so concorrents i g'hann probabilitaa majore de trasmeter i so traits a la jenerazion sucessiva qe quei cont traits qe conferiss no un vantaj.
El concet central de la selezion natural l'è l'idoneitaa fisega evolutiva de un organism.
Per esempi, se un organism al podaria soraviver ben e reprodur-s rapidament, ma la soa projenia la fudess tuta tropa picinina e debola per soraviver, qell organism qì al daria poc contribut jeneteg ai jenerazion future e 'l g'havaria donca una bassa idoneitaa fisega.
Esempi de traits qe pœl aumentar l'idoneitaa fisega inn una soravivenza majora e una feconditaa majora.
De tute i manere, anca se la direzion de la selezion la se invertiss in qella manera qì, i traits qe inn staits perduds ind el passad pœden no revolver ind una forma identega (varda la lej del Dollo).
La prima l'è la selezion direzional, qe l'è un spostament del valor medi de un trait ind el temp - per esempi, i organism qe diventa lentament plussee grands.
Per finir, ind la selezion stabilizanta g'è una selezion contra i valor estrem dei traits su tute e do i estremitaa, qe al causa una diminuzion de la varianza intorn a'l valor medi e men diversitaa.
Qella vasta comprension qì de la natura la permet ai scienziads de deliniar forze specifege qe, insema, comprenden la selezion natural.
A bon cunt, el tass de recombinazion l'è bass (incirca duu events per cromosoma per jenerazion).
Un insema de allel qe l'è normalment ereditad ind un grup l'è ciamad aplotip.
Qella deriva qì la se ferma quand qe un allel a la fin al diventa fiss, cont la soa descomparsa de la popolazion o cont la sostituzion total dei oltr allel.
La teoria neutral de l'evoluzion molecolar l'ha proponud qe la major part dei cambiaments evolutiv inn el resultad de la fissazion de mudazion neutre per deriva jenetega.
De tute i manere, una version plussee recenta e plussee ben suportada de qell modell qì l'è la teoria squas neutral, indovè qe una mudazion qe la saress efetivament neutral ind una popolazion picinina, l'è miga necessariament neutral ind una popolazion granda.
El numer de individov ind una popolazion l'è no fondamental, ma plutost una misura cognossuda comè la dimension efetiva de la popolazion.
La presenza o l'assenza del fluss jeneg al cambia fondamentalment el cors de l'evoluzion.
Quest argoment dei pression contrarie l'è stait per tant temp utilizad per scartar la possibelitaa de tendenze interne ind l'evoluzion, infina a quand l'era molecolar l'ha ruzad un interess renovad per l'evoluzion neutral.
Per esempi, i prejudizi de mudazion inn tirads a man frequentement ind i modei de usaj dei codon.
L’inserzion diferenta vs. i prejudizi de delezion in taxa diferents pœden portar a l’evoluzion de la dimension del jenoma diferenta.
El penser contemporani sul rœl dei prejudizi de mudazion al reflet una teoria diferenta de quella de l'Haldane e del Fisher.
I organism pœden anca responder a la selezion cont la cooperazion intra lor, de solit col vutar i so parents o cont el coinvoljiment in simbiosi reciprocament vantajose.
La macroevoluzion la se riferiss a l'evoluzion qe la se verifega a livell de spece o de sora de quell, in particolar la speçazion e l'estinzion ; inscambi la microevoluzion la se riferiss a cambiaments evolutiv plussee picinin denter de una speça o de una popolazion, in particolar i spostaments ind la frequenza allelega e l'adatament.
A bon cunt, ind la macroevoluzion, i traits de la speça intrega pœden vesser importants.
"Un equivoc comun l'è qe l'evoluzion la g'habia obietiv, pian a longa scadenza, o una tendenza natural a'l ""progress"", comè espress in credenze comè l'ortojenesi e l'evoluzionism ; realistegament però, l'evoluzion la g'ha no obietiv a longa scadenza e la produx miga necessariament una complessitaa plussee granda."
In plu, el termen adatament al pœl riferir-s a un trait qe l'è important per la soravivenza de un organism.
Un trait adativ l'è un aspet del modell de desvilup de l'organism qe 'l permet o l'aumenta la probabilitaa qe qell organism lì al soraviva e 'l se reproduxa.
Oltr esempi sorprendents inn i bater Escherichia coli qe i evolven la capacitaa de utilizar l'acid citreg comè nutrient ind un esperiment de laboratori a longa scadenza, el Flavobacterium qe l'evolv un enzima nœv qe 'l permet a qei bater qì de cresser sui sotaprodots de la produzion de nylon, e el bater del sœl Sphingobium qe l'evolv un percors metaboleg completament nœv qe 'l degrada el pesticida sinteteg pentaclorofenol.
De conseguenza, struture cont un'organizazion interna simila pœden haver-g fonzion diferente in organism imparentads.
De tute i manere, dejà qe tuts i organism vivents inn ind una quai misura imparentads, anca i orgen qe someia de haver-g poca o nissuna someianza strutural, comè i œgg dei artropods, sepi e vertebrads, o i arts e i ale dei artropods e vertebrads, i pœden dipender de un insema comun de jen omolog qe controlla el so assemblaj e la so fonzion ; qesta qì l'è ciamada omolojia profonda.
I esempi includen i pseudojen, i rests miga fonzionai dei œgg ind i pess cavernicoi orb, i ale ind i uxei qe sgola no, la presenza dei oss de l'anca ind i balene e ind i serpents, e i traits sessuai ind i organism qe se reproduxen a travers reproduzion asessual.
Un esempi l'è la luxerta afregana Holaspis guentheri, qe l'ha desvilupad una crapa estremament piata per sconder-s ind i clene, comè qe se pœl veder cont l'osservar i so parents plussee vexin.
Un olter esempi l'è el reclutament de enzima de la glicolisi e del metabolism xenobioteg per fonzionar comè proteine struturai ciamade cristallin denter dei lente dei œgg dei organism.
Qei studi qì hann mostrad qe l'evoluzion la pœl alterar el desvilup per produr struture nœve, comè i struture dei oss embrionai qe se desvilupa ind la ganassa de oltr animai inveci qe formar part de l'oregia media ind i mamifer.
Qei cambiaments qì ind i spece segonde pœ, a soa vœlta, i causen adataments nœv ind i prim spece.
Per esempi, l'esist un'estrema cooperazion intra i piante e i funj micorrizeg qe cressen sui so radix e vuten la pianta a sorbir i nutrients del terren.
S'è evolud anca dei coalizion intra organism de l'istessa speça.
Qiqinsì, i cellule somatege responden a segnai specifeg qe ge indica se dover cresser, restar insì o morir.
"G’è tante manere de definir el concet de ""speça."""
Nonostant la diversitaa dei vari concets de speça, qei vari concets qì pœden vesser metuds in vun dei tri larg aproç filosofeg : incroxiar, ecolojeg e filojeneteg.
Nonostant la soa utilizazion larga e a longa scadenza, el BSC comè dei oltr l'è miga senza polemega, per esempi perqè qei concets qì pœden no vesser aplicads ai procariota, e quest l'è ciamad el problema dei spece.
El fluss dei jen al pœl frenar qell process qì col spantegar i variante jenetege nœve anca ai oltre popolazion.
In qell cas qì, i spece streitament imparentade pœden incroxiar-s regolarment, ma i ibrids sarann selezionads contra e i spece restarann distinte.
La speçazion l’è staita osservada diverse vœlte in condizion de laboratori controllade (varda esperiments de laboratori de speçazion) e in natura.
Quella plussee comuna ind i animai l’è la speçazion allopatrega, qe la se verifega ind i popolazion a’l principi isolade jeografegament, comè per la framentazion de l’habitat e la migrazion.
La segonda modalitaa de speçazion l'è la speçazion peripatrega, qe la se verifega quand qe i popolazion picinine de organism se isolen ind un ambient nœv.
La terza modalitaa l'è la speçazion parapatrega.
Jeneralment quest al suced quand qe g'è stait un drasteg cambiament ind l'ambient denter de l'habitat dei spece parental.
La selezion contra l'incrox cont la popolazion parental sensibil ai metai l'ha prodot un cambiament gradual ind el temp de fioridura dei piante resistente a'l metall, qe eventualment l'ha prodot un isolament reprodutiv complet.
Qella forma qì l'è rara perqè anca una quantitaa picinina de fluss jeneg la pœl eliminar i diferenze jenetege intra i part de una popolazion.
Quest l'è miga comun ind i animai perqè i animai ibrids inn jeneralment steril.
Quest al permet ai cromosoma de ogni speça parental de formar cobie corespondente durant la meiosi, perqè i cromosoma de ogni so jent inn jamò representads de una cobia.
Defait, el redobiament cromosomeg denter de una speça al pœl vesser una causa comuna de isolament reprodutiv, dejà qe la metaa dei cromosoma redobiads la sarà descompagnada quand qe se reprodux cont dei organism miga redobiads.
Squas tute i spece animai e vejetai qe ha vivud su la Terra inn voramai estinte, e l'estinzion la par vesser el destin ultem de tute i spece.
Nonostant l'estinzion stimada de plussee del 99% de tute i spece qe ha vivud su la Terra, incirca 1 trilion de spece inn stimade de vesser su la Terra atualment cont domà un millesim del vun per cent descrivud.
I prime prœve incontestade de vita su la Terra daten almanc 3,5 miliards de agn indree, durant l'Era Eoarqea, dop qe una crosta jeolojega l'ha començad a consolidar-s, qe l'è vegnuda dop del precedent eon adean de deslenguament.
"Col comentar i resultads australian, el Stephen Blair Hedges l'ha scrivud, ""Se la vita l'è sortida relativament rapidament su la Terra, alora al podaress vesser comun ind l'univers."""
I stime sul numer de spece atuai de la Terra varien de 10 milion a 14 milion, de quei incirca 1,9 milion inn stimade qe g'è stait dait un nom e 1,6 milion documentade ind un database central infina adess, ge resta almanc el 80% gnancamò descrivud.
La dessendenza comuna dei organism l'è staita dedota de quatr semplix faits sui organism : Prim, i g'hann distribuzion jeografege qe pœden miga vesser spiegade de un adatament local.
Quater, i organism pœden vesser classifegads col drovar qei someianze qì ind una jerarqia de grup niada, simil a un arbor jenealojeg.
Qell pont de vista qì l'è orijinad de un'idea citada brevement del Darwin ma pœ bandonada.
Col confrontar i anatomie dei spece moderne e estinte, i paleontolog pœden dedur i liniaj de qei spece qì.
Plussee recentement, l'evidenza de la dessendenza comuna l'è vegnuda del studi dei someianze bioqimege intra i organism.
I cellule eucariotege inn emerjude intra 1,6 e 2,7 miliards de agn indree.
Un olter ingiotiment de organismi simil ai cianobater l'ha portad a la formazion dei cloroplasts ind i alge e ind i piante.
Ind el jenar 2016, i scienziads hann riferid qe, incirca 800 milion de agn indree, un cambiament jeneteg picinin ind una singola molecola ciamada GK-PID al podaria haver permetud ai organism de passar de un organism monocellulare a vun cont tante cellule.
Vari fator scatenants per l'esplosion cambriana inn staits propost, intra i quai l' accumulation de ossijen ind l'atmosfera de la fotosintesi.
La selezion artifiçal l'è la selezion intenzional de traits ind una popolazion de organism.
I proteine coi proprietaa preziose s'inn evolvude a travers ripetuds circoi de mudazion e selezion (per esempi enzima modifegads e anticorp nœv) ind un process ciamad evoluzion direta.
L'allevament de popolazion diferente de qell pess orb qì l'ha prodot un quai fiœl coi œgg fonzionai, perqè dei mudazion diferente se eren verifegade ind i popolazion isolade qe se eren evolude in crots diferents.
Tante malatie umane inn miga fenomen stateg, ma capaç de evoluzion.
A l'è possibel qe sem denanz a la fin de la vita efetiva de la major part dei antibioteg disponibei e el preveder l'evoluzion e l'evolvibilitaa dei nosts ajents patojen e dei stratejie ideative per frenar-la o evitar-la al necessita una cognossenza plussee profonda dei forze complesse qe guida l'evoluzion a nivell molecolar.
Luu l'ha drovad stratejie de evoluzion per risolver problema compless de injegneria.
Ind un quai Paes, in particolar ind i Stats Unids, qei tension qì intra scienza e relijon hann alimentad l'atual polemega creazion-evoluzion, un conflit relijos focalizad su la politega e su l'educazion publega.
La decision del process del Scopes del 1925 l'è staita la causa per l'argoment de diventar rar fiss ind i liber de test ameregan de biolojia segondaria per una jenerazion, ma l'è stait gradualment reintrodot plussee tard e l'è diventad legalment protet cont la decision de l'Epperson v. Arkansas del 1968.
La selezion natural l'è la soravivenza diferenzial e la reproduzion dei individov dovuda a diferenze ind el fenotip.
La variazion la esist in tute i popolazion de organism.
L'ambient de un jenoma l'includ la biolojia molecolar ind la cellula, oltre cellule, oltr individov, popolazion, spece, tant'mè l'ambient abioteg.
La selezion natural l'è una preia miliar de la biolojia moderna.
El concet de selezion natural al s'è desvilupad orijinariament in assenza de una valida teoria de l'ereditarietaa ; a l'epoca de la scriitura del Darwin, la scienza la g'heva anc’mò de desvilupar i moderne teorie de la jenetega.
I argoments classeg eren staits reintrodots ind el secol XVIII del Pierre Louis Maupertuis e oltr, intra quei el pàgrand del Darwin, l'Erasmus Darwin.
El sucess de questa teoria l'ha aumentad la consapevoleza de la vasta scala del temp jeolojeg e l'ha rendud plausibel l'idea qe i cambiaments minuscoi, virtualment impercetibei ind i jenerazion sucessive pœden produr conseguenze su la scala dei diferenze intra i spece.
"Luu l'era adree a scriver el so ""libr gross"" per presentar i so recerqe quand qe el naturalista Alfred Russel Wallace l'ha concepid indipendentement el principi e l'ha descrivud ind un saj qe ge l'ha mandad a'l Darwin per spedir-l a'l Charles Lyell."
Ind la terza edizion del 1861 el Darwin l'ha recognossud qe oltr, comè el William Charles Wells ind el 1813 e 'l Patrick Matthew ind el 1831, i heven propost idee simil, ma i'heven miga desvilupade nanc presentade in publegazion scientifege degne de nota.
"Ind una letera a'l Charles Lyell ind el setembr 1860, el Darwin al se pentiva de l'utilizazion del termen ""Selezion natural"", col preferir el termen ""Conservazion natural""."
"De tute i manere, la selezion natural l'è restada discutibel comè mecanism, in part perqè l'è staita percepida comè tropa debola per spiegar el rang de carateristege osservade dei organism vivents, e parzialment perqè anca i sostenidor de l'evoluzion se inn scontrads cont la soa natura ""miga guidada"" e miga progressiva, una resposta qe l'è staita caraterizada comè el singol impediment plussee segnifegativ a l'acetazion de l'idea."
Cont l'integrazion a'l principi del secol XX de l'evoluzion coi lej de l'ereditaa del Mendel, la insì ciamada sintesi moderna, i scienziads inn rivads jeneralment a acetar la selezion natural.
"El J. B. S. Haldane l'ha introdot el concet de ""cost"" de la selezion natural."
"De tute i manere, la selezion natural l'è ""orba"" ind el sens qe i cambiaments ind el fenotip pœden dar un vantaj reprodutiv indipendentement del fait qe el trait al sia ereditabel o manc."
Se i traits qe ge da a qei individov qì un vantaj reprodutiv inn anca ereditabei, çoè passads dei jent a la projenia, alora ge sarà una reproduzion diferenzial, qe l'è una proporzion lijerment plussee volta de conili svelts o de alge eficente ind la jenerazion sucessiva.
Quest al da l'aparenza de un proposit, ma ind la selezion natural g'è no una cerna intenzional.
Quest l'ha dait ai camole de color scur una meiora possibelitaa de soraviver per produr una projenia de color scur, e in apena cinquant'agn de la prima camola scura caturada, squas tute i camole de la citaa industrial de Manchester i eren scure.
Se un organism al viv la metaa del temp dei oltr de la soa speça, ma 'l g'ha el dopi de la projenia qe soraviv infina a l'etaa adulta, i so jen diventen plussee comun ind la popolazion adulta de la jenerazion sucessiva.
"Una distinzion la g'ha de vesser faita intra el concet de ""soravivenza del plussee adat"" e ""meiorament de la forma fisega"". """
"L'Haldane l'ha ciamad qell process qì ""sostituzion"" o plussee comunement in biolojia, quest l'è ciamad ""fissazion""."
La probabilitaa qe una mudazion benefega la se verifega in su un quai member de una popolazion la dipend del numer total de repliqe de quella varianta.
"In quest esperiment, el ""meiorament de la forma fisega"" al dipend del numer de repliqe de la particolar varianta perqè la comparissa una varianta nœva bona de cresser ind la rejon cont la plussee elevada concentrazion de medexine sucessiva."
"El classeg esperiment de evoluzion a longa scadenza de l'E. coli del Richard Lenski l'è un esempi de adatament ind un ambient competitiv, (""meiorament de la forma fisega"" durant la ""soravivenza del plussee adat"")."
La selezion destrutiva miga comuna la ajiss anca durant i periods de transizion quand qe la modalitaa correnta l'è subotimal, ma l'altera el trait in plussee de una direzion.
Un quai biolog al recognoss apena duu jener : la selezion de la faitibelitaa (o de la soravivenza), qe l’ajiss per aumentar la probabilitaa de soravivenza de un organism, e la selezion de la feconditaa (o de la fertilitaa o de la reproduzion), qe l'ajiss per aumentar el tass de reproduzion, determinada la soravivenza.
Ind la selezion de parentella e ind el conflit intrajenomeg, la selezion a nivell jeneg la forniss una spiegazion plussee adata del process sotastant.
La selezion ecolojega l'è la selezion natural per via de qualsessia mez diferent de la selezion sessual, comè la selezion de la parentella, la competizion e l'infanticidi.
A bon cunt, ind una quai speça, la cerna del compagn l'è principalment dei mas'c, comè ind un quai pess de la fameia Syngnathidae.
De la descoverta de la penicillina ind el 1928, i antibioteg inn staits utilizads per combater i malatie baterege.
La variazion jenetega l'è el resultad de mudazion, recombinazion jenetege e alterazion del cariotip (el numer, la forma, la dimension e la desposizion interna dei cromosoma).
A bon cunt, tante mudazion ind l'ADN miga codifegant g'hann efets deleteri.
I cambiaments in quests qì g'hann de sovent efets grands sul fenotip de l'individov perqè i regolen la fonzion de tants oltr jen.
Quand qei mudazion qì risulten ind una forma fisega plussee elevada, la selezion natural la favoriss qei fenotip qì e el nœv trait al se spantega ind la popolazion.
Comesessia, l'è intrinseg a'l concet de speça qe i ibrids sien selezionads contra, cont l'oposizion a l'evoluzion de l'isolament reprodutiv, un problema qe l'è stait recognossud del Darwin.
El fenotip l'è determinad de la dota jenetega de un organism (jenotip) e de l'ambient indov qe l'organism al viv.
Un esempi inn i antijen dei grup del sang ABO ind i vesser uman, indovè qe tri allel governen el fenotip.
Qell process qì al pœl andar inanz infina a quand l'allel l'è fissad e la popolazion intrega la compartiss el fenotip plu adat.
La selezion stabilizanta la guarna i carateristege jenetege fonzionai, comè i jen qe codifega i proteine o i sequenze de regolazion, col temp per la pression seletiva contra i variante deleterie.
Una quai forma de selezion balançada la porta miga a la fissazion, ma la mantegn un allel a frequenze intermedie ind una popolazion.
El mantegniment de la variazion allelega al pœ suceder anca a travers de la selezion dirompenta o diversificanta, qe la favoriss i jenotip qe i se discosten de la media in tute e do i direzion (çoè l'incontrari de la sora-dominanza), e la pœ resultar ind una distribuzion bimodala dei valor dei traits.
De tute i manere, despœ de un period senza mutazion nœve, la variazion jenetega ind qests sits qì la vegn eliminada per deriva jenetega.
El resultad precis dei duu process al dipend sia de la velocitaa cont la qual vegn fœra i mutazion nœve sia de la forza de la selezion natural, qe l'è una fonzion de comè qe la mutazion la se dimostra miga favorevola.
I possibilitaa qe un rimes’ciament compagn al suceda intra duu allel l’è inversament proporzional a la distanza intra de lor.
Una scovada seletiva forta la resulta ind una rejon del jenoma indov qe l'aplotip selezionad positivament (l'allel e quei arent) inn in sostanza i uneg presents ind la popolazion.
La selezion del fond l'è l'incontrari de una scovada seletiva.
"Ind i parolle del filosof Daniel Dennett, ""l’idea pericolosa del Darwin"" de l’evoluzion per selezion naturala l’è un ""acid universal,"" qe al se pœ miga tegnir ristret ind una confezion o contenidor, perqè al scapa via svelt, e al se fa strada ind ambients semper plussee vasts."
Qei condizion qì inn : ereditarietaa, variazion de tipolojia, e competizion per risorse limitade.
L’interpretazion de la selezion natural comè necessariament progressiva de l’Herbert Spencer e del sostenidor de l’eujenetega Francis Galton, qe la mena a ipoteteg progress ind l’intellijenza e ind la civiltaa, l’è diventada la justifegazion per el colonialism, l’eujenetega e el darwinism social.
"L’idea razial comè pontell del noster stat l’ha jamò fait tant in quell sens qì."""
L’esempi plussee important de psicolojia evolutiva, avanzada soratut ind i prim lavorar del Noam Chomsky e plussee tard del Steven Pinker, l’è l’ipotesi qe el cervell uman al se sia adatad a aquisir i regole gramategal del lenguagg natural.
"L’ha osservad qe i organism (piante de erbion) i eredita dei traits per mez de ""unitaa de ereditaa”” discrete""."
La strutura e i fonzion dei jen, la variazion e la distribuzion inn studiade ind el contest de la cellula, de l’organism (per esempi la dominanza) e ind el contest de una popolazion.
I process jeneteg i lavoren ind combinazion cont l'ambient e i esperienze de un organism per influenzar el desvilup e el comportament, despess indicad come natura contra educazion.
La moderna scienza de la jenetega, qe la cerca de capir qell process qì, l'è tacada cont el lavorar del fra agostinian Gregor Mendel a metaa del secol XIX.
La soa segonda lej l’è l’istessa publegada del Mendel.
Una teoria popolar ind el cors del XIX secol, e sota-intenduda ind el Orijen dei Specie (1859) del Charles Darwin, l'era l'ereditaa mista : l'ideia qe i individov i erediten una mes'cia omojenea de traits dei so jenitor de lor.
"Ind el so articol ""Versuche über Pflanzenhybriden"" (""Esperiments in su l'ibridazion dei piante"), presentad ind el 1865 a’l Naturforschender Verein (Societaa per la ricerca in su la natura) a Brünn, el Mendel l'ha traçad i modei de ereditaa de un quai traits ind i piante de erbion e i ha descrivuds matemategament"
"El William Bateson, un sostenidor del lavorar del Mendel, l'ha coniad la parolla jenetega ind el 1905 (l'ajetiv jeneteg, derivad de la parolla greca jenesi-γένεσις,""orijin"" al va denanz al sostantiv e l'è stait drovad per la prima vœlta ind sens biolojeg ind el 1860)."
Ind i 11 ann adree, lee l'ha descovert qe i done i hann domà el cromosoma X, e i omen i g’hann tant i cromosoma X comè i Y.
El James Watson e el Francis Crick i hann determinad la strutura del ADN ind el 1953, cont el drovar el lavorar de cristallografia a raj X de la Rosalind Franklin e del Maurice Wilkins qe al faxeva veder qe el ADN al g'ha una strutura elicoidala (çoè a forma de tirabuçon).
La strutura la sujeriss anca un metod facil per la replegazion : se i filaments inn separads, dei nœv filaments acopiads pœden vesser faits su anc’mò per ognidun segond la sequenza del filament vegg.
Ind i ann adree, i scienziads i hann provad a capir comè qe el ADN al controlla el process de la produzion de proteine.
Cont la ritrovada comprension molecolar de l'ereditarietaa g'è rivad una esplosion de recerca.
Un desvilup important l'è stait el sequenziament de l’ADN a cadena ind el 1977 fait del Frederick Sanger.
Ind i so esperiments qe i studiaven el trait del color dei fior, el Mendel l'ha osservad qe i fior de ogni pianta de erbion i eren viœla o bianc, ma mai un color intramez intra i duu.
Tante specie, intra i quai i uman, i g’hann qell sqema e ereditarietaa qì.
Quand qe i organism i è eterozigota ind un jen, despess un allel l’è ciamad dominant perqè i so qualitaa i dominen el fenotip de l’organism, intant qe l’olter allel l’è ciamad recessiv perqè i so qualitaa i se ritiren e inn miga osservade.
“Despess se dopera un simbol ““+”” per marcar un allel normal, miga mudant, per un jen."
Vun dei diagrama comun drovads per preveder el resultad de l’incroci l’è el quadrad del Punnett.
Un quai jen se assortessen miga de manera indipendenta, e i desmostra un collegament jeneteg, un argoment qe al vegnarà discuss plussee tard in qell articol qì.)
Un olter jen, de tute i manere, al controlla se i fior i g’hann un quai color in jeneral o inn bianc.
Tants traits inn miga carateristege discrete (come i fior bianc o viœla) ma inn plutost carateristege continue (es. l’alteza umana e el color de la pell).
El nivell cont el qual i jen de un organism i contribuissen a un trait compless al vegn ciamad ereditabilitaa.
L’ADN l’è fait su de una cadena de nucleotids, dei quai a g’è quater tipolojie : adenina (A), citosina (C), guanina (G) e timina (T).
I virus i se pœ miga replegar senza un osped e inn miga influenzads da tants process jeneteg, donca se tend a miga considerar-i organism vivents.
La strutura del ADN l’è la bas fisega per l’ereditabilitaa : la replegazion del ADN la dobia i informazion jenetege cont el separar i filaments e drovar ogni filament comè modell per la sintesi de un filament acopiad nœv.
Qei filaments de ADN qì inn despess long longents ; el cromosoma uman plussee gross, per esempi, al g’ha una longeza de circa 247 milion de para de bas.
L’ADN al se trœv asquas semper ind el nucli de la cellula, ma el Ruth Sager l’ha vutad a descovrir dei jen miga-cromosomai catads fœra del nucli.
Intratanta qe i organism aploids i hann domà una copia de ogni cromosoma, la plupart dei bestie e tante piante inn diploids, e i g’hann denter duu de ogni cromosoma, e donca do copie de ogni jen.
Ind i uman e tante oltre bestie, el cromosoma Y al g’ha denter el jen qe al mena a’l desvilup dei carateristege specifegament masqil.
Qell process qì, ciamad mitosi, l’è la forma plu facil de riproduzion e l’è la bas per la riproduzion asessual.
I organism eucarioteg i drœven despess la riproduzion sessual per jenerar una dessendenza qe la contegn una mes’cia de material jeneteg ereditad de duu jenitor diferents.
Un quai bateri i pœ subir la coniugazion, el trasferiment de un toqellin de ADN circolar a un olter bateri.
De qella manera qì, dei combinazion nœve de jen pœden vegnir fœra ind la dessendenza de una copia.
Ind la ricombinazion, i cromosoma i se scambien dei toqei de ADN, e i mes’cia su efetivament i allel intra i cromosoma.
La prima dimostrazion citolojega de la ricombinazion l’è staita faita del Harrier Creighton e de la Barbara McClintock ind el 1931.
Per una distanza de longeza arbitraria, la probabilitaa de recombinar l'è volta assee qe l'eredetaa dei jen l'è efetivament miga correlada.
La sequenza specifega dei aminoacids la dà per resultad una strutura tridimensional unega per qella tal proteina, e i struture tridimensionai dei proteine inn ligade ai so fonzion.
La strutura dei proteine l'è dinamega ; la proteina emoglobina la se piega in forme lejerment diverse insì se facilita la captazion, el trasport e la liberazion dei molecole de ossijen ind el sang dei mamifer.
Per esempi, l'anemia a folcet l'è una malatia jenetega umana qe la ven fœra de una diferenza de una bas apena, denter de la rejon qe la codifega per la sezion β-globina de l'emoglobina, e qe la mena a'l cambiament de un aminoacid qe al cambia i proprietaa fisege de l'emoglobina.
Una quai sequenza de ADN i se trascriven in ARN ma inn miga traslade in prodoits proteig - qei molecole de ARN qì inn ciamade ARN miga-codifegant.
Un esempi interessant l’è la colorazion de la peluria dei gats Siames.
Ma qei proteine qì, qe le strutura i pel scur inn sensibil a la temperadura (çoè i g’hann una mutazion qe la determina una sensibilitaa a la temperadura) e le se denatura ind i ambients a temperadura plussee volta, e i riva miga a far su el pigment dei pel scur ind i zone indov qe el gat al g'ha una temperadura del organism plussee volta.
Dopu la ciapada del Imper Roman d’Ucident, el savé di stori grecch del mund l’era decressü in del Europa ucidental durant i primi secul (dal 400 al 1000 d.C.) del Mediuev, ma l’era stada cunservada in del mund musulman durant el periud del òr islamich.
La scienza muderna l’è de solet dividida en tri ram principai che sunt i scienzi natürai (par esempi, biologia, chimich e fisich), che stüdian la natüra en un sens püsee grand; i scienzi sociai (par esempi economia, psicologia e sociologia), che stüdian i individui e i società; e i scienzi furmai (par esempi logich, matematich e informatich teorich), che stüdian i simbul guvernà di regul.
I nœuf savè scientifich sunt avanzà de la ricerca de scienzià mutivà de la curiosità per el mund e dal desideri de dacch rispòsta ai prublem.
En particular, l’era el tip de savè che i gent pœdevan comunicar intra luur e cundivider.
Però, l’è minga stà fada una distinziun cunsapevul coerent intra el savè de quei ròbb, che sun giüst en tüt i comunità, e olter tip de savé comun, cuma i mitologì e i urdinament giuridich.
G’han anca sviluppà un calendari uficial che g’haveva dòdes mes, trenta dì ognun e ciinch dì a la fin del an.
“Per chest mutif, se dis che chesti òmm sun stà i primi filosof en sens strècc, e anca i prim a distinguar de mod ciar “natüra” e “convenziun”.”
Al cuntrari, el tentatif de duperà el savè de la natüra per imitar la natüra (art o tecnologia, technē greca) l’era vist di scienzià classich cuma un interèss püsee adatt ai artigian de class sociai inferiur.
La teuria di atomi l’è stada sviluppada del filosof grecch Leucippo e del sò stüdent Democrito.
El metud scientifich, cuma documentà di dialogh de Platone, l’è un metod dialetich di eliminaziun di ipotès: ipotès püsee bon se truvan descuvrend e eliminand quei che menan a contradiziun.
Socrate g’ha criticà el vècc tip de stüdi de la fisica cuma tropp semplicement speculatif e senza autocritica.
Dopu Aristotele g’ha creà un prugrama sistematich de filosofia teleologich: el muviment e el cambiament sun descrivü cuma l’attualizaziun de putenziali che g’he sun giamò in di ròbb, a segond de che ròbb sun.
I socratich insistevan anca sul fatt che la filosofia g’haveva de vèss duperada per cunsiderar la questiun prategh de la manera püsee giüsta de vif per un òmm (un stüdi che Aristotele divideva intra etich e filosofia politich).
El mudel de Aristarco l’è stà respint perché el se credeva che rispettava no i legg de la fisica.
John Philoponus, un stüdius bizantin in del 500, g’ha questionà l’insegnament de la fisica de Aristotele, sottalineand i sò difet.
“I quater causi de Aristotele disevan che la dumanda “perché” g’havaria de vèss risolta en quater modi per podè spiegà de manera scientifich i ròbb”.
Però, i test uriginai de Aristotele sun stà perdü in del Europa ucidental e sultant un test de Platon l’era tant cognusüu, el Timeo, che l’era l’ünich dialogh platonich e una di pooch operi uriginai de filosofia natüral classich, a disposiziun di gent latini che legevan in del volt Mediuev.
Tanti traduziun siriach sun stà fà di grupp cuma i Nestoriani e i Monofisiti.
“p. 465: “sultant quand che l’influenza de ibn al-Haytam e di olter sü la current principal di testi de fisich medievai sucesif l’è stada stüdiada seriament la pœu vèss valütada l’affermaziun de Schramm che la diseva che ibn al-Haytam l’è stà el ver fundatur de la fisich muderna.””
El canon Avicenna l’è cunsideràu una di pubblicazizun de medesina püsee impurtant e tüt i dü g’han contribuì tantu a la prategh de la medesina sperimental, duperand di prœuf clinich e esperiment a sustegn de luur affermaziun.
Ancamò, i test grecch classich g’han inizià a vèss tradott del arab e del grecch al latin, ufrend un livel püsee volt de discussiun scientifich in del Europa ucidental.
Copi manuscritt del Liber del Otica de Alhazen se sun diffondü anca en tüt Europa prima del 1240, cuma dimustra la sò incorporaziun in de la Perspectiva de Vitello.
L’aflüenz di test vècc g’ha causà el Rinasciment del XII secul e la cressita de una sintès de catolicesim e aristotelism famus cuma Scolastica in del Europa ucidental, che l’è devegnü un nœuf center geografich de la scienza.
Un mudel de visiun plü tard famus cuma prospettivism l’è stà sfrütà e stüdià di artist del Rinasciment.
El se basava sü un teurema che diseva che i periud orbitai di pianéti sun püsee luungh perché i luur sferi sun püsee luntani del center del muviment, ròbb che g’ha descuvert vèss minga d’acord cunt el mudel de Tolomeo.
G’ha descuvert che tüt la lüs de un singul punt de la scena l’è stada ripresa en un ünic punt sul retro de la sfera de veder.
Keplero rafüdava no la metafisich aristotelich e el sò lavurà cuma una ricerca del Armonia di Sferi.
“Galileo g’haveva duperà i argument del Papa e i g’haveva metüu in de la vuus del salam de l’ula in del oper “Dialogh süi dü massim sistèmi del mund”, che g’haveva tant ufendü Urbano VIII”.
Descartes g’ha enfatizà el pensé individual e g’ha sostegnü che la matemategh inveci de la geometria la dovaria vèss duperada per stüdiar la natüra.
“Chesta nœuva scienza g’ha cumincià a vèss cunsiderada cuma una descriziun di “legg de la natüra”.”
In del stil de Francis Bacon, Leibniz dis che diversi tip de ròbb funzionan tüt segond istess legg generai de la natüra, senza di cause furmai o finai speciai per tücc i tip de ròbb.
“In di parolles de Bacone, “l’ubietif real e giüst di scienzi l’è la dotaziun de la vida del òmm de nœuf invenziun e richezi”, e g’ha scuragià i scienzià del anar drée a di idee filosofich o spirituai minga reali, che credeva che contribuivan a la felicità del òmm olter la “fùmera de la speculaziun sutil, sublim o gradevul”.”
Un olter svilupp impurtant l’è stà la divulgaziun de la scienza intra una populaziun semper püsee alfabetizada.
I filosof illüminist g’han scernì una cuurta storia di precedessur scientifich, Galileo, Boyle e Newton per primi, cuma di guid e garant de luur aplicaziun del singular cuncett de natüra e legg natüral en tüt i camp de la fisica e sociai del dì.
“Hume e olter pensadur del Illuminism scozzes g’havevan sviluppà una “scienza del òmm”, che l’è stada espress a livel storegh in di operi di autur cuma James Burnett, Adam Ferguson, John Millar e William Robertson, che g’han ünì un stüdi scientifich sü cuma se cumpurtavan i òmm en di cültür vècc e primitif cunt un fort savè di forzi determinant de la mudernità.”
John Herschel e William Whewell g’han sistematizà la metodologia: Whewell g’ha inventà el termin scienzià.
“De mod separà, Gregor Mendel g’ha presentà sò articul, “Versuche über Pflanzenhybriden” (“Esperiment sü l’ibridaziun di piant”), in del 1865, che sottalineava i princip del ereditarietà biologich, send duperada cuma bas per la genetich muderna”.
I fenomen che consenten la decostruziun del atom sun stà descuvert in di ültem des an del Vòttcént: la descuverta di ragg X g’ha ispirà la descuverta de la radioatività.
Ancamò, el grand üs del inovaziun tecologica incoragiada di guerr del secul g’ha purtà a di rivoluziun di trasport (macchin e reoplani), al svilupp di missil balistich intercuntinentai, a una cursa in del spazi e a una cursa ai armament nücleari.
La descuverta de la radiaziun cosmich de fund in del 1964 g’ha purtà al refuud de la teuria del stat staziunari del univers a favor de la teuria del Big Bang de Georges Lemaître.
El laargh üs di circuiti integrà in del ültim quart del XX secul cumbinà cunt i satellit per i comunicaziun g’ha purtà a una rivoluziun in de la tecnologia del informaziun e a la cressita de Internet e del mobile computing mundial, cuma anca di smartphone.
I scienzi natürai e i scienzi sociai sun di scienzi empirich, perché luur savè se basa sü di osservaziun empirich e l’è capas de vèss verificada per sò validità de olter ricercadur che lavuran en istess condiziun.
Par esempi, la scienza fisich pœu vèss dividuda en fisich, chimich, astronomia e scienz de la terra.
Però, i pruspetif filosofich, i congettur e i presùppost, despess minga considerà, sun necessari in di scienzi natürai.
G’he anca la matemategh, la teuria di sistèmi e l’informatich teorich.
I scienzi furmai sun donca prima de tüt de disciplin e per chest, g’he disacord sül fatt se luur sunt effetivament una scienza.
L’ingegneria cumprend un insema de camp püsee specializà del ingegneria, tüt cunt un enfasi püsee specifich sü di aree particulari de la matemategh aplicada, di scienzi e di tip de applicaziun.
“g’ha respondü: “Signur, un neonà el serv a cus’è?”.”
Chesta nœuva spiegaziun l’è duperada per fär di previsiun fals che se pœden verificà travers di esperiment o osservaziun.
L’è fat en part travers de l’osservaziun di fenomen natürai, ma anca travers de la sperimentaziun che cerca de simülar di event natürai en condiziun cuntrulà giüst per la disciplina (in di scienzi uservatif, cuma l’astronomia o la geologia, un’uservaziun prevista podaria prend el post de un’esperiment cuntrulà).
Se l’ipotès l’è suravissüda a la verifica, pœu vèss adutada en una teuria scientifica, un mudel o un quader logicament ragiunà e autoconsistent per descrif el cumpurtament de determinà fenomen natürai.
Inscì, i teurì sun formulà segond la magiur part di stess principi scientifich di ipotès.
El pœu vèss ottegnü travers de una atenta prugettaziun sperimental, trasparenza e de un atent prucess de revisiun intra istess suget di resultà sperimentai e de eventual conclusiun.
La statistica, un ramm de la matemategh, l’è duperada per sumar e analizar i dati, che permeten ai scienzià de valutar l’afidabilità e la variabilità di luur resultà sperimentai.
Pœu vèss cuntrastà cun l’antirealism, l’idea che el sucess de la scienza el dipend minga del fatt che l’è precisa sü di entità minga osservabil cuma i elettrun.
G’he sun diferenti scœul de pensé in de la filosofia de la scienza.
L’è necesari perché el nümar di previsiun fat di chesti teurì l’è infinì, che significa che pœden no vèss cognussü de la quantità finida di prœuf duperand sultant la logica dedutiva.
El razionalism critich l’è un aprocc a la scienza cuntrastant del XX secul, definì per la prima volta del filosof autro-inglès Karl Popper.
Popper g’ha propost de sostituir la verificabilità cun la falsificabilità cuma punt de riferiment di teurì scientifich e de sostituir l’induziun cun la falsificaziun cuma metud empirich.
Un olter aprocc, el strumentalism, sottalinea l’ütilità di teurì cuma di stüment per spiegar e preveder i ròbb.
Visin al strumentalism g’he l’empirism costruttif, che el dis che el criteri principal per el sucess de una teuria scientifich l’è se chel che dis süi entità osservabil l’è vera.
Tüt i paradigma g’han i sò dumandi, ubietif e interpretaziun distint.
Var a dì che, la scernida de un nœuf paradigma la se basa süi osservaziun, anca se quei osservaziun sun stà fat sü la bas del vècc paradigma.
El sò punt principal l’è che duvarià vèss fat una diferenza intra i spiegaziun natürai e suranatürai e che la scienza duvaria vèss limitada en manera metodologica ai spiegaziun natürai.
Var a dì che, nissuna teuria l’è mai stada cunsiderada següra perché la scienza aceta el cuncett de fallibilism.
I nœuf savè scientifich minga despess de tradusen en grandi cambiament in de la nòstra cumprensiun.
El savè de la scienza l’è ottegnü de una sintès gradual de informaziun che rivan de diferent esperiment de la part di vari ricercadur en diferenti ramm de la scienza; l’è püsee simil a una salida che a un salt.
“El filosof Barry Stroud dis anca che, anca se la püsee bela definiziun de “savè” l’è stada cuntestada, vèss sciettich e prend en cunsideraziun la pusibilità che vun l’è sbaglià l’è cumpatibil cunt el vèss giüst”.
Chestu l’è vera en particular in di camp püsee macroscopich de la scienza (par esempi psicologia, cosmologia fisich).
Da chel mument innanz el nümer total di periodich atif l’è aumentà con custanza.
Anca se i rivist sunt en 39 lengui, el 91% di articul indicizà l’è publicà en inglès.
Rivist scientifich cuma New Scientist, Science & Vie e Scientific American sudisfan i esigenz de un publich püsee grand e dan un riassunt minga tecnich de aree de ricerca popular, cumpres i descuvert e i prugress impurtant in determinà campi de ricerca.
Vari tip de pubblicità cumercià, che van del hype a la frode, pœden entrà en chesti categurì.
Tanti scienzià continuan i mesté in vari setur del economia cuma el mund academich, l’industria, el guverno e i organizaziun senza fin de guadagn.
“Par esempi, Christine Ladd (1847-1930) l’è stada capas de entrà en un prugram de duturà cuma “C. Ladd”; Christine “Kitty” Ladd g’ha cumpletà i dumand in del 1882, ma g’ha pres la laurea sultant en el 1926, dopu una carriera che cumprend l’algebra de la logich (vardà tabel de la verità), la visiun di culur e la psicologia.”
A la fin del XX secul, el reclutament atif di dònn e l’eliminaziun de la discriminaziun istituziunal sü la bas del sess g’han tant aumentà el nümer di scienzià, ma en di camp restan grandi disparità de gener; al principi del XXI secul püsee de la mità di nœuf biologh l’eran dònn, menter el 80% di duturà de ricerca en fisich sun dà a òmm.
L’adesiun pœu vèss avert a tüt, pœu dumandà el pusess de quai credenzial scientifich o pœu vèss un onor cunferì per eleziun.
La politich de la scienza se ocupa donc del inter dumini di questiun che interessan i scienzi natürai.
Esempi storegh impurtant sun la Grand Muraglia cines, cumpletada durant dü milleni grazi al sustegn statal de diferent dinastì, e el Canal Grand del fiumm Yangtze, immensa oper de ingegneria idraulich cumesada da Sunshu Ao (孫叔敖 VII sec.
Quei prucess, che sun gestì del guverno, de società o fundaziun, meten a disposiziun pooch fundi.
La percentual de finanziament del guverno en di setur l’è püsee volta e domina la ricerca en di scienzi sociai e umanistich.
Tant fatur pœden agir cuma tanti lat de la politicizzaziun de la scienza cuma l’anti-intellettualism populist, i minacc ai credenz religius, el sugetivism postmudern e la pagüra per i interèss cumerciai.
Un esperiment l’è una procedüra fada per suportar o confutar un’ipotès.
I esperiment pœden aumentar i puntegg di test e vuttar un stüdent a diventar püsee coinvolt e interessà al material che l’è drée a imparar, suratüt se duperà in del temp.
I esperiment en gener cumprenden di cuntrol, prugettà per sbassà al minim i effet di variabil divers de la singüla variabil indipendent.
I ricercadür duperan anca la sperimentaziun per testar teurì esistent o nœuf ipotès per suportar o smentir i teurì stess.
Se un esperiment l’è cundott cun atenziun, i resultà de solet suportan o confutan l’ipotès.
En medisin e en i scienzi sociai, la magiur part de la ricerca sperimental l’è diferent intra i vari disciplin.
Un singul stüdi de solet preved no de replich del esperiment, ma di stüdi separà pœden vèss aggregà travers de una revisiun sistematich e una meta-analìs.
Pœden inscì rivar a la fin a la verità che renden cuntent el cœur e raggiungen gradualment e cunt atenziun el fin induè appar la certeza; menter travers la critica e l’atenziun podem cumprender la verità che cupa el disaccord e truva una soluziun ai questiun döbi.
“En chest prucess de riflesiun critich, l’òmm stess duvaria minga desmentegàr che el và vers i upiniun sugetif, travers i “pregiudizi” e la “clemenza”, e donc el g’ha de vèss critich sül propri mod de costruir ipotès”.
Bacon voréva un metud che se basava sü di osservaziun ripetibel o esperiment.
Par esempi, Galileo Galilei (1564–1642) g’ha misurà en mod precis el temp e g’ha sperimentà per fär di misuraziun e conclusiun precis sü la velocità de un corp che borla giò.
En di disciplin (par esempi psicologia o scienzi politich), un “ver esperiment” l’è un metud de ricerca social indué g’he sun dü tip de variabil.
Un bon esempi podaria vèss una sperimentaziun farmacologich.
I resultà di campiun copi pœden despess vèss medià, o se un di copi l’è oviament incoerent cunt i resultà di olter campiun, el pœu vèss mettü de part perché l’è el resultà de un errur sperimental (di passagg in de la procedüra di test pœden vèss stà minga mettü per sbagli per chel campiun).
Un cuntrol negatif l’è famus per där un resultà negatif.
“Despess el valur del cuntrol negatif l’è tratà cuma un valur de “sfund” da tirà indrée di resultà del campiun del test.”
I stüdent podarian recèf un campiun de liquid cun denter una quantità de prutein minga cognusüda (dal stüdent).
I stüdent podarian realizà diferent campiun de cuntrol pusitif che g’han denter vari diluiziun del standard proteich.
El test l’è un test colorimetrich induè un spettrofotometer pœu mesurar la quantità de prutein denter i campiun travers de un cumpless culurà furmà del interaziun de molecul proteich e de molecul de un colurant giontà insema.
Chichinscì, l’esperiment el cumincia creand dü o plü grupp campiun prababilment equivalent, che significa che i misuraziun di tratt dovarian vèss simil intra i grupp e che i grupp dovarian respondar a la stess manera se riceven el stess trattament.
Quand se sun furmà i grupp equivalent, el sperimentatur cerca de tratär i grupp a la stess manera, cun l’ecceziun de l’ünica variabil che vœur isular.
El garantiss che eventual effet sul vuluntar sun dovüu al trattament stess e sun minga una risposta a la cunsapevulezza de vèss en ciüra.
Chest ipotès sügerisen i ragiun per spiegar un fenomen o per preveder i resultà de un’aziun.
L’ipotès nüla l’è che g’he minga una spiegaziun o un podè predittif del fenomen travers del ragiunament che l’è drée a indagar.
Per quant pusibel, cercan de cattàr sü di dat per el sistem inscì de podèr determinar el contribut di tüt i variabil e induè i effet de la variaziun in di variabil restan aprossimativament custant inscì da podèr separar i effet di olter variabil.
De solet, però g’he un ligam intra i variabil, che reduss l’afidabilità di esperiment natürai respett a chel che podaria vèss conclus se el sarès stà fatt un esperiment cuntrulà.
“Par esempi, en astronomia l’è impusibel, quand se verifica l’ipotès “I stèl sunt di nìgul de idrogen cullassà”, cumenciar cunt una grand nìgula de idrogen, e dopu fär l’esperiment de speciär quai miliard de an perché el pœu furmà una stèla”.
Per chestu mutif, di volt se pensa che i esperiment sul camp g’han una validità esterna magiur respett ai esperiment de laboratori.
En chesti situaziun, i stüdi osservaziunai g’han valur perché despess sügerisen ipotès che pœden vèss verificà cunt esperiment randomizà o catand sü dati nœuf.
Ancamò, i stüdi osservaziunai (par esempi en i sistemi biologich o sociai) despess meten deter variabil dificil de quantificar o cuntrular.
Senza un mudel statistich che riflett una randomizzaziun ugetiva, l’analìs de basa sü un mudel sugetif.
Par esempi, i stüdi epidemiologich sul tumur del colon mostran con custanza correlaziun benefich cunt el consum de bròccol, menter i esperiment truvan no di benefis.
Per tüt i stüdi randumizà, g’he una certa variaziun da la media, oviament, ma la randumizzaziun assicüra che i grupp sperimentai g’han di valur medi visin, per el teurema del limit central e de la disuguaglianza de Markov.
Per evitar condiziun che renden un esperiment men ütil, i dutur che fan i stüdi medich, par esempi per l’aprovaziun de la Food and Drug Administration american, quantifan e randumizan i covariat che pœden vèss identificà.
L’è anca de solet immoral (e despess anca illegal) fär esperiment randumizà süi efet de tratament scadent o dannus, cuma i efet del indigestiun de arsenich sü la salud del òmm.
Un laboratori de fisich podaria cuntener un aceleratur de partezel o una cambra a vœui, menter un laboratori de metallurgì podaria avegh di aparechi per la fusiun o la raffinaziun di metai o per testar la resistenza.
Scienzià en d’olter camp duperan ancamò olter tip de laboratori.
“Anca se la noziun del fond del laboratori cuma spazi cunfinà per espert, el termin “laboratori” l’è aplicà semper püsee anca a sit de laboratori cuma Living Labs, Fab Lab o Hackerspaces, induè i gent se trovan per lavurar süi prublem sociai o per realizar prototip, per lavurar en mod collaboratif o per cundivider i risurs”.
Chestu laboratori l’è stà creà quand Pitagora g’ha fatt un esperiment süi toni del sun e sü la vibraziun di cordi.
Un laboratori alchemich sottaterra del XVI secul l’è stà descuvert causalment in del an 2002.
I ris’c de laboratori podarian vèss velén; agent infettif; materiai infiammabil, esplusif o radioatif; macchin mobil; temperadür estreme; laser, forti camp magnetich o volta tensiun.
L'Occupational Safety and Health Administration (OSHA) di Stat Ünì, recugnusend i carateristich ünegh del sit de lavurà del laboratori, g’ha adatà un standard per l’esposiziun professiunal a sustanz chimich periculuus in di laboratori.
Per determinar el giüst Plan de igien chimich per una determinada azienda o laboratori, l’è necesari cumprender i dumand de la norma, la valutaziun di prategh de sicüreza d’incœu, la salud e la valutaziun di ris’c.
“Ancamò, la revisiun di terz part l’è duperada anca per furnir una “vista esterna” ubietiva che la furniss una visiun nœuf su sit e prublemi che pœden vèss dat per scuntà o trascurà a causa del abitudin”.
La formaziun l’è fundamental per el funziunament sagür e continuo de la strütüra del laboratori.
Par esempi, un grupp de ricerca g’ha un prugrama induè fà di ricerch sül argument de interèss per un dì de la semana, ma per el rest lavura sü un determinà pruget de grupp.
Un Locator l’è un dipendent de un Laboratori che g’ha el cumpet de savè induè se truva incœu ognun member del laboratori, sü la bas de un segnal ünivoch emess del badge de ognun member del persunal.
Travers i stüdi etnografich, se descuvr che, intra el persunal, tüt i class (ricercadur, aministradur...) g’ha un diferent grà de abilitaziun, che depent del laboratori.
Osservand i vari interaziun intra i member del persunal, pœdem determinar luur posiziun social in del organizaziun.
Donc una conseguenza de chesta gerarchia social l’è che el Locator divulga vari grad de informaziun, en bas al member del persunal e ai sò diritt.
La gerarchia social l’è anca ligada ai cumpurtament in di confrunt di tecnologì.
Par esempi, un impiegaa de la reception considera ütil el badge, perché el vùtta a localizà i member del persunal durant el dì.
I member del persunal se senten minga ben quand cambian i mudei de diritt, obligh, rispett, gerarchia infurmal e furmal e anca olter.
"La natura, ind ella sœ significazion plu volta, ’l é ’l mond natural, fisic, material dol univers."
Anc’isseben a i omegn i sien part de la natura, l’ativitaa umana ’l é sovenz intenduda coma una categoria separada dei fenomegn naturai.
Ol concet de natura coma un sol ròb, ’l univers fisc, ’l é vunna dei tante espansion dol concet de conosenza; A’l é comenzad con vergune applicazioni primarie de la parolla φύσις dei fillòsof pre-Socratic (ancisseben qe qesta parolla la g’heva una dimension dinamica a qei temp, sora de tut per Eraclit), e de qei dì la g’ha sempre plu guagnad popollaritaa.
Però, la vision vitallistica de la natura, vixina a qella dei presocratic, ‘l é rinassuda a’l medem temp, sora de tut despò de Charles Darwin.
"Despess se drova ‘l concet de ""ambient natural"" – animai salvadig, plòc, forest e in jener qei lavor qe a i henn minga stait alterads in manera sostanzialla de la man dol òm o qe i g’henn anc’mò anca dòp ‘l intervent de ‘l òm."
I sœ carateristiqe climatiqe a i henn i sœ grand rejon pollare, do zone strecce assé temperade, e una granda rejon equatorialla tropicalla e subtropicalla.
Ol rest a’l é fait de continets e isle, cond la plu banda de la terra abitada ind ol Emisfer dol Nord.
Ol dedent a’l remagna ativ, cond erteg stats de mantell plastic e un nucleo pien de fèr qe ‘l jenera un camp magnetic.
I unitaa crapose a i henn plazade o par depositazion in su la superfis o i sa caçan dent ind ol crap qe g’é sta de sora.
Ol degasament e l’ativitaa dei volcan i g’han fait su la atmosfera primordialla.
A i continents a i ‘s é faits su, pœ a i ‘s henn sqiessads a tòc e reformads beneman qe la superfis de la Tera mœdava de forma in miion de agn; de tant per tant i continets i se jonten insema par far su un supercontinent
Durant l’era Neoproterozoica, la Terra ‘l ira per la plu banda quarciada de vedrete e de strats de giaç.
La dredena estinzion de massa ‘l é frontada de plu o de manc 66 miion de agn indré, cora qe ‘l impat de una cometa la g’ha portad a l’estinzion dei dinosaur nonavian e de olter grond retii; anc’iseben animai picegn coma i mamifer a i henn sopravissuds.
A’l ariv de la spes unmana e la desvellopazion de l’agricoltura e la sucessiva civiltaa umana i g’han influid in su la Terra in manera tant plu rapida qe i forme di veta qe g’eren vegnude inaz e g’han influenzad la quantitaa de olter organism e pò anc ol clima.
Ol sotil strat de gas qe in inciorcen la Terra a ‘l é tegnuda triga de la gravitaa.
I strats de ozòn i jœgen una granda importanza su la quantitaa de radiazion ultraviollete (UV) qe i ruven fina a la superfic.
I fenomegn atmosferic de la Terra i acaden nomà ind ella parta plu bassa de l’atmosfera, qe la g’ha la fonzion de redistrubuir ol cold.
Pœ, senza la redistibuzion dol callur de i atmosfere e corrents dei oceagn, i tropic a i sarian molt plu cold e i pòi molt plu fregg.
La vegetazion de superfis la ‘s é adatada a nar dré a i cambiaments dol temp dei seson e doncà modificazion qe i dura nomà un per de agn i pœ vir-g efets dramatic in su la vegetazion e in su i animai qe i viven in su la cressita de la vegetazion par maiar.
Segond qel qe savom dol nòst pianeta, la Tera la g’ha vud diversi modificazion radicalle dol sœ clima in dol passad, a inclusion dei ere glaçalle.
A i henn vergune rejon inçi, qe i vann dei clim tropicai ind ei aree equatorialle a’l clima polar a i estrem nord e sud.
Qesta esposizion la sa alterna meneman qe la Terra la gira ind ella sœ orbita.
L’aiva la quarcia ol 71% de la superfis de la Terra.
I rejon plu picene dei ocean a i henn ciamade mar, golf, baia e cond olter nòm.
A’l se sa minga se i lag de Titan a i sien allimentads da dei flum; però 'l se sa qe la superfis de Titan a’l é signada de nombros lecc de flum.
Una granda varietaa de lac fait de la man umana a i henn classificads coma stagn, a inclusion de i jardin cond ella aiva de ornament estetic, lac creads par l’allevament dol pes e stagn sollar creads par racoier l’energia dol sol.
Flum picen a i pœ vesser ciamad cond tants nòm diferents, coma valzell, gual, rigoi, lama, flumicell e olter anc’mò; a g’é minga un regol qe la pœs definir coma sa ga de ciamar un flum.
La strutura e la composizion a’l é determinada de tante condizion ambientalle qe i se influenza vunna cond e ‘l oltra.
De importanza centralla par ol concet de ecosistema a’l é l’idea e i organism vivents a i interaxis con tuts i olter ellements in dol lor ambient local.
La veta la pœ vesser definida in manera semplis la carateristica de un organism.
Anc’iseben, minga tute le definizion de forma de veta i consideren qella proprietaa qe coma esenzialla.
Ind un sens geofisiollogic plu ample, la biosfera ‘l é un sistema ecollogic global qe a’l met insema tuts i vesser vivents e i lor rellazion, a inclusion de la lor intergrazion con i ellements de la litosfera (i prede), de la idrosfera (l’aiva) e de la atmsfera (l’aria).
Plu de 2 miion de spes de plante e de animai a i henn staite identificade fina a incœ; ‘l sa stima qe ‘l nombre real de spes qe i esisten ‘l é intra divers miion a plu de 50 miion.
I spes qe i ga ruven minga a adatas a ‘l ambient qe ‘l mœda e a la competizion con olter animai a divegnen estint.
Quand qe i forme base de plante a i hann desvellopad ol proces de la fotositesis, la lux dol sol la pœdiva vesser regolda par crear le condizion qe i g’han permetud la nassita de forme de vita plu complesse.
I microrganism a i henn organism cond una sola cellulla in jenre microscopic e plu picen de qell qe ‘l œgg dol òm ‘l pœ veder.
La lor riproduzion ‘l é rapida e tanta.
De illura ‘l é divegnud ciar qe le Plantae com in orijn definide i g’heven dedent divers grup qe i eren minga plante, par esempi coma sfòns e tants grup de alge a i henn staite removude per vesser metude in olter nœv regn.
Intra i tants manere de classificar i plante g’é i flòre rejonai qe, a segonda dol obietiv dol studi, a i poden includer pœ anc flòra fossill e rests de plants de oltre ere.
"Vergun tipolloje de ""flòra autoctona"" in realtaa a i henn stait introduxuds secoi indré de personne qe i migraven de una rejon a una oltra o de un continet a ‘l olter, plante qe i diventen dol tut part de la flòra autoctona o naturalla dol sit indove a i henn staits introduxuds."
I animai coma categoria hann vergune carateristice qe in jener a i tira fœra de i olter vesser vivents.
A i se distinguen pò anca dei plante, alge e sfòns par la mancanza de parets cellullare.
A g’é anca una cambra dijestiva interna.
Un studi dol 2020 publicad su Nature ‘l g’ha descovert qe i masse antropogenetiqe (materiai faits de l’òm) a i vann sura a tuta la biomassa dei vesser vivent in su la terra, com la plastica in per lé qe la sorpassa la massa de tuts i animai de la mer mis insema.
Nonostant qesti progres ol destin de la civiltaa umana remagn ligad fes a i cambiaments dol ambient.
A i vesser uman i han contribuid a ‘l estinzion de tante plante e animai, con circa 1 miion de spes menaçade de estinguis ind una dexena de agn.
Çò ‘l distors ol mercad dei preze dei resurse naturalle e a ‘l medem temp a ‘l mena a un impovriment ind i nosts asset naturai
A ‘I govern a i gh’an minga prevenud qeste esternallitaa economiqe
Vergune ativitaa, come la caça e la pesca, a i henn drovade coma passatemp e coma sotentament sovenz da diferente persone
Ol fait qe la natura la sie staita rafigurada e cellebrada de inçi tanta art, fotografia, poesia e da la leteratura ‘l fa veder la possanza con qe i personne i assocen la natura e la belleza.
La natura, pò anc qella salvaja, a’l é stait un important sujet de tante epoqe de la storia.
Ancisseben i marveie naturalle i sien cellebrade ind ei Salm e ind ol Liber de Jobe, i rapresentazion de la natura salvaja ind ella art i henn divenude plu prevalents ind ol 1800, sora de tut ind ei ovre dol moviment romantic.
"Par qella rexon qe la sienza plu fondamentalla ‘l é in jener ritegnuda qela “fisica” e il sœ nòm ‘l se pœ ancamò ricognosser ind ol sens qe ‘l é ‘l ""studi de la natura""."
I ellements qe ‘l se pœ vedr dol univers a’l se cres essa qe i se sien nomà 4.9 de la massa totala.
La manera de far dei materiai e de l’energia a tras dol univers oservable ‘l somea qe ‘l vage dre a dei regoi fisic ben definits.
A’l g’é minga un confin concret intra la atmosfera de la Terra e ‘l spazi, parqè ‘l atmosfera gradualment la sa atenua cond ol creser de la volteza.
A g’é pò a gas, plasma e polvra e picene comete.
Anc’isseben la Tera ‘l sie ‘l sol planeta ind ol sitema sollar qe ‘l se sa qe ‘l g’ha veta, evidenze i sujeris qe ind un passat lontan ol planeta Mart ‘l g’hive dei còrp de aiva in su la superfis.
Se la veta la esist dolbon in su Marte, a ‘l é probablement de sota de la Tera indove i liquid a i pœ esiter ancamò.
L'osservaziun l’è l’acquisiziun atif de informaziun de una funt primaria.
L’üs de la misuraziun sviluppà per cunsentir la registraziun e el cunfront de osservaziun fatt en di temp e di sit diferent, da part de diferent persun.
In de la misuraziun se cuntà el nümer de ünità standard che l’è istess a l’osservaziun.
Sun stà sviluppà strüment scientifich per vùttar i capacità de osservaziun del òmm, cuma balanzi, orelògg, telescopi, miscoscopi, termometer, fotocamer e registrador, e se tradusen anca en di event de furma percepibil che sun minga osservabil cunt i sens, cuma colorant indicadür, voltmeter, spettrometer, termocamer, oscilloscopi, interferometer, cuntador geiger e ricevidur radio.
Par esempi, de solet l’è minga pusibel cuntrular la presiun del aria en un pneumatich de una macchina senza fär sortir part del aria, mudificand inscì la presiun.
Par esempi, in del paradoss di gemei un gemel fà un viacc visin a la velocitò de la lüs e turna a cà püsee giuvin del gemel che l’è restà a cà.
“Meccanich quantistich: in de la meccanich quantistich, che se interesa del cumpurtament di uget parècc piscinin, l’è minga pusibel osservar un sistèm senza cambiar el sistèm e “l’osservadur” g’ha de vèss cunsiderà part del sistèm osservà.”
La percezion del òmm g’he travers de un cumpless, involontario process de astrazion, induè di detai di dat sensorial che sun drée a rivà sun notà e recurdà, el rest l’è desmentegà.
“Dopu, quand i event sun recordà, i büs de memoria pœden anca vèss culmà di dat “posibel” che la ment crea per adattas al mudel; chestu l’è ciamà memoria recostrütiva”.
En psicologia, chest l’è ciamà bias de cunferma.
Par esempi, pensen che un osservadur véd un genitur che picca su fiœul; e donc pœu osservar che chesta aziun l’è bon o catif.
"La ricerca ‘l é ""un mister creativ e sistematic fait par aumentar i cognossenze""."
Par verificar la validitaa de struments, procedur o esperiments, la ricerca la pœ replicare elements de progets precedents o dol proget ind ol sœ insiem.
Qest materiall ‘l g’ha un caratter di orijin primaria.
Ind ol lavorar sperimentall, a’l ciapa dent de sollit la osservazion direta o indireta de i sojets ricercads, par esemple ind ol laboratori o in su ‘l camp, documents, i metodoloje, resultats e conclusion de un esperiment o de un insamble de esperiments, o ‘l da una nœva interpretazion de resultats precedents
Ol nivell de orijinalitaa de la ricerca ‘l è intra criter principai par articoi qe i g’han de vesser publicads in jornai academic e de solit stabilid cond ei mezz de peer review.
Qesta ricerca la da informazion scientifiqe e teorie par la spiegazione de la natura e dei proprietaa dol mónd.
La ricerca scientifica la pœ vesser suddivisa in diverse classificazion a segonda dei dissipline accademiqe e aplicate.
I studios de sienze umane de sollit a i cirqen minga la resposta coreta e definitiva a una domanda, mò impé a i esploren i qestion e i detai qe la incercien.
I storic a i hann drovad sortive primarie e olter evidenze par intrequerir la question in manera sistematica e par pœ pœdir scriver stórje in forma de resocunts dol passad.
La ricerca la g’harà de vesser justificata jontand insema la sœ importanza a i conoscenze qe i g’é jemò in su argoment.
In jener, un ipotesis la ven drovada par far prevision qe i pœden vesser testade in manera sperimentalla e insema vardar ol risultad final de un esperiment.
Qest linguaj acurat ol ven drovad parqè i ricercador a i recognossen qe anca ipotesis alternative i pœssen vesser coerents cond i osservazion.
Siend qe l'acurateza dol osservazion meiora cond ol temp, l'ipotesis pœdaria dar plu una prevision acurada.
"La ricerca artistica ‘l é staita definida de la Scœla de danza e dol Circ (Dans och Cirkushögskolan, DOCH), de Stocolma ind ella manera qe la ven: ""La ricerca artistica ‘l é intreqerir e testar con ‘l obietiv de aquisir una conosenza ind ei nòsse dissipline artistiqe".
La ricerca artistica la punta a meiorar la conosenza e la comprension cond ella presentazion dei arts.
"Segond ‘l artist Hakan Topal, ind ella ricerca artistica, ""fors plussé qe in oltre dissipline, l'intuizion ‘l é utillizata coma metod par identificar una ampla gama de modalitaa de produzion nœve e qe am speceria minga""."
La ricerca dol basament la poderia vir-g dent, par esemple, la ricerca geografica o procedurala.
La revisione de la leteratura identifica difets o mancanze ind ella ricerca precedent e la da justificazion par ol studi.
La domanda de la ricerca la pœ vesser parallella a la ipotesis
A i ricercador pœ i anallizen e a i interpreten i dats cond una varietaa de metod statistic e i g’a dann dent in qel qe ‘l é cognossud coma ricerca empirica.
"Anciseben vergun ricercador a domanda un metod oppost: tecar cond articollar i scoperte e pœ discuter su qei lavor qe, par despò passar a la identificazion de un problema de ricerca qe ‘l ven fœra ind ei resultats e ind ela letaratura sientifica."
La ricerca quallitativa ‘l é sovenz drovada coma un metod de ricerca esplorativa coma basament par una ipotesis de ricerca quantitativa qe g’é ven dre.
La ricerca quantitativa a’l é ligada cond elle posizion fillosofiqe e ideollogiqe dol positivism.
La ricerca quantitativa la riguarda la verifica de ipotesis qe i ruven da la teoria o da la capacitaa de stimar la dimension de un fenomen de interes.
Se ‘l intenzion l’é qella de far una generallizazion de partecipants de la ricerca a una popollazion plu granda, ol ricercador utillizerà il campionament probabilistic par cerner i partecipants.
A i dats segondare a i henn dats qe i esisten jemò, coma dats dei census, qe i pœden vesser redrovads par la ricerca.
Qell metod qe ‘l g’ha benefis qe utillizar nomà un metod pœ minga dar.
La ricerca minga empirica l’é minga un'alternativa assolluta a la ricerca empirica perqè i pœden vesser utilizzats duna par renforzar un apròcc de ricerca.
La jestion de l'etica de la ricerca l’é diversa de pais a pais e ‘l g’é minga un apròcc acetad de tuts su coma afrontar-la.
In manera indipendent dol apròcc, l’aplicazion de la teoria etica a specific argoments controvers a’l é nòta coma etica aplicada e l’etica de la ricerca pœ vesser vista coma una forma de etica aplicada, siend qe l’etica teorica ‘l è aplicada in situazion de ricerca realle.
L'etica de la ricerca ‘l é plu desvellopada coma concet de ricerca medica, ‘l esemple plu ciar de Cod ‘l é la Diqiarazion de Helsinki dol 1964.
La meta-ricerca la riguarda ‘l rillevament de pregiudiz, difets metodologic e de olter fall e inefiçenze.
I studios minga cognossuds a g’han de afrontar l'esclusion e dol linguism ind ella ricerca e ind ella publicazione academica.
Par la politica comparada, i pais ocidentai a i henn tròp representads ind ei studi in su nomà un pais, in particolar l’ Europa occidentala, ol Canada, l’Austraia e la Nœva Zellanda.
I studi cond un ambit strecc pœden risultar ind una mancanza de possibilità de jenraliza-i, a’l saria a dir qe i risultads a i pœdarian vesser minga aplicads a oltre popollazion o rejon.
De sollit, ol proces de peer review ‘l ciapa dent esperts dol medem setor qe i vegnen consultads de i redator par dar una revision de i lavorar academic produxids de un lor collega de una prospetiva imparzialla; qest proces de peer review de sollit a’l ven fait en manera gratuida.
Par esemple, la plu parta dei comunitaa indigene i cres qe podir vir-ga informazion qe i henn dol grup i g’harian de vesser determinade de la rellazion.
Ol sistema ‘l cambia tant de setor a setor e ‘l mœda sempre, ancisseben sovens in manera lenta.
Qeste forme de ricerca pœden vesser trovade ind ei database fait in manera esplicita par tesis e dissertazion.
I tipolojie d pubblicazion qe i ven considerade contributs de cognoscenza o de ricerca a i mœden fes intra i ambits, de la stampa a ‘l format elletronic.
A i modei de business a i henn divers ind ol ambient elettronic.
Tants ricercador senior (coma i capigrup) a i passen una parta significativa dol lor temp a domandar sovenzion par fond de ricerca.
El metud scientifich l’è el metud empirich de acquisiziun del savè che g’ha caraterizà el svilupp de la scienza almen del XVII secul (cun impurtant praticant en secul pasà).
Sun di principi del metud scientifich, perché distint de una seri definitif de pasagg aplicabil a tüt i impres scientifich.
Un ipotès l’è una congetüra, basà sül savè ottegnü cercand i ripost a la dumanda.
Però, che sun difficoltà en una dichiaraziun de metud stereotipà.
“El termin “metud scientifich” l’è nassuu in del XIX secul, quand l’era drée a verificas un impurtant svilupp istituzional de la scienza e di terminologì che stabilivan di ciar cunfin intra scienza e non scienza, cuma “scienzià” e “pseudoscienza”, si stava verificando un significativo sviluppo istituzionale della scienza e terminologie che stabilivano confini chiari tra scienza e non scienza, come sun cumpars “scienziato” e “pseudoscienza”.”
Gauch 2003 e Tow 2010 sun minga d’acord cyb l’afermaziub de Feyerabend; i resoludur di prublemi e i ricercadur g’han de vèss atent cun luur risurs durant luur indagin.
I filosof Robert Nola e Howard Sankey, en luur liber del 2007 Theories of Scientific Method, g’han dit che i dibattit sul metud scientifich continuan e g’han afermà che Feyerabend, nonostant el titul de Against Method, g’ha acettà di regul de metud e g’ha tentà de giustificar quei regul cunt un metodologì meta.
L’element semper present in del metud scientifich l’è l’empirism.
El metud scientifich cuntrasta i affermaziun che disen che la rivelaziun, el dogma politich e religius, i appei a la tradiziun, i credenz comun, el buon sens o i teurì diffus incœu rapresentan l’ünich mezz pusibel per dimustrar la verità.
Dal XVI secul e dopu, i esperiment sun stà sustegnü de Francis Bacon e eseguì de Giambattista della Porta, Johannes Kepler e Galileo Galilei.
Cuma en olter aree de indagen, la scienza (travers del metud scientifich) pœu basas sül savè precedent e sviluppar in del temp una cumprensiun püsee sofisticà di sò argument de stüdi.
“Chestu mudel pœu vèss cunsiderà a la bas de la rivoluziun scientifica.”
Una congetüra podaria vèss che un nœuf farmach cüra la malatia en di persun en chela populaziun, cuma en una sperimentaziun clinich del farmach.
Chesti previsiun sun aspettatif per i resultà di test.
La differenz intra atesa e real la dis chel ipotès spiega meji i dat che resultan del esperiment.
A segond de la dificultà del esperiment, podaria vèss necesaria un iteraziun del prucess per cattà sü di prœuf suffisent per rispund a la dumanda cun sicureza o per costruir olter rispost a dumandi parècc specifich, per rispund a una singula dumanda püsee ampia.
“I mudei de diffraziun di ragg X del DNA de Florence Bell en sò tesi de duturà (1939) l’eran simil (anca se minga bon cuma) “foto 51”, ma chesta ricerca l’è stada intarumpida di event de la segonda guerra mundial.”
“Giügn 1952 - Watson l’era reussì a ottegnir imagin a ragg X de TMV che mustravan un mudel de difraziun coerent cun la transfurmaziun de un elica.:”
Chesta previsiun l’era un costrutt matemategh, cumpletament indipendent del prublema biologich en questiun.
“El DNA l’è minga un elica.”
Par esempi, el numer de fil de la spina dursal del elica (Crick pensava a 2 fili, ma visäva Watson de cuntrulär en mod püsee critich), la posiziun di copi de bas (denter de la spina dursal o fœura de la spina dorsal), ecc.
“Ma Wilkins acetta de fär sultant dopu la partenza de Franklin.:”
Lù e Crick g’han donc produtt luur mudel, duperan chesti informaziun insema ai informaziun precedentement famus sü la composiziun del DNA, en particular i regul de Chargaff sü l’acopiament de bas.:
Per resultà impurtant o surprendent, anca olter scienzià pœden cercà de copiae i resultà per luur stess, soratüt se quei resultà sares impurtant per el propri mesté.
La revisiun intra pari certifica no se i resultà sun giüst, ma sultant che, segond el revisur, i esperiment stess l’eran valid (sü la bas de la descriziun dada da part del sperimentadur).
Chesti element metodologich e l’organizaziun di procedür tenden a vèss püsee carateristich di scienzi sperimentai che di scienzi sociai.
“I element cità de sura sun despess insegnà in del sistema educatif cuma “el metud scientifich”.”
Par esempi, quand Einstein g’ha sviluppà i Teurì de la Relatività Special e General, g’ha minga negà o descartà i Princip de Newton.
El insema sistematich e atent di misuraziun o cuntegg di quantità rilevant l’è despess la diferenza fundamental intra i pseudoscienzi, cuma l’alchimia, e la scienza, cuma la chimich o la biologia.
I incertezz pœden vèss calculà anca cunsiderand i incertezz di singul grandezz sottastant duperà.
“La definiziun operatif de una ròbb se basa despess sul cunfront cunt i standard: la definiziun operatif de “masa” se basa a la fin sul üs de un manufatt, cuma un particular chilogramm de platino-iridio cunservà en un laboratori en Francia.”
I quantità scientifich sun despess caraterizà di luur unità de mesura che pœden vèss dopu descritt en termin de unità fisich cunvenziunai quand comunican l’oper.
G’he sun voruu mil an de misuraziun, de part de astronomi caldei, indian, persian, grecch, arab e europei, per registrar cumpletament el muviment del planeta Terra.
La diferenza osservada per la precesiun de Mercurio intra la teuria newtoniana e l'osservaziun l’è stada una di ròbb che l’è vegnuuda en ment a Albert Einstein cuma posibel test inizial de sò teurì de la relatività general.
I scienzià sun liber de duperar qual-sa-vöör risurs che g’han, la propri creatività, idee di olter camp, ragiunament indutif, inferenza bayesiana e d’olter, per imaginar pusibel spiegaziun per un fenomen en stüdi.
I scienzià duperan despess chesti termin per riferiss a una teuria che segue i fatt famus ma l’è anca relativament facil da gestir.
L’è fundamental che l’esit del test de chesta previsiun l’è incœu minga cognusü.
Se i previsiun sun minga acesibel dal oservaziun o dal esperienza, l’ipotès l’è minga verificabil e donc la resta en chela mesüra minga scientifica en sens strècc.
El cumpurtava che el mudel de difraziun di ragg X del DNA sares stà “a furma de x”.
Quai volt i esperiment sun fatt en mod minga giüst e sun minga ben prugetà rispett a un esperiment crucial.
Chesta tecnich dupera el cuntrast intra plü campiun, o osservaziun, o populaziun, en di cundiziun diferent, per vardar cossa cambia o cossa resta istess.
L’analìs faturial l’è una tecnich per descuvrir el fatur impurtant en un efet.
Anca ciapär un reoplan de New York a Paris l’è un esperiment che mett a la prœuva i ipotès aerodinamich duperà per la costruziun del reoplan.
Franklin g’ha truvà subet i difett che interesavan el contenüu del aqua.
El catif svilupp de un ipotès interessant pœu purtà un scienzià a ridefinir l’argument en consideraziun.
Olter scienzià pœden cumencià la propria ricerca e entrà denter del pruces en qual-sa-vöör mument.
Fundamentalment, i resultà sperimentai e teorech g’han de vèss reprodott de olter denter de la comunità scientifica.
Se l’è püsee bon una spiegaziun per fär previsiun, püsee despess pœu vèss ütil e püsee l’è püsee probabil che continua a spiegar un corp de prœuf meji de sò alternatif.
I mudei scientifich varian in de la mesüra cuma sun stà testà sperimentalment e per quant temp, e in de la luur accetaziun denter de la comunità scientifich.
Se l’è stata truvada chesta evidenz, pœu vèss propost una nœuva teuria, o (püsee facilment) se descuvre che i modifich a la teuria vègia sun sufisent per spiegà la nœuva evidenz.
Par esempi, i legg de Newton spiegavan en mod parfet mill an de osservaziun scientifich di planet.
Cuma i noœuf teurì podarian vèss püsee cumplet de quei che g’han precedü, e donc vèss en grà de spiegar ròbb en plü di quei precedent, i teurì sucesif podarian vèss en grà de sudisfar un standard püsee volt spiegand un corp püsee grand de osservaziun rispett ai luur precedesür.
“Qunad che el s’è furmà un sistèm de pensé struturalment cumplet e sarà, cumpost de tanti detai e relaziun, offr un relaziun duradüra a tüt chel che el cuntradis”.”
I sò succesür pœden brillar me tenden a vèss mumentani.
“El metud del a priori, che fà indär in avant el confurmism en mod menu brutal ma fà indär in avant i opiniun cuma quaicos de simil ai güst, che nassen en cunversaziun e en i cunfrunt di pruspetif en termin de “chel che l’è gradevul a la rason”.”
Chesta l’è una destinaziun tant luntan, o visin, quant la verità stess per ti o per mi o per la dat comunità finida.
Dal rapiment, Peirce fa una diferenza intra l’induziun e la deduziun, sü la bas di prœuf, la proporziun de verità in del ipotès.
Parècc despess, anca una ment preparada indovina minga.
“Peirce, Charles S. (1902), dumanda Carnegie, varda MS L75.329330, dal Draft D de Memoir 27: “Donca, descuvrir l’è semplicement acelerar un event che se sares verificà prima o dopu, se g’eren minga turbà per la descuverta”.
“Donca, el cumpurtament del rapiment, che l’è de solet una questiun de euretica e l’è la prima questiun de euretica, g’ha de vèss regulada de consideraziun economich.”
L'ipotès, vist che l’è minga següra, g’ha de avegh implicaziun prategh che portan almen a di test mentai e, in de la scienza, se presta a di test scientifich.
“Einstein, Albert (1936, 1956) Se pœut dì “l’eterno mistero l’è la sò cumprensibilità”.”
Chesti presupost del natüralism metodologich furman una bas induè fundar la scienza.
I sò osservaziun sü la prategh scientifich sunt esenzialment sociologech e parlan no de cuma la scienza l’è e la pœu vèss praticada en olter temp e en olter cültür.
“Derva el capitul 1 cunt una discusiun süi corp del Golgi e luur refud inizial cuma artefatt de la tecnich de culuraziun, e una discusiun sü Brahe e Keplero che osservan l’alba e vardan un’alba “diferent” nonostant el stess fenomen fisiologich.”
Donc, el dis che per qual-sa-vöör metud o norma specifich de la scienza, se pœu truvar un episodi storegh induè la sò violaziun g’ha contribuì al prugress de la scienza.
I stess critich postmodern de la scienza sun stà uget de intens contruversi.
I mudei, en scienzi e en matemategh, g’han de vèss internament coerent e duvarian anca vèss falsificabil (capas de negar).
Par esempi, el cuncett tecnich de temp l’è nassuu de la scienza e l’atempuralità l’era un segn distintif de un argument matemategh.
L’articul de Eugene Wigner, The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences, l’è una storia famusa de la questiun de un fisich vincidur del premi Nobel.
En Proofs and Refutations, Lakatos g’ha furnì diferent regul de bas per truvar prœuf e cuntraesempi ai congetur.
Chestu podaria spiegar perché i scienzià inscì despess disen de vèss stà fortunà.
Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.
“Chestu l’è chel che Nassim Nicholas Taleb ciama “Anti-fragilità”; menter olter sistèmi de indagin sun fragil devant del error del òmm, ai pregiudizi del òmm e a al cas, el metud scientifich l’è plü che resistent o düür: en realtà g’he purta vantagg de tal casualidà en tanti mod (l’è anti-fragil).”
Chesti resultà minga specià purtan i ricercadur a cercar de curegg chel che pensan che l’è un errur en luur metud.
Un teurì scientifich l’è una spiegaziun de un aspett del mund natüral e del univers che l’è stà parècc volti testà e verificà segond el metud scientifich, duperand protocoi acetà de osservaziun, misuraziun e valutaziun di resultà.
I teurì scientifich cunsolidà g’han resistì a un cuntrol strècc e rapresentan el savè scientifich.
“Stephen Jay Gould g’ha scrivü che “...fatt e teurì sun ròbb diferent, minga gradin en una gerarchia de cressent certeza”.
El significà del termin teuria scientifich (despess cuntrat cun teuria per vèss püsee comud) duperà en di disciplin scientifich l’è tant diferent del üs comun vernacular de la teuria.
En la lengua de tüt i dì, la teuria pœu purtar una spiegaziun che rapresenta un’ipotès minga fundada e specülativa, menter in de la scienza descrif una spiegaziun che l’è stada pruvada e l’è acetada cuma valid.
Di teurì sunt iscì cunsolidà che l’è improbabil che seran mai modificià radicalment (par esempi, teurì scientifich cuma l’evoluziun, la teuria eliocentrich, la teuria cellular, la teuria de la tettonich a zoll, la teuria di germi di maladì, ecc.).
I teurì scientifich sun verificabil e fan di previsiun falsificabil.
La carateristich distintif de tüt el savè scientifich, anca i teurì, l’è la capacità de fär previsiun falsificabil o verificabil.
L’è ben suportà de tanti filun de prœuf indipendent, piuttòst che de un ünich fundament.
“La teurì del evoluziun biologich l’è püsee de “sultant una teuria”.”
Chestu dà i prœuf a favur o cuntra l’ipotès.
Chestu pœu dumandar tanti an, perché pœu vèss dificil o cumplicà cattar sü di prœuf sufisent.
La forza del evidenza l’è valutada de la comunità scientifich e i esperiment püsee impurtant sun replicà de plü grandi grupp indipendent.
En chimich, g’he sun tanti teurì acido-bas che dan spiegaziun parècc divergent de la natüra sottastand di cumpost acid e basich, ma sun parècc ütil per preveder luur cumpurtament chimich.
L’accetaziun de una teuria la dumanda no che tüt i sò principai previsiun sun verificà, se l’è giamò suportada di prœuf assée fort.
I soluziun pœden dumandà modifich minur o impurtant a la teuria, o nissun se truva una spiegaziun asséè bon denter de la strütüra esistent de la teuria.
Se i modifich a la teuria o olter spiegaziun paren minga assée per spiegar i nœuf resultà, podaris vèss necesari una nœuva teuria.
Chest perché l’è ancamò la spiegaziun disponibil püsee bona per tanti olter fenomeni, cuma verificà del sò podè preditif en di olter cuntest.
Dopu i modifich, la teuria acetada la spiegarà püsee de fenomen e g’havarà un magiur podè preditif (en cas cuntrari, i modifich saresen minga adutà); chesta nœuva spiegaziun sarà donc averta a d’olter sostituziun o modifich.
Par esempi, l’eletricità e el magnetism sunt incœu famus per vèss dü aspet del stess fenomen, denominà eletromagnetism.
L’è stà sistemà de la descuverta de la fusiun nuclear, la funt d’energia del Sul püsee impurtant.
Minga cunsiderand l’eter luminifer denter de la relatività special, Einstein g’ha dì che la dilataziun del temp e la contraziun de la luungheza mesurà en un uget en moto relatif sunt inerziai, cioè l’uget mustra una velocità custant, che l’è velocità cun direziun, quand l’è mesürada dal sò osservadur.
Einstein g’ha cercà de generalizar el principi de invarianza a tüt i sistèmi de riferiment, inzerziai o acelerà.
“Anca l’energia senza masa esercita un muviment gravitaziunal süi uget locai “curvand” la “superfis” geometrich del spazi-temp 4D”.
Però, i legg scientifich sun di stori descritif de cuma la natüra se cumporta en di determinà condiziun.
Un malintes comun l’è che i teurì scientifich sun di idee rudimentai che a la fin se trasfurmeran en legg scientich quand seran stà accümulà assée dat e prœuf.
I teurì e i legg podarian vèss putenzialment falsificà di prœuf cumpensatif.
La logich del prim orden l’è un esempi de lenguagg furmal.
I fenomen spiegà di teurì, se pudevan no vèss osservà diretament di sens (par esempi atomi e onde radio), l’eran tratà cuma di cuncett teoregh.
“La fras “la visiun ricevuuda di teurì” l’è duperada per descrif chestu aprocc”.
Se pœu duperà el lenguagg per descrif un mudel; però, la teuria l’è el mudel (o un insèma de mudei simil) e minga la descriziun del mudel.
I parameter del mudel, par esempi la legg de gravitaziun de Newton, determinan cuma i posiziun e i velocità cambian in del temp.
“La parolla “semantica” se riferiss al mod induè un mudel rapresenta el mund real”.
“La prategh ingegneristich la fà una distinziun intra “mudei matemategh” e “mudei fisich”; el cust de fabricaziun de un mudel fisich pœu vèss tajà al minim creand prima un mudel matemategh duperand un pachett software per computer, cuma un strüment de prugetaziun asistida de urdinaduur.”
Di ipotès sun necesari per tüt i afermaziun empirich (par esempi l’ipotès che la realtà esist).
Chestu pœu vèss facil cuma osservar che la teuria fà di previsiun precis, che l’è la prœuva che qual-sa-vöör ipotès fada al principi l’è giüsta o quasi giüsta en di condiziun testà.
La teuria fà di previsiun giüst quand l’assunziun l’è valida e la fà no di previsiun giüst quand l’assunziun l’è minga valida.
“L'Oxford English Dictionary (OED) e el Wikizionario online indican sò funt latina cuma assumer (“acetar, ciapär per sé stess, adutar, usurpar”), che l’è una congiunziun de ad- (“in, verso, a” ”) e sumere (ciapär).”
“El termin l’era en principi duperà en di cuntest religius cuma “ciapär en cél”, en particulà “l’acoglienza de la Vergin Maria en cél, cunt un corp preservà de la corruziun”, (1297 d.C.) ma l’era anca duperà per riferiss a “ciapär en associaziun” o “adutär en partnership”.”
I cunfermi duvarian cuntar sultant se sunt el resultà de pronostich ris’ciüs; donc se, minga illuminà de la teuria en questiun, g’he sarem specià un event minga cumpatibil cun la teuria, un event che g’havares negà la teuria.
Una teuria che l’è minga confutabil de nissun event cuncepibil l’è minga scientifich.
Di teurì che se pœden verificar, quand che sun credüu fals, podarian anca vèss sustegnü di luur ammiradur, par esempi fasend post hoc (a pusteriur) quai ipotès o ipotès ausiliaria, o interpretand ancamò la teuria post hoc inscì che g’he minga la negaziun.
“Popper g’ha dì chesti afermaziun disend che el criteri central del status scientifich de una teuria l’è sò “falsificabilità, o negaziun, o verificabilità”.”
“Diferent filosof e storegh de la scienza g’han, però, sostegnü che la definiziun de teuria de Popper cuma insema de afermaziun falsificabil l’è minga giüsta perchè, cuma g’ha sottolineà Philip Kitcher, se prend una visiun popperiana de la “teuria”, i osservaziun de Urano, quand l’è stà descuvert per la prima volta in del 1781, g’havaria “falsificà” la mecanich celest de Newton”.
“Fecondità: “Una grand teuria scientifich, cuma chela de Newton, derva nœuf aree de ricerca...”
En qual-sa-vöör mument, suleva püsee de dumandi de quant en pœut raspondar incœu.
Cuma olter definiziun de teurì, anca chela de Popper, Kitcher dis che una teuria g’ha de avegh di affermaziun che g’han di conseguenz osservatif.
Pœu vèss scrivuu sü la carta cuma un sistèm de regul, e l’è tant püsee vera una teuria tant pœu vèss scopost püsee cumpletament en quei termin.
“I aspett matemategh specifich de la teuria eletromagnetich clasich sun definì “legg del eletromagnetism” rifletand el livel de evidenza corent e riproducibil che i support”.
Un esempi de chest ültim pœu vèss la forza de reaziun a la radiaziun.
Un scienzià l’è una persona che conduss di ricerch scientifich per fär avanzar el savè en un’area de interèss.
Scienzià di an diferent (e prima de luur filosof natürai, matemategh, storegh natürai, teologh natürai, ingegner e olter che g’han contribuì al svilupp de la scienza) g’han avü sit tant diferent in de la società e i norm sociai, i valur etich e anca i virtù epistemich asocià ai scienzià, che speciamos de luur, sun cambià in del temp.
Tanti proto-scienzià del età del òr islamich sun cunsiderà poliedrich, anca per la mancanza de quaicos che curispunt ai modern disciplin scientifch.
I preposiziun rivà cun di mezz sultant logich sun vœui respett a la realtà.
Descartes l’è minga stà sultant un pionier de la geometria analitich, ma g’ha formulà anca una teuria de la mecanich e idee avanzà süi urigin del muviment e de la perceziun di animai.
G’ha dà anca una formulaziun cumplet de la mecanich clasich e g’ha stüdià la lüs e l’otega.
G’ha descuvert che una carga aplicada al miòl spinal de una rana podaria generar spasmi muscolar en tüt el sò corp.
Lazzaro Spallanzani l’è una di figüur püsee influent de la fisiologia sperimental e di scienzi natürai.
Però, g’he no un prucess furmal per determinar chi l’è un scienzià e chi l’è minga un scienzià.
Pooch püsee de la mità di intervistà vureeva cuminciar un lavurà in del mund academich, cun percentuai minur che speravan de lavurar in del indüstria, in del guverno e en di sit senza fin de guadagn.
Demustran una fort curiosità per la realtà.
Di scienzià desideran aplicar i savè scientifich a vantagg de la salud di person, di naziun, del mund, de la natüra o di industri (scienzià acadeich e scienzià industrial).
Chesti includon la cosmologia e la biologia, en particular la biologia molecular e el pruget sül genoma uman.
La cifra includeva el dopu di òmm respett ai dònn.
I fenomen importants includen i esplosion dei supernœve, i luxnade de raj gama, i quasar, i blazar, e i radiazion in sul fond de microonde cosmege.
L’astronomia l’è vœna dei scienze naturai plussee antige.
Ind el passad, l’astronomia la includeva dissipline diferent comè l’astrometria, la navigazion cont i stelle, l’astronomia de osservazion, e la composizion dei lunari.
L’astronomia de osservazion la se ponta sul ciapar i dats dei osservazion dei ojets astronomeg.
Qei duu camp qì se completen vun cont l’olter.
"Segond i definizion precise del dizionari, ""astronomia"" la se riferiss a ""el studi dei ojets e de la materia fœra de l’atmosfera de la Terra e i so proprietaa fisege e qimege,"" per contra ""astrofisega"" la se riferiss a la branca de l’astronomia qe la trata de ""el comportament, i proprietaa fisege, e i process dinameg dei ojets e dei fenomen del ciel""."
Una quai branca, comè l’astrometria, l’è purament astronomia plutost qe anca astrofisega.
De qei osservzion qì, g’è vegnud fœra i prime ideie sui moviments dei pianeta, e s’è esplorad filosofegament la natura del Sol, de la Luna e de la Terra ind l’Univers.
Un prim desvilup particolarment important l’è stait el principi de l’astronomia matematega e scientifega, qe l’è començada intra i Babilones, qe hann metud jo i fontaments dei tradizion astronomege qe s’è desvilupad plussee tard in tante oltre civiltaa.
L’astronomia grega l’è caraterizada del principi del circar una spiegazion razional, fisega, dei fenomen del ciel.
L’Hipparchus l’ha cread anca un catalog complet de 1020 stelle, e la plu part dei costellazion de l’emisfer nord vegnen fœra de l’astronomia grega.
El Georg von Peuerbach (1423-1461) e el Regiomontanus (1436-1476) hann vutad a render el progress astronomeg util a’l desvilup del modell eliocentreg del Copernic un quai dexeni plussee tard.
Ind el 964 la Galassia de Andromeda, la galassia plussee granda ind el Grup Local, l’è staita descrivuda de l’astronom Musulman e Persian Abd al-Rahman al-Sufi ind el so liber sui stelle fisse.
I astronom ind qei temp là hann introdot tants nom arab drovads adess per i singole stelle.
El scritor storeg Mahmud Kati de Songhai l’ha documentad una piœva de meteorits ind el mes de Avost 1583.
El Kepler l’è stait el prim a idear un sistema qe al descriveva perfetament i detai del moviment dei pianeta in jir a’l Sol.
L’astronom ingles John Flamsteed l’ha catalogad plussee de 3000 stelle. Dei catalog de stelle plussee grands inn staits faits del Nicolas Louis de Lacaille.
Quell lavor qì l’è stait tirad anc’mò plussee fin del Joseph-Louis Lagrange e del Pierre Simon Laplace, insì de permeter qe i masse dei pianeta e dei lune i fudessen stimade in su la bas dei so perturbazion.
G’è stait provad qe i stelle inn compagn del Sol de la Terra, ma cont una grand variazion de temperadure, masse e mesure.
L’astronomia teoretega l‘ha portad a speculazion in su l’esistenza de ojets comè i bux neger e i stelle de neutron, qe inn staits drovads per spiegar dei fenomen osservads comè i quasar, pulsar, blazar e galassie radio.
L’astronomia de osservazion la pœ vesser categorizada a segonda de la rejon corrispondenta del spetri eletromagneteg sora la qual se fa i osservazion.
Ancaben qe dei onde radio inn emetude diretament dei ojets astronomeg, un prodot de l’emission termega, la major part de l’emission radio qe la se osserva l’è el resultad de la radiazion de sincrotron, qe la vegn fœra quand qe i eletron jiren intorna ai camp magneteg.
I osservazion del telescopi Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) inn staite particolarment eficax a far veder un monton de proto-stelle galatege e i so amass de stelle ospid.
I figure dei osservazion in orijin eren dissegnade a man.
L’astronomia a l’ultraviolet l’è plussee indicada a’l studi de la radiazion termega e ai linie dei emission spetrai dei stelle blœ calde (stelle OB) qe inn ciare a fort ind qella banda d’onda qì.
I raj gama pœden vesser osservads diretament dei satellits comè el Compton Gamma Ray Observatory o de telescopi specializads ciamads telescopi Cherenkov atmosfereg.
L’astronomia dei onde gravitazionai l’è una branca emerjenta de l’astronomia qe la drœv dei rilevador de onde gravitazionai per far su dei dats de osservazion in sui ojets lontan de massa granda.
Storegament, la cognossenza precisa de la posizion del Sol, de la Luna, dei pianeta e dei stelle l’è staita essenzial per la navigazion cont i stelle (drovar i ojets del ciel per guidar la navigazion) e per la composizion dei lunari.
La misurazion del parallax stellar dei stelle vixine la da una bas fondamental per la scala de la distanza cosmega qe la se droœv per misurar i dimension de l’univers.
I modei analiteg de un process inn mei per dar una vision plussee jeneral del cœr de quell qe suced.
L’osservazion de un fenomen prevedud de un modell la permet ai astronom de catar fœra intra divers modei alternativ o in contrast qell plussee bon de descriver i fenomen.
Ind un quai cas, una grand quantitaa de dats inconsistents pœden portar ind el temp a l’abandon total de un modell.
Del moment qe l’astrofisega l’è una materia stra-granda, i astrofiseg tipegament drœven tante dissipline de la fisega, cont denter la mecanega, l’eletromagnetism, la mecanega statistega, la termodinamega, la mecanega quantistega, la relativitaa, la fisega nuclear e dei particelle e la fisega atomega e molecolar.
"La parolla ""astroqimega"" la pœ vesser aplicada tant a’l Sistema Solar comè a’l medium interstellar."
La parolla esobiolojia l’è simil.
I osservazion de la strutura de larga estension de l’univers, una branca cognossuda comè cosmolojia fisega, hann fornid una comprension profonda de la formazion e evoluzion de l’univers.
Una strutura jerarqega de la materia l’ha tacad a formar-s de variazion picinine ind la densitaa de massa del spazi.
I agregazion gravitazionai s’inn traits insema in filaments, lassand dei spazi vœids ind i bux.
Varie branqe de la fisega inn fondamentai per studiar l’univers.
A la fin, quest ultim a l’è important per la comprension de la strutura a larga scala de l’univers.
Comè sujeriss el nom, una galassia ellitega la g’ha la forma de la sezion de un’elliss.
I galassie ellitege se trœven de solit ind el center dei grup de galassie, e pœden vesser staite formade de la union de galassie grande.
I galassie a spiral inn tipegament circondade de un cercion de stelle plussee vegie.
Pressapoc un quart de tute i galassie inn iregolar, e i forme particolar de qei galassie qì pœden vesser el resultad de l’interazion gravitazional.
Una radiogalassia l’è una galassia ativa qe l’è luxenta a fort ind la banda radio del spetri, e la sbat fœra dei piume o dei buts stra-grands de gas.
La strutura de larga scala de l’univers l’è representada de grup e amass de galassie.
Ind el center de la Via Latea g’è el nucli, un s’gionfament a forma de stanga, cont in mez quell qe se cred qe al sia un bux neger jigant.
El disc l’è circondad de un cercion sferoid de stelle plussee vegie, de segonda popolazion, e anca de concentrazion relativament spesse de stelle cognossude comè amass globular.
Quests qì principien comè un nucli pre-stellar compat o nebule scure, qe se concentren e se intortien su (in volum stabilids de la longeza de Jeans) a formar dei protostelle compate.
Qei grup qì poc a la vœlta se spantegen intorna, e i stelle se jonten a la popolazion de la Via Latea.
7–18 La formazion dei stelle la se realiza ind i rejon piene de polver e gas, ciamade nivole molecular jigant.
Asquas tuts i elements plussee grev de l’idrojen e de l’eli inn staits creads dent ind el nucli dei stelle.
Cont el temp, qell carburant a idrojen qì al se trasforma totalment ind eli, e la stella la cominça la soa evoluzion.
L’espulsion dei strats esterna la forma una nivola planetaria.
Qesta qì l’è una oscillazion de 11 ann ind el numer de smagie solar.
El Sol l’ha anca traversad dei cambiaments periodeg de luxenteza qe pœden haver-g un efet important in su la Terra.
De sora qell strat qì g’è una rejon sutila ciamada cromosfera.
De sora del nucli g’è la zona de radiazion, indovè el plasma al trasmet el fluss de enerjia cont la radiazion.
Un vent solar de particelle de plasma al vegn fœra del Sol in continuazion, fina a qe, a’l limet plussee de fœra del Sistema Solar, al riva a l’eliopausa.
I pianeta s’inn formads qe l’è 4,6 million de ann ind el disc protoplanetari qe al cerciava el prim Sol.
I pianeta hann segutad a scovar via, o sbat fœra, la materia vanzada ind un period de bombardament fort, demostrad dei tants crater de impat in su la Luna.
Qell process qì al pœ formar un nucli de prea o de metall, cerciad de un mantell e de una crosta esterna.
Dei pianeta e dei lune fann su assee calor de portar a dei process jeolojeg comè el volcanism e la tetonega.
L’astrostatistega l’è l’aplicazion de la statistega a l’astrofisega per l’analisi de una grand quantitaa de dats de osservazion astrofisega.
La cosmoqimega l’è el studi dei elements qimeg qe se trœv ind el Sistema Solar, compres l’orijin dei elements e i variazion ind i proporzion dei isotop.
I club de astronomia se trœven ind tut el mond e tants g’hann dei programa per vutar i so member a meter su e completar dei programa de osservazion, compres quei per osservar tuts i ojets ind i catalog dei ponts de interess ind el ciel de noit del Messier (110 ojets) e del Herschel (400 ojets).
La plu part dei diletants lavoren a longeze d’onda visibel, ma una minoranza picinina la se cimenta cont longeze d’onda fœra del spetri visibel.
Un poo de astronom diletants drœven dei telescopi faits in cà o drœven dei radiotelescopi qe in orijin eren faits su per la ricerca astronomega ma qe adess inn a disposizion dei diletants (per esempi el Telescopi Un-Mei).
Dei resposte a qei domande qì pœden haver-g besogn de la costruzion de struments nœv su la terra e ind el spazi, e magare dei desvilup nœv ind la fisega teoretega e sperimental.
G’è besogn de una comprension plussee profonda de la formazion dei stelle e dei pianeta.
Se l’è insì, qual è-la la spiegazion del paradoss del Fermi ?
Qual è-la la natura de la materia scura e de l’enerjia scura ?
Comè qe s’inn formade i galassie ?
L’astrobiologia, prima famusa cuma esobiologia, l’è un camp scientifich interdisciplinar che stüdia i urigin, l’evoluziun precoce, la distribuziun e el futur de la vida del ünivers.
L’urigen e la prima evoluziun de la vida l’è una part inseparabil de la disciplina del astrobiologia.
La biochimich podaria vèss cuminciada pooch dopu el Big Bang, 13,8 miliard de an fa, durant un epoca abitual induè l’Univers g’haveva sultant 10-17 miliun de an.
Però, la Terra l’è l’ünich post in del ünivers che i òmm cugnosen per ospitar la vida.
El termin esobiologia l’è stà conià dal biologh molecular e vincidur del premi Nobel Joshua Lederberg.
“El termin xenobiologia l’è incœu duperà en un sens püsee specializà, per significar “biologia basada sü una chimich furestera”, de urigen extraterrester e terrester (pusibilment sintentich).”
Anca se una volta cunsiderada fœura de la current principal del indagen scientifich, l’astrobiologia l’è diventada un camp de stüdi furmalizà.
In del 1959, la NASA g’ha finanzià el sò prim pruget de esobiologia e in del 1960 la NASA g’ha fundà un prugrama de esobiologia, che incœu l’è un di quater element principai del atual prugrama de astrobiologia de la NASA.
I prugress en i camp del astrobiologia, del astronomia osservativa e de la descuverta di grandi varietà de estremofili cunt una straordinaria capacità de prusperar en i sit püsee dificil de la Terra, g’han purtà a ipotizar che la vida pœu prusperar sü tanti di corp extraterrester in del univers.
I missiun specificament prugetà per cercar la vida atual sü Marte l’eran el prugrama Viking e i sund Beagle 2.
A la fin del 2008, el lander Phoenix g’ha sundà l’ambient per l’abitabilità planetaria pasada e present de la vida microbiotich sü Marte e g’ha stüdià la stòria del aqua sül pianeta.
In del november 2011, la NASA g’ha lancià la misiun Mars Science Laboratory a burd del rover Curiosity, che l’è aterà in del crater Gale sü Marte en agost 2012.
Un l’è el presuppost infurmà che la magiur part di furmi de vida en la noster galasia l’è basada sü la chimich del carbonio, inscì cuma tüt i furmi de vida sü la Terra.
El fatt che i atom de carboni se legan facilment a olter atom de carboni permett la costruziun di molecul luungh e cumpless.
Una terz ipotès l’è cuncentrass süi pianet en orbita inturn ai stèll simil al Sul per aumentar la probabilità de abitabilità planetaria.
Per chest, sun stà cunsiderà tanti strüment prugetà per rilevar esopianet di dimensiun de la Terra, en particular el Terrestrial Planet Finder (TPF) de la NASA e i prugram Darwin del ESA, tüt i dü anulà.
Drake en principi g’ha formulà l’equaziun cuma se l’era el prugrama de la discüsiun a la conferenza de la Green Bank, ma quai aplicaziun de la formüla sun stà prendü a la letera e ligà ai argument semplicistich o psudoscientifich.
La descuverta di estremofili, urganism capas de vif en sit estremi, l’è diventada un element de ricerca fundamental per i astrobiologh, perché chesti resultan impurtant per la comprensiun di quater aree en i limit de la vida en tüt el mund: l’eventual panspermia, la prosima contaminaziun dovüda ai iniziatif de esploraziun del òmm, la colonizaziun planetaria da part del òmm e l’esploraziun de la vida extraterrester estinta e esistent.
Se pensava che anca la vida en i profondità del ocean, induè la lüs del sul riva no, se nütre o dal consum di detriti organich piovü di aque superficiai o dal consum di animai che el fasevan.
Chesta chemiosintes g’ha rivoluzionà el stüdi de la biologia e del astrobiologia riveland che la vida g’ha minga de vèss necesariament dipendent del sul: g’ha bisogn de aqua e de un gradient energetich per vèssegh.
Dés urganism robüst seleziunà per el pruget LIFE, da Amir Alexander Deinococcus adiodurans, Bacillus subtilis, lievit Saccharomyces cerevisiae (lievit de bira), sèm del Arabidopsis thaliana (“mouse-orecchio crescione”) e i tardigrad, animai invertebrà.
La lœuna de Giove, Europa, e la lœuna de Saturno, Encelado, sunt incœu considerà i posiziun püsee probabil per la vida extraterrester esistent in del Sistèm Sular per i luur ocean de aque sottaterra induè el riscaldament radiogenich e di maree cunsent al aqua al stat liquid de vèssegh.
“La polvar chimich che circunda l’ünivers g’ha denter di cumpost organich cumpless (“solid urganich amorfi cunt una strütüra mista aromatich-alifatich”) che podarian vèss creà natüralment e rapidament di stèll.”
I PAH paren vèssegh furmà dopu el Big Bang, sun diffùs en tüt el ünivers e sun asocià a nœuf stèll e esopianet.
L’astroecologia sperimental indaga i risurs en i sœul planetari, duperand materiai spaziai reai present en i meteorit.
Sü scäla püsee grand, la cosmoecologia riguarda la vida in del ünivers en i temp cosmologich.
I specializaziun cumprenden cosmochimich, biochimich e geochimich urganich.
Di regiun de la Terra, cuma la Pilbara in del Australia ucidental e i McMurdo Dry Valleys del Antartide, sun cunsiderà geologicament simil ai regiun de Marte e, inscì, podarian vèss capas de furnir indizi sü cuma cercar la vida pasada sü Marte.
Difatt, par pusibel che i element costitutif de bas de la vida sü qual-sa-vöör pianeta sun simil a quei sü la Terra, en i ròbb generai e minga en i dettaji.
L’è savü che sultant dü di atum natürai, carbonio e silicio, fan da spina dorsal de molecùl sufisentement grand da traspurtar informaziun biologich.
I quater candidà püsee probabil per la vida in del Sistem Sular sun el pianeta Marte, la lœuna de Giove, Europa, e i lœun de Saturno, Titano e Encelado.
Ai bas temperadür e ai bas pressiun marzian, l’è prubabil che l’aqua al stat liquid l’è altament salina.
“L’11 desember 2013, la NASA g’ha segnalà el rilevament de “ minerai argilusha segnalato il rilevamente di “minerali argillosi” (in particolare, fillosilicati), spesso associati a materiali organici, sulla crosta ghiacciata dell’Europa.”
Di scienziai pensan pusibel che chesti idrocarbüri liquid pœden tomar el post del aqua en i celùl vivent diferent di quei present sü la Terra.
Sül pianet esisten no i famus prucess abiotich che podarian causar la presenza.
Yamato 000593, el segond meteorit püsee grand provenient de Marte, l’è stà truvà sü la Terra in del 2000.
El 5 mars 2011, Richard B. Hoover, un scienzià del Marshall Space Flight Center, g’ha ipotizà el retruvament di presünt microfosil simil a cianobateri en i meteorì carbonius CI1 in del Journal of Cosmology, una stòria ripurtada di mezz de comunicaziun de masa.
Prœuf de perclorà sun stà truvà en tüt el sistèm sular, e en particular sü Marte.
Metud de rilevament mejiorà e temp de osservaziun püsee luungh scupriran senza döbe plü sistèmi planetari, e forsi olter cuma el noster.
L’ubietif l’è rilevar i organism che sun en grad de soravif ai condiziun di viagg spazial e de mantenir la capacità de proliferaziun.
Chesti rispòst al stress podarian anca cunsentir luur de soravif en cundiziun spaziai dificil, anca se l’evoluziun mett anca di restriziun a luur üs cuma simil de la vida extraterrester.
La furmaziun de spore i cunsent de soravif en ambient estremi anca vèssend en grad de riavviar la cressita celùlar.
I dü lander eran istess, donca i stess test sun stà effetuà en dü puunt de la superfiss de Marte; Viking 1 visin al equatur e Viking 2 püsee a nord.
En astronomia, l’estinziun l’è l’assorbiment e la dispersiun de la radiaziun eletromagnetich da part de polvar e gas intra un uget astronomich emittent e l’osservadur.
Per i stèll che se truvan visin al plan de la Via Lattea e che se truvan enter pooch miar de parsec de la Terra, l’estinziun in de la banda visiva di frequenz (sistèm fotometrich) l’è de circa 1,8 magnitudin per kiloparsec.
L’arrussament sücced a causa de la dispersiun de la lüs de la polvar e de oltra meteria in del spazi interstellar.
In de la magiur par di sistèmi fotometrich sun duperà filter (band passant) da induè i letür del ampiezz de la lüs pœden tenir cuunt de la latitudin e del ümidità intra i fatur terrester.
En general, l’estinziun interstellar l’è püsee fort a luunghezz d’unda cuurt, generalment osservà duperand di tecnich de spettroscopia.
La quantità de estinziun pœu vèss significativament superiur a ciò cun specifich indicaziun.
Donca, quand se calculan i distanz cosmich pœu vèss vantaggiüs passar a dat stellar dal infraruss (da induè el filter o la banda passant Ks l’è assée standard) induè i variaziun e la quantità de estinziun sun significativament inferiur e rapport simil a R(Ks): 0.49±0.02 e 0.528±0.015 sun stà truvà rispettivament da grupp indipendent.
Chesta carateristich l’è stada osservada per la prima volta en i an ‘60, ma la sò urigen l’è minga ancamò ben capida.
Nel SMC, se osserva una variaziun püsee estrema senza 2175 Å e un’estinziun parècc fort in del luntan UV in de la barra de formaziun stellar un estinziun ültraviuleta assée nurmal vista in del ala püsee quiescent.
Truvar cürvi de estinziun in del LMC e in del SMC che sun simil a chele truvà in de la Via Lattea e truvar cürvi de estinziun in de la Via Lattea che paren simil püsee a quei truvà in de la superbula LMC2 del LMC e in de la barra SMC g’ha dà urigen a una nœuva interpretaziun.
Chesta estinziun g’ha tri compunent principai: la difüsiun ottegh de Rayleigh da part de la molecul d’aria, la diffusiun ottegh de part del particùlat e l’assorbiment mulecular.
La quantità de tal estinziun l’è püsee basa al zenit del osservadur e püsee volta visin al urizunt.
L’equazion del Drake la fa dei ipotesi in su l’esistenza de vita intellijenta ind un olter sit de l’univers.
Quest qì al ciapa dent la ricerca de la vita extraterrestra de adess e storega, e una recerca plussee fina de la vita extraterrestra intellijenta.
Ind i ann, la fantascienza l’ha trasmetud ideie scientifege, l’ha imajinad una grand variazion de possibilitaa, e l’ha influenzad l’interess publeg e i aspetative per la vita extraterrestra.
Segond qell rexonament qì, fait de scienziads comè el Carl Sagan e Stephen Hawking, e anca de personalitaa notevoi comè el Wiston Churchill, al saria improbabel qe la vita la esistess domà in su la Terra.
La vita la podaria vesser vegnuda fœra de una manera indipendenta in tants sits intramez l’univers.
A ogni nivell de l’organism ge sarà a’l so post dei mecanism per eliminar el conflit, mantegner la coperazion, e l’organism qe al fonziona.
La vita basada in su l’amoniaca (plutost qe in su l’aqua) l’è staita insubida comè un’alternativa, ancaben qe qell solvent qì a l’è considerad men adeguad de l’aqua.
Incirca el 95% de la materia viva l’è faita su de domà ses elements: carboni, idrojen, azot, ossijen, fosfor e solfer.
L’atom del carboni al g’ha l’abilitaa unega de far quater ligam qimeg forts cont i olter atom, compres olter atom de carboni.
"Second la Stratejia Astrobiolojega de la NASA 2015, ""la vita su olter monds l’è probabel qe la includa dei microb, e qualsessia sistema vivent compless ind olter sits l’è probabel qe al sia vegnud fœra e qe al se fonda in su la vita microbega."
"Rick Colwell, un member del personal del Deep Carbon Observatory de l’universitaa statal de l’Oregon, l’ha diit a la BBC: ""Credi qe al sia probabilment rexonevol preveder qe el strat sota la superfix dei olter pianeta e i so lune l’è abitabel, specialment del moment qe hem vedud qì in su la Terra qe i organism pœden fonzionar de lontan de la lux del Sol cont el drovar l’enerjia fornida diretament dei preie qe inn sotaterra""."
L’ipotesi de la panspermia la proponn qe la vita ind olter sits del Sistema Solar la pœda haver-g una orijen comuna.
Ind el secol XIX l’è staita anc’mò faita viver in forma moderna de divers scienziads, inclus el Jöns Jacob Berzelius (1834), el Kelvin (1871), l’Harmann von Helmholtz (1879) e, un poo plussee tard, del Svante Arrhenius (1903).
"Vuna dei prime indajin scientifege su l’argoment l’è vegnuda fœra ind un articol de la Scientific American del 1878, intitolad ""È-la abitada la Luna ?"""
Dei rejon colde e sota pression denter la Luna podarien haver-g dent anc’mò de l’aqua miga giaçada.
G’è la prœva qe Mart al g’ha havud un passad plussee cold e umed: g’è stait trovad fonds de fium sugads su, cape de giaç polar, volcan, e minerai qe se forma quand qe g’è l’aqua.
El vapor al podaria vesser stait formad dei vulcan de giaç o del giaç vexin a la superfix qe al sublimava (al se trasformava de solid a gas).
L’è anca possibel qe l’Europa la pœda sostegnir animai aerobeg cont l’ossijen cread dei raj cosmeg qe riva sul so giaç superfiçal.
"El 11 dexember 2013, la NASA l’ha rejistrad la descoverta de ""minerai compagn de la terra crea"" (ind el detali, fillosilicats), despess associads ai materiai organeg, in su la crosta giaçada de l’Europa."
Un quaidun al dix qe l’ha trovad la prœva qe la vita microbega l’è esistida su Mart.
Ind el 1996, un raport discutibel al dixeva qe dei struture compagne dei nanobater eren staite descoverte ind un meteorit, ALH84001, formad de preie butade fœra de Mart.
I oficiai de la NASA hann subit slontanad la NASA dei diciarazion dei scienziads e la Stoker in persona l’ha fait un pass indree respet ai so diciarazion iniziai.
S’è pensad de verifegar l’abitabilitaa passada e presenta su Mart cont una varietaa de struments scientifeg.
De tute i manere, dei progress significativ ind l’abilitaa de trovar e analizar la lux dei monds picinin de preia vixin ai so stelle inn necessari inanz qe i metods spetroscopeg pœden vesser drovads per analizar i pianeta extrasolar.
Ind el mes de agost 2011, dei descoverte de la NASA, basade su studi de meteorits trovads in su la Terra, sujerissen qe i components del DNA e de l’RNA (adenina, guanina e dei molecole organege collegade), i maton per far su la vita comè la cognossom nun, pœden formar-s fœra de la Terra ind el spazi.
Ind el mes de agost 2012, e ind una prima mondial, dei astronom de l’universitaa de Copenhagen hann referid de haver rilevad una molecola particolar de zuqer, el glicolaldeid, ind el sistema de una stella lontana.
El telescopi spazial Kepler l’ha anca relevad un quai miara de pianeta candidads, dei quai pressapoc el 11% pœden vesser dei fals positiv.
El pianeta cont la massa plussee granda elencad ind l’Arqivi dei Esopianeta de la NASA l’è DENIS-P J082303.1-491201 b, incirca 29 vœlte la massa de Jœbia, anca se segond la major part dei definizion de un pianeta, al g’ha la massa tropa granda e al pœ vesser plutost una nana maron.
Un segn qe un pianeta probabilment al g’ha jamò la vita l’è la presenza de un’atmosfera cont quantitaa significative de ossijen, del moment qe qell gas là l’è estremament reativ e in jeneral al duraria miga tant senza un riforniment costant.
Anca se se suponn qe domà vuna per un miliard de qei stelle qì la g’ha dei pianeta qe sostegnen la vita, ge saria pressapoc 6,25 miliard de sistema planetari qe sostegnen la vita ind l’univers visibel.
La prima diciarazion scriita su la vita umana extraterrestra la se trœv ind i scriture antige del Jainism.
Dei scritor musulman medieval comè Fakhr al-Din al-Razi e Muhammad al-Baqir hann sostegnud el pluralism cosmeg su la bas del Coran.
Quand qe l’è stait ciar qe la Terra l’era domà un pianeta intra tants ojets ind l’univers qe se pœden miga calcolar, la teoria de la vita extraterrestra l’ha començad a diventar un argoment de discussion ind la comunitaa scientifega.
La possibilitaa de l’esistenza de vesser extraterrester l’è restada una speculazion in voga intratanta qe la descoverta scientifega la s’è sveltida.
L’ideia de la vita su Mart l’ha portad el scritor britaneg H. G. Wells a scriver el romanz La Guerra dei Monds ind el 1897, qe la cuntava su de un’invasion de alien de Mart qe scapaven via de l’arsura del pianeta.
"La credenza ind i creature extraterrestre la seguta a vesser sostegnuda ind la pseudo-scienza, ind i teorie de la cospirazion, e ind el folclor popolar, soratut ""l’Area 51"" e i lejende."
El Ward e el Brownlee inn verts a l’ideia de l’evoluzion su olter pianeta qe la sia miga basada in su carateristege essenziai propie de la Terra (comè el DNA e el carboni).
"Se i alien vegnessen a trovar-n, el resultad al saria propi comè quand el Colomb l’è rivad in Amerega, qe la s’è voltada miga tant ben per i ameregan orijinari"", l’ha diit."
Anca la COSPAR la forniss i regolle per la protezion del pianeta.
"De soraplu, segonda la resposta, g’è ""nissuna informazion afidabel qe la sujerissa qe un quaidun l’è dree a sconder dei prœve a l’opinion publega."""
In cima: sorjent de lux de magnituden diferente.
La cometa Borrelly, i color fann veder la so luxenteza in su la variazion de tri orden de grandeza (a drita).
La scala l’è logaritmega e l’è definida de manera qe ogni grad de magnituden al cambia la luxenteza de un coeficent qe al val la radix quinta de 100, o incirca 2,512.
I astronom drœven do definizion diferente de magnituden: la magnituden aparenta e la magnituden assoluta.
La magnituden assoluta la descriv la luxenteza intrinsega butada fœra de un ojet e l’è definida comè la magnituden aparenta qe un ojet l’havaria se al fudess metud a una particolar distanza de la Terra, 10 parsec per i stelle.
El desvilup del telescopi l’ha fait veder qe qei misure qì insì grand eren una illusion - i stelle pareven tant plussee picinine cont el telescopi.
Plussee negativ l’è el valor, plussee ciar l’è l’ojet.
I stelle qe g’hann magnituden intra 1,5 e 2,5 se ciamen de segonda magnituden; g’è pressapoc 20 stelle plussee ciare de 1,5, qe inn stelle de prima magnituden (varda la lista dei stelle plussee sberluxente).
I magnetuden assolute per i ojets del Sistema Solar se misuren de spess su la bas de una Distanza de 1 AU.
La forma püsee facil di tecnologia l’è el svilupp e l’üs de strüment de bas.
G’ha contribuì a sviluppar economì püsee avanzà (anca l’economia global de incœu) e g’ha cunsentì la cressita de una class ricch.
I esempi includon la cressita de la nozion de eficienza en termin de produtività del òmm e i sfid de la bioetich.
“I significà del termin sun cambià al principi del XX secul quand che i scienzià sociai american, cumenciand per Thorstein Veblen, g’han tradott i idee del cuncett tedesch de Technik en “tecnologia”.”
“In del 1937, el sociologh american Read Bain g’ha scrivü che “la tecnologia includ tüt i strüment, macchin, rnes, strüment, cà, vestì, dispusitif de comunicaziun e trasport e i abilità cun quei i produsem e duperam.”
“Püsee recentement, i stüdius g’han ciapà en prestit di filosof europei de la “tecnich” el significà de tecnologia cun vari furmi de ragiun strümental, cuma in del mesté de Foucault süi tecnologì del sé (techniques de soi).”
“per inventar ròbb simil o per risolver i prublemi” e “una macchina, un arnes, un metud, ecc.”
El termin l’è despess duperà per indicar un camp specifich de la tecnologia, o per riferiss a la volta tecnologia o sultant al eletronich de consum, piuttòst che a la tecnologia en sò insema.
En chest üs, la tecnologia se riferiss a strüment e macchin che pœden vèss duperà per risolver di prublemi in del mund real.
“W. Brian Arthur definiss la tecnologia en mod general cuma “mezz per realizar un fin del òmm”.”
“Quand l’è cumbinà cunt un olter termin, cuma “tecnologia medich” o “tecnologia spazial”, se referiss al stat del savè e di strüment del respetif camp.
Ancamò, la tecnologia l’è l’aplicaziun de la matemategh, de la scienza e di art a benefiss de la vida cuma l’è cognusüuda.
L'ingegneria l’è el prucess urientà al ubietif de prugetar e realizar strüment e sistèm per sfrutar i fenomen natürai per i mezz prategh del òmm, despess (ma minga semper) duperand i resultà e i tecnich de la scienza.
Par esempi, la scienza podaria stüdiar el fluss de elettrun denter di conduttor eletrich duperan strüment e savè che esisten giamò.
I esatt relaziun intra scienza e tecnologia, en particular, sun stà afruntà di scienzià, storegh e respunsabil politich a la fin del XX secul, anca perché el dibattit pœu influenzar el finanziament de la scienza de bas e aplicada.
I prim òmm che se sunt evolü de una specie de ominid en cerca de mangià che eran giamò biped, cunt una mass cerebral de circa un terz di òmm muderni.
L’invenziun di folcc en pedra levigada l’è stà un grand prugress che g’ha purtà la distruziun di furesti en tanti sit per crear di faturie.
El prim üs cognusü del energia eolich l’è la barca a vela; la prima prœuva de una barca a vela l’è chela de una barca sül Nilo del VIII milleni a.C.
Segond i archeologh, la rœuda l’è stada inventada vers el 4000 a.C. indipendentement e anca en cuntemporanea en Mesopotamia (Iraq d’incœu), in del Caucaso setentriunal (cültür Maykop) e in del Europa central.
Püsee recentement, in di palüd de Lubiana, en Slovenia, l’è stada truvada la rœuda de legn plü vègia del mund.
I vècc Sumeri duperavan la rœuda de vasaio e podarian anca aveghela inventada.
I primi carr a dü rœud derivavan de travois e sun stà duperà per la prima volta en Mesopotamia e Iran vers el 3000 a.C.
Una vasca da bagn praticament istessa a quei muderni l’è stada descuverta en el Palazz de Cnosso.
La principal fogna de Roma l’era la Cloaca Maxima; la costruziun l’era cuminciada in del VI secul a.C. ed l’è ancamò incœu duperada.
La tecnologia medieval g’ha vist l’üs de macchine facil (cuma la leva, la vid e la pulegia) cumbinà insema per furmar di strüment püsee cumplicà, cuma la carriœula, i mulin a vent e i orelògg e un sistèma de università g’ha sviluppà e diffondü idee e prategh scientifich.
A partir del Regn Ünì in del XVIII secul, la rivoluziun industrial l’è stà un periud de grandi descuvert tecnologich, en particular en di setur del agricoltüra, de la produziun, del estraziun minerari, de la metalurgì e di trasport, trainà de la descuverta de la forza del vapur e de la difüsa aplicaziun del sistèma de fabrica.
L’aument de la tecnologia g’ha purtà a di gratacèl e grandi aree urban induè i abitant fan afidament süi mutur per luur trasport e per luur scorte de mangià.
El XX secul g’ha purtà tanti innuvaziun.
La tecnologia del informaziun dopu g’ha purtà al svilupp de Internet en i an ‘80, che g’ha inaugurà l’Era attual del informaziun.
Sun necesari di cumpless tenich e organizaziun de produziun e costruziun per realizar e mantegnir di tecnologì püsee recent e interi setur sun nassuu per suportar e sviluppar i generaziun sucesif de strüment semper püsee cumpless.
I trasumanist de solet creden che el fin de la tecnologia l’è süperar i limit e che chel che de solet se ciama condiziun del òmm l’è sultant un olter limit de süperar.
Disen che el resultà inevitabil de una società simil l’è diventar semper püsee tecnologich a svantagg de la libertà e de la salud psicologich.
Spera de rilevar l’esenza de la tecnologia en un mod che “el limita minga a un orba compulsiun a insistar cun la tecnologia o, al istess mod, a se ribelär cuntra de la tecnologia stessa”.
Di critich püsee impurtant vers le tecnologia se truvan en quei che incœu sun cunsiderà classich de la leteradüra distopich cuma Brave New World de Aldous Huxley, Arancia meccanica de Anthony Burgess e Nineteen Eighty-Four de George Orwell.
“El critich cültüral Neil Postman g’ha distint i società che duperan strüment di società tecnologich da quei che sun stà ciamà “tecnopoli”, società che sun dominà del ideologia del prugress tecnologich e scientifich a esclusiun o a dann di olter prategh cültürai, valur e visiun del mund”.
Nikolas Kompridis g’ha anca scrivü süi pericul di nœuvi tecnologì, cuma l’ingegneria genetich, la nanotecnologia, la biologia sintetich e la robotich.
Un olter impurtant critich de la tecnologia l’è Hubert Dreyfus, che g’ha pubblicà liber cuma On the Internet e What Computers Still Can't Do.
En sò articul, Jared Bernstein, un vècc member del Center on Budget and Policy Priorities, mett en döbe l’idea difundìda che l’automaziun e, püsee en general, i prugress tecnologich g’han contribuì principalment a chestu semper püsee impurtant prublema del mercà del lavurà.
Dupera dü argument principai per difendar el sò puunt.
“Difatt, l’automaziun minacia i mestè ripetitif, ma i mestè de fascia volta sunt ancamò necesari perché integran la tecnologia e i lavurà manuai che “g’han besogn de flessibilità, giudizi e bon sens” restan dificil de sostituir cunt i macchin.”
“La tecnologia l’è despess cunsiderada en mod tropp restritif; segond Hughes, “La tecnologia l’è un prucess creatif che interesa l’ingegno del òmm”.”
G’han despess pensà che la tecnoogia l’è facilment cuntrulabil e chesta ipotès g’ha de vèss metüda tant en discusiun.
El soluziunism l’è ideologia che dis che tüt i prublemi sociai pœden vèss resolt grazi a la tecnologia e soratüt grazi a Internet.
Benjamin R. Cohen e Gwen Ottinger g’han anca parlà di efet multivalent de la tecnologia.
L’üs de la tecnologia de bas l’è anca una carateristich di olter speci de animai olter al òmm.
La capacità de fabricà e duperà di strüment en passà l’era cunsiderada una carateristich distitiva del gener Homo.
“In del 2005, el futurist Ray Kurzweil g’ha predì che el futur de la tecnologia sares stà una “Rivoluziun GNR” furmada de genetich, nanotecnologia e robotich, cun la robotich che l’era la püsee impurtant di tri”.
I òmm g’han giamò fatt di pass vers la realizzaziun de la revoluziun GNR.
Quaivun crèt che el futur de la robotich la coinvolg “un’inteligenza minga biologich superiur a chela del òmm”.
“Chestu futur condivid tanti ròbb simil cunt el cuncett de obsolescenza planificada, però, l’obsolescenza planificada l’è vista cuma una “curiusa strategia aziendal”.”
L’è stada anca esplurada la genetich, cunt i òmm che cumprenden l’ingegneria genetich en una certa mesüra.
Olter pensan che l’ingegneria genetich la sarà duperada per render i òmm püsee resistent o completament liber di quai malati.
I futurist creden che la tecnologia di nanobot la cunsent ai òmm de “manipular la materia sü scala molecular e atomich”.
“En chestu cuntest, oramài vècc, un “motor” se riferiva a una macchina militar, cioè un arnes meccanich duperà en guerra (par esempi una catapult).”
I ses maqine semplix classege eren cognossude ind l’antig Orient Aprœv.
El mecanism de la leva l’è comparid per la prima vœlta circa 5000 agn indree ind el Orient Aprœv, indov l’era drovad ind una balança semplix e per mœver grands ojets ind la tecnolojia de l’Antig Ejit.
La vid, l’ultema dei maqine semplix a vesser inventada, l’è comparida per la prima vœlta in Mesopotamia ind el period Neo-Assir (911-609 a.C.).
Come vun dei fonzionari del Faraon, el Djoser, l’ha probabelment projetad e supervisionad la costruzion de la Piramid del Djoser (la Piramid a basei) a Saqqara in Ejit, intorna a’l 2630-2611 a.C.
I antenads dei Kushids hann costruid dei speos ind l’Etaa del Bronz intra el 3700 e ‘l 3250 a.C. Anca i forn bass e i volt forn inn staits creads ind el secol VII a.C. a Kush.
Una quai invenzion de l’Arqimed, come el mecanism de Anticitera, la g’haveva besogn de sofistegade cognossenze in sui ingranaj desferenziai o in sui ingranaj epicicloidai, duu principi ciav ind la teoria dei maqine qe hann vutad el projet del tren de ingranaj de la Revoluzion Industrial, e inn anc’mò largament drovads a’l dì d’incœ in divers domini, compagn de la robotega e de l’injegneria de l’automobel.
Anca el filatoi l’è stait un antenad de la spinning jenny, qe l’è staita un desvilup ciav ind la prima Revoluzion Industrial ind el secol XVIII.
L’ha descrivud quater museg automa, intra i quai dei sonador de tambor azionads d’una maqina del ritm programabel, indove pudiven vesser faits sonar divers ritm e motiv de tambor.
A part qeste profession, se crediva qe i universitaa g’havarissen miga havud un grand signifegad prateg per la tecnolojia.
La costruzion dei canai l’era un important lavorar de injegneria ind i prime fas de la Revoluzion Industrial.
L’era anca un injegner mecaneg capaç e un fiseg eminent.
El Smeaton l’ha fait anca dei meioraments mecaneg a la maqina a vapor del Newcomen.
El Samuel Morland, un matemateg e inventor qe al lavorava in sui pompe, l’ha lassad dei note a l’Ofici dei Ordinanze de Vauxhall in su un projet de pompa a vapor, qe el Thomas Savery l’ha lejud.
El mercant de ferr Thomas Newcomen, qe l’ha costruid el prim motor a vapor a piston comerçal ind el 1712, l’era miga cognossud per haver-g una formazion scientifega.
Qeste inovazion qì hann sbassad el prezi del ferr, e insì hann fait deventar possibei i ferrovie a cavai e i ponts de ferr.
Cond el desvilup del motor a vapor a volta pression, el raport intra la potenza e ‘l pes dei motor a vapor l’ha rendud possibel la realizazion dei nav a vapor e dei locomotive.
La Revoluzion Industrial l’ha cread una domanda de maqinari cond part metallege qe l’ha portad a’l desvilup de varie maqine usadei.
I tecnege de lavorazion de precision a maqina inn staite desvilupade ind la prima metaa del secol XIX.
“El censiment dei Stats Unids del 1850 l’elencava per la prima vœlta el mester de ““injegner”” cond un cunt de 2000.”
Ind el 1890, g’eren 6000 injegner civii, minerari, mecaneg e eletreg.
I fondaments de l’injegneria eletrega ind el 1800 comprendeven i esperiments de l’Alessandro Volta, del Michael Faraday, del Georg Ohm e de olter e l’invenzion del telegraf eletreg ind el 1816 e del motor eletreg ind el 1872.
L’injegneria aeronautega la se ocupa del process de projetazion dei avion, inscambi “injegneria aerospazial” l’è un termen plussee modern qe al slarga i confin de la disciplina cond el jontar la projetazion dei veicoi spaziai.
Storegament, l’injegneria naval e qella mineraria eren i ram principai.
Come resultad, tants injegner seguten a imprender nœv material per tuta la soa carriera.
Jeneralment l’è insuficent costruir un prodot tecnegament reussid, plutost, al g’ha anca de respetar dei olter requisids.
“El Genrich Altshuller, dop de la regœida de statistige in su un grand numer de brevets, l’ha inxubid qe i compromess inn a’l cœr dei projets de injegneria de ““bass nivell””, inscambi a un nivell plussee volt el projet meior l’è qell qe l’elimina la contradizion central qe la causa el problema.”
I prœve garantissen qe i prodots fonzionerann come previst.
Depos dei tipeg programa de utilizazion aziendal, g’è un cert numer de aplicazion assistide del computer (tecnolojie assistide del computer) specifege per l’injegneria.
Al permet ai injegner de crear dei modei 3D, dei dissegn 2D e dei sqema dei so projets.
L’acess e la distribuzion de tute qeste informazion l’è jeneralment organizad cond el dovrar un programa de jestion dei daits del prodot.
Per soa natura, l’injegneria la g’ha dei interconession cond la societaa, la cultura e ‘l comportament uman.
I projets de injegneria poden vesser ojet de controversie.
L’injegneria l’è un motor ciav de l’inovazion e del desvilup uman.
G’inn numeros problema economeg e politeg qe qest al pœl causar, insì anca dei problema de etega.
I scienziads poden anca dover completar dei ativitaa de injegneria, come projetar dei aparec sperimentai o de costruir dei prototip.
In prim lœg, despess la se ocupa de domini ind i quai i bas de la fisega o de la qimega inn ben comprendude, ma el problema deperluu l’è trop complicad per vesser resolt in manera esata.
La prima la trasforma la comprension ind un principi matemateg, inscambi la segonda la mesura i variabei implicade e la crea la tecnolojia.
Un fiseg al podariss tipegament haver-g besogn de una formazion adizional e relevant.
Un esempi de qest l’è l’utilizazion dei aprossimazion numerege ai equazion de Navier-Stokes per descriver el fluss aerodinameg sora un’aeronav, o l’utilizazion del Metod ai Elements Finids per calcolar i tension interne ind i components compless.
I injegner meten l’acent in su l’inovazion e l’invenzion.
Vest qe un projet al g’ha de vesser realisteg e fonzional, al g’ha de haver-g la so jeometria, i so dimension e i so daits carateristeg definids.
Insì hann studiad matematega, fisega, biolojia e mecanega.
La medexina moderna la pœl sostituir diverse fonzion del corp a travers de l’utilizazion de orgen artifiçai e la pœl alterar signifegadivament el fonzionament del corp uman a travers dei dispositiv artifiçai come, per esempi, impiants cerebrai e stimolator cardieg.
Tuts duu i domini fornissen dei soluzion ai problema del mond real.
“La jestion de l’injegneria o ““injegneria de jestion”” l’è un domini specializad ind la jestion relazionada a la pratega de l’injegneria o a’l setor industrial de l’injegneria.”
I injegner specializads ind la jestion del cambiament g’hann de haver-g una profonda cognossenza de l’aplicazion dei principi e dei metods de la psicolojia industrial e de l’organizazion.
L’intelijenza artifiçal (IA) l’è l’intelijenza demostrada dei maqine, in oposizion a l’intelijenza natural mostrada dei vesser uman o dei animai.
La recerca in su l’IA l’ha prœvad e scartad divers aproç ind la so vita, come simular el cervell, modellar la resoluzion dei problema faita dei vesser uman, la lojega formal, i grands databas de cognossenza e l’imitar el comportament animal.
I obietiv tradizionai de la recerca in su l’IA inn el rexonament, la representazion de la cognossenza, la pianifegazion, l’imprendiment, l’elaborazion del lenguaj natural, la percezion e l’abilitaa de mœver e manipolar i ojets.
L’IA la tœ anca de la scienza dei computer, de la psicolojia, de la lenguistega, de la filosofia e de tants oltr domini.
“El studi del rexonament mecaneg o ““formal”” l’è principiad cond i filosof e matemateg de l’antigitaa.”
La tesi de Church-Turing, insema ai descoverte concomitant in neurobiolojia, ind la teoria de l’informazion e ind la cibernetega, la porta i recercador a cosiderar la possibilitaa de costruir un cervell uman.
I partecipants Allen Newell (CMU), Herbert Simon (CMU), John McCarthy (MIT), Marvin Minsky (MIT) e Arthur Samuel (IBM) inn deventads i fondador e i guide de la recerca in su l’IA.
“I fondador de l’IA eren otimista a proposet del futur : el Herbert Simon l’ha prediit qe ““i maqine, prima de vint agn, sarann bone de far ogni lavorar qe un om al pœl far””.”
El progress l’è rallentad e ind el 1974, in risposta ai critige del Sir James Lighthill e a la pression del Congress Amerigan per finanziar dei projets plussee produtiv, el govern amerigan e ‘l govern britaneg hann taiad tuts duu la recerca esplorativa in su l’IA.
Ind el 1985, el valor del mercad dei IA l’era rivad a plussee de vun miliard de dollar.
Computer plussee svelts, meioraments algoritmeg e l’acess a una granda quantitaa de data hann permetud el progress ind el imprendiment automateg e ind la percezion artifiçal ; i metods de imprendiment profond famads de data hann principiad a dominar i prœve de prestazion de la precision intorna a’l 2012.
La recerca in su l’IA la s’era spartida in sota-domini concorrents qe despess falliven ind el comunegar intra de lor.
La recerca l’era centrada in tre istituzion : l’Universitaa Carnegie Mellon, Stanford e ’l MIT e, come descrivud sota, ogniduna l’haveva desvilupad el so stil de recerca.
Ciamaven el so lavorar cond tants nom : per esempi incarnad, situad, comportamental, desvilupamental.
El lenguaj matemateg scompartid l’haveva permetud un volt nivell de collaborazion cond i domini plussee consolidads (come la matematega, l’economia o la recerca operativa).
A’l dì d’incœ i resultads dei esperiments inn despess regorosament mesurabei, e una quai volta inn (cond dificoltaa) reproduxibei.
"Qei algoritm qì s’inn demostrad insuficents per resolver dei grands problema de rexonament perqè hann sperimentad una ""esplosion combinatoria"" : inn deventads esponenzialment plussee lents cond el slargar-s dei problema."
Intra i robe qe una bas de cognossenza del sens comun la g’havariss de contegner g’inn : ojets, proprietaa, categorie e relazion intra i ojets ; situazion, events, stats e temp ; causa e efet ; cognossenza in su la cognossenza (qell qe sem a proposet de qell qe sann i olter) ; e tants olter domini studiads de men.
Per esempi, se un uxell al salta fœra ind una conversazion, normalment la jent la se imajena un animal grand come un pugn qe al canta e qe al gola.
Asquas negot l’è semplixement ver o fals ind la manera recesta de la lojega astrata.
I projets de recerca qe prœven a costruir una bas de cognossenza completa del sens comun (per esempi el Cyc) g’hann besogn de una quantitaa enorma de laboriosa injegneria ontolojega : g’hann de vesser costruids a man, un concet complicad a la vœlta.
“G’hann besogn de una manera de visualizar el futur (una representazion del stat del mond) e vesser bon de far predizion in su come i so azion le cambierann ; e vesser bon de far dei cerne qe massemizen l’utelitaa (o ““valor””) dei cerne desponibei.”
Qest al g’ha necessitaa de un ajent qe al pœl miga domà valutar el so ambient e far dei predizion, ma anca valutar i so predizion e adatar-s in bas a la situazion.
La classifegazion l’è dovrada per determinar a qe categoria l’apartegn vergot, e la riva dop qe el programa l’ha vest un grand numer de esempi de robe de diverse categorie.
La teoria de l’imprendiment computazional la pœl valutar i imprendents su la bas de la complessitaa computazionala, de la complessitaa del campion (la quantitaa de data recesta), o de oltre nozion de otimizazion.
“Un grand numer de aproç atuai droven la frequenza de co-ocorenza dei parolle per costruir representazion sintatege del test.”””
I modern aproç PLN statisteg poden combinar tute qeste stratejie compagn dei olter, e despess riven a una precision acetabel a nivell de pajina o de paragraf.
Un modern robot mobel, quand qe g’è dait un ambient picen, stateg e visibel, al pœl facilment determinar la so posizion e mapar el so ambient ; inscambi i ambients dinameg, compagn (ind l’endoscopia) de l’interna del corp respirant de un pazient, ponden una granda sfida.
Per esempi, un quai assistent virtual l’è programad per parlar in manera colloquial o ancapò per sqerzar cond umorism ; a ie far aparir plussee sensibei ai dinamege emotive de l’interazion umana, o per facilitar ind un’oltra manera l’interazion om-computer.
El comportament intelijent pœl vesser descrivud cond el drovar dei semplix, elegants principi (compagn de la lojega o de l’otimizazion) ?
“Opur drovom dei algoritm qe poden dar-n domà una ““rexonevol”” soluzion (per esempi, i metods probabilisteg) ma qe poden borlar ind i stess error imperscrutabei qe inn faits de l’intuizion umana ?”
“El Stuart Russel e ‘l Peter Norvig osserven qe a la plu part dei recercador in su l’IA ““la ge interessa miga l’ipotesi de l’IA forta : infina tant qe el programa al fonziona, ge interessa miga se ta la ciamet una simulazion de intelijenza o intelijenza vera.”””
La nœva intelijenza la pœl insì cress esponanzialment e sorpassar dramategament i uman.
La relazion intra automazion e ocupazion l’è complicada.
“I stime sojetive varien largament ; per esempi, el Michael Osborne e ‘l Carl Benedikt Frey stimen qe el 47% dei posts de lavorar amerigan inn in ““volt ris’c”” de automazion potenzial, inscambi un raport OCDE al classifega domà el 9% dei posts de lavorar amerigan come a ““volt ris’c””.”
A long termen, i scienziads hann inxubid de segutar a otimizar el fonzionaen e intant minimizar i possibei ris’c de segureza qe riven cond i nœve tecnolojie.
Ind el so liber Superintelligence, el filosof Nick Bostrom l’inxubiss l’ideia qe l’intelijenza artifiçal la deventerà una menaça per el jener uman.
El Bostrom al sotlinia anca la dificoltaa de trasmeter completament i valor de l’umanitaa a un’IA avançada.
Ind el so liber Human Compatible, el recercador in su l’IA Stuart J. Russel al fa eco a una quai afermazion de Bostrom, ma l’inxubiss anca un aproç per desvilupar dei maqine prœvatament benefige incentrade in su l’incerteza e la deferenza per i uman, cond l’implicar possibelment un imprendiment per renforz invers.
L’opinion dei esperts a l’interna del domini de l’intelijenza artifiçal l’è mista, cond frazion important tant preocupade qe miga preocupade del ris’c de un’enventual IA cond capacitaa soraumane.
“El CEO de Facebook Mark Zuckerberg al cred qe l’IA ““la desblocarà una granda quantitaa de robe positive”” come curar i malatie e aumentar la segureza dei maqine a guida autonoma.”
“Anca el Musk al finanzia dei aziende qe i desvilupa l’intelijenza artifiçal, come DeepMind e Vicarious, per ““tegner domà d’œgg qell qe l’è adree a suceder cond l’intelijenza artifiçal.”
La recerca in qesta area la ciapa denter l’etega dei maqine, i ajents morai artifiçai, l’IA amigevol e l’è in cors anca la discussion a proposet de la creazion d’una infrastrutura de dreits uman.
L’è rivad el temp de jontar una dimension etega almanc a una quai maqina.
La recerca in su l’etega dei maqine l’è la ciav per mitigar i preocupazion in sui sistema autonom ; se podariss sostegner qe la nozion de maqine autonome senza qesta dimension la sies a la bas de tute i pagure a proposet de l’intelijenza dei maqine.
I vesser uman i g’havaress miga de suponn qe i maqine o i robot ne tratarissen favorevolment perqè la g’è no una rexon a priori per creder qe sarann simpatizants cond el noster sistema moral, qe al s’è evolud insema a la nostra biolojia particolar (qe i IA scompartarissen miga).
Una proposta per far front a qest l’è de segurar-s qe la prima IA jeneralment intelijenta la sies una ‘IA amigevol’ e la g’habia el controll dei IA desvilupade sucessivament.
“Pense qe la preocupazion la vegna fœra de l’error fondamental de destinguer miga la diferenza intra i recents progress propi reai ind un particolar aspet de l’IA e l’enormitaa e complessitaa de costruir un’intelijenza volitiva senzient.”””
La regolamentazion l’è considerada necessaria per contemporaniament incorajar l’IA e jestir i ris’c associads.
Un tropo comun in qests lavorar l’è començad cond el Frankenstein de la Mary Shelley, indove una creazion umana la deventa una menaça per i so padron.
“El Isaac Asimov l’ha introduxid i Tre Lej de la Robotega in tants liber e storie, soratut la serie ““Multivac”” in su un computer super intelijent omonem.”
“Ind i agn 1980, la serie Sexy Robots de l’artista Hajime Sorayama l’è staita depenjuda e publegada in Japon, qe la representava la forma de un corp uman organeg real cond dei pei metallege muscolose, e plu tardi el liber ““I Jinoid”” l’è stait drovad o l’ha ispirad dei cineasta compagn del George Lucas e de olter artista.”
La biotecnologia l’è una vasta zona de la biologia, che preved l’üs di sistèmi e urganism vivent per sviluppar o realizar prudot.
L’American Chemical Society definiss la biotecnologia cuma l’aplicaziun de urganism, sistèmi o prucess biologich da part di vari indüstri in del aprendiment de la scienza de la vida e in del mejiorament del valur di materiai e urganism cuma prudot farmaceutich, coltür e bastiam.
La bioingengeria l’è l’aplicaziun di princip de igegneria e di scienzi natürai e tessüt, celùl e mulecùl.
Travers la biotecnologia precoce, i primi agricültür seleziunaval e allevavan i coltür püsee giüst, cunt i raccolt püsee elevà, per prodür magnà sufisent per sustener una populaziun en cressita.
Chesti prucess sun stà inclùs anca in de la fermentaziun precocc de la bira.
En chestu prucess, i carboidrà en i cereai se scumpogon en alcoli, cuma l’etanol.
Anca se el prucess de fermentaziun l’è minga stà cumpletament capì fin al lavurà de Lous Pasteur in del 1857, l’è ancamò el prim üs de la biotecnologia per cunvertir un funt de magnà en un oltra furma.
Chesti resocunt g’han contribuì a la teuria de la seleziun natüral de Darwin.
In del 1928, Alexander Fleming g’ha descuvert el mudel Penicillium.
El MOSFET (transistor a effet de camp a semicondutur de ossid de metal) l’è stà inventà de Mohamed M. Atalla e Dawson Kahng in del 1959.
El prim BioFET l’è stà el transistor a effet de camp sensibil ai ion (ISFET), inventà de Pier Bergveld in del 1970.
Vers la mità di an ‘80 sun stà sviluppà olter BioFET, cuma el sensur de gas FET (GASFET), el sensur de presiun FET (PRESSFET), el transistor chimich a effet de camp (ChemFET), l’ISFET de riferiment (REFET), el FET mudificà cun enzim (ENFET) e FET imunulogicament mudificà (IMFET).
L’aument de la dumanda de biocarboidrat dovaria vèss una bon nœuva per el setur di biotecnologì, cunt el Dipartiment del Energia che pensa che el üs de etanol podaria redüss el consüm de carbùrant derivà del petroli di Stat Ünì fin al 30% per el 2030.
TCE: L’ingegner chimich, (816), 26-31.
Un olter esempi l’è la progetaziun de piant transgenich che cressen en sit specifich en presenza (o assenza) di sustanz chimich.
D’oltra part, di üs de la biotecnologia verd legan sü i microrganism per nettà e decrèss i rafüdi.
Olter al svilupp di urmon, celùl staminai, anticorp, siRNA e test diagnostich.
Un’aplicaziun l’è la creaziun de sement putenzià che resisten ai condiziun ambientai estrem di regiun arid, che l’è ligada al inovaziun, a la creaziun di techich agricùl e la gestiun di risurs.
El fin de la farmacologia l’è sviluppar mezz raziunai per utimizar la terapia farmacologich, rispett al genotip di pazient, per garantir la massim eficacia cunt i minim efet cùllaterai.
La muderna biotecnologia pœu vèss duperada per prodür medisinai esistent en mod relativament facil e economich.
I test genetich permeten la diagnosi genetich di vülnerabilità ai maladì ereditari e pœden vèss duperà anca per determinar la parentela de un bagai (mader e pader genetich) o en general la discendenz de una persuna.
Püsee despess, el test l’è duperà per truvar i cambiament asùcià a maladì reditari.
I aziend biotecnologich pœden contribuir a la fütüra sicureza alimenta mejiorand la nutriziun e la redditività del agricoltür ürbana.
In del 2010 el 10% di terr cultivà del mund l’è stà piantà cun cültür GM.
Chesti technich g’han cunsentì l’introduziun di nœuf tratt di cültür, e anca un cüntrol magiur sü la strütüra genetich de un aliment rispett a quant cunsentì prima di metud cuma l’allevament seletif e l’allevament de mütaziun.
Chesti sun stà prugetà per la resistenza ai agent patogen e ai erbicid e per un mejior profil nütritif.
Però, l’è menu prubabil che i member del püblich cumprenden i aliment GM cuma sicür rispett ai scienzià.
Però, i upositur g’han diaspruvà i cültür GM per tanti mutif, cuma preocupaziun ambientai, se el magnà produt di cültür GM l’è segür, se i cültür GM sun nassuu per sudisfar i esigenz alimentar del mund e preocupaziun economich sùlevà dal fat che chesti urganism sun sugèt al diritt de la proprietà intelletüal.
G’he sun di diferenzi in de la regolamentaziun di OGM intra i pais, cun di diferenzi püsee fort che g’he sun en Stat Ünì e l’Europa.
L’Union Europea fà una distinziun intra l’aprovaziun per la cültivaziun denter del UE e l’aprovaziun per l’importaziun e la trasformaziun.
Tüt i aplicaziun de sucess sun de solet finanzià per ciinch an, donc g’ha de vèss renuvada en mod cumpetitif.
La clonaziun l’è el prucess de reproduziun di singül urganism cun DNA simil o praticament istess, cun mezz natürai o artificiai.
L’è duperà en una vast gama di esperiment biologich e aplicaziun pratich che van del fingerprinting genetich a la produziun di prutein sü laargh scäla.
Inizialment, el DNA de interess g’ha de vèss isùlà per furnir un segment de DNA de dimensiun adeguà.
Dopu la legatüra, el vetur cun l’insert de interess l’è trasfettà en i celùl.
Un ütil technich de cültüra tessütal duperada per clunar diferent lignagg de linee celùlar prevèd l’üs de anei de clonaziun (cilinder).
“Chestu prucess l’è anca ciamà “clonaziun de la ricerca” o “clonaziun terapeutich”.”
La clonaziun terapeutich se utien creand celùl staminai embriunai in de la speranza de ciürar maladì cuma el diabet e l’Alzheimer.
El mutif per cui SCNT l’è duperà per la clonaziun l’è perché i celùl somatich pœden vèss facilment acuisì e cultivà en laboratori.
L’ovocita reagiss al nucleo de la celùla somatich, cuma reagiss al nucleo de un spermatozoo.
I celùl somatich pœden vèss duperà subèt o cunservà en laboratori per un üs sucesif.
Chestu crea un ambriun unicelùlar.
I embriun sviluppà cun succès sun mettu en ricevent sürrugà, cuma una vaca o una pégora in del cas di aniami de faturia.
Un olter vantagg l’è che SCNT l’è vist cuma una soluziun per la clonaziun de spècc en via de estinziun.
Sultant tri de chesti embriun sun soravissuu fin a la nassita e sultant un l’è soravissu fin al età adülta.
Però, in del 2014 i ricercadur presentavan di tass de succès de la clonaziun de sett a vòtt su dés e in del 2016 una società cureana Sooam Biotech prodùseva 500 embriun clunà al dì.
La riproduziun asesuada l’è un fenomen natüral en tanti spècc, anca la magiur part di piant e quai insètt.
Par esempi, di cultivar europee de uga rapresentan di clùni che se sun diffùs per püsee de dü millen.
Tanti alber, arbùst, vis, felcc e olter piant erbacee perpétov furman culòni clùnai en mod natüral.
En i piant, la partegenès purta el svilupp de un embriun da un celùla œuf minga fecundada e l’è un prucess fasend part del apomissi.
Quei clùni sun minga propri istess perché i celùl somatich pœden avegh di mutaziun in del propri DNA nüclear.
La scissiun artificial del embriun o el gemelagg di embriun, una tecnich che crea gemèi monozigot da un singul embriun, l’è minga cunsiderada al stess mod de olter metud de clùnaziun.
L’embriun de Dolly l’è stà creà prendend la celùla e mettendel denter de un œuf de pégora.
L’è stada clùnada al Roslin Institute en Scozia di scienzià britanich Sir Ian Wilmut e Keith Campbell induè g’ha vissuu de la sò nassita in del 1996 fin a la sò mort in del 2003, a sès an.
Dolly l’è stada impurtant a livel püblich perché el sforz g’ha dimustrà che el material genetich de una specifich celùla adülta, prugetada per esprimir sultant un sottainsema distint di sò gèni, pœu vèss riprogetà per fär crèss un urganism cumpletament nœuf.
La prima clunaziun de mamifèr (che g’ha creà Dolly la pégora) g’ha avü un tass de succès de 29 embriun per 277 œuf fecundà, che g’han prudott tri agnèi a la nassita, un intra luur l’è soravissuu.
En particular, anca se i primi clùni eran ran, nissuna raga clùnada adülta l’è stada ancamò prudott de una celùl somatich de un donatur de nucleo adült.
Però, i ricercadur, intra i olter Ian Wilmut che g’ha guidà el team che g’ha clùnà cun succès Dolly, pensan che la mort prematüra de Dolly per un infeziun respiratoria l’era minga ligada ai prublèm cunt el prucess de clùnaziun.
“I scienzià sovietich Chaylakhyan, Veprencev, Sviridova, e Nikitin g’han clùnà el rat “Masha”.”
Püsee simil a la furmaziun artificial de gemèi.
Cane: Snuppy, un legoree afghan mascc l’è stà el prim can clùnà. (2005).
Bufalo d’aqua: Samrupa l’è stà el prim bufalo d’aqua clùnà.
Camel: (2009) Injaz, l’è el prim camel clùnà.
Cavra: (2001) i scienzià de la Northwest A&F University g’han clùnà cun succès la prima cavra che dupera la celùla fèminil adülta.
Cundott en Cina in del 2017 e segnalà in del genar 2018.
Furètt di pè neger: (2020) In del 2020, un team de scienzià g’ha clùnà una fèmena de nomm Willa, che l’è mort a mità di an ‘80 e senza discendent vif.
Se referiss no al cuncepiment natüral e al part de gemèi uguai.
Al mument, i scienzià g’han no intenziun de pruvar a clùnar i persuni e pensan che i luur resultà dovarian crear una discüssiun püsee grand süi legg e süi regulament che el mund g’ha bisogn per regulamentar la clùnaziun.
Anca se tanti di chest puunt de vista sun de urigen religius, i questiun sullevà de la clonaziun sun afruntà anca de pruspetif secùlari.
I oppositur de la clùnaziun g’han di preoccupaziun sül tadd che la tecnologia l’è ancamò minga prunta a suficienza per vèss següra e che podaria purtà a di abüs (purtand a la generaziun di òmm da induè se prelevan organi e tessüti), a anca di preocupaziun sü cuma i individui clùnà podarian integrass cun la famejia e la società en general.
“Chestu l’è anca indicà cuma “Clunaziun de conservaziun”.”
Chesti succès g’han furnì la speranza che tecnich simil (duperand mader surrügà de un oltra spècc) podarian vèss duperà per clùnar spècc estint.
In del 2002, i genetist del Australian Museum g’han dì de avegh replicà el DNA del tilacino (tigher de la Tasmania), ai temp estint de circa 65 an, duperand la reaziun a cadena de la polimerasi.
In del 2003, per la prima volta, un animal estint, el stambècch di Pirenei di cui sora, l’è stà clùnà, in del Center de Tecnologia e Ricerca Alimentar de Aragona, duperand el nucleo celùlar cungelà cunservà di campiun del pel del 2001 e œuf de cavra domestich.
“Когда вернутся мамонты” (“Quand i Mammoth returnan”), 5 febrar 2015 (recuperà el 6 setember 2015) Un olter prublema l’è la soravivenz del mamut recostruì: i ruminant fan afidament sü una simbius cunt el microbiota specifich present en luur stomach per la digestiun.”
Per chestu mutif, quaivun g’ha ipotizà che podaria vèss devenuu vècc püsee in frètt di olter animai nassuu en mod natüral, perché l’era mort a l’età di sès an, relativament prèst per una pégora.
Però, la pèrt preist de la gravidanza e i pèrt neonatai sun ancamò magiur cun la clùnaziun rispett al cuncepiment natüral o a la riproduziun asistida (IVF).
El cuncett de clùnaziun, en particular la clùnaziun del òmm, g’ha caraterizà una grand varietà de oper de fantascienza.
Tanti oper descriven la creaziun artificial di òmm travers un metud de cressita de celùl de un tessüt o da un campiun de DNA; la replicaziun pœu vèss istantanea o pœu suceder travers la cressita lenta di embriun del òmm en üter artificiai.
Film de fantascienza cuma The Matrix e Star Wars: Episodio II - L’atach di clùni g’han caraterizà di scene di feti üman cultivà sü scäla indüstrial en serbatoi mecanich.
A Number l’è stà adatà de Caryl Churchill per la televisiun, en una coproduziun intra la BBC e la HBO Films.
L’è cressuuda semper cun di döbi sül amor de su mader, che l’era minga istess a lè, morta nœuf an prima.
In del rumanz de Ira Levin del 1976 The Boys from Brazil e in del sò adattament cinematografich del 1978, Josef Mengele dupera la clùnaziun per crear di copi de Adolf Hitler.
“En Doctor Who, una raza aliena de òmm bellicüs en armadüra ciamà Sontarans l’è stada introdott in del serial del 1973 “The Time Warrior”.”
“El cuncett de suldà clùnà seleziunà per el cumbatiment l’è stà rivisità en “The Doctor’s Daughter” (2008), quand el DNA del dutur l’è duperà per crear un suldaa ciamada Jenny.”
El rumanz de Kazuo Ishiguro del 2005 Never Let me Go e l’adattament cinematografich del 2010 sunt ambientà en una stòria alternativa induè i òmm clùnà sun creà sultant per furnir donaziun de organ ai òmm nassuu en mod natüral, anca se l’eran no cumpletament senzient e auto-cunsapevul.
“In del rumanz fütüristich Cloud Atlas e in del film sucesif, una di stòrie se cuncentra sü un clon de un fabricant geneticament modificà ciamà Sonmi~451, un di miliun cressuu en un “grembo” artificial destinà a servir de la nassita.”
In del film Us, a un cert puunt prima di an ‘80, el guverno di Stat Ünì g’ha creà di clùni de tüt i citadin di Stat Ünì cun l’intenziun de duperal per cuntrular i luur conterpart uriginai, paragonabil ai bambul vodoo.
Incœu, i clùn slanzan un atach a surpresa e riessen a cumpletar un genocidio de masa di luur conterpart che san niient.
I jen i è staits trasferids denter dei stesse specie, intra i specie (cont la creazion de organism transjeneg) e adiritura intra regn.
I injegner jeneteg i g’hann de isolar el jen qe i vœlen meter denter de l’organism ospid e combinar-l cont elements jeneteg diferents, intra i quai un promotor e una rejon terminadora e despess un marcador selezionabil.
L’Herbert Boyer e el Stanley Cohen i hann fait el prim organism jenetegament modifegad ind el 1973, un bateri resistent a l’antibioteg kanamicina.
El prim animal jenetegament modifegad qe l’è stait comercializad l’è stait el GloFish (2003) e el prim animal jenetegament modifegad qe l’è stait aprovad per doperar-l come mangiar l’è stait el salmon AquAdvantage ind el 2015.
I funj inn staits injegnerizads cont implunemanc i stess obietiv.
A g'è dei proposte per scassar via i jen virulents dei virus per crear vacin.
La majoranza l'è projetada per la toleranza ai erbicida o la resistenza ai insets.
I animai inn jeneralment plussee dificil fiss de trasformar e la vasta majoranza l'è ancamò in fas de recerca.
El bestiam l'è modifegad cont l'intenzion de meiorar i traits economegament importants comè el tass de cressida, la qualitaa de la carn, la composizion del lait, la resistenza ai malatie e la soravivenza.
Anca se la terapia jenega umana l'è ancamò relativament nœva, l'è staita doprada per traitar desturb jeneteg comè l'imunodeficenza combinada agravada e l'amaurosi conjenita del Leber.
Oltre preocupazion inn l'obietivitaa e el rigor dei autoritaa de regolamentazion, la contaminazion dei aliments miga jenetegament modifegads, el controll de la fornidura de aliments, la brevetazion de la vita e l'utilizazion dei dirits de proprietaa intelletual.
I Paes hann adotad misure de regolamentazion per traitar qei preocupazion qì.
"Una definizion vasta de injegneria jenetega la includ anca l'allevament seletiv e oltr mez de selezion artifiçal."","
Per esempi, la coltura del forment tritegal l'è staita completament desvilupada in laboratori ind el 1930 cont l'utilizar varie tecnege per alterar el so jenoma.
"La biotecnolojia moderna l'è ulteriorment definida comè ""Tecnege de acid nucleeg in vitro, compres l'acid desossiribonucleeg (ADN) recombinant e l'iniezion direta de acid nucleeg in cellule o organei, o la fusion de cellule fœra de la fameia tassonomega."""
I definizion se concentren sul process plussee qe sul prodot, qe al segnifega qe ge podaria vesser dei GMOS e dei miga GMO cont jenotip e fenotip simil fiss.
Al pon anca dei problema quand qe dei process nœv se desvilupen.
I injegner jeneteg g'hann de isolar el jen qe vœlen inserir ind l'organism ospit.
El jen l'è pœ combinad cont oltr elements jeneteg, intra quei un promotor e una rejon termenatrix e un marcador selezionabel.
L'ADN l'è jeneralment inserid ind i cellule animai cont l'utilizazion de la micropontura, indov qe 'l pœl vesser siringad a travers el rivestiment nuclear de la cellula diretament ind el nucli, o a travers l'utilizazion de vetor virai.
Ind i piante quest al se realiza a travers la coltura dei tessuds.
Tradizionalment el material jeneteg nœv l'era inserid casualment denter del jenoma de l'ospit.
G'è quatr fameie de nucleasi injegnerizade : meganucleasi, nucleasi a dids de zing, nucleasi ativatrix de trascrizion (TALEN) e el sistema Cas9-guideRNA (adatad del CRISPR).
Ind el 1972 el Paul Berg l'ha cread la prima molecola de ADN ricombinant quand qe l'ha combinad l'ADN de un virus de sumia cont quell del virus lambda.
El bater qe heva incorporad cont sucess el plasmid l'era pœ bon de soraviver in presenza de kanamicina.
Ind el 1974 el Rudolf Jaenisch l'ha cread un rat transjeneg cont l'introduzion de ADN forest ind el so embrion, qe l'ha rendud el prim animal transjeneg del mond.
I rats cont jen scancellads (ciamads rats knockout) inn staits creads ind el 1989.
Ind el 1983 la prima pianta jenetegament modifegada l'era staita desvilupada del Michael W. Bevan, del Richard B. Flavell e del Mary-Dell Chilton.
Ind el 2000, el ris dorad inriqid de vitamina A l'è staita la prima pianta desvilupada cont un valor nutritiv aumentad.
L'insulina prodota dei bater, marcada humulin, l'è staita aprovada per la destribuzion de la Food and Drug Administration ind el 1982.
Ind el 1994 el Calgene l'ha otegnud l'aprovazion per destribuir comercialment el tomates Flavr Savr, el prim aliment jenetegament modifegad.
Ind el 2010, i scienziads de l'institut J. Craig Venter hann nonziad de haver cread el prim jenoma batereg sinteteg.
A l'è stait destribuid sul mercad statunitens ind el 2003.
I jen e oltre informazion jenetege de una vasta varietaa de organism pœden vesser jontads a un plasmid e inserids ind i bater per vesser guarnads e modifegads.
Un grand numer de plasmids personalizads al rend relativament facil la manipolazion de l'ADN estrat dei bater.
I scienziads pœden facilment manipolar e combinar i jen denter dei bater per crear proteine nœve o desgregade e osservar l'efet qe quest al g'ha su vari sistema molecolar.
I bater inn staits utilizads ind la produzion del mangiar per tant temp e cep specifeg inn staits desvilupads e selezionads per qell lavorar qì su scala industrial.
La plupart dei bater qe produx aliments a inn bater laiteg, e lilinsì l'è indovè qe l'è andaita la majoranza de la recerca su l'injegneria jenetega dei bater qe produx aliments.
La majoranza l'è prodota ind i Stats Unids e anca se g'è dei regolaments per permeter la produzion in Europa, del 2015 nissun prodot alimentar derivad dei bater l'è atualment disponibil lì.
I bater inn pœ regœiads e la proteina desiderada purifegada de lor.
Tante de qei proteine qì inn impossibel o dificile de otegnir cont metods naturai e g'hann men probabilitaa de vesser contaminade de ajents patojen, quest ie rend plussee segure.
De fœra de la medexina inn staite utilizade per produr biocarburants.
I idee includen l'alterazion dei bater intestinai insì de destrugar i bater dagnever, o l'utilizazion de bater per sostituir o aumentar enzima o proteine scars.
Permeter-g ai bater de formar una colonia al podaress fornir una soluzion a scadenza plussee longa, ma al podaress anca sollevar problema de segureza, perqè i interazion intra i batteri e el corp uman inn ben comprese de men qe i medexine tradizional.
Per plussee de un secol i bater inn staits utilizads in agricoltura.
Cont i progressi de l'injegneria jenetega, qei bater qì inn staits manipolads per eficenza aumentada e l'assortiment de ospits ampliad.
I varietaa de bater Pseudomonas causen dagn de jel col nuclear l'aqua in cristai de giaç in jir a lor.
Oltr usaj per i bater jenetegament modifegads includen el bioremedi, indov qe i bater inn doprads per convertir i sostanze inquinante ind una forma men tossega.
Ind el 1980 l'artista Jon Davis e la jenetista Dana Boyd hann convertid el simbol jermaneg de la feminilitaa (ᛉ) in codex binari e pœ ind una sequenza de ADN, qe l'è staita pœ esprimuda in Escherichia coli.
I recercador pœden doprar-l per controllar var fator, intra quei la posizion desiderada, la dimension de l'insert e la durada de l'espression jenega.
Anca se principalment ancamò in fas de sperimentazion, g'è stait dei success cont l'utilizar la terapia jenega per sostituir i jen difetads.
Cont partenza del 2018, g'è un numer consistent de studi clineg in cors, compres i trataments per l'emofilia, el glioblastoma, la malatia granulomatosa cronega, la fibrosi cistega e vari canqer.
I virus de l'herpes simplex inn vetor prometents, perqè a g'hann una capacitaa de trasport de plu de 30kb e proveden un'espression a longa scadenza, anca se a inn men eficents ind la consegna del jen qe oltr vetor.
Oltr virus qe inn staits drovads comè vetor a includen alphavirus, flavivirus, virus de la fers, rabdovirus, virus de la malatia de Newcastle, poxvirus e picornavirus.
Quest qì al influiss no su l'infetivitaa dei virus, al necessita una resposta imunitaria natural e g'è no la possibilitaa qe lor reotegnen la soa fonzion de virulenza, roba qe la pœl suceder cont un quai olter vacin.
El vacin plussee eficax contra la tubercolosi, el vacin Bacillus Calmette-Guérin (BCG), al forniss nomà una protezion parzial.
Oltr vacin basads su vetor inn jamò staits aprovads e tants d'oltr inn adree a desvilupar-s.
Ind el 2004, i ricercador hann riferid qe un virus jenetegament modifegad qe l'utiliza el comportament egoista dei cellule del canqer al podaress ofrir un mœd alternativ de mazar i tumor.
El virus l'è stait siringad ind i arbor de naranç per combater la malatia de l’inverdiment dei agrum qe l'heva redot la produzion de naranç del 70% del 2005.
Dei virus jenetegament modifegads, qe i renden steril i animai obietiv a travers l'imunocontracezion inn staits creads in laboratori e insì comè oltr qe miren a'l stadi de desvilup de l'animal.
La modifega jenetega del virus myxoma l'è staita inxubida per conservar i lapen europee ind la penisola iberega e per vutar a regolar-i in Australia.
A l'è possibel injegnerizar i bateriofag per esprimer proteine modifegade su la soa superfix e jontar-i in modei specifeg (una tecnega ciamada esposizion dei fag).
Per i aplicazion industriai, i levads combinen i vantaj batereg de vesser un organism unicellular facil de manipolar e coltivar cont i modifege proteege avanzade qe se trœva ind i eucariota.
Vun l'ha aumentad l'eficenza de la fermentazion malolaitega, inveci l'olter l'impediss la produzion de pericolos composts de carbamad de etil durant la fermentazion.
A diferenza dei bater e dei virus, i g'hann el vantaj de infetar i inset domà per contat, anca se a inn superads in eficenza dei pesticida qimeg.
Un obietiv atraent per el controll biolojeg inn i zenzale, vetor per un insema de malatie mortai, intra quei la malaria, la fever jalda e la fever dengue.
Un'oltra stratejia l'è quella de jontar proteine ai funj qe bloca la trasmission de la malaria o scassar via del tut el Plasmodium.
Tante piante inn pluripotente, qe al vœl dir qe una singola cellula de una pianta maruda la pœl vesser catada e sota i condizion juste la pœl desvilupar-s ind una pianta nœva.
I progress major ind la coltura dei tessuti e ind i mecanism cellular dei piante per una vasta varietaa de piante i enn orijinads dei sistema desvilupads ind el tabac.
Un olter dei principai modei de organism, relevant per l'injegneria jenetega l'è l'Arabidopsis thaliana.
Ind la recerca, i piante inn injegnerizade per vutar a descovrir i fonzion de certs jen.
A diferenza de la mudajenesi, l'injegneria jenetega la permet una rimozion mirada senza desgregar oltr jen ind l'organism.
Oltre stratejie includen el tacar el jen a un promodor fort e vider cossè qe suced quand l'è soraespress, el forzar un jen a vesser espress ind una posizion diferenta o in stadi de desvilup diferents.
I prime piante ornamentai jenetegament modifegade comercializaven el color alterad.
Oltre piante ornamentai jenetegament modifegade inn el crisantem e la petunia.
El virus papaya ringspot l'ha devastad i arbor de papaya ai Hawaii ind el secol XX infina a quand i piante de papaya transjenege hann ricevud una resistenza derivada del patojen.
La segonda jenerazion de colture la pontava a meiorar la qualitaa, de spess cont l'alterar el profil dei nutrients.
I colture GM contribuissen a meiorar i regœi a travers la reduzion de la pression dei insets, l'aument del valor dei nutrients e la tolleranza de stress abioteg diferents.
La majoranza dei colture GM inn staite modifegade per vesser resistente a erbicida selezionads, jeneralment vun cont bas de glifosad o glufosinad.
Un quaidun al drœva i jen qe codifegen per i proteine inseticida vejetative.
Men del vun per cent dei colture GM al contegniva oltr traits, qe includen el proveder la resistenza ai virus, el ritard de la senescenza e l'alterazion de la composizion dei piante.
I piante e i cellule vejetai inn staite injegnerizade jenetegament per la produzion de biomedexine in bioreator, un process cognossud comè el pharming.
Tante medexine contegnen anca ingredients vejetai naturai e i vie qe porta a la soa produzion inn staite alterade jenetegament o trasferide a oltre spece de piante per produr un volum plussee grand.
I presenten anca men ris'c de vesser contaminade.
I vacin inn costos de produr, trasportar e soministrar, donca haver-g un sistema qe 'l pœda produr-i localment al permetaria un acess plussee grand ai aree plussee povere e in via de desvilup.
El vesser guarnads ind i piante al redux el cost a longa scadenza, perqè pœden vesser spantegads senza besogn de conservazion a freid, i g'hann miga besogn de vesser purifegads e g'hanno una stabilitaa de longa durada.
Cont partenza 2018 nomà tri animai jenetegament modifegads inn staits aprovads, tuts ind i Stats Unids.
Canada: Brainwaving I prim mamifer transjeneg inn staits prodots col siringar l'ADN viral ind i embrion e pœ cont l'impientar i embrion ind i femine.
El desvilup del sistema de modifega jenega CRISPR-Cas9 comè una manera economega e svelta de modifegar diretament i cellule jermenai, qe 'l smeza efetivament el temp necessari per desvilupar dei mamifer jenetegament modifegads.
I rats jenetegament modifegads inn staits i mamifer plussee comun drovads ind la recerca biomedega, perqè inn economeg e facil de manipolar.
Ind el 2009, i scienziads hann nonziad de haver trasferid cont sucess un jen ind una speça de primad (el marmoset) per la prima vœlta.
L'espression stabela l'è staita realizada in pegore, porcei, rats e oltr animai.
L'alfa-1-antitripsina umana l'è un'oltra proteina qel' è staita prodota dei cavre e l'è drovada ind el traitament dei umani cont questa deficenza.
I polmon dei porcei jenetegament modifegads inn considerads per el trapiant ind i vesser uman.
I animai inn staits injegnerizads per cresser plussee a la svelta, vesser plussee san e resister ai malatie.
Un porcell GM ciamad Enviropig l'è stait cread cont la capacitaa de dijerir el fosfor dei piante plussee eficentement dei roi convenzionai.
Quest al podaria potenzialment beneficiar i madre qe pœl miga produr el lait ma vœl qe i so fiœi g'habien el lait de mader plutost qe el lait artifiçal.
G'è stait dei sujeriments qe l'injegneria jenetega la podaria vesser doprada per far tornar i animai estints.
A l'è stait drovad per traitar disturb jeneteg comè l'imunodeficenza combinada agravada e l'amaurosi conjenida del Leber.
La terapia jenega jermenal la fa de manera qe ogni cambiament al sia ereditabel, quest l'ha sollevad preocupazion denter de la comunitaa scientifega.
L'aquacoltura l'è un'industria qe la cress, qe atualment la forniss plussee de la metaa del pess consumad ind el mond.
Divers grup hann desvilupad el pess-zebra per rilevar l'inquinament col tacar dei proteine fluoressente ai jen ativads de la presenza de sostanze inquinante.
L'è stait orijinariament desvilupad de vun dei grup per rilevar l'inquinament, ma adess al fa part del comerci de pess ornamentai, l'è deventad el prim animal jenetegament modifegad a deventar publegament disponibel comè animal domesteg quand qe ind el 2003 l'è stait introdot per la vendita ind i Stats Unids.
I pess-zebra inn organism modell per i process de desvilup, rejenerazion, jenetega, comportament, mecanism de malatia e esam de tossicitaa.
I pess GM inn staits desvilupads cont promodor qe menen una soraproduzion de ormon de la cressida per l'utilizazion ind l'industria de l'aquacoltura per aumentar la velocitaa de desvilup e potenzialment redur la pression de pesca sui stock selvateg.
L'ha otegnud l'aprovazion normativa ind el 2015, el primo aliment GMO miga vejetal a vesser comercializad.
La drosofila l'è staita drovada per studiar la jenetega e l'ereditaa, el desvilup embrional, l'imprendiment, el comportament e l'invegiiment.
I zenzale resistente a la malaria inn staite desvilupade in laboratori cont l'inserir un jen qe 'l redux el desvilup del parassita de la malaria e pœ utilizar endonucleasi homing per spantegar rapidament qell jen lì su tuta la popolazion masqil (cognossud comè impuls jeneg).
Un olter aproç l'è quell de utilizar una tecnega de inset steril, indov qe i mas'c jenetegament injegnerizads per vesser steril i competen coi mas'c vitai, per redur el numer de popolazion.
L'aproç l'è simil a la tecnega steril testada sui zenzale, indovè qe i mas'c inn trasformads cont un jen qe 'l prevegn ai femine nassude de rivar a la maduritaa.
In qell cas qì una cepa de vermen rœsa de la bolla qe inn staits sterilizads cont radiazion inn staits jenetegament injegnerizads per esprimer una proteina rossa fluoressenta qe l'ha rendud plussee facil per i recercador a monitorar-i.
G'è anca el potenzial per doprar el maqinari de produzion de la seda per far oltre proteine de valor.
Un pollaster GM qe 'l produx la medexina Kanuma, un enzima qe 'l traita una condizione rara, ind el so œv l'ha superad l'aprovazion regolamentar dei Stats Unids ind el 2015.
G'è dei proposte per drovar l'injegneria jenetega per controllar i çats dei cane in Australia.
A l'è anca relativament facil produr nematods transjeneg stabei e quest, insema a l'ARNi, a inn i principai instruments utilizads ind el studi dei so jen.
I nematods transjeneg inn staits utilizads per studiar i virus, la tossegolojia, i malatie e per rilevar i inquinants ambientai.
I vermen piats g'hann la capacitaa de rejenerar-s de una cellula singola.
El vermen dei sedole, un anellid marin, l'è stait modifegad.
El desvilup de un quader normativ su l'injegneria jenetega l'è principiad ind el 1975, a Asilomar, in California.
L'è un traitad internazional qe 'l regola el trasferiment, la manipolazion e l'utilizazion de organism jenetegament modifegads.
Tants esperiments g'hann anca de besogn del permess de un grup de regolamentazion nazional o de la lejislazion.
G'è un sistema squas universal per valutar i ris'c relativ associads ai GMO, a oltr ajents, a'l personal de laboratori e a la comunitaa.
Paes divers drœven una nomenclatura diferenta per descriver i nivei e i pœden haver-g requisids diferents per quell qe 'l pœl vesser fait a ogni nivell.
Per esempi, una coltura miga destinada a l'usaj alimentar l'è miga jeneralment esaminada dei autoritaa responsabel de la segureza alimentar.
La plupart dei Paes qe permeten no la coltivazion de GMO i permeten la recerca cont i GMO.
Anca se nomà poc GMO inn staits aprovads per la coltivazion ind l'UE, un cert numer de GMO l'è stait aprovad per l'importazion e la lavorazion.
La politega dei USA la se concentra no sul process tant'mè oltr Paes, la varda ai ris'c scientifeg verifegabei e la dopra el concet de equivalenza sostanzial.
Vuna dei quistion ciav relativa ai regolador l'è se i prodots GM deven vesser etiqetads.
La contestazion la coinvolj i consumador, i produtor, i aziende biotecnolojege, i regolador governativ, i organizazion miga governative e i scienziads.
La major part dei problema inn i efets dei GMO su la salut e su l'ambient.
Comesessia, i member del publeg inn tant men propens dei scienziads a percepir i aliments GMO comè segur.
El fluss jeneg intra i colture GMO e i piante compatibel, insema a l'aument de l'utilizazion dei erbicida a ampi raj, al pœl aumentar el ris'c de popolazion de erbace resistente ai erbicida.
In manera de dirotar una quaivuna de queste preocupazion, un quai GMO l'è stait desvilupad cont dei carateristege qe vuta a controllar el so spantegament.
Oltre preocupazion ambientai e agronomege includen una deminuzion de la biodiversitaa, un aument dei parassita segondari (parassita miga mirads) e l'evoluzion de parassita resistents.
L'impat dei colture Bt sui organism benefeg miga mirads l'è deventad un problema publeg despœ qe un document del 1999 l'ha sujerid qe i podarissen vesser tossege per i parpai monarca.
Cont la capacitaa de injegnerizar jenetegament i vesser uman adess possibel, a g'è dei preocupazion etege sora quant lontan qesta tecnolojia qì la dovariss andar, o se la dovariss vesser doprada afait.
Ind l'oitover 2006 el rigor del process de regolamentazion, el consolidament del controll de la fornidura alimentar ind i aziende qe i produxen e venden GMO, l'esajerazion dei benefici de la modifegazion jenetega o i preocupazion in su l'utilizazion de erbicida cont glifosad.
I GMO inn rivads in su la scena quand qe la feduxia del publeg ind la segureza alimentar, atribuida ai recents alarma alimentare comè l'encefalopatia sponjiforma bovina e oltr scandoi qe coinvoljen la regolamentazion governativa dei prodots in Europa, a l'era bassa.
L'injegneria jenetega, ciamada anca modifegazion jenetega o manipolazion jenetega, l'è la manipolazion direta dei jen de un organism cont l'utilizar la biotecnolojia.
Un costrut l'è jeneralment cread e utilizad per inserir qell ADN qì ind l'organism ospit.
L'ADN nœv al pœl vesser inserid casualment o mirad a una part specifega del jenoma.
El Rudolf Jaenisch l'ha cread el prim animal GM quand l'ha inserid ADN forest ind un rat ind el 1974.
I aliments jenetegament modifegads inn staits venduds del 1994, cont la destribuzion del tomates Flavr Savr.
Ind el 2016 dei salmon modifegads cont un ormon de la cressida inn staits venduds.
Col scassar via i jen responsabei de certe condizion, l'è possibel crear dei organism de modell animal de malatie umane.
L'aument dei colture jenetegament modifegade comercializade l'ha portad benefici economeg ai paisan de tants paes diferents, ma l'è staita anca la font de la plupart dei problema qe circonden la tecnolojia.
El fluss jeneg, l'impat in sui organism miga mirads, el controll de la fornidura de aliments e i dirits de proprietaa intelletual inn staits sollevads comè problematege potenziai.
Quest l'è tant plussee svelt, al pœl vesser drovad per inserir qualsessia jen de qualsessia organism (anca quei de domini diferents) e al prevegn qe oltr jen indesiderads sien jontads.
I medexine, i vacin e oltr prodoits inn staits regoiads de organism injegnerizads per produr-i.
La biolojia sintetega l'è una dissiplina emerjenta qe la met l'injegneria jenetega un pass inanz, cont l'introduzion de material sintetizad artifiçalment ind un organism.
Se el material jeneteg de un'oltra speça l'è jontad a l'ospit, l'organism risultant l'è ciamad transjeneg.
Ind el 1973 l'Herbert Boyer e el Stanley Cohen hann cread el prim organism transjeneg cont l'inseriment de jen de la resistenza ai antibioteg ind el plasmid de un bater Escherichia coli.
Ind el 1976 la Genentech, la prima azienda de injegneria jenetega, l'era staita fondada del Herbert Boyer e del Robert Swanson e un ann adree l'azienda la produxeva una proteina umana (somatostatina) in E.coli.
L'insulina prodota dei bater l'è staita aprovada per la destribuzion de la Food and Drug Administration (FDA) ind el 1982.
La Republega Popolar Cinesa l'è stait el prim paes a comercializar i piante transjenege, cont l'introduzion de un tabac resistent ai virus ind el 1992.
Ind el 1995, el Bt pom de terra l'è stait aprovad comè segur de l'Environmental Protection Agency, dop de vesser stait aprovad de la FDA, qe l'ha faita deventar la prima coltura produtrix de pesticida a vesser aprovada ind i Stats Unids.
I sqerma jeneteg pœden vesser faits per determinar i potenziai jen e ulterior esam per identifegar i meior candidads.
Qei segments qì pœden pœ vesser estrats a travers l'eletroforesi su jel.
Una vœlta isolad, el jen l'è ligad ind un plasmid qe l'è pœ inserid ind un bater.
Quests qì includen un promodor e una rejon de terminazion, qe i principien e terminen la trascrizion.
Qella abilitaa qì la pœl vesser indota in oltr bater a travers stress (per esempi shock termeg o eletreg), qe l'aumenta la permeabelitaa de la membrana cellular a l'ADN ; l'ADN prelevad al pœl integrar-s col jenoma o esister comè ADN stracromosomeg.
Ind i piante l'ADN l'è de spess inserid cont l'utilizazion de la trasformazion mediada de l'Agrobacterium, col profitar de la sequenza T-DNA de l'Agrobacterium qe la permet l'inseriment natural de material jeneteg ind i cellule dei piante.
Ind i piante quest al se realiza a travers l'utilizazion de la coltura dei tessuds.
I marcador selezionabei inn drovads per diferenziar facilment i cellule trasformade de quei miga trasformade.
Qei esam qì pœden anca confermar la posizion cromosomega e el numer de cobie del jen inserid.
El material jeneteg nœv al pœl vesser inserid casualment denter del jenoma de l'ospit o mirad a una posizion specifega.
La frequenza de l'obietiv jeneg la pœl vesser aumentada de tant a travers la modifega del jenoma.
TALEN e CRISPR inn i duu plussee doprads e ognidun al g'ha i so vantaj.
La plupart dei GMO comercializads inn piante coltivade resistente ai insets o tollerante ai erbicida.
I ibridoma de rat, cellule fondude insema per crear anticorp monoclonai, inn staits adatads a travers l'injegneria jenetega per crear anticorp monoclonai uman.
L'injegneria jenetega l'è anca drovada per crear modei animai de malatie umane.
I cure potenziai pœden vesser testade su qei modei qì de rats.
Ind el 2015 un virus l'è stait utilizad per inserir un jen san ind i cellule de la pell de un fiœl qe 'l sofriva de una malatia rara de la pell, l'epidermolisi coi bolle, per far cresser e pœ insedir la pell sana sul 80% del corp del matell qe l'era colpid de la malatia.
G'è anca dei preocupazion qe la tecnolojia la pœda vesser drovada miga domà per el traitament, ma per meiorar, modifegar o alterar l'aspet, l'adatabelitaa, l'intellijenza, el carater o el comportament dei vesser uman.
Luu l'ha diit qe do jumelle, la Lulu e la Nana, eren nassude poqe semane inanz.
Atualment, la modifega de la linia jermenal l'è vietada in 40 Paes.
I bater inn economeg, facil de coltivar, clonai, i se moltiplegen rapidament, relativament facil de trasformar e i pœden vesser guarnads a -80 °C squas indefinitament.
Quest qì al podaria vesser l'efet sul fenotip de l'organism, indov qe el jen l'è espress o cont qe oltr jen l'interajiss.
Ind un semplex knockout una copia del jen desiderad l'è staita alterada per render-l miga fonzional.
Quest al permet a'l sperimentador de analizar i difets causads de qella mudazion qì e donca determinar el rœl de jen particolar.
"El metod plussee semplex e el prim a vesser drovad, l'è la ""scansion de l'alanina"", indovè qe ogni posizion a soa vœlta l'è mudada ind l'aminoacid miga reativ alanina."
El process l'è simil fiss a quell de l'injegneria knockout, via qe el costrut l'è projetad per aumentar la fonzion del jen, jeneralment col proveder copie extra del jen o cont l'induzion de la sintesi de la proteina plussee de sovent.
Una manera per far-l l'è quella de sostituir el jen selvadeg cont un jen de 'fusion', qe l'è una justaposizion del jen selvadeg cont un element de segnalazion comè la proteina fluoressenta verda (GFP) qe la permeterà una visualizazion facila dei prodots de la modifega jenetega.
I studi de espression miren a descovrir indovè e quand i proteine specifege inn prodote.
Un quai jen al fonziona no ben ind i bater, donca i cellule de levad, de inset o de mamifer pœden anca vesser drovade.
Vergun microb jenetegament modifegad al pœl anca vesser utilizad ind la biomineraria e ind i bioremedi, dovuda a la soa abilitaa de tirar fœra i metai pesants del so ambient e incorporar-i in composts qe inn plussee facilment recuperabei.
Dei colture resistente ai funj e ai virus inn anca staite desvilupade o inn in fas de desvilup.
Ind el 2016 i salmon inn staits modifegads jenetegament cont i ormon de la cressida per rivar tant plussee svelt ai dimension normai dei adults.
La soia e el raviçon inn stait modifegads jenetegament per produr oli plussee san.
El trasferiment de jen a travers de vetor virai l'è stait inxubid comè un mez per controllar i spece invasiv e comè anca per vacinar la fauna menaçada dei malatie.
I aplicazion de l'injegneria jenetega ind la conservazion a inn infina adess per la plupart teorege e a i deven ancamò vesser metude in pratega.
La reunion de Asilomar l'ha racomandad un insema de linie guida volontarie in su l'usaj de la tecnolojia recombinanta.
Centcinquantaset paes inn member del Protocoll e tants a l'drœven comè pont de riferiment per i so regolaments.
La major part dei paes qe permet no la coltivazion dei GMO i permeten la recerca.
La Emily Marden, Risk and Regulation : U.S. Regulatory Policy on Genetically Modified Food and Agriculture, 44 B.C.L. Rev. 733 (2003) L'Union Europea, a l'incontrari, la g'ha probabelment i regolaments sui GMO plussee sever del mond.
Vuna dei question fondamentai ligada ai regolador a l'è se i prodots GM g'hann de vesser etiqetads.
Qei contraversie qì hann portad a discussion, contrasts comerciai internazionai e proteste, e a una regolamentazion restrenjenta dei prodots comerciai ind un quai paes.
Anca se g'è stait sollevad dei dubi, economegament la major part dei studi l'ha trovad qe la coltivazion de colture GM l'è benefega per i paisan.
Tants dei impats ambientai ligads ai colture GM pœden haver-g besogn de tants agn per vesser capids e a inn anca evidents ind i pratege agricole convenzionai.
Domà un quai films l’ha informad el publeg in su l’injegneria jenetega, foera dei films The Boys del Brasil (1978) e Jurassic Park (1993), qe hann tut duu utilizad una lezion, una dimostrazion e un estrait de film scientifeg.
La nanotecnologia, abreviada anca en nanotech, l’è l’üs de la materia sü scäla atomich mulecùlar e soramulecùlar per fini indüstriai.
Chesta definiziun riflett el fatt che i efèt de la machina quantistich sunt impurtant sü la scäla del regn quantistich, e donca la definiziun l’è pasada de un particular ubietif tecnologich a una categùria de ricèrca cumprensiva de tüt i tip de ricèrhc e tecnologie che se ocupan di proprietà speciai de la materia che se verifican sotta del limit dimensiunal indicà.
La ricèrca e i aplicaziun asocià sun diferenti, e van di estensiun de la fisich di dispositif cunvenzionai a aprocc cumpletament nœuf basà sül autoasemblagg molecùlar, dal svilupp di nœuf materiai cun dimensiun sü scäla nanometrich al cuntrol dirett de la materia sü scäla atomich.
“El termin “nano-tecnologia” l’è stà duperà per la prima volta de Norio Taniguchi in del 1974, anca se l’era minga tant cognussuu.”
El nasser de la nanotecnologia cuma camp en i an ‘80 l’è stà fatt travers de la convergenza del lavurà teorich e püblich de Drexler, che g’ha sviluppà e renduu popular un quader concettual per la nanotecnologia, e prugress sperimentai a volta visibilità che g’han atirà püsee de atenziun sü laargh scäla süi pruspetif del cuntrol atomich de questiun.
I sviluppadur del microscopi Gerd Binning e Heinrich Rohrer del IBM Zurich Research Laboratory g’han ricevuu un premi Nobel per la fisich in del 1986.
C60 l’è minga stà descrivuu al principi cuma nanotecnologia: el termin l’è stà duperà per el lavurà sucesif cun nanotüb de carboni ligà (di volt ciamà tüb de grafene o tüb de Bucky) che purtavan a di putenziai aplicaziun per dispositif eletronich e dispositif sü scäla nanometrich.
Dès an dopu, i prugress in de la tecnologia multi-gate g’han cunsentì el ridimensiunament di dispusitif MOSFET (transistor a efèt de camp a semicundutur de ossid de metal) fin a livei sü nanoscäla inferiur a 20 nm de luungheza del gate, a partir del FinFET (transistor a efèt de camp Fin), un MOSFET tridimensiunal, minga planar, a dopi porta.
Sun nassuu di discüssiun süi definiziun e süi putenziai implicaziun di nanotecnologie, esemplificà del raport de la Royal Society sü la nanotecnologia.
Chesti prudot sun limità ai aplicaziun de masa di nanomateriai e implican no el cuntrol atomich de la materia.
L’era basà sü la tecnologia FinFET gate-all-around (GAA).
Chestu interesa el lavurà atual e i cuncett püsee avanzà.
El limit inferiur l’è fissà de la dimensiun di atom (l’idrogen g’ha i atom püsee piscinini, che g’han un diameter cinetich de circa un quart di nm) perché la nanotecnologia gìha de costruir i sò dispositif de atom e molecùl.
Per inserir chela scäla en un olter cuntest, la dimensiun cumparativa de un nanometer per un meter l’è la stess de chela de una bala per i dimensiun terrester.
“In del aprocc “dal bas vers el volt”, i materiai e i dispusitif sun compunent molecùlar che se meten insema chimicament segond i principi de recognusiment molecùlar.”
Un esempi l’è l’aument del raport intra superfiss e volum che modifica i proprietà mecanich, termich e catalitich di materiai.
L’atività catalitich di nanomateriai derva anca putenziai riscc in de luur interaziun cunt i biomateriai.
El cuncett de recognusiment molecùlar l’è particularment impurtant: i molecùl pœden vèss prugetà en mod tal de favorir una certa configuraziun o disposiziun per di forzi intermolecùlari minga covalent.
Chesti aprocc dal bas vers el volt dovarian vèss capass de produr dispusitif en parallel e vèss püsee economich di metud del volt vers el bas, ma podarian vèss putenzialment battuu del aumentar di dimensiun e de la dificultà del insèm desiderà.
La produziun in del cuntest di nanosistèm produtif l’è minga ligà e duvaria vèss distinta di tecnologì cunvenziunai duperà per produr nanomateriai cuma i nanotüb de carboni e i nanopartisel.
Se spera che i svilupp de la nanotecnologia rendan pusibel la costruziun cun olter mezz, magari duperand principi biometrich.
En general l’è tanti dificil asemblar dispusitif sü scäla atomich, perché g’han de pusiziunass di atom sü di olter atom de dimensiun e viscosità cumparabil.
Chest g’ha purtà a un scambi de leter in de la publicaziun ACS Chemical & Engineering News in del 2003.
G’han costruì almenu tri diferent dispusitif molecùlari induè el muviment l’è cuntrulà dal desketop cun vultagg variabil: un nanomotor a nanotüb, un atuatur molecùlar e un oscillatur de rilassament nanoelettromagnetich.
I nanomateriali cun trasport ionic rapid sun cùlegà anca ai nanoioni e a la nanoeletronich.
I materiai sü nanoscala cuma i nanopilaster sun talvolta duperà en i cel sular che cumbaten el cust dei cel sular tradiziunai al silicio.
Püsee en general, l’autoassemblament molecùlar al cerca da duperà i cuncett de la chimica soramolecùlar, e in particular del recunosiment molecùlar, per far sì che i cumpunent de una molecùla singula a sa dispungan automaticamente en una confurmaziun util.
Gli hard drive gigant che sun basà sü la resistenza magnetica e che sun gemò sül mercà rispetan sta descriziun, inscì cume fan i tecnich de deposit de el stratu atomic (ALD).
I fasci de ion fucalisà pœden levà via el material, e persin il material deposità se i giüst gas precursor venian applicà contempuraneamente.
Chesti pœdan poi vèss duperà cumè compunent de una melcula singula en di dispusitif nanoeletronic.
La nanotecnologia molecùlar a l’è un aproc cunsiglià c’al preved de manipulà i singul molecùl in maniera deterministica e cuntrulada.
G’he la speranza de pudè aplicà i nanorobot en de la medesina.
Per la natüra discreda (atomica) de la materia e de la pusibilità di crescita espunenzial, sta fase l’è vista cumè la bas de un’oltra rivoluziun industrial.
Cun la diminuziun de la dimensionalità, se osserva un ument del raport superfic-volum.
Anca se simil del cuncett del microscop cunfucal a scansiun svilupà da Marvin Minsky in del 1961 e al microscop acustic a scansiun (SAM) svilupà da Calvin Quate e da i sò culaburatur in di an ‘70, i nœuf microscop a scansiun a sunda gan una resoluziun püsee volta perché in minga limitat da la luungheza d’unda del sòn o de la lüs.
Ma cheschì a l’è ancamò un proces lento per culpa de la basa velusidà de scansiun del microscop.
Un olter grupp de tecnich nanotecnologic al preved qual duperà per la fabricasiun de nanotub e nanocavi, qual duperà en la fabricasion de semicondutur cumè la litografia ultravioleta profunda, la litografia a fascio de eletrun, la lavuraziun a fascio ionico fucalisà, litografia a nanoimprunta, deposiziun a stratu atomic, deposiziun a vapur molecùlar e olter tecnich de autoassemblament molecùlar cumè quei che duperan i copolimer bi-bloc.
Il microscop a sansiun a sunda l’è una tecnica impurtant sia per la caraterizaziun che per la sintes de i nanomaterial.
Duperant, par esempi, l’aproc de scansiun urientà ai carateristich, agli atumi e ai molecùl pœden vèss spustà in gir sü la superfiss cun i tecnich de microscop a scansiun a sunda.
Chesti tecnich includen la sintesi chimica, l’autoassemblament e l’assemblament posiziunal.
Ricercatur di Bell Telephone Laboratories cumè John R. Arthur.
MBE la cunsent ai scienzià de butà giœu di strati atomicamente precis e, in del pruces, de tirà sü de strutur cumples.
I bendi a venian infus cun de nanopartisel d’argent per curà i taji püsee rapidament.
La nanotecnologia la pœu avec la capasidà de rend le aplicasion de medisina esistenti püsee economic e fasil da duperà in di post cumè el stüdi del dutur de base e a casa.
Il platino l’è al momento duperà cumè un catalizatur per i mutur disel in chesti mutur.
Dopu l’ossidasion il catalizatur ossida i idrocarburi e el monosido de carbon per furmar biosido da carbon e aqua.
La società danes InnovationsFonden la gemò investì 15 miliuni de corona danesi in de la ricerca de nœuf sostituti di catalizatur duperand la nanotecnologia.
Se la superfis del catalizatur che l’è esposta ai gas de scarico la ven masimisada, la eficienza del catalizatur la risulta masimisada.
Inscì, la creaziun de chesti nanopartisel la va a aumentar l’eficacia del catalizatur del mutur disel risultante, menant a sò volta a gas de scarico püsee pulì, e la va a diminuir i cust.
In de la prugetasiun de scaffold, i ricercatur tentan da imitar i carateristich sü nanoscala del microambient d’una celula per incanalà la diferenziasiun in da un lignag adeguà.
TSMC incumincià la produziun de un proces a 7 nm in del 2017 e Samsung incumincià la produziun de un process a 5 nm in del 2018.
Per chesti resun, di grupp sustegnen che le nanotecnologie sun regulà di guverni.
Di produt basà sü i nanopartisel pœden avec de cunseguenz minga desiderà.
L’inalaziun de nanopartisel e nanofiber in del aria la pœu purtà a una serie de maladì pulmunar, cumè, par esempi la fibrus.
“Un stüdi impurtant publicà püsee recentement en Nature Nanotechnology al sugerisc che di form de nanotub de carbonio, un manifest de la “rivoluziun de le nanotecnologie”, pudarian vèss danus cumè l’amianto se l’è inalà in de una quantità sufisent.”
Davies (2008) l’a propus una road map normativa che la descrif i pas per affruntar chesta puertà.
Quind, di stüdius an domandà un’aplicasiun püsee rigorosa del princip de precauzion, cun l’apruvasion en retart de inserir en cumercio, un nomm rafurzà e d’oltri necesidà per el svilup de dati de sicureza en relasiun a di furm de nanotecnologia.
La tecnulugia nuclear l’è una tecnulugia che l’è ligada a la reaziun nuclear di nuclei atomici.
Lu, Pierre Curie e Marie Curie an cumincià a fà de dumant sül fenomen.
Quaivun del tip de radiasiun podrian passà travers de la materia ordinaria e tu podrian ser negatif en grandi quantità.
Pian pianin se rendun cunt che i radiaziun del decadiment radioatif l’eren di radiaziun ionisant e che anca di quantità trop piscinin per vèss brüsà podevan vèss un gran pericul dopu.
Quant che l’atom l’era capido mej, la natüra de la radioatividà seria püsee ciara.
El decadimento alfa l’è quant che un nucleo libera una particela alfa, che l’è furmada de dü proton e dü neutron, quant un nucleo la lasa una particella alfa, istess che un nucleo de elio.
Chestu tip de radiasiun l’è la püsee pericülusa e la püsee dificil de fermà.
El numer medio de neutron liberà por nucleo che va a fision de un olter nucleo l’è indicà cuma k. Valur de k magiur de 1 vœuren dì che la reaziun de fision libera püsee neutroni de quant ne venien sorbì, e donc l’è definida cuma reaziun a cadena autosufisent.
Si g’hen dei decadiment visin para segutar la reaziun a cadena, se dis che la masa l’è critica e che l’energia se sumarà de svelt e non controlà, de solet menant a un’esplosion.
Durant el pruget sun stà svilupà anca i primi reator a fission, anca se eran duperà soratüt para la pruduzion de armi e anca se non facevan eletricità.
Però, se la masa l’è critica sultant quant che sunt inclus i neutroni ritardà, la reaziun la pœu ser cuntrulada, par esempi cun l’intruduziun o la rimozion de assorbidur de neutroni.
Quant che el nucleo che resulta l’è püsee leger del fer, normalment l’energia la vien liberada; quant ch’el nucleo l’è püsee pesant del fer, l’energia l’è asurbida.
L’abundanza che resta d’element pesant, de nichel a l'uranio e olter, l’è dovuuda a la nucleosintesi de la supernova, el pruces R.
I bumb a l'idrogeno g’han el luur pudé de distruziun de la fusion, ma la luur energia l’a pœu minga ser cuntrulada.
Però, tüt i dü i dispositif funzionan cun una mancanza de energia neta.
La fusion nuclear l’è stada a l’inizio seguida sultant en el periodo teorico de la segunda guera mundial, quant che li scienzià del Pruget Manhattan (guidà de Edward Teller) l’han stüdiada cume metud per costruì una bumba.
Anca i bumbi piscinin pœden desfar una cità cun esplusiun, fooch e radiaziun.
L’arma g’ha de cuntené una u püsee mas fissili stabili por la partenza, e dopu causà prublema (causà una mas critica) por la detunaziun.
Uun izotop del uranio, ch’el vœur dì uranio-235, che l’è presente en natüra l’è instabil, ma el se pœu truvà mesculà cun l’izotop püsee stabil uranio-238.
Opur, l’element plutonio el ga un izotop assée instabil para puder duperà ‘stu pruces.
"G’han fà sciupà la prima arma nuclear en un test ciamà en segreto “Trinity”, visin a Alamogordo, New Mexico, el 16 lui del 1945."
Sü la via de la destruzion e di morts de una sola arma, el guverno giapunes se disarmò prest, e l’è reussì a destupà la segunda guera mundial.
Sobet dopu de cuatru an, el 29 agost del 1949, l’Union Sovietica bufò sü arma a fission.
Un'arma radiulogica l’è un tip de arma nuclear prugetada por distribuir material nuclear pericülus in di aree nemis.
Anca si l’è cunsiderata inutil de un’armada nurmal, un’arma tal la fa preocupà por el terrorismo nuclear.
El trataa permett de test nuclear sotta terra.
Dopu che g’han firmà el Trataa de la misa al bando mundial di test del 1996 (che in del 2011 no era ativo), tüt i stat se sunt impegnà a stupà tüt i test nuclear.
Durant de la Guerra Fredda, i putenz aversari g’haveven grandi armi nucleari, sufisent per matà centinaia de miliun de gent.
Incœu l’energia nuclear duna el 15,7% del eletricità mundial (in del 2004) e l’è duperada por meter en marcia portaerei, rumpigiasc e sottamarin (fin adess l’economia e la pagura di quaivun port g’ha stupaa l’üs del energia nuclear in di naf de traspor).
‘I imager a ragg X médegh e dental duperen cobalto-60 o olter surgent de ragg X.
Tüt i dü g’han una surgent piscinina de 241Am che la crea una curent custant piscinina.
Un olter üs del cuntrol d’insett l’è la tecnica d’insett steril, quant i’insett omm sun sterilizà cun radiasiun e liberà, g’hon mia de fioi, per decress la gent.
I surgent de radiasiun duperà sun surgent di ragg gama de radioisotopi, generatur di ragg X e accelleratur d’eletrun.
Inscì l’è duperà anca sü articul minga de magnà, cuma el hardware medigh, plastega, tub di gas, tüb per el riscaldament a paviment, plastega per el magnà, part de la vetuura, fil (isolamento), gomas e anca pedras preziosas.
I micrurganism pœden no crés e segutar cun lur ativitaa cativ u patogena.
I piant pœden no segutar el pruces natüral che le fa madurar o devenir vecc.
La specialitaa de la lavurazion del magnà cun radiaziun ionisant l’è che la densitaa d’energia pœu separaa i molecùl e la pœu purtaa a la ionizazion (da chichinsci el nomm) ch’el pœu no utenir cunt el riscaldament.
Però, s’il se dupera el nomm pastorizazion a frech per descrif el magnà irradiaa l’è contruvers, perché la pasturisaziun e l’iradiaziun sun prucess divers, anca si i resultaa final pœden ser di volt istess.
Marie Curie l’è morta per l’anemia aplastica che l’è causada di sò volti nivel d’esposizion.
Circa la mità di mort d’Hiroshima e Nagasaki l’è morta di dü ai ciinch an per l’esposizion ai radiasion.
Una fusion nuclear l’è riferida al ris’c püsee grav de liberà material nuclear in del ambient visin.
I mutur militari che g’han supurtà incideent simil sun stà Windscale in del Regn Unì e SL-1 in America.
Un olter sojet de la recerca transumanista l’è la manera de protejer l’umanitaa contra i pericoi esistenziai, come la guerra nuclear o la collision de un asteroid.
Qesta afermazion l’ha pondid i bas intelletuai per el filosof britaneg Max More per començar a formular i principi del transumanism come filosofia del futur ind el 1990, e organizar in California una scœla de penser qe despœ l’è deventada el movement transumanista mondial.
Ind el Discors, el Cartesi l’imajenava una nœva tipolojia de medexina qe la podariss garantir tant l’inmortalitaa fisega qe dei ment plussee forte.
Sant Leon al pœderess haver ispirad la so fiœla Mary Shelley per el romanz Frankenstein.
In particolar, l’era interessad a’l desvilup de la scienza de l’eujenetega, l’ectojenesi (crear e sostegner la vita ind un ambient artifiçal), e l’aplicazion de la jenetega per meiorar i carateristege umane, come la salut e l’intelijenza.
Qeste ideie inn staite de qell moment tematege transumanista comun.
“Ind la sezion Material e Om del manifest, el Noboru Kawazoe l’ha sujerid qe : despœ de divers deceni, cond el rapid progress de la tecnolojia de la comunegazion, tuts g’havarann un ““recevidor de onde cerebrai”” ind la so oregia, qe al trasmet dreitament e esatament qell qe i oltre persone pensen de luu e vice versa.”
“Ind el 1996, el FM-2030 (ciamad inanz F. M. Esfandiary), un futurista qe l’insegnava i ““nœv concets de l’uman”” a la New School, ind la citaa de New York, l’ha principiad a identifegar come ““transuman”” i persone qe adoten tecnolojie, stii de vita e vision del mond de transizion cond la postumanitaa.”
El FM-2030 e la Vita-More hann rapidament començad a organizar dei inconter per transumanista a Los Angeles, qe ciapaven denter students dei cors del FM-2030 e spetator dei produzion artistege de la Vita-More.
Una preocupazion particolar l’è l’acess ingual ai tecnolojie de meiorament uman intra class e confin.
Qest l’ha lassad l’Associazion Transumanista Mondial come la principal organizazion transumanista internazional.
L’Associazion Transumanista Mormona l’è staita fondada ind el 2006.
“El Transumanism al sotlinia la prospetiva evolutiva, cond denter dei vœlte la creazion de spece animai propi intelijent per mez del meiorament cognitiv (o ben l’elevazion biolojega), ma al se taca a un ““futur postuman”” come obietiv final de l’evoluzion partecipativa.”
“Menter qe un tal ““postumanism cultural”” al podariss ofrir i resorse per repensar la relazion intra i uman e i maqine semper plussee sofistegade, el transumanism e simei postumanism inn miga dree, de qest pont de vista, a bandonar i concets obsolets de ““sojet liberal autonom””, ma inn dree a slargar i so ““prerogative”” ind el domini del postuman.”
Però dei olter progressista hann sostegnud qe el postumanism, qe la sies la so forma filosofega o qella ativista, l’equival a slontanar-s dei preocupazion de justizia social, de la reforma dei istituzion umane e dei oltre preocupazion de l’Illuminism, vers dei aspirazion narcisistege de trassendenza del corp uman in cerca de manere plussee squiside de vesser.
Tants transumanista valuden atentament el potezial dei tecnolojie future e dei sistema sociai inovativ per meiorar la qualitaa de tuta la vita, intant qe cerqen de far in manera qe la realtaa material de la condizion umana la mantegna la promessa de ingualianza legal e politega cond l’eliminazion dei barriere conjenite mentai e fisege.
Un quai teoreg come el Ray Kurzweil pensa qe el ritm de la inovazion tecnolojega sies dree a acelerar e qe i prossem 50 agn podarissen portar miga domà dei progress tecnolojeg, ma fors una singolaritaa tecnolojega, qe la podariss cambiar fondamentalment la natura dei vesser uman.
Per esempi, el Bostrom l’ha scrivud largament in sui ris’c esistenziai per el benesser futur de l’umanitaa, inclus qei qe podarissen vesser creads dei tecnolojie emerjent.
Per far-g contra a qest, el Hawking al met l’acent in su l’autoprojetazion del jenoma uman o sul meiorament mecaneg (per esempi, l’interfaça cervell-computer) per meiorar l’intelijenza umana e sbassar l’agressivitaa, senza i quai al suponn qe la civiltaa umana la podariss vesser trop stupida colletivament per soraviver ind un sistema semper plussee instabel, cond el resultad de un collass de la societaa.
Qests pensador sostegnen qe l’abilitaa de discuter ind una manera basada in su la falsifegazion la costituiss un limit miga arbitrari a’l qual al deventa possibel per un individov parlar per luu medesim ind una manera qe l’è miga dependent de ipotesi esterne.
“Ind linia cond qest, tants importants sostegnidor del transumanism, come el Dan Agin, se riferissen ai criteg del transumanism, tant a dreita qe a manzina, come ““bioconservador”” o ““bioluddista””, qest ultem al fa allusion ai movements sociai anti-industrializazion del secol XIX qe se oponeven a la sostituzion dei lavorents manuai uman cond i maquine.”
L’istess scenari al se presenta quand qe dei persone g’hann dei impiants neurai qe ge dann un vantaj in sul post de lavorar e ind i aspets de l’educazion.
Inmortalism, una ideolojia moral basada in sul creder qe una estension radegal de la vita e l’inmortalitaa tecnolojega sien possibei e desiderabei, e qe al sostegn la recerca e ‘l desvilup per segura-n la realizazion.
La matemategh (dal grecch: ) la g’ha el stüdio d’argument cuma la quantità (teuria di noomer), la strutuura (algebra), el spazio (geometria) e il cambiament (analis).
Quant i strutuur matemategh sun di bon mudel di fenomen real, la discüssiun matemategh pœu ser duperada per dar comunicazziun o previsiun sü la natüra.
La ricerca dumandada per dar rispòsta ai prublema de matemategh pœu durar an o secul de ricerca continuua.
La matemategh la s’è svilupada de manera lenta fin al Rinascimento, quant i nuvità de matemategh che lavuran cun le scuverte de la scienza g’han menà a un aumento del numero de descuvert de matemategh che segutan fin adess.
Cuma dit de la mesüra trovaa sül oss, inseem a capir cuma cuntà i ogett fisici, i popul de la preistòria podran anca capì cuma cuntà quantità ideaal, cuma il temp: dì, stagiun o an.
A partir del sest secul a.C. inseem ai Pitagorici, inseem a la matemategh grecch, i grecch tacaron un stüdi sistematico de la matemategh cuma materia singola.
Pensan despess ch’el püsee grand matemategh del Età Antica l’è Archimede (287–212 a.C. circa) de Siracusa.
El sistèm de numer indù-arabo e i regul per duperà la sò funziun, duperà incœu dapertüt, g’han cambià durant del primm millenni d.C. in India e sun stà trasmetì al mund occidental cun la matemategh islamica.
Il fru’t püsse impurtant de la matemategh islamica l’è stàa el svilup del algebra.
Durant de la primm età muderna, la matemategh la s’è svilupada a un ritmo accelleraa in del Europa occidental.
Forsi el matemategh püsee important del desnœuv secul l’è stà el matemategh tedesc Carl Friedrich Gauss, ch’el g’ha dat un grand numer de contribut a camp cuma l’algebra, l’analis, la geometria diferenzial, la teurìa di matris, la teurìa di numer e la statistica.
I descuvert de la matemategh continuan a ser fat incœu.
“Soratüt, mathēmatikḗ tékhnē significa “l'arte matematica.”
En ingles, el sustantiv matemategh dupera un verbo singular.
"Però, Aristotele g’ha anca nutà che l’atenziun a la quantità podaria no distinguar la matemategh di scienzi cuma la fisica: per luu, l’astraziun e el stüdio de la quantità cuma propriedà “che pœu vèss separà dal pensé” di cas reaal, distiguan la matemategh."
Una particolaritaa del intuizionism l’è ch’el rifiuta di idee de la matemategh che sun valide segunt olter definiziun.
"Haskell Curry g’ha definì la matemategh cuma “la scienza di sistemi furmal”."
"Popper g’ha anca osservà che “el va a vèss d’acord cunt un sistema empirico o scientifico dumà se l’è capas de vèss testà del esperienza."
L'intuiziun e la sperimentaziun g’han una funziun in de la creaziun de pensé en matemategh i en (olter) scienzi.
Par esempi, il fisico Richard Feynman g’ha inventà la formulaziun integral del integrale del percurs de la mecanica quantistica duperand la suma de un discüssiun matemategh e del intuizion fisica, e la teuria d’incœu di stringh, una teuria scientifica ancamò de svilupà che la cerca de giuntà insema i quatru forz fundamental de la natüra, seguuta a ispirar nœuva matemategh.
Despess se fa una distinziun tra matemategh pura e matemategh aplicada.
Cuma ne la magiur part di stüdi, l’esplusiun di pensé nel’era scientifega g’ha purtà a la specializaziun: incœu ge’hen centeen aree de specializaziun en matemategh e la ultima clasificasiun di materi de matemategh riva a 46 pagine.
Tant matemategh parlen del eleganza de la matemategh, de sò estetica e de sò belleza interior.
G.H. Hardy in A Mathematician's Apology g’ha espress el creet ch’i pensé estetici sunt assée por giüstificà el stüdi de la matemategh pura.
Un teurema espress cuma caraterizaziun del'ogett da chesti carateristich l’è el premio.
Eulero (1707–1783) l’è stà respunsabil de tant teurie che venien duperà incœu.
L’è diferent del linguacch natüral, indué i gent pœden paragunà despess una parolla (cuma vaca) al uget fisico de la parolla, i simbul de la matemategh sunt ideaal, g’han no una paralel fisico.
El linguacch de la matemategh g’ha anca tant termini tecnich cuma l’omeomorfismo e l’integrabil che g’han no significà al de foora de la matemategh.
"I matemategh fan riferiment a stà precisiun de la lingua e de la logica cuma “rigur”."
“Chest’chi per evitar “teoremi” sbaglià, che sun basà sü di pensé che pœden sbaglià, e de cui se sun verificà tanti cas in de la stòria de la materia”.
L'incumprensiun del rigur l’è la causa di comuun pensé sbajaa de la matemategh.
D'un oltra manera, i asistent de la dimostraziun pœden verificà tüt i rob che no pœden ser dunà in d’una prœuf scrivuu a man e che dan certezza che le dimustraziun luunc sun giüst cumè el teurema de Feit-Thompson.
Olter a questi preocupazin, gh’en anca di sudivisiun dedicà a la descuverta di culegament de la matemategh a d’oltri camp: a la logica, a la teuria di insém (fundament), a la matemategh empirica d’oltri scienzi (matemategh aplicada) e, de pocch temp al stüdi del incerteza.
Di gent sun minga d’acord süi fundament de la matemategh ancamò incœu.
L’è la sede di teuremi d’incumpleteza de Gödel che (de manera infurmal) fan sì ch’el sistema furmal g’ha l’artimetica de bas, se el son (si tüt i teuremi che pœden ser dimustrà sun ver), l’è per forza incumpleto (se g’he sun di teuremi che non pœden ser dimustrà in quel sistema).
La logica d’incœu l’è divisa en la teuria de la ricorsiun, la teuria di mudei e la teuria de la dimustrazion e ancamò l’è culegada a l’infurmatica teorica e anca a la teuria di categurì.
La teuria del calcul verifica i limiti di tanti mudei teorici del urdinaduur, e anca il mudel püsee famus: el machinari de Turing.
"La cunsideraziun di numeri natürai mena anca i numeri transfiniti, che renden uficial el cuncett de “infinì”."
De chesta manera se pœden stüdià grupp, anei, camp e olter sistemi atrat: insema i stüdi (per strutur defini d’uperasiun d’algebra) furmen el dumini del algebra astrata.
La trigonometria l’è el ramm de la matemategh che se ocuupa di relaziun di lati e angul di triangul e di funzion trigonometriche.
La geometria cunvesa e discreta l’è stada svilupada per dac rispost ai prublema de la teuria di numer e del analis funzional, ma incœu l’è vista mej per i aplicaziun in del otimizaziun e in del infurmatica.
I grupp de busie sun duperà per stüdià el spazi, la strutura e el cambiament.
I funzion nasen chichinscì cuma un pensé impurtant che descrif la quantità che la cambia.
Uun di tant aplicaziun del analis funziunal l’è la mecanica quantistica.
“I statistici (che fan part d’un pruget de ricerca) “crean dati che g’han sens” cun campiunament casual e cun esperiment a cas; el pruget d’un campiun o un esperiment statistico specifica l’analis di dat (prima che i dat sean dispunibil).”
L'analis di numer stüdia i metud per i prublem in del analis funziunal e la teuria del aprosimaziun; l’analis di numer g’ha anca el stüdio de l’aprosimaziun e de la discretizaziun che fa atenziun ai erur del arotundament.
La Chern Medal l’è stata mettuuda denter in del 2010 cuma riconoscimento al lavurà.
Chesta taula g’ha guadagnà grosi nomm ‘ntra i matemategh e a almenu nœuf di prublema sun stà dà i rispost.
El valur de Pi l’è stà a l’inizi calculà de luu.
“Sun stà i Pitagorici a creà el termine “matemategh”, e l’è insema a luur che la cumincia el stüdi de la matemategh.”
Per una discüssiun politica, la comunidà cristiana de Alessandria g’ha punì, perché pensaven che l’era cuinvolta, g’han tirà via i vestit e g’ha rassà via la pel de dos cun di conchigli (olter disen di tegul).
El dané per i traduziun di test de la scienza en olter lengui el g’hera durant el regn di califf, e g’han descuvert che di stüdius sun diventà espert di test ch’on tradott e g’han ricevuu sustegn per continuà a svilupà di determinà scienzi.
Un rob grand di tant stüdius che lavuravan sotta del dumini di arab durant del mediuev l’è che despess saveven fà tanti rop.
Durant del periud de interval de una cultura feudal e de la gesa a una cultura laica, tanti matemategh impurtanti faseven d’oltri mesté: Luca Pacioli (fundatur de la cuntabilità); Niccolò Fontana Tartaglia (impurtant ingegnier e cuntabil); Gerolamo Cardano (primo fundatur de la probabilitaa e del espansiun binomial); Robert Recorde (dutur) e François Viète (avucà).
I universita ingles di sti an g’haven di metud simil a quei di universita italian i tedesch, ma g’haven dejaa di libertaa impurtant e autonomia ch’i cambiament cumenzaven cunt el periudo illiminista, istess influenz che g’han ispirà Humboldt.
I stüdius pudevan fac di ricerc in cursi o laboratori e cumenzavan a fac di tes di duturà cun cuntenuu püsee ligaa a la scienza.
I matemategh e i matemategh aplicà sun tratà cuma dü mesté STEM (scienza, tecnulogia, ingegneria e matemategh).
I attuari afrunten anca question finanziari, anca quei che interesan el nivel de contributi de la pensiun nesesari per prudur un redit pensiunistico e anca la manera en cui un azienda gh’a de investi risurs per ricef püsee de dané süi investiment tegnid cunt di ris’c pusibel.
El sistema geruglific di numer egizi, cuma i numer ruman, l’arivava di segn duperà per cuntà.
I primi sistem de numer che g’haveven una posiziun l’eren no decimal, anca el sistea sessagesimal (cun una bas de 60) per i numer babilunes e el sistema vigesimal (cun una bas de 20) che l’era per i numer di Maya.
Prima di oper d’Euclide in del 300 a.C., i stuudi grecch de la matemategh se soraponevan ai cred mistici de la filosofia.
I grecch antic g’haveven minga un simbul per el zeru fin al periud ellenistic e duperavan tri insema separà de simbuli cuma cifre: uno per el post del unità, uno per el post di desin e un per el post di centinaia.
El luur alguritm de divisiun lunga l’era istess, e l’alguritm de la radis cuadrada cifra per cifra, che l’era usaa in del XX secul, l’era famus per Archimede (che podaria aveghel inventà).
I cines antic g’haveven di stüdi del aritmetica avanzata de la dinastia Shang che cuntinuaaron fin a la dinastia Tang, di numer de bas a l’algebra avanzada.
Per el post di centinaia, ont duperà ancamò i simbul per el post di unità e inscì ancamò.
I ciness antic sun stà i primi a desuvrì, a capì e a duperà mej i numer negatif.
“El sò cruschin, il vescuf sirian Severus Sebokht (650 d.C.) l’avea dì che: “ I indian g’han un metud de calcul che nigun pœu descrif.”
Anca i arab g’han imparà chestu nœuf metud e el g’han ciamà hesab.
El svilup del algebra ind el mund arab del mediuev, e anca ind el Europa del rinascimento, l’è stada una conseguenza del che l’era püsee facil far el calcul cunt la nutazion decimal.
I espresiun del aritmetica g’han de vèss valutà segun l’orden d’operazion necesari.
Par esempi, i urdinaduur digital pœden duperà i circuiti d’addiziun che g’hen adess e salvà i olter circuiti per giuntaa una sutraziun, cunt el metud del cumplement a dü per rapresentà i inversi additif, che sunt facil da giuntaa in del hardware (negaziun).
La multiplicaziun suma anca dü numer en un sœul numer, el prudot.
Se i numer sunt imaginà cuma sü una linea, muplicà per un numer che l’è magiur de 1, pudem dì x, l’è cuma slungà tüt del 0 de manera uniforme, inscì el numer 1 se slunga fin anduè se truvava x.
Qual-se-voor divident divis per zeru l’è minga definì.
El teurema fundamental del artimetica l’è stà dimustrà per la prima vœulta da Carl Friedrich Gauss.
"La nutaziun de posiziun (cugnusuuda anca coma “nutaziun del valor de posiziun”) la se referiss a la rapresentaziun o a la cudifica di numer e la dupera istess simbul per i vari mesür (par esempi, el “post di unità”, “post di desin”, “post di centinaia”) e, cunt el puunt radis, la dupera istess simbul per rapresentà i fraziun (par esempi, el “post di desin”, “post di centinaia”)."
El üs de 0 cuma segnapost e anca el üs de una nutaziun de posiziun l’è fatt per la prima volt ind el test giainista indian cunt el titul Lokavibhâga, del 458 d.C. e l’è stà sultant a l’inizio del XIII secul che sti pensée, trasmetud d’acordi cun i stüdius del mund arab, sunt arivà in Europa da Fibonacci cunt el sistema di numer indù-arab.
El resultà l’è calculà cun la suma de singul cifre de tüt i numer che ocupan la stesa posiziun, de destra a sinistra.
La cifra püsee a destra l’è el valur de la posiziun curent e il resultà di olter cifre giuntaa a sinistra aumenta in base al valurde la segunda cifra (püsee a sinistra), che l’è sempre un (o anca zeru).
Uuna tabela de multiplicaziun cun dies righ e dies culonn la mostra i resultà per tüt i copi di cifre.
G’hen tecnich simil per la sutraziun e per la divisiun.
In di termini de la matemategh, chesta funziun l’è definida cuma sarada e i resultà de prima sun desrivuu inscì.
El total de la culona di penny l’è 25.
Chesta uperaziun l’è fada acamò cun i valur in de la culona di scellini, sumando el valur descrivu en al culona di penny.
“Un libro tipico de 150 pagini calculava di multipli “de un a dèsmila a vari prezz de un centesim a una sterlian”.”
Chesto stüdi l’è famus cunt el nomm de algorismo.
Ancamò, l’aritmetica l’è stada duperada di stüdius arab per insegnà l’aplicaziun di sentenz di Zakat e Irth.
La suma (de solet indicà del simbul più) l’è una di quater uperaziun de bas del aritmetica, i olter tri sun la sutraziun, la multiplicaziun e la divisiun.
In del algebra, un’olter area de la matemategh, la suma peou ser fada anca sü uget astrà cuma vetur, matrici, sottaspazi e sottagrupp.
“El üs del süfiss du gerundio -nd mena a “adend”, “rob da sumà”.”
“Sum” e “summand” derivun de la parolla latin summa “püsee volt, la cima” e del verbu asucià summare.”
“I parolles sucesif del ingles “adden” e “adding” sun stà rendu famus da Chaucer.”
Par esempi, l’espresiun a + b + c duvaria ser definida per pudé significà (a + b) + c o a + (b + c)?
Anca quaivun di animai no uman mostran una capasidà de sumà, soratüt i primat.
“Cun oltra esperienza, i bagai imparan a sumà püsee in freta grazie a la comutatività del adiziun cuntand a partir di numer püsee grand, chichinscì, cumensando cun tri e cuntand “quater, ciinch”.”
Zeru: cuma zeru l’è l'identità aditiv, sumà zeru l’è inutil.
Una alinea dü fraziun decimal una sora l’oltra, cunt el punt decimal in de la stessa posiziun.
Se i adent sun la velocità de rutaziu di dü piant, pœden ser giuntà cun un diferenzial.
La duperava un arnes de trasport asistit de la gravità.
Per pudè sutrar, l’uperadur g’havea de duperà il cumplement de la calculatris de Pascal, la che dumandava tanti pasagg e una giunta.
Sia i port XOR che i port AND sun facil de realisà cun la logica digital e permeten la realisaziun de circuiti de suma cumplet che pœden ser cumbinà cun uperazion de logica püsee dificil.
Tant implementaziun sunt di ibrid di sti ultimi tri disegn.
El limit artimetico non previst l’è una causa comun di erur de prugrama.
A la letera, la definiziun de sora l’è un aplicaziun del teurema di ricursiun sül insema en part urdenà N2.
Se aob l’è zeru, tratal cuma un’identidà.
Chichinscì, il semigrupp l’è furma di numer natürai e el grupp l’è el grupp aditiv di numer interi.
La comutatividà e l’asociatività del adiziun real sunt imediat: se definisen el numer real 0 cuma l’insema di raziunal negatif, l’è facil de vedé cuma l’identidà aditiv.
Se g’ha de demustrà che chesta uperaziun l’è ben definida, perché se trata di sequenz co-Cauchy.
“L’insema d’inter modul 2 g’ha sultant dü element: l’uperaziun d’adiziun ch’el eredita l’è nota in de la logica booleana cuma la funziun “esclusiva o”.”
Chestchi dan dü divers generalisaziun d’adiziun di numer natürai al transfinito.
G’hen anca püsee generalisaziun de la multiplicaziun rispet a l’adiziun.
Difatt, se dü numer no negatif aeb g’han urden de grandeza diferent, luur suma l’è istess a luur maximu.
G’ha l’idea de la suma de un singul numer, che l’è luu, e la suma vojaa, che l’è zeru.
“L’integraziun l’è un tip de “suma” sü un continuum, o püsee precis e en general, sü una varietà diferenziabil”.
I combinaziun linear sun vutil in di cuntest ndué la giunta direta viola di regul de nurmalizaziun, cuma la combinaziun de strategi in de la teuria di giœugh o in de la soraposiziun di stati in de la mecanica quantistica.
La divisiun lè una di quater uperaziun de bas de l’artimetica, la manera en la che i numer sun cumbinà per furmà nœuf numer.
Quei indué l’è definida una divisiun euclidea (insema al rest) sun ciamà domini euclidei e g’han anca anei polinomial in un indeterminat (che definen la moltiplicaziun e l’adiziun sü formul a variabil singula).
Chestu segn de divisiun l’è anca duperà per rapresentà l’uperaziun de divisiun, par esempi cuma eticheta sü un tast de una calculatris.
Distribuir tanti uget a la volta in ogni gir di condivisiun a ogni purziun mena a l’idea de “scumporr” una furma de divisiun indué se cavan diverse volte multipli del divisur dal dividendo.
Una persuna pœu duperà i tabei di logaritmi per divider dü numer, cavand i lugaritmi di dü numer, e cercand l’antilugaritmi del resultà.
Di lenguacch de prugramaziun, cuma C, tratan la divisiun intera cuma in del cas 5 de sora, donc la rispòsta l’è un inter.
Istess, la divisiun per retta di b per a ( per retta di b per a (scrivuda) l’è la soluziun y del equaziun.
I esempi g’han anca algebre de matrici e algebre de quaternioni.
L’imisiun di tal espresiun in de la magiur part di calculatris la produss un mesach d’erur.
Cuma chesta sostituziun decress el püsee grand di dü numer, fa ancamò chestu pruces da di copi di numer püsee piscinine fin a quant i dü numer diventan istess.
El fatt che el GCD el pœu semper vèss espreso en sta manera l’è famus cuma identidà di Bézout.
Insema a chesta revoluzziun, l’algoritmo no dumanda mai püsee pasagg de ciinch vœult el numer de cifre (cun una bas de 10) del inter püsee piscinino.
L'algoritmo euclideo el g’ha tant üs teorich e pratich.
L'algoritmo euclideo el pœu vèss duperà per truvà una soluziun ai equziun diofantee, cuma truvà di numer che sudisfan tanti congruenzi segunt el teurema cines del rest, costruir fraziun contine e truà approsimaziun raziunai ai numer real.
El masim cumun divisur l’è despess scrivu cuma gcd(a, b) o, püsee facil, cuma (a, b), anca se l’ultima nutaziun l’è ambigua, l’è duperà anca per cuncett come un ideal in del anel del interi, che l’è relatif a GCD.
Par esempi, ni 6 ni 35 sun di numer primi, cuma tüt i dü g’han dü factur primi: 6 = 2 × 3 e 35 = 5 × 7.
Se cret che la faturizaziun di numer inter grand l’è un prublema parecc dificil e la sicurezza de tanti protucol critografici duperà se basan sü la sò inattuabilità.
L’insema de tüt le cumbinaziun linear integral di aeb l’è istess del insema di tüt i multipli di (mg, indué m l’è un inter).
In olter parolles, i multipli del numer minur rk−1 sunt cavà del numer magiur rk−2 fin quant el rest rk l’è minur de rk−1.
Cuma, c divit el rest inizial r0, perché r0 = a − q0b = mc − q0nc = (m − q0n)c.
Cuma prima rob pruvam a mett de fianc el retangul duperand tesere quadrà b-by-b; ma, chestu lassa un retangul residuo r0-by-b fin quant r0 < b. Cerchem quind de mett de fianc el rectangul residuo insema a tesere quadrà r0-by-r0.
El teurema che se truva a la bas de la definiziun de la divisiun euclidea rend seguur che el quozient e el rest esisten e sean i sœul.
A la fin del iteraziun del ciclo, la varabil b mantegn el rest rk, menter la variabil a mantegn el sò predecesur, rk−1.
El matemategh e storegh BL van der Waerden el sugerisc ch’el Liber VII deriva de un leber de test sü la teuria di numer scrivu de matemategh de la scœula de Pitagora.
Secul dopu, l’algoritmo di Euclide l’è stà descuvert in India e in Cina, perlopieou per dac rispost ai equaziun diofantee vegnì foora en astronomia e per crear calendar precis.
L'algoritmo euclideo l’è stà descrivuu per la prima volta cui numer e l’è stà rendu famus en Europa en la segunda ediziun di Problèmes plaisants et délectables di Bachet (Prublema bon e divertent, 1624).
In del XIX secul, l’algoritmo euclideo g’ha menà al svilup di nœuf sistém de numer, cuma i inter de Eisenstein.
Peter Gustav Lejeune Dirichlet il par vèss stà el primo a descrif l’algoritmo euclideo cuma bas de gran part de la teuria di numer.
Par esempi, Dedekind l’è stà el primo a dimustrà el teurema di dü quadrà de Fermat dupera la fatorizaziun ünich di inter gaussian.
Olter üs del algoritmo di Euclide sun stà svilupà in del XIX secul.
Sun stà svilupà di nœuf algoritmi de relasiun tra inter, cuma l’algoritmo di Helaman Ferguson e RW Forcade (1979) e l'algoritmo LLL.
I giocadur, a turno, tiran via multipli m de la fila püsee piscinina da quela püsee grand.
Permetir a u de cambiar sü tüt i pusibel inter, l’è pusibil creà una famejia infinida de soluziun de una singula soluziun (x1, y1).
Inscì, el resultà de qual-se-voor uperaziun matemategh (suma, sutraziun, multiplicaziun o divisiun) l’è decresuu modul 13: var a dì, sun sumà o levà i multipli de 13 fin quant el resultà l’è minga purtà in del interval 0–12.
Pensem che el resultà l’è valid per tüt i valor di N fin a M − 1.
Par esempi, la probabilidà de un quozient de 1, 2, 3 o 4 l’è de rispetivament 41,5%, 17,0%, 9,3% e 5,9%.
Una strada minga valida per truvà el MCD di dü numer natürai aeb cunsist in del calculà tüt i luur divisur comun: el GCD l’è quind el maxim comun divisur.
Cuma se vet de sora, el MCD l’è istess al resultà di fatur prim compartì di dü numer aeb. Anca i metud d’incœu per la fatorizaziun primi sun minga valid: tant muderni sistem de critografia sun basà anca sü tal ineficienza.
L'algoritmo GCD di Lehmer dupera l’istess principi general del algoritmo binari per accellerà i calculi GCD sü di bas arbitrari.
L'algoritmo euclideo pœu vèss duperà per dac una rispòsta ai euquaziun diofantee linear e i prublem del rest cines per polinomi: se pœden anca definir fraziun perpetue de polinomi.
Qual-se-voor dumini euclideo l’è un dumini de fatorizaziun ünich (UFD), anca se l’è minga ver el cuntrari.
Un dumini eudliedo l’è semper un dumini ideal principal (PID), un dumini integral en cui tüt ideal l’è un ideal principal.
Numeradur e denumeradur sun duperà anca in di fraziun minga comun, anca le fraziun cumpost, le fraziun cumpless e i numer miscià.
El termin l’era in partenza duperà per distinguar el tip de fraziun de la fraziun sesagesimal duperà en astrunomia.
Chestchi l’è stà spiegà in del liber de test del XVII secul The Ground of Arts.
El fruut de una fraziun per el sò reciproch l’è 1, donc el recipruc l’è l’invers multiplicatif de una fraziun.
El rest diventa el numeratur de la part fraziunaria.
Cuma 5×17 (= 85) l’è magiur de 4×18 (= 72), el resultà del cunfront l’è.
Cuma un terz de quart l’è un dudicesim, dü terz de quart sun dü dudicesim.
A volt l’è necesari un decimal dit a l’infinì per ragiuncc l’istess precisiun.
I egizi duperavan i fraziun egizi a.C.
I luur metudi g’han dat l’istess rispòsta di metud muderni.
Un'espresiun muderna de fraziun famus cuma bhinnarasi par aver avu urigin en India in del lavurà de Aryabhatta, Brahmagupta e Bhaskara.
“En matemategh, l’aritmetica modular l’è un sistema d’aritmetica per numer inter, en cui i numer “se leghen suu” quant ragiungen un cert valur, ciamà modul.”
Un'aplicaziun pratica cunsiste in del calculà i codes de cuntrol a l’interno di identificatur del numer serial.
RSA e Diffie–Hellman duperan l’espunenziziun mudular.
L’è duperà dai implementaziun püsee eficas del maximo comun divisur polinominal, del algebra linear exacta e di algoritmi de bas de Gröbner süi inter e süi numer raziunal.
L’uperaziun modul, implementada en tanti linguacc de prugramaziun e calculatris, l’è un’aplicaziun del aritmetica modular che l’è despess duperada en stu cuntest.
El metud de eliminaziun di nœuf g’ha uffert un rapidu cuntrol di calculi aritmetici decimal faa giò a mano.
Un sistema linear de equivalenza el pœu da rispost en temp polinominal coun una furma de eliminziun gaussiana, per i detai vardar el teurema de la congruenza linear.
La multiplicaziun di numer inter (cumpres i numer negatif), numer raziunal (fraziuni)e numer real l’è definida da una generalizaziun sistematica de sta definiziun de bas.
El prudut de dü misuraziun l’è un nœuf tip de misuraziun.
L’uperaziun inversa de la multiplicaziun l’è la divisiun.
La divisiun de un numer diferent de 0 l’è istess a 1.
Chest üs implicit de la multiplicaziun el pœu causà ambiguità quant i variabil ligaa sunt istess al nomm de un’oltra variabil, quant un nomm de variabil davaant a una parentesi pœu vèss confuus cun un nomm de funziun o in de la giüsta determinaziun del urden di uperaziun.
“I numer de multiplicà sun generalment ciamà “fatur”.”
“Anca perché el resultà de una multiplicaziun la depent no del urden di fatur, la distinziun fra “multiplicand” e “multiplicadur” l’è util sultant a nivel elementar e di algoritmi de multiplicaziun, cuma la luunga multiplicaziun.”
El resultà de una multiplicaziun l’è ciamà prudut.
El regul calculadur el permit de multiplicà de svelt i numer a circa tri punt de precisiun.
La teuria general l’è dada del analis di dimensiun.
I numer dificil g’han minga un urdinament.
Inscì g’hem l’identidà 1, a l’incuntrari di grupp induè l’identidà l’è nurmalment 0.
Per vardà sta rob, cunsidera l’insema de matris quadrà invertibil de una dimensiun sü un camp.
Un olter fatt impurtant l’è che i inter sotta multiplicaziun sun minga un grupp, anca se negamon el zeru.
“En matemategh, una percentual (del latin per centum “de cent”) l’è un numer o un raport espres cuma una fraziun de 100.”
El calcul cun ste fraziun equivaleva al calcul di percentual.
Ogni volta che se comunica una percentual, l’è impurtant specificà a cus’è che se riferis (ossia el total che currespunt al 100%).
“Quant se parla del “aumento del 10%” o de la “caduda del 10%” en una quantità, l’interpretaziun tipica l’è che stuchi sea relatif al valor inizial de la quantità.”
La stess confusion fra i diferent pensée de percentual (età) e i punt percentual la pœu causà un graf prublema quant i giurnalist parlen di resultà elettural, par esempi, parland di nœuf resultà e di diferenzi cunt i resultà precedent cuma percentual.
El termin l’è stà atribuì al latin per centum.
I guid uriginal de gramatica e de stil despess sun diferent in cuma g’han de vèss scrivu i percentual.
“Quant che i tass de interes sun bas, el numer 0 l’è insema se el tas de interes l’è inferiur a l’1%, par esempi “% aziun del Tesoru”, e minga “% aziun del Tesoru”.)”
Istess, anca i percentual de vitoria de una squadra, la fraziun de partit vengiuude del club, l’è de solet espres en prupurziun decimal; una squadra che la g’ha vuu di 500 percentual de vengida g’han vuu el 50% di luur partit.
La sutraziun la segue anca i regul prevedibil sü di operaziun culegà, cuma sume e multiplicaziun.
L’esecuziun di sutraziun süi nümer natürai l’è un di mesté numerici püsee facil.
Del punt de vista formal, el numer de levà l’è cognusuu cuma sutraend, e el numer del qual l’è levà l’è el minuend.
“Sutraziun” l’è una parolla ingles che la deriva del verb latin subtrahere, ch’el l’è furmà de sub “de sota” e trahere “tirà”.”
De la posiziun 3, se fan no di pass a sinistra per restar en 3, quind.
Per rapresentà una tal uperaziun, la linea la dé vèss luunga.
“La cifra inizial “1” del resultà l’è quind eliminada.”
“Al post del des , 0 l’è minur de 1, quind el 0 l’è aumentà de 10 e la diferenza cun 1, che l’è 9, l’è scrivuda al post del des.
La sutraziun va quind al post di centinaia, indué 6 l’è minga püsee bas de 5, quind la diferenza l’è nutada al post di centinaia del resultà.
Puttost aumenta de un la cifra di centinaia del sutraend.
La rispòsta l’è 1, e l’è scrivuda al post di centinaia del resultà.
Chestu teurema l’è stà pensée e scrivuu per la prima volta de Pierre de Fermat in del 1637 in del margin de un copia de Aritmetica, indué el diseva de avegh una dimustraziun trop grand per pudé restà in del margin.
El teurema di ciinch culur, el g’ha una curta dimustraziun elementar, el dis che ciinch culur sunt asée per culurar una mapa e l’è sta dimustrà a la fin del XIX secul: però dimustrar che quater culur sunt asée l’è stà tant püsee dificil.
L’è stà el primu grand teurema a vèss dimustrà cunt un urdinaduur.
Inolter, qual-se-voor mapa ch’el pœu vèss un cuntraesempi la g’ha d’avegh una part che la smiglia a una de chesti 1.936 map.
En urigin l’è stà furmulà in del 1908 de Steinitz e Tietze.
Un tip V sü un camp finì cun q element el g’ha un numer finì de punt raziunal, inscì cuma punt sü ogni camp finì cun qk element che cuntienen quel camp.
En urigin furmulà de Henri Poincaré, el teurema el parla de un spazi ch’el par cuma un spazi urdinari en tri dimensiun ma l’è cuness, cun dimensiun finì e senza di cunfin (una 3-variedà sarada).
Dopu un secul de sforzi di matemategh, Grigori Perelman l’a presentà una dimustraziun de la congettura en tri articuli dispunibel in del 2002 e in del 2003 sü arXiv.
Perelman l’a finì chesta part de la dimustraziun.
De manera infurmal se dumanda se i soluziun di prublema che pœden vèss verificà subet cunt un urdinaduur pœden vèss resolt subet anca de un urdinaduur: se pensa che la resposta sea no.
L’è minga stà demustrà qual l’è la falsa, ma se pensa che el primu pensé sea ver e el segunt minga ver.
Par esempi, la gongettura de Collatz, che l’a interesa la fin o no de quai sequenzi de inter, l’è stada verificada per tüt i inter fin a 1,2 × 1012 (fin a püsee d’un triliun).
Quei test pœden ser de vario tip, cuma la verifica di luur conseguenzi o di fort intercunnesiun cun di risultà famus.
“Una manera de pruvar, che la pœut ser duperada sultant se g’hen un numer finì de cas che pœden menà a di cuntraesempi, l’è famus cuma “forza bruuta”: en stu metud tüt i cas pusibil sun cunsiderà e mustrà per minga dac di cuntraesempi”.
L’ipotes del continuu, ch’el cerca de descuvrì la cardinalità relatif di quai insem infinì, la s’è demustrada indipendent dal insem acetà de tüt di assiomi de Zermelo-Fraenkel de la teuria di insem.
Quai teurì di numer g’han di doob che l’ipotes de Riemann sea vera.
La mapa logistica l’è una mapa polinominal, despess numinada cuma esempi tip de cuma el cumpurtament caotic pœu rivà de dinamicc no linear facil.
Keplero l’a dimustrà che l’è el limet del raport di numer de Fibonacci consecutif.
Per dü ragiun la rapresentaziun pœu menà di prublema.
Par esempi, i dü rapresentaziun 0,999... e 1 sun equivalent perché rapresentan el stess numer.
Duperant el urdinaduur eel superurdinaduur, di custant matemategh, cuma π, e la radis quadrà de 2, sun sta calculà a püsee de cent miliard de cifre.
Di custant sun tant diferent del tip solet e per chesto mutif l’è stada inventada una nœuva nutaziun per rapresentai de la manera giüsta.
Quai volt, el simbul che representa una custant l’è una parolla intera.
0 (zeru) l’è un numer e la cifra numeriga l’è duperada per rapresentà quel numer en numer.
“I nomm per el numer 0 en ingles sun zero, nought (UK), naught (US; ), nil o, en di cas indué una cifra visina el rend diferent de la letera “O”-oh opur o.”
Per la facil nuziun de mancanza se duperen despess i parolles nient e nissun.
L’è despess ciamà oh in del cuntest di numer de telefun.
El simbul nfr, che’el vor dì bel, l’è sta duperà anca per indicà el nivel de bas de disegn de tumb e piramed, e i distanzi sun sta misurà rispett a la linea de bas cuma de suura o de suuta de sta linea.
El segnapost babilunes l’era minga un vero zeru perché l’era minga duperà da sul, e l’era minga duperà a la fin de un numer.
In del 150 d.C. Tolomeo, influenzà de Ipparco e di Babilonesi, duperavan un simbul per el zeru in del sò mesté sü l’astronomia matemategh ciamà Syntaxis Mathematica, famus anca cuma Almagesto.
“Chesto üs l’è stà ripetù in del 525 d.C. en una tabela istess, che l’è stada traduta travers del latin nulla o “niguna” de Dionysius Exiguus, insema ai numer ruman.”
El Lokavibhāga, un test gianista sü la cosmologia che l’è soraavisuu en una versiun sanscrita medieval del uriginal Prakrit, che l’è datà a l’interiur al 458 d.C. (l’era Saka 380), dupera un sistem de valur de posiziun decimal, anca un zeru.
“In del 813, al-Khwarizmi l’a duperà i numer indù en i sò tavul astronomiche.”
Chestu liber l’è sta tradut en latin in del XII secul cunt el titul de Algoritmi de numero Indorum.
Ho continuà el me stüdi en prufondidà e ho imparà el dar e aver del cunfrunt.
Me sun sfurzà de furmà stu liber per inter in de la manera püsee facil pusibel, difatt l’è dividuu en quindes capitul.
I nœuf cifre indian sun: 9 8 7 6 5 4 3 2 1.
254–255 sun insema a 0 cuma numer natüral, in quel cas l’è l’unec numer natüral che l’è minga positif.
Cuma valur o numer, zeru l’è minga istess a la cifra zeru, duperada in di sitemi di numer cun nutaziun de posiziun.
El numer 0 pœu e el pœu minga ser considerà un numer natüral, ma l’è un numer inter, e quind un numer raziunal e un numer real (olter a vèss un numer algebrico e un numer cumples).
Pœu no vèss el primu perché el g’ha un numer infinì de fatur, e ne pœu vèss cumpost perché el ne pœu vèss espress cuma el prudut di numer primi (perché 0 el g’ha sempre de vèss uno di fatur).
Chesti regul se aplican a qual-se-voor numer x real o cumpless, però no se aplican si g’hen divers indicaziun.
La funziun de cardinalità, aplicà a l’insem vœui, dà indré l’isem vœui cuma valur, dandu 0 element.
En algebra astrat, 0 l’è de solet duperà per representà un element zeru, che l’è un element neutro per la suma (se l’è definì sü la strutura in esam) e un element asurbent per la multiplicaziun (se l’è definì).
Per di grandez, el nivel zeru l’è per natüra distint di olter livel, però per d’oltri grandez l’è scelt de manera arbitraria.
L’è stà dimustrà che un muntun de neutrun el pœu vèss asée stabil per vèss cunsiderà un atum sul.
Par esempi, i element de una gama sun numerà a partir de 0 en C, de mod che per una gama de n de element la sequenza de indici de gama và de 0 a.
In di database l’è pusibel che un camp g’ha minga un valur.
Per i camp de test chestu l’è minga vœui e n’anca la stringa l’è vœuia.
Qual-se-voor calcul che g’ha un valur null dà un resultà null.
En Formula Uno, se el Campiun del Mund en carga no cur plü en Formula Uno in del an sucesif quand se vinc el titul, l’è dan 0 a uno di piloti de la squadra cun la che el campiun g’ha vengiù el titul.
I machin de scrif uriginariament no faseven di diferenzi fra O e 0: di mudei g’haveven neanca una ciaf separà per la cifra 0.
La cifra 0 cun un punt al center par che g’ha vuu urigin cuma upzion süi schermi IBM 3270 e l’è continuada cun di muderni carater de scritura per urdinaduur cuma Andalé Mono e di sistem de prenutaziun di cumpagnì d’aerei.
1 (un, ciamà anca unità) l’è un numer e una cifra de numer duperà per rapresentà quel numer en numeri.
In di cunvenziun de segn indué el zeru l’è minga cunsiderà pusitiv ni negativ, 1 l’è el primu e el püsee piscinin inter pusitiv.
La magiur part u tüt i pruprietà de 1 pœden vèss capì de chest.
L’è quind el inter dopu el zeru.
L’è stada trasmetida en Europa grazie al Maghreb e a l’Andalusia durant del Mediuev, grazie a di lavur academic scrivuu en arab.
I stil che no duperan la direziun luunga vers l’olt sü la cifra 1 de solet no duperan gnanca la direziun urizuntal sü la vertical de la cifra 7.
Per definiziun, 1 l’è la grandez, el valur asolù o la norma de un numer cumpless unitari, un vetur unitari e una matris unitari (püsee despess ciamada matris identità).
In de la teuria di categori, 1 l’è a volt duperà per segnalà l’uget che sara una categuria.
Perché la funziun espunenzial cun bas 1 (1x) l’è semper istess a 1, el sò cuntrari esiste minga (che el seria ciamà logaritmo cun bas 1 si el seria esistì).
Istess, i vetur sun despess nurmlizà en vetur unitari (ossia vetur de gradez uno), perché chestichi despess g’han una pruprietà püsee bon.
L’è anca el primu e el segunt numer de la sequenza de Fibonacci (0 l’è el zeru) e l’è el primu numer en tant olter sequenz matemategh.
Però, l’algebra astrat la pœu considerà el camp cun un element, che l’è minga un singul e l’è minga gnanca un insem.
Un codes binario l’è una sequenza de 1 e 0 duperada in di urdinaduur per representà qual-se-voor tip de dat.
+1 l’è la carga eletric de positrun e prutun.
El filosuf neopitagorico Nicomaco di Gerasa el diseva che un l’è minga un numer, ma la funt del numer.
We Are Number One l’è na canzun del 2014 del prugrama televisif per bagai LazyTown, che l’è diventà famus cuma meme.
In del asociaziun de balun (calcio) el numer 1 l’è despess dà al purter.
1 l’è el numer püsee bas permes per l’üs da part di giocadur de la National Hockey League (NHL); la lega a vietà l’üs de 00 e 0 a la fin di an '90 (el numer püsee volt permes l’era 98).
Qual-se-voor sequenza causal de cifre g’ha sottasequenz luung che paren no casuai, secunt el teurema de la scimia inifì.
“Dopu, perché nigun numer trascendental pœu vèss costruì cun cumpas e riga, l’è minga pusibel “rent quadrà un sercc”.”
L'astronum indian Aryabhata g’ha duperà un valur de 3,1416 en di sò Āryabhaṭīya (499 d.C.).
L'astronum persian Jamshīd al-Kāshī g’ha fatt 9 cifre sessagesimai, circa l’equivalent de 16 cifre decimal, in del 1424 duperand un puligun cun 3 × 228 lat, che l’è restà un recurd mundial per circa 180 an.
Chestchi evitan de fidas di seri infinì.
Cuma mudificà de Salamin e Brent, l’è anca ciamà algoritmo Brent–Salamin.
Ciò l’è in cunstrast cunt i seri infinì o gli algoritmi iteratif, che conserven e duperan tüt i cifre intermedi fin a quant l’è prudut el risultà final.
Quei jiutt per tegnì a ment se ciamen mnemonici.
I cifri sun grand carater de legn tacà al plafon a cupola.
“Una cifra numerica l’è un singul simbul duperà de par luu (cuma “2”) o l’intern de cumbinaziun (cuma “25”), util a representà i numer en un sistema numeric de posiziun.”
Un sistema numeric de posiziun el g’ha una cifra sü la per ogni numer inter de zeru fin a, però senza, la radis del sistema numeric.
I numer uriginai l’erano tantu simil a quei muderni, anca fin ai glif duperà per representà le cifre.
I Maya duperavan un simbul de cunchigli per representà lu zeru.
El sistema numeric thailandes l’è istess al sistema numeric indù-arab però l’è divers nei simbul duperà per representà i cifr.
Tüt i dü sun sistem cun bas 3.
Olter autur in di ultem 300 an g’han nutà una facilità de nutaziun de posiziun che l’è istess a una rapresentaziun decimal modificà.
Par esempi, 1111 (milcentvundes) l’è un repunit.
Olter a cuntà des dita, di cultur g’han cuntà anca i nocch, el spazi fra i dita di man e di pé, ma anca i dita.
I cultur del età de la pedra, anca i antic grupp indigen del america, duperavan i cuntecc per el giœuch, i servizi de la gent e i beni cumercial.
Del 3500 a.C. circa, i getun d’argila l’eran sostituì di segn numeric imprimì cun un stil rutund in di cantun divers in tavul d’argila (en urigin cuntenitur per i getun) che dopu l’eran cott.
Chesti segn numeric cuneiformi pareven i segn numeric rutund che sostituivan e mantegnevan la nutaziun aditiva del valur di segn di segn numeric rutund.
I numer sessagesimai eran un sistema a radis mista che la mantenia una bas alternada 10 e una bas 6 en una sequenza de cunei verticai cuneiformi e de galun.
Numer sül insema e mesür de ris paren incœu cuma cumbinaziun ünich di chesti cuntecc.
I cuntecc cunvenziunal sun asée dificil de multiplicà e de divid.
I ebrei cumenciaron a duperà un sistema simil (numer ebraich), cun i esempi püsee antich perché l’eran muned del 100 a.C. circa.
I Maya del America del Center duperavan un sistema misto cun bas 18 e bas 20, forsi ereditad dei Olmechi, anca i carateristich avanzà cuma la nutaziun de posiziun e un zeru.
El savé di codific di nœud e di culur l’è stà sopres di conquistadur spagnœui in del XVI secul e l’è minga soravisuu anca se in de la regiun di Ande sunt ancamò duperà facil dispusitif de registraziun simil ai quipu.
El zeru l’è stà duperà per la prima volt en India in del VII secul d.C. de Brahmagupta.
I matemategh arab g’han slungà el sistema per giuntà anca i fraziun decimal e Muhammad ibn Mūsā al-Ḵwārizmī g’ha scrivu un'opera impurtant sül tema in del IX secul.
El sistema binario (cun bas 2), l’è stà difondù in del XVII secul de Gottfried Leibniz.
I variabil cun chi i equaziun g’han de ser risolt sun anca ciamà incognite che sudisfan l’uguaglianza sun ciamà soluziun del equaziun.
Un'equaziun cundiziunal l’è vera sultant per i valur particular di variabil.
Parecch despess se pensa che el lat dester de un’equaziun sea zeru.
Un’equaziun l’è istess a una balansa en cui g’hen insema di pes.
Chesta l’è el pensé de partenza de la geometria algebrica, un post impurtant de la matemategh.
Per dar rispòsta ai equaziun de tüt i fameji, se duperan tecnich algoritmic o geometrich che vegnen del algebra linear o del analis matemategh.
Chesti seziun sun dificil en general; despess se cercan sultant per truvà l’esistenza o l’assenza de una soluziun e, si g’hen, per cuntà el numer de soluziun.
In del imagen, x, y e z sun tüt di quantià diferent (en chestu cas numer real) representà cuma di pes circular e qual-se-voor de x, y e z g’han un pes diferent.
Quind, l’equaziun cun R che l’è minga specificà l’è l’equaziun general del serc.
El pruces per truvà i soluziun, o in del cas di parameter, per esprimer i incognit di parameter, l’è ciamà risoluziun del equaziun.
Multiplicà o divid tüt i member de un’equaziun per una quantità diferent de zero.
Un'equaziun algebric l’è univariat se interesa una sü la variabil.
En matemategh, la teuria di sistem linear l’è la bas e una part fundamental del algebra linear, materia duperada in de la magiur part de la matemategh muderna.
Chestu furmalism el cunsent de determinà i posiziun e i proprietà di fœuch de un conic.
Chestu pensé, presentà de Cartesio, rend püsee fort e el mudifiga el tip de geometria pensada di antic matemategh grecch.
Un'equaziun diofantea espunenzial l’è quela de quant gli espunenti di termini del equaziun pœden vèss incogniti.
La muderna geometria algebrica la se basa süi tecnich püsee astrat del algebra astrata, soratüt del algebra comutativa, cunt el linguacc e i prublema de la geometria.
Un punt del pian el fa part de una curva algebrica se i sò cuurdinà sudisfan un’equaziun polinomial.
In de la matemategh pura, i equaziun diferenzial sun stüdià de diferent pruspetif, soratüt interesà ai luur soluziun: l’insema de funziun che sudisfan l’equaziun.
I equaziun diferenzial linear, che g’han vuu soluziun che pœden vèss sumà e multiplicà per coefficient, sun ben definì e capì e se riceven soluziun esatt de manera serada.
I PDE pœden vèss duperà per descrif una grand varietà de fenomen cuma son, calur, eletrustatica, eletrudinamica, fluss de fluid, elasticità o mecanica quantistica.
Una soluziun l’è un’asegnaziun de valur ai variabil minga cugnusuu che rent vera l’uguaglianza in del equaziun.
L'insema de tüt i soluziun d’un equaziun l’è el sò insema de soluziun.
A segunda del cuntest, la risoluziun de un’equaziun la pœu cunsist in del truvà una qual-se-voora soluziun (l’è asée truvà un’ünich soluziun), tüt i soluziun che sudisfan di olter proprietà, cuma la partegnenza a un certo interval.
Inscì, i soluziun pœden no vèss elencà.
I vaari tip di quaziun sun tant, inscì cuma i metud curispundent.
Chestchi pœu vèss duvuu a una mancanza de savé matemategh: di prublema sun sta resolt dopu secul de sfors.
I polinomi g’hen in tanti aree de la matemategh e di scienzi.
Tanti autur duperan chesti dü parolles che se pœden cambià.
De manera furmal, el nomm del pulinom l’è P, minga P(x), ma l'üs de la nutaziun funziunal P(x) l’è de un temp induè la distinziun fra un pulinom e la funziun asociada l’era minga ciara.
Però se pœu duperal in qual-se-voor dumini indué sun definì suma e multiplicaziun (cioè qual-se-voor anel).
Ai pulinom de grad piscinin sun sta dà di nomm special.
El pulinom 0, ch’el pœu vèss ciamà senza termini, l’è ciamà pulinom zeru.
Cuma el grad de un pulinom diferent de zeru l’è el grad püsee grand de qual-se-voor termin, chestu pulinom el g’ha grad dü.
I pulinom pœden vèss clasificà en bas al numer de termini che g’han cueficient diferent de zeru, inscì un pulinom a un termin l’è ciamà munom, un pulinom a dü termini l’è ciamà binom e un pulinom a tri termin l’è ciamà trinom.
Quant l’è duperà per definì una funziun, el domini l’è minga inscì limità.
Un pulinom en un indeterminà l’è ciamà pulinom univarià, un pulinom en püse e de un indeterminà l’è ciamà pulinom multivarià.
Per el camp di numer cumples, i fatur iriducibel sun linear.
Se el grad l’è magiur de un, el grafich el g’ha no asintoti.
In del algebra elementar, se insegnen metud cuma la furmula quadratica per dac una riposta a tüt equaziun pulinomial de primu e segunt grad en una variabil.
Però, i algoritmi de ricerca di radis pœden vèss duperà per truvà aprosimaziun numeric di radis de un’espresiun pulinomial de qual-se-voor grad.
Del XVI secul furmul simil (duperan radis cubic olter i radis quadrà), ma tant püsee cumplicà sun famus per i equaziun de grad tri e quater (varda equaziun cubic e equaziun quartic).
In del 1830, Évariste Galois l’a demustrà che la magiur part di equaziun de grad superiur a quater no pœden vèss resolt di radical e l’a dimustrà che per quaivuna equaziun, el se pœut decid sel se pœut dac rispòsta per i radicai e se l’è inscì, dac rispòsta.
Però, sun stà publicà furmul per equaziun che pœden vèss resolt de grad 5 e 6 (varda funziun quintic e equaziun sestica).
I algoritmi püsee eficient permeten de dac ripòsta de manera facil (sü un urdinaduur) a di equaziun pulinomial de grad superiur a 1.000 (varda Algoritmo de recerca di radis).
Per un insema de equaziun pulinomial denter de püsee incognite, g’hen di algoritmi per decid se g’han un numer finì de soluziun cumples e, se chestu numer l’è finì, per calculà i soluziun.
Un'equaziun pulinomial per la cual s’è interesà sultant ai soluziun che sun inter l’è ciamada equaziun diofantea.
I cueficient pœden vèss pres cuma numer real, per di funziun a valur real.
Chesta equivalenza la spiega perché i cumbinaziun linear sun ciamà pulinomial.
“Per di cueficient en un anel “minga custant” el g’ha de vèss sustituì de “minga custant o minga unitari” (i dü definiziun sun d’acord in del cas di cueficient en un camp).”
Quant i cueficient partegnen a di interi, numer raziunal o un camp finì, g’hen algoritmi per cuntrulà l’iriducibilità e calculà la faturizaziun en pulinom iriducibel (varda Faturizaziun di pulinom).
El pulinom carateristich de una matris o de un uperatur linear el g’ha di infurmaziun süi autovalur del uperaziun.
Però la nutaziun elegant e pratica che duperem incœu la s’è svilupada sultant in del XV secul.
“Chestu “cumpleta el quadrà”, trasfurmand el lat sinister en un quadrà perfet.”
El teurema de Cartesio aferma che per ognun di quater serc basaa (che se tucan a vicenda), i luur racc sudisfan una particular equaziun quadratica.
I matemategh babilunes del 400 a.C. circa e i matemategh cines del 200 a.C. circa duperen metud geometrich de diseziun per dac rispòsta a equaziun quadratic cun radis pusitiv.
Euclide, el matemategh grecch, g’ha inventà un metud geometrich püsee astrat vers el 300 a.C.
Al-Khwarizmi va olter in del furnì una soluziun cumpleta a l’equaziun quadratic general, acetand una o dü rispòsti numeric per ogni equaziun quadratic, dand insema di prœuf geometrich in del pruces.
Abū Kāmil Shujā ibn Aslam (Egit, X secul) in particulà l’è sta el primu a acetà i numer iraziunal (despess sotta la forma de radis quadrada, radis cubica o quarta radis) cuma soluziun de equaziun quadratic o cuma cueficient in d’un equaziun.
La sò soluziun l’era basada sül lavurà de Al-Khwarizmi.
Però, a un cert mument la furmula quadratic g’ha cumensà a pert precisiun per via del erur de arutundament, menter el metud aprosimà el seguta a migliurà.
G’heren di metud de aprosimaziun numeric, ciamà prostaferesi, che ufrivan scortoi per uperaziun che dumandaven temp cuma la multiplicaziun e la ciapada de puteri e radis.
I algoritmi de calcul per truvà i soluziun sunt una part impurtant del algebra linear numeric e g’han un post impurtant en ingegneria, fisica, chimica, infurmatiga e ecunomia.
Per i soluziun de un domini integral cuma l’anel di inter, o in d’oltri strutur algebric, sun stà svilupà oltri teurì, varda Equaziun linear sü un anel.
Ciò el permett de praticà tüt el linguacc e la teuria di spazi veturial (o püsee en general di moduli).
El sistema tal l’è famus cuma un sistema sottadeterminà.
El segunt sistema g’ha una soluziun ünich, che l’è l’interseziun di duü linee.
Tüt i dü di chesti equaziun g’han una soluziun cumun.
Un sistem di equaziun cun member de sinister linearment indipendent, l’è semper coerent.
Ciò el produs un sistema de equaziun cun un’equaziun en menu e un’incognita en menu.
Tip 3: giunta a un oltra riga un multiplo scalar de un’oltra.
Par esempi, i sistem cun una matris definida positiva simmetrica pœden vèss resolt dü volt püsee rapid cun la decomposiziun de Cholesky.
Un metud divers l’è despess duperà per di sistemi grandl, che d’un olter mod podarian dumandà trop temp u memoria.
Chestchi el mena a la class di metud iteratif.
En la matemategh, una serie l’è una descriziun del uperaziun de sumà di infinit quantià, una dopu l’oltra, a una quantità de partenza.
Insema a luur ubiquità en matemategh, i seri infinì sun parecc duperà anca in olter scienzi quantitatif cuma la fisica, l’infurmatega, la statistica e la finanza.
Un paradoss de Achille e la tartaruuga de Zenone mustra chesta pruprietà cuntraintuitiva di summ infinì: Achille cur dedré a una tartaruuga, ma quant che ragiunc la posiziun de la tartaruga a l’inizio de la cursa, la tartaruuga l’è rivada a la segunda posiziun: quant ch’el ragiunc chesta segunda posiziun, la tartaruuga se truva en una terza posiziun e inscì ancamò.
Chestu tema pruva no che la suma l’è istess a 2 (anca se l’è istess), ma la pruva che l’è al masim 2.
I pruf de cunvergenza uniforma g’han anca la pruva M de Weierstrass, la pruva de cunvergenza uniforma de Abel, la pruva de Dini e el criteri de Cauchy.
La cunvergenza l’è uniforma sü sottainsema sarà e limità (cioè cumpatt) del internu del discüssiun de cunvergenza: en olter parolles, l’è cunvergente en mod uniforme sü insema cumpat.
La seri de Hilbert-Poincaré l’è una seri de putenz furmai duperada per stüdià i algebri graduà.
In del XVII secul, James Gregory g’ha lavurà in del nœuf sistema decimal sü una seri infinì e il g’ha publicà tanti seri de Maclaurin.
Cauchy (1821) insisteva sü di severi prof di cunvergenza: g’ha mustrà che se dü seri sun cunvergent luur prudut l’è no per forza inscì, e cun luu parte la descuverta de criteri eficac.
Un metud de suma l’è quant se punen di limit a un sottainsema del insema di seri divergent che slarga ben la cuncett clasich de cunvergenza.
I stüdius indian duperen furmul faturial almen del XII secul.
In di linguac funziunal, la definiziun ricorsiva l’è despess realizada diretament per ilustrà i funziun ricursif.
Olter implementaziun (cuma software per urdinaduur per fœuj de calcul) pœden despess gestì valur püsee grand.
Rispet a la definiziun Pickover del superfaturial, l’iperfaturial cress in manera lenta.
G’hen minga di soluziun per i faturial: nissuna cumbinaziun finida de sum, prudut, putenz, funziun espunenzial o lugaritmi serà sufisent per esprimar; ma l’è minga pusibil truva una formula general per i faturial duperand i strument cuma i integrai e i limit de calcul.
I integrai de chi hem parlà finura tratan funziun trascendentai, ma la funziun gama la deriva de integrai de funziun sultant algebric.
Si se prenden di limit, dei prudut raziunai cun fatur infinì pœden vèss valutà anca cuma di funziun gama.
La sò stòria, documentada de pluu de Philip J. Davis en un articul che g’ha permitì de vencc el Premi Chauvenet in del 1963, parla di tant di principai svilup de la matemategh del XVIII secul.
Al post de truvà una dimustraziun specializà per ogni furmula, el pudaria vèss mej avegh un metud general per descuvrì la funziun gama.
Però, la funziun gama la par minga sudisfà niguna equaziun diferenzial semplis.
El teurema de Bohr-Mollerup l’è util perchè l’è facil de dimustrà la convessità logaritmica per una qual-se-voor di furmul diferent duperà per definì la funziun gama.
Quand i urdinaduur eletronic sun diventà dispunibil per la produziun di tabei in di an '50, sun stà publicà di luungh tabei per la cumplesa funziun gama per sudisfà la dumanda, anca una tabela cun una precisiun de 12 cifre decimai del National Bureau of Standards di Stat Unì.
In de la scienza, una furmula l’è un mod cuncis de mustrà i infurmaziun de manera simbolic, cuma en una furmula matemategh o en una furmula chimica.
En matemategh, una furmula la fa riferiment a un’identità che paraguna un’espresiun matemategh a un’oltra, i püsee impurtant sun i teuremi de la matemategh.
Chesta cunvinziun, anca se meno impurtant en una furmula püsee semplis, la significa che i matemategh pœden manipulà püsee desvelt furmule che sun püsee grand e püsee cumples.
Par esempi, H2O l’è la formula chimich per l’aqua, che spiega che ogni molecùla l’è furmada de dü atumi de idrogeno (H) e de un atum de usigen (O).
In di furmul empiric, chesti prupurziun parten cun un element ciaf e quibd dan di numer de atum de olter elementin del cumpost, cuma i raport a l’element ciaf.
Di tip de cumpost ionic, però no pœden vèss scrivu cuma furmul empiric che g’han sultant di numer inter.
G’he son divers tip de chesti furmul, anca i furmul molecùlar e i furmul cundensà.
I funziun eran en urigin l’idealizzaziun de cuma una quantità variabil depent de un’oltra quantità.
“Chesta definiziun de “grafic” parla de un insema de copi de uget.”
Quant el dumini e el codumini sun insema de numer real, qual-se-vorr de questi copi le pœu vèss cunsiderà cuma i curdinà cartesian de un punt in del pian.
Di volt pœu vèss identificà cun la funziun, ma ciò nascund la solet interpretaziun de una funziun cuma pruces.
Una mapa la pœu avegh qual-se-voor insema cuma i sò codomini, mentra in d’oltri cuntest, de solet in di liber püsee vecc, el cudomini de una funziun l’è l’insema di numer reai o cumples.
Un olter esemp comun l’è la funziun d’erur.
La seri de putenz pœden vèss duperà per definì funziun in del dumini indué cunvergon.
Donc, la seri de putenz la pœu vèss duperada per rent püsee grand el domini de la funziun.
Part di chestu pruces pœden creà una trama che rapresenta (part de) la funziun.
Chesta l’è la faturizaziun canonica de.
In chel temp, l’eran cunsiderà sultant i funziun cun valur real de una variabil real e se pensava che tüt i funziun eran lisc.
I funziun sunt incœu duperà in tüt i aree de la matemategh.
L’è inscì che i funziun trigonimetric invertide sun definì en termini de funziun trigonometric, indué i funziun trigonometric sun monotun.
L’üs del cuncett di funziun multivalur l’è püsee ciara quant se cunsideran i funziun cumples, de solet i funziun analitic.
Tal funziun l’è ciamada el valur principal de la funziun.
La prugramaziun funziunal l’è el paradigma de prugramaziun ch’el cunsist in de la creaziun di prugram duperand sultant sottarutin che se cumportan cuma funziun de matemategh.
“A ecceziun de la terminologia del linguacc infurmatic “funziun” g’ha el solet significà matemategh en infurmatic.”
I termini sun manipulà a travers di regul (l’equivalenza, la riduziun e la cunversiun), che sun i assiomi de la teuria e pœden vèss interpretà cuma regul de calcul.
Nicolas Chuquet g’ha duperà una forma de nutaziun espunenzial in del XV secul, che dopu l’è stà duperada de Henricus Grammateus e Michael Stifel in del XVI secul.
Donc pudarian scrif polinomi, par esempi, cuma.
El resultà l’è semper un numer real pusitif e le identità e i proprietà mustrà de sora per espunent interi restan veri cun chesti definiziun per espunenti reai.
Chesta funziun l’è istess a la solet radis th per i radicant reai pusitif.
Chestichi l’è el punt de partenza de la teuria matemategh di semigrupp.
Pudem ancamò sostituì l’insema N cun un numer cardial n per utegn Vn, anca se senza fà una scernida de un sistema standard specific cun cardinalità n. chest l’è definì sultant fin a l’isomorfismo.
Nicolas Bourbaki, Elementi di matematica, Teuria degli insiemi, Springer-Verlag, 2004, III.§3.5.
L’iteraziun de la tetraziun la porta a un’oltra uperaziun e inscì ancamò, un cuncett ciamà iperuperaziun.
In di impustaziun aplicà, i funziun espunenzià mudelan una relaziun indué una variaziun custant in de la variabil proporziunal (cioè, suma o diminiziun de la percentual) in de la variabil dipendent.
Chesta pruprietà de la funziun la porta a la cressita espunenzial o al decadiment espunenzial.
Inscì, la cumposiziun di funziun onto (surietiva) l’è semper ativa.
Quind se pœden furmà cadeni de trasfurmaziun cumpost insiema, cuma.
Chesta nutaziun alternativa l’è ciamada nutaziun postfisa.
La categuria di insema cun funziun de morfismi l’è la categuria prototip.
Par esempi, el decibel (dB) l’è un'unità duperada per representà el raport cuma di lugaritmi, soratüt per la putenza e l’ampieza del segnal (la presiun sonora l’è un esempi comun).
Vuuten a descrif i raport de frequenza di intervai müsical, cumpaion in di furmul che cuntan numer primi u faturial aprosimatif, infurmen di mudei en psicofisica e pœden vuutà in de la cuntabilità furens.
El numer inter sucesif l’è 4, che l’è el numer de cifre de 1430.
Prima del invenziun de Napier, g’heren stà di olter tecnic de intent simil, cuma la prostaferesi o l’üs di tabel de prugresiun, tant svilupà Jost Bürgi in del 1600.
Parlà de un numer ch’el vœut si tant cifri l’è un’allusiun aprosimatif al lugaritmo comun, e l’è stà definì de Archimede “l’urden de un numer”.
Tai metud sun stà ciamà prostafaresi.
Par esempi, ogni camera de la cunchiglia de un nautilu l’è una copia aprosimatif de la sucesif, mesürada ancamò de un fatur custant.
I lugaritmi sun stà anca ligà a l’auto-sœmeanza.
El l’è duperà per quantificà la pert de nivei de tensiun in de la trasmisiun di segnai eletric, per descrif i nivei de putenza di sòn en acustica e l’asorbiment de la lüs in di campi de la spettrometria e del otica.
L’asee el g’ha de solet un pH de circa 3.
“Chesta “lecc”, però l’è meno realistica di mudei püsee nœuf, cuma la lecc del podé de Stevens.)”
Quant un lugaritmo de una variabil causal g’ha una distribuziun nurmal, se diss che la variabil g’ha una distribuziun log-nurmal.
Per un mudel inscì, la funziun de verosœmeanza la depent de almen un parameter ch’el g’ha de vèss stimà.
Iscì, l’algoritmo de merge sort urdena una lista minga urdinada divident la lista a mità e mettend en urden sultant prima de giontà insema i resultà.
I espunent de Lyapunov duperen i lugaritmi per mesurà el grad de caoticità de un sistema dinamic.
El triangul de Sierpinski (in del imagen) el pœu vèss cupert de tri copi de luu, ognun cun i lati mità de la luungheza uriginal.
Un olter esempi l’è un lugaritmo p-adico, la funziun inversa del espunenzial p-adico.
L’esecuziun del espunenzial pœu minga vèss fada de manera eficient, però se pensa che el lugaritmo discré l’è tant dificil de calculà en di grupp.
Se pœut parlà di radis qudrà di numer negatif in del camp di numer cumples.
In del India antic, el savé di aspet de la teuria e aplicà de la radis quadrada inscì cuma la radis quadrà eran almen antica cuma i Sulba Sutra, circa del 800–500 a.C. (forsi anca prima).
La letra jīm la regorda la forma d’incœu de la radis quadrada.
Definiss un impurtant cuncett de deviaziun standard duperà in de la teuria di prubabilità e in de la statistica.
La magiur part di calculatris piscinin g’han una ciaf de radis quadrada.
La dificultà tempural per el calcul di una radis quadrada cun n cifri de precisiun l’è istess a quela de la multiplicaziun di dü numer de n cifri.
I prublem de Hilbert sun ventitri prublem de matemategh publicà del scienzà de la matemategh tedesch David Hilbert in del 1900.
Per di oltri prublema, cuma el 5°, i esperti g’han de solet cuncurdà una interpretaziun ünich e l’è stada dada una soluziun a l’interpretaziun acedata, però g’hen prublem minga resolt che sun culegà.
G’hen dü prublem che sun minga risolt e che, en realtà, se pœden minga resolv segunt i standard d’incœu.
I olter ventuun prublem g’han avuu tüt un’atenziun particular e fin a la fin del ventesim secul el lavurà su chesti prublem l’era ancamò cunsiderà tant impurtant.
Hilbert l’è scampà per 12 an dopu che Kurt Gödel l’a publicà el sò teurema, ma par no che g’ha scrivuu nissuna ripòsta furmal al mesté de Gödel.
Mentra el parlava de la sò opiniun, cioè che ogni publem de matemategh el g’ha d’avegh una soluziun, Hilbert recugnius la pusibilità che la soluziun la pœu vèss una pruva de che el prublem inizial l’è impusibel.
El primu de chestchi l’è stà pruvà de Bernard Dwork; una pruva tütalment diversa di primi dü, travers de la coomologia ℓ-adica, l’è stada uferta de Alexander Grothendieck.
Però, i cungetur Weil eran püsee simil a un singul prublema de Hilbert e Weil e Weil le pensava minga cuma un prugrama per tuuta la matemategh.
Erdős ufriva despess di ricumpens de dané: l’entitaa di ricumpens la se basava sü la dificultà del publema.
Almen in di mezz de comunicaziun de masa, l’analogo de facto del XXI secul di prublem de Hilbert l’è l'elenc di set prublem del Millennium Prize catà giœu in del 2000 de la part del Clay Mathematics Institute.
L'ipotesi de Riemann l’è impurtant per la sò cumparsa in del elenc di prublem de Hilbert, in del elenc de Smale, in del elenc di prublem del Millennium Prize e anca in di cungetur de Weil, in de sò furma geometrich.
1931, 1936 3° Dat di dü pulieder qual-se-voor de istess volum, l’è semper pusibel tajà el primu en un numer finì de pezz puliedric che pœden vèss mità insema ancamò per furmà el segund?
— 12° Svlunga el teurema de Kronecker-Weber sü di equaziun abelian di numer raziunai a qual-se-voor camp di numer de bas.
1959 15° Fundaziun atenta del calcul enumeratif de Schubert.
1927 18° (a) G’he un pulieder che recognuuss sultant una piastreladura anisoedrica en tri dimensiun? (b) Che l’è l’imbalacc de la sfera püsee dens?
Un numer l’è un uget matemategh duperà per cuntà, mesurà e etichetà.
“Püsee totalment, i singul numer pœden vèss representà di simbul, ciamen numer: par esempi, “5” l’è un numer che representa el numer ciinch.”
I calcul cunt i numer sun fat cun i uperaziun de artimetica, le püsee facil sun suma, sutraziun, multiplicaziun, divisiun e espunenziaziun.
Gilsdorf, Thomas E. Introduzione alla matematica culturale: con casi di stüdio nelle otomie e negli Incas, John Wiley & Sons, 24 febrà 2012. Restivo, S. Mathematics in Society and History, Springer Science & Business Media, 30 nuvember 1992.
Durant del XIX secul, i matemategh tacaron a svilupà diversi astraziun che cundividen determinà pruprietà di numer e pœden vèss vist cuma un’estenziun del cuncett.
Un sistema de cuntecc g’ha minga el cuncett de valur posiziunal (cuma in de la muderna nutaziun decimal), che limita sò rapresentaziun di grandi numer.
El Brāhmasphutasiddhānta de Brahmagupta l’è el prim liber che parla del zeru cuma numer, quind Brahmagupta l’è de solet cunsiderà el prim a formular el cuncett de zeru.
Inscì, Pāṇini (V secul a.C.) g’ha duperà l’uperatur nul (zeru) in del Ashtadhyayi, un primu esempi de gramatica algebrica per la lengua sanscrita (varda anca Pingala).
In del 130 d.C., Tolomeo, influenzà de Ipparco e di Babilonesi, duperava un simbul per el 0 (un serc piscinin cun una slunga bara de sora) denter de un sistema numeric sesagesimal opur duperand numer grecch alfabetic.
El vecc riferiment de Diofanto l’è stà afruntà de manera püsee averta del matemategh indian Brahmagupta, en Brāhmasphhuṭasiddhānta in del 628, che duperò numer negatif per furmà la furmula quadratic in de la furma general che l’è duperada incœu.
Inscì, i cines indicavan numer negatif disegnant una linea diagunal travers de la cifra diferent de zeru püsee a destra del numer pusitif curispundent.
I matemategh grecch e indian clasich g’han stüdià la teuria di numer raziunal, cuma part de lo stüdio general de la teuria di numer.
El cuncett di fraziuni decimai l’è ligà a la nutaziun decimal del valur di posiziun: i dü paren vèss svilupà en tandem.
Però, Pitagora credeva in del factur assolut di numer e pudeva minga acetà l’esistenza di numer irraziunai.
In del XVII secul, i matemategh duperavan en general i fraziun deciami cun la nutaziun muderna.
In del 1872 l’è stada fada una publicaziun di teuri de Karl Weierstrass (del sò aliev E. Kossak), Eduard Heine, Georg Cantor e Richard Dedekind.
Weierstrass, Cantor e Heine basan i luur teuri sü di seri infinit, mentra Dedekind el funda la sò idea de un tai (Schnitt) in del sistèm di numer reai, separand tüt i numer raziunai in dü grupp che g’han determinà pruprietà carateristich.
Quind l’era necessari cunsiderà l’insema püsee grand di numer algebric (tüt i soluziun di equaziun pulinomial).
Aristotele g’ha definì la tradiziunal nuziun ucidental de infinì matemategh.
Però el sucesif grand prugres in de la teuria l’è stà fat de Georg Cantor; in del 1895 g’ha publicà un liber sur sò nœuva teuria di insem, mettend denter i numer transfinì e creand l’ipotesi del continuo.
“Una muderna versiun geometrich de l’infinì l’è dada de la geometria proietiva, che la introduus i “punt ideal a l’infinì”, un per ogni direziun spazial.”
L'idea de la rapresentaziun grafica di numer cumples l’era cumparsa giamò in del 1685 nel De algebra tractatus de Wallis.
In del 240 a.C. Eratostene duperò el setacc de Eratostene per isùlà rapidament i numer primi.
Oltri resultà che parlan de la distribuziun di primi includen la dimustraziun de Eulero che la suma de recipruc di primi l’è diferent e la cungetura de Goldbach, che aferma che qual-se-voor numer pari asée grand l’è la suma di dü primi.
De solet, la sequenza di numer natürai cumensava cun 1 (0 l’era minga gnanca cunsiderà un numer per i grecch antic).
In chestu sistema cun bas 10, la cifra püsee a destra de un numer natüral la g’ha un valuur de posiziun 1 e i olter cifri g’han un valur de posiziun des volti quel del valur de posiziun de la cifra a la sò destra.
I numer negatif sun de solet scrivuu cunt un segn negatif (un segn menu).
Chichinscì l’ariva la letera Z.
I fraziun pœden vèss magiur, minur o istess a 1 e pœden anca vèss pusitif, negatif o 0.
El paragraf dopu interesa principalment i numer reai pusitif.
Iscì, par esempi, una mità l’è 0,5, un quint l’è 0,2, un decim l’è 0,1 e un cinquantesem l’è 0,02.
Minga sultant chesti esempi impurtant, però tüt i numer reai sunt iraziunai e quind g’han no di schemi che se ripeten e quind nissun numer decimal curispundent.
Cuma l’è no cunservada neanca la segunda cifra dopu la cifra decimal, i cifri dopu g’han no de significà.
Par esempi, 0.999..., 1.0, 1.00, 1.000, ..., rapresentan tüt el numer natüral 1.
A la fin, se tüt i cifri de un numer sun 0, el numer l’è 0 e se tüt i cifri de un numer sun una stringa infinì de 9, l’è pusibel scancelà le nœuf a destra de la cifra deciaml e giuntà una a la stringa e 9 a sinistra de la cifra decimal.
Inscì i numer reai sun un sottainsema di numer cumpless.
El teurema fundamental de l’algebra el dis che i numer cumples furma un camp algebricamente sarà, ciò vœur dì che ogni pulinomi cun cueficient cumpless g’ha una radis in di numer cumpless.
I numer primi sun stà studià tant per püsee de 2000 an e g’han menà a tanti dumand, sultant a quaivun g’he stà dà ripòsta.
I numer reai che sun minga numer raziunai sun ciamà numer iraziunai.
I numer calculabil sunt istess per tüt i nurmai uperaziun aritmetic, anca per il calcul di radis de un pulinom, e iscì furman un camp real sarà ch’el g’ha denter i numer algebric reai.
Un di mutif l’è che el g’he stà minga un algoritmo per cuntrulà l’uguaglianza di dü numer calculabil.
El sistèm numeric che resulta depent de la bas duperada per i cifri: qual-se-voor bas l’è pusibel, però una bas de numer primi gh’e dà di pruprietà matemategh püsee bon.
El primu dà l’urden de l’insema, mentra el segund dà i dimensiun.
Chesta bas standard la rend i numer cumples un pian cartesian, ciamà el pian cumpless.
I numer cumpless de valur asolù un furmen el serc unitari.
In de la culuraziun del dumini i dimensiun de output sun representà del culur e de la luminüsità.
El mesté sul prublema di pulinom generai a la fin g’ha menà al teurema fundamental del algebra, ch’el mustra che cunt i numer cumpless ghe una sluziun per ogni equaziun pulinomial de grad un o superiur.
El liber de memori de Wessel l’è cumpars in di Atti dell'Accademia de Copenaghen ma l’è passà inosservà per la magiur part.
Quaivun di scritur clasich sucesif a la teuria general sun Richard Dedekind, Otto Hölder, Felix Klein, Henri Poincaré, Hermann Schwarz, Karl Weierstrass e anca di olter.
L’üs di numer ideaal l’è stà minga tant acetà fin al lavurà de Leonhard Euler (1707–1783) e Carl Friedrich Gauss (1777–1855).
I interi furman el grupp püsee piscinin e l’anel püsee piscinin che gh’a denter i numer natürai.
L’è el prototip de tüt i uget de tal strutura algebrica.
I tip de dati de aprosimaziun intera a luungheza fisa (o sottainsemi) sunt indicà int o Integer in di diferent lenguacc de prugramaziun (cuma Algol68, C, Java, Delphi, ecc.).
Chesti sun pruprietà che se pœden dimustrà di numer raziunai e di sitemi de numer posiziunai e sun minga duperà cuma definiziun en matemategh.
Cuma el triangul l’è isoscel, a = b).
Cuma c l’è pari, divident c per 2 gh’em un numer inter.
Sustituent 4y2 cun c2 in de la prima equaziun (c2 = 2b2) gh’em 4y2= 2b2.
Cuma b2 l’è pari, b gh’a de vèss pari.
Inscì ciò cuntradis l’ipotes che g’han no fatur cumun.
Ippaso, però, l’è sta minga ringrazià per i sò sforzi: segunt una stòria, el l’a fà la sò descuuverta mentra l’era in mar, e dopu l’è stà butà en aqua di sò cumpagni pitagorici “...per gh’aver creà in del universo un element che negava la... dutrina che tüt i fenomeni del univers pœden vèss tajà a di numer interi e a luur raport.”
Cunsidera par esempi un segment de linea: chestu segment pœu vèss tajà a mità, la mità pœu vèss tajada a mità, la mità de la mità pœu vèss tajada a mità e inscì ancamò.
Chest l’è propri ciò che Zeno g’ha cercà de dimustrà.
In de la ment di grecch, sfatà la validità de un punt de vista pruvava no la validità de un olter punt de vista, e quind duveven verificas d’oltri indagen.
Uuna grandeza “...l’era no un numer ma rapresentava di entità cuma segment de linea, angul, aree, volum e temp che pudevan varià continuaament.
Cuma ai grandezz sun sta minga dat di valur quantitatif, Eudosso l’è stà capas de tegnir cunt di raport comensürabil e di raport incomensürabil, definend un raport en quant a grandeza e prupurziun cuma uguaglianza fra dü raport.
Chesta incomensürabilità l’è tratada in di Elementi di Euclide, Libro X, Proposizione 9.
Difatt, in tanti cas i cunceziun algebric sun stà riformulà en termini geometrich.
La cunsapevuleza che uuna cunceziun de bas a l’interno de la teuria esistent l’era en cuntrast cun la realtà, g’ha rendu necesaria una indagen cumpleta e prufunda di asiomi e di asunziun che sun a la bas de quela teuria.
“Però, el storegh Carl Benjamin Boyer scrif che “chesti afermaziun sun minga mutivà e l’è imprubabil che sean veri”.”
Matemategh cuma Brahmagupta (in del 628 d.C.) e Bhāskara I (in del 629 d.C.) g’han dà di contributi chichinscì però anca di olter scienzà de la matemategh dopu.
L'an 1872 g’ha vist la publicaziun di teurie de Karl Weierstrass (dal sò aliev Ernst Kossak), Eduard Heine (Crelle's Journal, 74), Georg Cantor (Annalen, 5) e Richard Dedekind.
Weierstrass, Cantor e Heine g’han basà luur teurì sü di seri infinì, mentra Dedekind basa sü la sò l’idea de un taj (Schnitt) in del sistema de tucc i numer raziunai, separant in dü grupi che g’han determinà pruprietà carateristich.
Dirichlet g’ha anca giuntà a la teuria general, inscì cuma di numerus cuntribudur ai aplicaziun del argument.
Ciò aferma che ogni inter g’ha una faturizaziun ünich en numer prim.
Per dimustral, fasem finta de dividech ii interi n per m (indué m l’è divers de zeru).
Se 0 el se verifica mai, l’algoritmo el pœu fà al masim m - 1 pasagg senza duperà un rest püsee de una volta.
“En matematega, i numer natürai sun quei duperà per cuntà (cuma en “g’he son ses muné sul tavul”) e urdenà (cuma en “chesta l’è la terza cità püsee grand del pais”).”
Chesti caden de estensiun renden i numer naturai incurpurà (identificà) in di olter sistemi numeric.
El primu grand prugress in del astraziun l’è stà l’üs di numer per representà i numer.
